Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Varis’ Category

“Com la majoria de les llibreries de segona mà, teníem diversos límits. Vam vendre màquines d’escriure de segona mà, per exemple, i també segells – segells usats, clar. Els recol·lectors de segells són una raça estranya, silenciosa, similar a la del peix, de totes les edats, però només del sexe masculí; Les dones, pel que sembla, no veuen l’encant peculiar d’engomar trossos de paper de colors en àlbums. També vam vendre horòscops setmanals compilats per algú que va afirmar haver anunciat el terratrèmol japonès. Estaven en sobres tancats i mai no vaig obrir un d’ells, però la gent que els va comprar moltes vegades va tornar i ens va dir com havien estat “veritables” els seus horòscops. (Sens dubte, qualsevol horòscop sembla “veritable” si et diu que ets altament atractiu per al sexe oposat i que la teva pitjor falta és la generositat). Vam fer un bon negoci en llibres infantils, principalment “deixalles”. Els llibres moderns per a nens són coses força horribles, especialment quan es veuen en la massa. Personalment, prefereixo cedir a un nen una còpia de Petrenius Arbiter que una de Peter Pan , fins i tot Barrie sembla vilà i saludable en comparació amb alguns dels seus posteriors imitadors. A l’època de Nadal passem deu dies de febre lluitant amb targetes i calendaris nadalencs, que són coses tedioses per vendre, però un bon negoci mentre dura la temporada. Em va interessar veure el cinisme brutal amb el qual s’aprofita el sentiment cristià. Les vendes de les empreses de targetes de Nadal solien recórrer els seus catàlegs des de juny. Una frase d’una de les seves factures s’adhereix a la meva memòria. Va ser: “2 doz. Jesús Infantil amb conills1.

Però la nostra principal línia secundària era una biblioteca de préstecs: l’habitual “llibreria barata sense dipòsit” de cinc o sis-cents volums, tota la ficció. Com els lladres de llibres han d’estimar aquestes biblioteques! És el delicte més senzill del món demanar préstec d’un llibre a una botiga per aconseguir-ho, treure l’etiqueta i vendre’l a una altra botiga per fer un xíling. Tanmateix, els llibreters generalment consideren que els va millor tenir una certa quantitat de llibres robats (solíem perdre al voltant d’una dotzena al mes) que espantar els clients allunyant-los exigint un dipòsit.

La nostra botiga estava exactament a la frontera entre Hampstead i Camden Town, i vam ser freqüentats per tot de tipus, des de baronets fins a conductors d’autobusos. Probablement els nostres subscriptors de la biblioteca eren una secció transversal justa del públic de lectura de Londres. Per tant, val la pena assenyalar que de tots els autors de la

nostra biblioteca el que va sortir millor era PriestleyHemingwayWalpoleWodehouse? No, Ethel M. Dell, amb Warwick Deeping un bon segon i Jeffrey Farnol, hauria de dir, en tercer lloc. Les novel·les de Dell, per descomptat, són llegides únicament per dones, però per dones de tot tipus i edats, i no, com es podria esperar, només per les solteres melancòliques i les dones grasses dels estancs. No és cert que els homes no llegeixin les novel·les, però és cert que hi ha branques completes de ficció que eviten. En termes generals, el que es pot anomenar la novel·la mitjana -la cosa normal, bona-dolenta, Galsworthy-and-water que és la norma de la novel·la anglesa- sembla que només existeix per a les dones. Els homes llegeixen les novel·les que és possible respectar, o històries de detectius. Però el seu consum d’històries de detectius és excel·lent. Un dels nostres subscriptors al meu entendre va llegir quatre o cinc relats de detectius cada setmana durant més d’un any, a més d’altres que va obtenir d’una altra llibreria. El que més em va sorprendre va ser que mai va llegir el mateix llibre dues vegades. Pel que sembla, tota aquesta espantosa torrentera d’escombraries (les pàgines que es llegeixen cada any, calcularia, cobria prop de tres quartes parts d’un acre) es va emmagatzemar per sempre en la seva memòria. No va prendre cap notícia dels títols ni dels noms d’autor, simplement donant  un cop d’ull a un llibre ja sabia si l’havia tingut.

  1. Dues dotzenes = 24. Les targetes de Nadal es venien en paquets d’una dotzena o dues dotzenes (podria ser d’aquest exemple), i normalment presenten l’infant Jesús, de vegades amb animals al seu voltant. És una breu descripció del disseny de la targeta.

Bookshop Memories, George Orwell, 1936.

XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ

“ El e-book es una mierda.

En el año 2000, el novelista Stephen King lanzó su nuevo libro, Riding the Bullet, en formato digital: era el primer escritor famoso que se atrevía a editar un libro que solo se podía leer en ordenadores. Arrasó: se despacharon cuatrocientos mil ejemplares en menos de veinticuatro horas y el exceso de demandas bloqueó el acceso a la web. Desde ese momento, teóricos, intelectuales, expertos y chatarreros se apresuraron a firmar en las atalayas mediáticas, muchas de ellas impresas en papel, la sentencia de muerte de la edición tradicional. Mientras tanto, una legión de geeks y cuñaos armados con dispositivos electrónicos se dedicaban a soltar a diestro y siniestro frases como ‘ mi e-reader es más pequeño que tu libro de papel pero lleva dentro seis mil libros. Chínchate’. Vale, pero… ¿ cuántos de esos libros vas a leer a la vez? ¿ Cuántas vidas te hacen falta para leerlos todos? Y, sobre todo… ¿ se trata de buenos libros? A estos apologistas de las maquinitas les traían sin cuidado estas preguntas, y se pasaron los tres primeros lustros del siglo profetizando el apocalipsis de la industria editorial y la multiplicación de los iPad y los e-books.

