Biblioaprenent

A les belles orles dels inicis de la impremta, compostes a base d’entrellaçats, succeïren aviat les decorades amb grotescos a la italiana i les que ostenten composicions amb figures a les faixes horitzontals (fig. 7). No eren sempre de mides uniformes en llur desenrotllament.

El secret de l’expandiment que assoliren, radica en el fet de donar un semblant d’ingravidesa al bloc macís, gairebé sense punts i a part, de les pàgines del llibre primitiu. Per via de reacció, aparegueren després les orles lleument filetejades i a penes decorades, que cloïen gràcilment alhora el text i els gravats. Més tard, a mesura que es difonia el gust pels emmarcaments ostentosos de l’estampa, anaren desapareixent les pàgines orlades. Es evident que el desús provingué de la impressió de monotonia que produïa en el llibre modern, la desfilada constant de motius decoratius semblants, que donaven a les pàgines l’aparença d’un seguit de diplomes. La temptativa de restauració, excessivament arcaïtzant, iniciada a Anglaterra a les darreries de la centúria passada, esdevingué un fracàs.

             Cal esmentar, en tractar de les pàgines orlades, les franges decoratives, de singular bellesa, que ostenten un reduït nombre d’obres.

             Es retallaren no sols les pàgines orlades a voltes sense el text, i les franges, sinó també les mateixes orles que reduïen a petits bocins (fig. 8). D’aquests fragments posseïm un nodrit recull.

A l’article vinent acabarem l’examen dels atemptats comesos en el llibre il·lustrat per la cohort indesitjable d’aquests trossejadors, honorables la majoria d’ells, però tots indesitjables.

“El trossejament del llibre il·lustrat” (6) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.)

Dels elements decoratius del llibre que són objecte de trossejament, enumerats al començ de l’article anterior, hem examinat ja les relligadures, guardes, frontispicis i portades.

             Ens pertoca ara ocupar-nos de les marques de llibrer, impressor i editor, per estar plaçades al centre de la portada, llevat d’un reduït nombre que ocupen el lloc corresponent al colofó.

             Fou conreada principalment aquesta branca del gravat menor pels artífexs en talla dolça. No defugiren els més il·lustres de signar un dia una marca, gairebé sempre fora de l’indret habitual, que, com és sabut, és dessota l’angle inferior de la dreta de l’exemplar. Abunden, per això a les col·leccions les marques selectes.

             Són comptades les marques pertanyents únicament a un sol llibrer, puix que sense escrúpols eren contrafetes pels col·legues del qui primer l’emprava.

             En el reduït espai d’una marca ordinària hom encabeix, bé que no en totes, el nom del llibrer, la data, l’ensenya de l’establiment, la marca figurada o emblema, la divisa, generalment en llengua llatina, i la xifra, veritable supervivència de la marca primitiva.

             En els emblemes abunden els temes de valor simbòlic, com són l’arbre de la vida, flanquejat primerament per Adam i Eva i després per figuracions diverses, les mans enllaçades, el globus alat, el compàs plantinià, etc. Molts d’aquests temes són extrets de la fauna, real o fantàstica, com l’au fènix, l’unicorn, el pelicà, la salamandra, el gall, la lloca amb els pollets, el delfí aldià amb l’àncora, etc. Altres són d’origen mitològic, com el Pegàs i el caduceu.

             La interpretació etimològica dels cognoms dels llibrers, d’una ingenuïtat excessiva, donà lloc a pintoresques marques figurades, l’enumeració de les quals resultaria interminable.

             Tenen cura també els llibrers que figurin en llurs marques els objectes reals de valor decorativa escaient, com la nau, el brollador, el pou i la garba.

             A les acaballes del segle XVIII desaparegueren quasi en absolut, i aleshores els col·leccionistes seguiren retallant com a tals els centres de portada que les substituïren.

             La nostra col·lecció es compon de més de tres-centes marques, agrupades per països, la majoria d’elles exposades en vitrines. De les divuit que hi figuren pertanyents a llibrers barcelonins, reproduïm les emprades per Lacavalleria i Piferrer (fig. 9).

“El trossejament del llibre il·lustrat” (7) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.)

Read Full Post »

“La història del llibre i de la lectura, en el seu sentit més ampli, ha conegut a Europa un desenvolupament extraordinari durant els darrers trenta anys, estretament lligat amb l’interès renovat per la història cultural i per tot allò que pogués contribuir a conèixer quina era l’evolució mental de la societat. A l’estat espanyol, i a Catalunya en particular, l’engrescament per aquest tipus d’estudis és, però, relativament més recent.

Sense oblidar en cap moment els treballs extraordinàriament fecunds de Jordi Rubió, de Pere Bohigas o de Josep M. Madurell, per citar només tres noms capdavanters, cal reconèixer que, fins a mitjan dels anys vuitanta, els estudis sobre història del llibre no van deixar d’ésser molt escassos, i fruit més aviat de l’interès particular d’un estudiós aïllat que d’una línia d’investigació d’un grup de treball.

A partir de mitjan dels anys vuitanta, en canvi, els estudis sobre història del llibre a l’estat espanyol comencen a reaparèixer amb una força creixent en les revistes especialitzades en investigació històrica i filològica.

Particularment nombroses són les edicions i estudis d’inventaris de biblioteques particulars, que sovint serviran posteriorment de base a estudis més amplis sobre una categoria social o cultural. Pel que fa a Catalunya, val la pena remarcar l’inici, durant aquest període, de les recerques que conduiran a la redacció d’un cert nombre de tesis sobre història del llibre i de la premsa, majoritàriament a l’entorn de diferents departaments de les facultats de Lletres i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes recerques donaran lloc, entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, a treballs de conjunt sobre diferents ciutats i períodes, fins aleshores gairebé inexistents.

D’altres treballs sobre la impremta o els impressors locals són iniciats igualment per estudiosos fora dels circuits universitaris, sovint sota el patrocini d’institucions públiques d’àmbit autonòmic o local.

Aquest interès renovat i vivíssim per la història del llibre sembla malauradamentno haver estat suscitat, en canvi, entre els bibliotecaris, professionals que, en molts casos, treballen encara directament amb llibres. La introducció del que fa deu anys s’anomenava “les noves tecnologies de la informació”, que són ara la nostra eina de treball quotidiana, semblen haver-ne estat la causa. De fet, fins i tot l’ensenyament de la història del llibre ha estat relativament relegada en els darrers plans d’estudi dels estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació a Catalunya; perdudes enmig de matèries considerades més “tècniques”, les assignatures en relació amb el llibre antic semblen gaudir entre els alumnes de poca consideració. La situació en els altres centres de l’estat espanyol potser no sigui gaire diferent; ara bé, si fem una ràpida revisió de les col·leccions de manuals iniciades arran de la multiplicació de centres universitaris dedicats a l’ensenyament de la biblioteconomia i documentació, en els darrers tres o quatre anys han estat publicats un cert nombre de títols dedicats a la història del llibre i de les biblioteques i a les col·leccions especials. Atenint-nos, per tant, a la producció en castellà, hom podria pensar que les assignatures relacionades amb el fons antic de les biblioteques continuen essent força presents en el currículum dels centres d’ensenyament de la resta de l’estat.

“Història del llibre i de les biblioteques a Catalunya: quinze anys d’estudis (1985-1999)” d’Anna Gudayol, ITEM, 27 de 2000, pag. 4-64. (Aquí part de la Introducció). Val la pena fer una ullada a tot l’article, el podeu trobat a https://raco.cat/index.php/Item/article/view/22550  ). I amb una extensa i interessant bibliografia (pàg. 28-58).

Read Full Post »