Han pasado los lustros y las profecías no se han cumplido. Las ferias del libro siguen consagradas al papel. Los editores aseguran que ‘la penetración del libro digital es aún minoritaria’, mientras nuevas editoriales crecen como setas contra viento, marea, Amazon y Kindle. Y, por supuesto, los escritores superventas continúan editando en papel.

Ahí está, sin ir más lejos, Koji Suzuki, el Stephen King japonés, autor del best-seller The Ring, que en 2009 publicó su nueva novela, The Drop, en rollos de papel higiénico. El experimento funcionó y se despacharon ochenta mil ejemplares en un mes. Porque es mucho más limpio leer en papel, aunque sea de váter, que en un cachivache electrónico. Lo dijo más claro Juan Manuel de Prada: ‘El libro electrónico no ha cuajado porque, bueno, es na mierda leerlos, vamos a ser serios y dejarnos de rollos, pues no hay ni punto de comparación, como todo el mundo sabe’.

Article: “ Apología del papel” de Luis Landeira, en el Jot Down Magazine, núm. 22 de març de 2018, p.81-82. https://www.jotdown.es/2021/05/apologia-del-papel/

Read Full Post »

Crec que el Carnaval (1) ja no és com era , mirant els cartells de fa pocs anys fins el del 2016 es pot apreciar que l’últim cartell és el més ‘light’, amb diferència, de tots. Quan el vaig veure per primera vegada creia que era d’algun carnaval infantil, creia que no era el de debò, que era, com ja he escrit, un cartell ‘light’, molt ‘light’ i pensava que dies després ensenyarien el cartell real, l’autèntic del carnaval, però no, el primer és el que val.

Això dels gustos ja se sap, va com va, per mi el del 2010 està bé, però no mata. Dissenyat per Àlex Soteres d’Artrivity Disseny, sembla que vol mostrar com queda l’habitació de casa una vegada acabat el carnaval, segons diu El Gegant de la Porra.

carnaval vnv 2010

 

Els del 2011 m’agraden més, una dona i un home, crec; fets pels dissenyadors Carles Hernàndez i Toni Cabrera. 

carnaval vnv 2011b

carnaval vnv 2011a

 

El del 2012 no m’agrada tant, bé, no m’agrada gens, però és el que deia de gustos, i pot passar per un cartell de carnaval, no ‘light’, però quasi. Però segur que va ser molt dolç i enganxós. Obra del dissenyador vilanoví Miquel Calderón.

carnaval vnv 2012

 

Els del 2013 m’agraden molt, no sé perquè, potser perquè duen escrit Carnaval Únic.  Fets per l’ Estudi Creatiu Cocolia   : Mireia RuizRaúl Ramos i colaboradors

carnaval vnv 2013a

carnaval vnv 2013b
carnaval vnv 2013c

 

El del 2014 el trobo fastigós, però Carnaval és Carnaval. A Canal Blau van dir: “La roba interior d’època del Rei Carnestoltes tacada de xató és la imatge del carnaval de Vilanova 2014. Un cartell provocador obra del jove vilanoví Bernat Soler i que no ha deixat indiferent a ningú.

carnaval vnv 2014

 

El del 2015 és carnavalesc, normal i corrent. Satíric posa, una de les virtuts del carnaval. Dissenyat per David Ricart i amb una versió perquè els vilanovins i vilanovines ( i  vilanovanes, vilanovans, vilanovens, vilanovenes, , vilanovones, vilanovons, vilanovuns i vilanovunes ) el personalitzin i el facin córrer per les xarxes socials, segons informa l’Ajuntament  . Dels de La Geltrú l’Ajuntament no diu res.

carnaval vnv 2015

 

El d’aquest any, 2016, és molt molt ‘light’, sembla fet pel carnaval infantil, i crec que ni als nens els hi agrada gaire,  hi ha moltes coses i no hi ha res. Obra de Chema Pera.

carnaval vnv 2016

 

A la pàgina oficial de la FAC  , entre d’altres coses, podeu trobar un interessant Museu Virtual del Carnaval .

 

Els carnavals dels anys 80 potser  eren més tranquils, al menys si ens guiem pels cartells que feien:

carnaval vnv 1985

carnaval vnv 1986

carnaval vnv 1988a

(Aquestes 3 imatges estan en el vlok El Gegant de la Porra)
(1) Els cartells de Carnaval

 

exvlokis13

 

Read Full Post »

Volen que Barcelona sigui considerada una de les Ciutats de la Literatura, però primer hauria de tenir un Museu del Llibre com cal. La fama literària de Barcelona ja fa anys que va de mal borràs, no és el que era ni de lluny. S’hauria de fer alguna cosa.

 

papier artisanal

Papier Artisanal a Pérouges (F)            http://www.papier-artisanal.com/

 

 

TypoArt

TypoArt a Fresnes-sur-Escaut (F)          http://www.typoart.fr/

 

 

Absteinlung Schriftguss, Satz und Druckverfahren

Abteislung Schriftguss, Satz und Druckverfharen a Darmstadt (D)

 

Druckreimuseum

Druckereimmuseum a Sandkrug (D)
 http://www.druckereimuseum-sandkrug.de/

 

Historische Buchdruckerei

Historische Buchdruckerei a Krakow am See (D)   http://www.druck-buchkultur.de/

 

 

Museumsgesellschaft

Museumsgesellschaft a Schopfheim (D) http://www.museumsgesellschaft-schopfheim.de/

 

 

Museum of Typography a Ioannina Univ. Grècia

Museum of Typography a Ioannina Univ. (Grècia)    http://mtt.unit.uoi.gr/index.php?lang=el

 

 

Museu della Stampa e della Stampa d¡arte a Lodi (I)

Museo della Stampa e Stampa d’arte a Lodi (I) http://www.museostampa.org/joomla3/index.php?lang=it

 

 

Museo della Stampa Remondini

Museo della Stampa Remondini a Bassano del Grappa (I)
http://www.museibassano.it/Palazzo-Sturm/Museo-della-Stampa-Remondini/Le-carte-decorate

 

Drukkerijmuseum Meppel

Drukkerijmuseum Meppel (NL)     http://www.drukkerijmuseum-meppel.nl/

 

 

Drukkunstmuseum a Maastricht 2

Drukkunstmuseum a Maastricht (NL)https://drukkunstmuseum.wordpress.com/

 

 

Grafisch Museum in den Groenenzonk

Grafisch Museum a Noord-Brabant (NL) http://www.grafischmuseumindengroenenzonck.nl/index.htm

 

 

Nederlands Drukkerij Museum a

Nederlands Drukkerij Museum a Etten-Leur (NL) http://www.nederlandsdrukkerijmuseum.eu/

 

 

Izba Drukarstwa w Lublinie

Izba Drukarstwa w Lublinie (Polònia) http://teatrnn.pl/domslow/wystawa/

 

 

Muzeum Pismiennictwa i Drukarstwa

Muzeum Pismiennictwa i Drukarstwa w Grebocinie (P)http://www.muzeum.grebocin.pl/?ekspozycja,4

 

 

Poster Museum

Poster Museum a Warszava (Poland)     http://www.postermuseum.pl/en/

 

 

muzeum drukarska poland

Muzeum Drukarstwa a Cieszyn (Poland) http://muzeumdrukarstwa.pl/?md=gallery&gal=Muzeum_Drukarstwa

 

 

The Museum of the Printing and Odl Romanian Books

Museum of Printing and Old Romanian Books a Targoviste (Romania) http://www.muzee-dambovitene.ro/arhiva_web/en/muzeu_tipar_prezentare.php

 

 

paraparaumu NZ

The Printing Museum, Paraparaumu, New Zealand: http://www.theprintingmuseum.org.nz/

 

 

Museo del Papiro

Museo del Papiro a Siracusa (I)                 http://museodelpapiro.it/

 

 

museu castell peralada 2

Museu i Biblioteca del Castell de Peraladahttp://www.museucastellperalada.com/biblioteca/bibliografia-investigadors/

 

 

Encre&Plomb

Atelier-Musée Encre&Plomb a Chavanes-prèes-Renens (CH) http://www.encretplomb.ch/portfolio.html

 

 

Graphos museum (C)

Graphos Museum a Uster (CH)               http://www.graphosuster.ch/content/kontakt.html      

 

 

lecadratin CH

Le Cadratin- Atelier Typographique a Vevey (CH)   http://www.lecadratin.ch/boutique/en/

 

 

Musseum Stamparia

Museum Stamparia a Strada (CH)      http://www.stamparia.ch/ms/kontakt.html

 

 

Offizin Parnassia CH

Offizin Parnassia a Vättis (CH)         http://www.parnassia.org/        

Treasures of the British Library

Treasures of the British Library a London   http://www.bl.uk/events/treasures-of-the-british-library

 

 

Cheongju Early Printing Museum (Korea S)

Cheongju Early Printing Museum (S. Korea) http://jikjiworld.cheongju.go.kr/app3/jikjiworld/content/eng_main/index.html

 

 

Hamilton wood Type& Printing Museum a Two Rivers

Hamilton Wood Type & Printng Museum a Two Rivers (USA)   http://woodtype.org/about

 

 

musee de l'imprimerie du quebec

Musée de l’Imprimerie du Quebec    http://www.museeimpression.org/a-propos-du-musee/

 

 

Robert C. Williams Paper Museum

Robert C. Willams Museum of Papermaking a Atlanta (USA)  http://www.ipst.gatech.edu/amp/index.html

 

 

ex vlokis 2

 

 

Read Full Post »

Museus del Llibre i la Impremta per tot arreu, menys a Barcelona.

museu da impensa 1 portugal

Museu Nacional da Imprensa

 

 

Museu Impremta Bordeaux 1

Museu de la impremta a Bordeaux

 

 

Imprenta Municipal Madrid 1

Imprenta Municipal Artes del Libro (Madrid)

 

 

JohnJarrodPrinting Museum Norwich 2

John Jarrold Printing Museum a Norwich  

 

 

melbourne museum of print 3
Melbourne Museum of Printing 

 

 

Mizuno Printing Museum a Tokyo 1 (Japó)
 Mizuno Printing Museum (Tokyo)

 

 

Museu del Llibre a Montolieu (FR)
Musée des Arts&Métiers du Livre

 

 

museo tipográfico cádiz 2
Museo Taller Tipográfico de Cádiz 

 

 

 

museu valencià del paper
Museu Valencià del Paper

 

Roy Chatters Print Musseum  a Colfax(USA)1
Roy Catters Print Museum a Colfax (USA)

 

 

leipzig1
Museum für Druckkunst Leipzig 

 

 

Meermanno Museun Der Haag1
Museum Meermanno a Den Haag (NL) 

 

 

Stichting lettergieten 1 Westzaand(Nederland)
Stichting Lettergieten Westzaand  

 

 

Grafish Museum Groningen 1
Grafish Museum Groningen 

 

Hand press used by De Zilverdistel the first private press in the Netherlands
Koninklijke Bibliotheek National Library (NL) 

 

 

Museo della Scuola e del libro per l'Infanzia
MUSLI :Museo della Scuola e del Libro per l’Infanzia

 

 

 

Historical Museum of the city of Krakow1

Muzeum Historyczne Miasta  Krakowa     

 

 

 

 

Queanbeyan Printing Museum New South Wales 2 (Aus)
Queanbeyan Printing Museum (Aus)

 

 

 

 

St. Bride Foundation 1

St. Bride Foundation (London)

 

 

 

 

Tennessee Newspaper and Printing Museum 1

Tennessee Newspaper and Printing Museum

 

 

 

 

The Exceelsior Press 1 a Frenchtown (USA)

The Excelsior Press (USA)

 

 

 

 

 

memory of paper1

The Memory of Paper (Vienna)

 

 

 

tyographie&Commication Reading Univ.

Typography&Graphic Communication  Reading Univ.

 

 

 

 

Typorama (CH)

Typorama a Bischofszell (CH)

 

 

 

 

St. Petersburg Museum of Printing1

St. Petersburg Museum of Printing

 

 

Museu della Stampa a Socino (I) 1
Museu della Stampa a Soncino    

 

 

Museo Didáctico Artes Gráficas - Arganda del Rey 2
Museo Didáctico Artes Gráficas en Arganda de Rey

 

 

 

 

museo do pobo galego 1

Museo do Pobo Galego  

 

 

Museo della Carta e della Filigranaa 2 Fabriano (I)
Museo della Carta e della Filigrana  a Fabriano  

 

 

 

Read Full Post »

literatos

“En introduir-se la impremta a Catalunya, els llibreters anaren tot seguit de bvracet amb els estampers, de la qual cosa sorgí el llibreter-estamper. El llibre imprès donà de seguida molta feina a la Inquisició, la qual va perseguir aferrissadament els autors, impressors i llibreters que publicaven i expandien obres conceptuades contràries al dogma. Antoni Ramon, (à) Corró, llibreter de la Generalitat de Catalunya, el dia 9 de febrer del 1489 fou condemnat per la Inquisició a ésser estrangulat i cremat per heretge junt amb la seva muller Joana. El 13 de març del mateix any, el fill dels anteriors, Joan Corró, davallava del cadafal després d’hever-se reconciliat, commutant-se-li la pena de mort per la de presó temporal. En Joan Ça Coma, ‘llibratarium sive bibliopola morabatur in vico S. Dominici’, fou també condemnat per haver editat l’obra Visió delectable, del batxiller Torra. La impressió i propagació d’aquesta obra, segons opinió de l’erudit Sanpere Miquel, fou potser una temeritat, si es té en compte que la Inquisició maldava llavors per establir-se a Barcelona. Com sigui que en Ça Coma, de més a més d’ésser llibreter de prestigi, era home acabalat, es pogué fer escàpol. Condemnat però, en rebel·lia, fou cremat en efígie i hom li segrestà els béns. Segons escriu Miquel González i Sugrañes en la seva Història dels Antics Gremis, el notari Pere Miquel Carbonell, que ho fou de la Inquisició, conta el cas de diversos llibreters que foren condemnats a ésser exposats a la Catedral, el cap cobert amb la mitra dels heretges, i vestits amb túniques infamants on hi havia pintada la llegenda:’Heretica provitas qua defecerant’, i tancats després a presó perpètua. Com es pot veure, èsser llibreter comportava aleshores greus trencacolls”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.13-14.

berlin 1

“ La hostilidad hacia los libros ha acompañado su evolución histórica. Se ha llegado a acuñar el término bibliocausto para referirse a masivas destrucciones y se ha utilizado la palabra memoricidio para aludir a los estragos bibliográficos encaminados a borrar determinadas memorias. Aunque la tradición devastadora de libros y bibliotecas se puede remontar a la época Sumeria, las más recientes barbaridades en ese terreno son el bibliocausto nazi en 1933, el bibliocausto y memoricidio en la antigua Yugoeslavia durante la pasada década de los noventa, con la simbólica destrucción de la biblioteca de Sarajevo, o el bibliocausto y memoricidio de Irak, propiciado por la intervención estadounidense en aquel país. Pero afortunadamente han sido mucho más importantes las actitudes de amor hacia los libros. En nuestra lengua se han creado términos como libracos o librejos para aludir a ellos de forma despectiva o bibliofobia para definir el odio a las obras escritas. Mas palabras como bibliofilia, bibliolatría, bibliología, bibliomanía, bibliotecnia, bibliotecología o biblioteconomía son buena muestra de la atracción que han provocado, del interés que hoy despiertan.

exlibris RMP

Una muestra más de amor a los libros es la existencia de los ex libris, que marcan una huella personal del propietario en alguna de sus partes. El Diccionario de la real Academia presenta en su edición de 2001 la siguiente definición:’Etiqueta o sella grabado que se estampa en el reverso de la tapa de los libros, en la cual consta el nombre del dueño o el de la biblioteca a que pertenece el libro’. Aunque hay precedentes en diversas culturas, puede afirmarse que hasta el comienzo de la imprenta en el siglo XV no empezaron a desarrollarse los ex libris como los conocemos hoy. En el XIX se extendieron, sobre todo en los países más avanzados culturalmente, pero fue a comienzos del siglo XX cuando su desarrollo se intensificó de manera significativa”.

 

Article:”Obras de arte para marcar la posesión de los libros”, de Esther Almarcha Núñez-Herrador e Isidro Sánchez Sánchez, del Centro de Estudios de Castilla-La Mancha.

 

 

colporteur6

Read Full Post »

museu disseny barcelona 3

Tenia moltes ganes d’anar al Museu del Disseny, pensava veure grans coses i, sobretot, volia veure coses relacionades amb el món del llibre.

Semblava, pel que havia llegit, que trobaria coses de l’antic Museu del Llibre, que se suposa estaven a Pedralbes, després de desaparèixer del Pueblo Español i que ara anaven a parar al Museu del Disseny, però no hi ha res, al menys, de cara al públic. He preguntat a tres persones o més del Museu i cap sabia res ni tenia idea del que els parlava quan deia alguna cosa sobre Museu del Llibre.

I el Museu del Disseny, la “grapadora li diuen”, no està malament, per fora m’agrada, per dins no m’agrada tant, hi ha quasi més lloc per passadissos i escales mecàniques ( les normals no les he vist) que per espai expositiu.

Només entrar, a ma esquerra, rere un taulell , 5 grans cartells on es llegeix  que hi ha en els pisos  0, 1, 2, 3 i 4, per informar de les exposicions que es poden veure a les sales de cada pis. Per casualitat el cartell del pis 4, dedicat a les Arts Gràfiques, havia caigut i estaven pendents de tornar-lo a posar ( quan he sortit estava al seu lloc).

  Les coses que es poden veure estan bé, hi ha coses molt maques, però m’han semblat poques i en uns espais petits. L’edifici sembla molt gran, ho és, però hi ha molts espais inutilitzats, vuits.

museu disseny barcelona 2

          Les sales dedicades a exposició són petites, o ho semblen. La sala del pis 4, el dedicat a les Arts Gràfiques era plena de cartells, fulls de propaganda, cobertes de llibres, capses de medicines, etc. Creia que trobaria alguna referència a eines, tipus, enquadernació, paper i qualsevol cosa referida al món del llibre, però res de res, a part de quatre cobertes i sobrecobertes.

L’any 2010  vaig escriure un article :“Museu del Llibre i les Arts Gràfiques de Barcelona”, em queixava de la falta d’un museu del llibre. Algú em va dir que a Pedralbes hi havia el Gabinet d’Arts Gràfiques, amb moltes coses per fer un museu del llibre, però… He vist unes cobertes, unes guardes i poca cosa més. Seguim igual o pitjor.

https://biblioaprenent.wordpress.com/2010/11/07/museu-del-llibre-i-de-les-arts-grafiques/

Barcelona segueix sense Museu del Llibre, crec que la ciutat i Catalunya no es mereix aquest oblit d’un art, d’una feina, bé, de moltes arts i moltes feines relacionades amb el món del llibre, crec que és vergonyós que Barcelona no dediqui un espai al llibre, una de les indústries que més valor afegit ha donat i, crec, dona.

No fa gaires anys teníem un petit Museu del Llibre (Pueblo Español), si feien cursos, exposicions i es podien veure màquines, papers, tipus, i tota mena d’objectes per saber una mica, almenys, de com anava o havia anat la impremta a Catalunya.

Tenim sort que gent d’altres llocs de Catalunya han fet i fan alguna cosa per què el món del llibre no quedi en l’oblit. Hem d’anar a:

 Museu d’Alzamora Grup (Sant Joan les Fonts): http://www.alzamora.com/Maquines_d_impremta_uniques              museu alzamora 1             museu alzamora 2

Museu Gràfiques Montserrat: (Figueres) .  http://www.grafiquesmontserrat.com/

museu gràfiques montserrat 1

Museu Novoprint: (Sant Andreu de la Barca).

http://www.novoprint.es/index.php?menu=paseo_vitual&idioma=cast

museu novoprint

Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida: Imatges a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sala_Tem%C3%A0tica_d%27Arts_Gr%C3%A0fiques_de_la_Diputaci%C3%B3_de_Lleida

museu sala temàtica lleida

hi ha més llocs, més petits, com la impremta Badia del carrer Pintor Fortuny a Barcelona, on guarden coses d’abans i potser hi ha més llocs, però no els conec,

impremta badia

si algú em pot ajudar i em posa al dia de llocs dedicats al llibre en general i a la impremta en particular  li agrairé moltíssim.

Per conèixer el món paperer tenim el Museu-Molí Paperer de Capellades: http://www.mmp-capellades.net/

museu moli paperer capellades

, i també tenim el Museo Virtual del Diseño Creativity, molt interessant , amb molts cartells, naips, lletres, targetes, felicitacions, des del segle XIX fins avui. http://www.museovirtual.info/es/

museu virtual hotel moderno barcelona

Però a Barcelona seguim, vergonyosament, sense un Museu dedicat al Llibre, quan a moltes ciutats d’Europa i d’Espanya en tenen de bons i millors.

Tenim , a Catalunya, per sort, molts petits grans museus, però ens falten grans museus que no semblin petits, i el Museu del Disseny em sembla petit, molt petit, vol abastar  moltes coses, diuen que tenen 70.000 peces guardades, en veiem quatre, que estan molt bé, que ens recorden altres temps, amb unes quantes glorioses joies del disseny, però crec que es mereixen un museu molt més gran i molt més ben aprofitat.

Tan malament està el Palau Reial de Pedralbes que no es podia dedicar, almenys, a una part de les 70.000 peces que diuen que existeixen ?, aprofitant les que tenen i les que han cedit i deixat a altres llocs, relacionades amb les Arts Gràfiques, es podria dedicar a fer un bon Museu del Llibre.

dormitori Alfonso XIII

         Dormitori del rei Alfonso XIII a Pedralbes,  en el Museu del Disseny només hi ha el llit.

Crec que a Pedralbes hi ha lloc per fer-ho, però potser no té el disseny adient, el disseny del qual  la ciutat de Barcelona presumeix i vol presumir.

El nou edifici sí que té el disseny idoni de cara a la galeria, però no per  a museu, i menys d’Arts Decoratives i d’Arts Gràfiques.

No sóc entès, no sóc dissenyador, no sóc qui, segurament, per escriure aquestes coses, però sí que puc dir el que m’ha semblat aquest intent de museu de moltes coses en poc espai, potser són coses del disseny.

ex vlokis 2

Read Full Post »

elisabets 1

          Arribo a Barcelona, a la plaça Universitat deixo l’ autobús. Vaig cap a Pelai i en el carrer, on abans crec que  hi havia l’ hemeroteca de La Vanguardia, giro i  baixant  em trobo una llibreria que no coneixia, he entrat i he estat una bona estona, perquè?, doncs perquè el local guarda molts mobles i moltes coses del que abans era una merceria i perquè he vist llibres que no veia en altres llibreries, que potser els tenen, però com aquesta és una llibreria especialitzada en Art Contemporani, la majoria de llibres fan honor a aquesta Contemporaneïtat i he vist llibres molt macos, molts  interessants, rars ( per mi), curiosos i alguns llibres d’artista.Com deia he estat una bona estona perquè els ulls i les mans se m’anaven d’un lloc a un altre, el que veia era temptador, he passat una molt bona estona. La llibreria és: LORING ART. Librería de Arte Contemporáneo. C/ Gravina, 8E, Barcelona.

http://www.loring-art.com/paginaParrafos.php?codigo=10

            Amb una pàgina web, La contemporánea,  molt interessant ( http://www.loring-art.com/blog/ )

loring art 1

 

          He sortit i he passejat per aquells carrers fins arribar a Elisabets, volia mirar uns llibres a La Central del Raval, on també he passat una bona estona, mirant i mirant, fullejant, remenant, amb tants llibres no es pot acabar mai.

tallers 3

          Quan anava per aquells carrers, no sé perquè, però caminava a poc a poc, quan normalment vaig massa ràpid, perquè?, doncs fent-ho he fruit com poques vegades, només passejant, mirant les tendes, les cases, la gent, només amb aquestes petites coses he passat una gran estona.

          De cop, en el carrer Pintor Fortuny número 16, he vist una porta on posa Impremta Badia, Fundada el 1888, he sentit molta curiositat, per una finestra que tenien oberta he mirat una màquina que estava imprimint, he decidit trucar i preguntar si podia veure la impremta, la porta no estava tancada, he entrat i he vist un senyor, m’ha dit passa passa, però jo no em movia de l’entrada, perquè?, hi ha vàries coses que fan que quedi embadalit mirant-les, són estris i aparells antics, dignes d’ésser en un museu del llibre o de la impremta o de les arts gràfiques, com el que sembla que per fi tindrem a dins del Museu del Disseny de Barcelona .

impremta badia

          El senyor Víctor Folch m’ha explicat coses dels cavallets , de les caixes amb els caixetins per a cada tipus, d’una Minerva que hi ha allà, amb un componedor m’ha explicat com els operaris hi posaven els tipus, com anava una cisalla per tallar lingots de plom, i moltes coses més; després em passat a dins el taller i he vist màquines més modernes, com una Heidelberg per òfset, una per impressió digital i un munt d’aparells i piles de paper.


impremta badia 2

 

          Ha estat una visita, curta, però molt profitosa, i el Sr. Folch m’ha regalat un llibre que  explica la seva història, de títol : “125 anys. 1888-2013. Impremta Badia. Cent vint-i-cinc anys embrutant paper”. Impremta Badia, Barcelona, 2013,  amb moltes fotografies.

            Tenen un vlok on expliquen el que fan i amb una galeria d’imatges :http://www.impremtabadia.cat/cat/Galeria.asp , on es poden veure estris antics dignes d’un museu.

El vlok ara no el trobo, però de BT hi ha un video que val la pena:http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/12/03/impremta-badia-establiment-historic/

impremta badia 3

 

          I abans de sortir, com era l’hora, he demanat per un lloc per anar a dinar, m’ha aconsellat dos restaurants, un vegetarià i un altre, on he anat: L’Antic Forn. Restaurant. C/Pintor Fortuny, 28. Barcelona.

          Un acollidor local , amb un bon servei i  un bon dinar per un preu raonable.

           Què més és pot demanar avui dia ¡.

 

 

l'antic forn 3

           El que vull dir amb tot això és que a Barcelona hi ha molt museus i moltes sagrades famílies, hi ha moltes coses per veure, però de vegades no cal complicar-se molt la vida i només passejant , xerrant, mirant, escoltant paraules i sorolls, només amb aquestes coses, ah¡  i amb un bon dinar, només amb petits detalls, es pot passar un dia, una estona, poc o molt de temps, gaudint tant o més que mirant picassos, mirós, gòtics i romànics.

elisabets 4

 

          Barcelona, és una petita gran ciutat, no és London, ni Paris, ni New York , ni Reus, no, no ho és, però segur que aquestes ciutats voldrien tenir racons com els del Raval , i no he dit res dels llocs pels que he passat una mica més ràpid, el CCCB, el MACBA, la Facultat de Geografia i Història, el Convent dels Àngels, la Reial Acadèmia de Medicina,etc., etc., com tampoc he dit res dels molts llocs que no he vist, doncs la passejada ha estat per només quatre carrers del Raval.

raval carrer tallers

 

(les imatges són de diferents vloks que parlen de Barcelona i del Raval, si algú vol que posi que la foto és seva només ha de dir-mo, gràcies)

Read Full Post »

CATALONIAWINS

L’Estaca, d’en Llach i del poble català:

L’avi Siset em parlava de bon matí al portal 
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. 
Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant, 
i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran. 
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta, 
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. 
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar 
el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar. 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

 

Read Full Post »

aliaNzO

 

aliaNzO

 

[Alianzo  ( Social Analytics & Influence Tools)( a Bilbao).]

 

         Entrar, registrar-se, apuntar-se a molt  llocs a Internet ( Twiter, Pinterest, Facebook, etc.) és molt fàcil, el problema bé, de vegades, si un es vol esborrar d’algun lloc. Molts ho deixen molt clar i et diuen una manera fàcil de fer-ho, però d’altres no ho diuen ni ho expliquen, o al menys jo, mirant i mirant,  no ho trobo.

             Fa uns anys estava registrat a Alianzo, una mena de Ranking dels vloks a tot el món. Crec que tenia dos registres. El cas és que fa temps em vaig esborrar, bé, això creia jo, fa pocs dies en el meu vlok torna a sortir Alianzo i els dos perfils que sembla que tenia amb dades meves, no gaires, però dades que pensava que en el seu dia es van esborrar.

          Vaig enviar uns quants correus (5) a Alianzo demanant com em podia esborrar o que m’ esborressin ells. Després d’ uns quants intents una persona d’ Alianzo em va dir que passava el meu cas a un superior perquè ella no hi podia fer res més. Em va dir que hi havia un problema amb el correu utilitzat.

Sembla que em van esborrar alguna cosa, però ara entro a Alianzo, vaig al buscador, poso Biblioaprenent i segueixen sortint les meves dades i un avatar que vaig posar en el seu dia( Gutenberg fent botifarra).

reponse gutenberg a macluhan 2

Xavier Biblioaprenent
Sóc Biblioaprenent, vaig néixer a El Prat de Llobregat i visc a Vilanova i la Geltrú. Vull aprendre tot el que pugui sobre llibres en general i sobre Bibliofília en particular.
Vilanova i la Geltrú – Cataluña – España
Català (Catalan)
Marketing
bibliologia bibliofilia bibliografia llibre vell llibreria biblioteca

 

He tornat ha enviar correus  (2), però no em contesten, m’agradaria que ho fessin i que esborressin les meves dades. Jo no trobo com fer-ho.

 

          Contesten:   Correu d’Alianzo del dia 25 de juny:

Hola:

Como te comentaba, hay un problema con tu email, que no se corresponde
con el que utilizas para escribir. Lo están mirando.

Un saludo,

Nou correu enviat per mi a Alianzo (dia 25):

He pedido muchas veces, muchas veces, que borren el perfil mío que aparece al buscar “biblioaprenent” en Alianzo.

Me dicen que hay problemas con mi correo, que el de ahora no se corresponde, posiblemente, con el de hace años cuando estaba registrado en Alianzo.

Creo que este problema no debe o no debería ser tan grande. Creo que deberían dar a conocer a sus clientes cómo o qué deben hacer si se quieren dar de baja en Alianzo.

Creo que aparecer todavía en su buscador no es muy normal.

Alguna manera debe de haber para solucionar esto. De hecho hace días aparecían dos perfiles míos que sí han borrado, eran  iguales o casi como el de ahora con el único cambio de que en categoría antes en uno ponía”literatura” y ahora pone “marketing” , y otro ponía “Pepe” en categoría Marketing en vez de Biblioaprenent, etc., etc.

Por favor borren mis datos. Gracias.

 

Els dos perfils que han esborrat. ( ) Queda, ara, el de dalt. ¡¡¡¡¡
perfils esborrats1

 

                                  (Biblioaprenent i Pepe : esborrats)

 

El dia 26 segueixo igual, ningú fa res.

Dia 27 =.

Dia 28 =.

Dia 29 =.

Dia 30 =.

 Si algú em pot ajudar li estaré molt agraït.

Gràcies.

Read Full Post »

EFÍMERS

          Quatre paraules sobre Efímers, bé, dues, més endavant una mica més, a poc a poc. És un món petit molt gran, començes amb una tonterieta i veus que la cosa va augmentant i no s’acava mai. Així doncs, de moment,  dues cosetes.

tropical 3fimers

Efímer:

 Enciclopèdia catalana: res ( sobre papers, llibres, propaganda).

  Diccionario de Bibliología y Ciencias Afines: Material Transitorio: Arch. Material impreso en cantidades limitadas, generalmente de interés local o temporal, también se llama Material Efímero y Material Fugitivo.

bula de cruzada efimer

Curs a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació:

 Ephemera: història, anàlisi i catalogació de materials impresos efímers

Els documents efímers tenen unes característiques que condicionen tant el seu tractament tècnic com la seva difusió. El curs proporcionarà els coneixements bàsics per abordar amb eficàcia els processos d’identificació de tècniques gràfiques, la tipificació i descripció dels documents i la seva preservació en les diverses col·leccions. 

la masia efimer

A la Biblioteca de Catalunya : Fons de petits impresos 

http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Fons-de-petits-impresos-de-la-Biblioteca-de-Catalunya

Petits impresos, documents efímers i documents de tipologia vària de diferents procedències.

Fons històric

Material divers organitzat segons una classificació pròpia de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. Destaquen principalment els catàlegs de mà de  exposicions d’art, tant individuals com col·lectives, programes de concerts, menús, felicitacions etc.

Procedència: Diversa, principalment donatius

Fons de Dipòsit Legal

Més de 300.000 fullets diversos ordenats per any i dins de l’any organitzats segons una classificació pròpia. De 1981 a 1997 es separaven el fullets informatius dels comercials. A partir de 1997 es crea una classificació única. Des de la nova llei de Dipòsit Legal de 2012 no s’entreguen el fullets de tipus comercial.

Materials efímers (agendes, àlbums de cromos, llibretes de pintar, passatemps etc.) més de 120.000 documents, organitzats per tipologia documental. Des de la nova llei de Dipòsit Legal de 2012 no s’entreguen les agendes.

També hi ha el Fons Digitalitzat amb moltes coses per veure. http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Fons-digitalitzats

mangas filtrar efimers

           En el Etnobloc del Museu Valencià d’Etnologia hi ha uns quants articles força interessants sobre Efímers, com  Els records efímers dins una caixa de cartró.

http://etnobloc.blogspot.com.es/2014/01/els-records-efimers-dins-una-caixa-de.html

, dins del vlok trobem una classificació de diversos efímers, no hi son tots, però va bé per anar fent-se una idea.

3.  EPHEMERA

3.1.   Recordatorios y estampas devocionales

3.2.    Felicitaciones y tarjetas de visita 

3.3.   Invitaciones, entradas y programas 

3.4.   Calendarios y paipais 

3.5.   Etiquetas, envoltorios y tarjetas de productos comerciales… 

3.6.   Prospectos, recetas y catálogos de productos comerciales 

3.7.   Anuncios publicitarios 

3.8.   Juegos 

 3.9.   Tarjetas postales 

 3.10.  Emblemas 

 3.11.  Cromos 

 3.12.  Aucas, dibujos y grabados 

 3.13.  Billetes, tarifas y horarios 

 3.14.  Carteles

 3.15.  Escolar

 3.16.  Almanaque-agenda

rentadoras efimers

              Per posar-se una mica al dia podeu consultar molts llocs, de moment uns quants articles i imatges molt interessants les trobareu en els vloks:

 PiscolabisLibrorum (http://librorum.piscolabis.cat/2010/10/els-goigs-de-sant-roma-de-can-sentroma.html .

 Associació Cultural Joan Amades . Arxiu: http://joanamades.cat/larxiu/

 Galeria d’Imatges (http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/)

Bibliogoigs (http://bibliogoigs.blogspot.com.es/ )

Bibliophemera (http://bibliophemera.blogspot.com.es/ )

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

Older Posts »