Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘romanços’

“ La literatura popular escrita i estampada damunt de fulls populars ha donat alguns documents a la cançonística popular i ha creat un tipus de literatura popular qualificada de canya i cordill, pres de la forma d’establir les parades típiques de romanços i de penjar-los. Solien situar-se vora d’esglésies, en les parets d’aquestes, a vegades, a dos arbres propers i travessaven uns cordills que anaven d’un clau a l’altre, i damunt d’aquests cordills penjaven els romanços i altres fulls populars. Per a sostenir-los es valien d’una curta canyeta esberlada que feia l’ofici de pinces o agulla. Aquesta curiosa forma d’instal·lació,la típica canya i el clàssic cordill, han donat el qualificatiu del tipus de literatura que popularitzaven els documents. El poble els adquiria i llegia amb gran fruïció fins a aprendre’ls de memòria i involucrava al corpus de la seva cançonística els que més el satisfeien.

Aquestes cançons eren propagades pels cecs que venien els romanços i que solien freqüentar aplecs, mercats, festes i llocs concorreguts per molta gent. Els temes preferits eren les facècies de lladres, que originaren algunes de les gracioses cançons de bandolers del nostre cançoner. També els casaments desiguals, les facècies de festeigs desbaratats, desavinences conjugals i altres arguments de to poc elevat però molt del gust del poble. Aquesta mena de cançons solen ésser molt descriptives i excessivament llargues. Llur valor literària és escassa. Solen ésser de versos curts i tallades en esparses de sis versos i dos de rescobla, que fan un total de vuit versos per posada.

Les melodies d’aquests tipus de cançons no solen ésser de les de més mèrit musical. N’hi ha moltes que tenen tonades de manlleu, o sia melodies pròpies de diverses cançons que hom no pot considerar exclusives de cap de les diferents que se’n serveixen. Crear un text és molt més fàcil que crear una tonada; altrament, per a fer una melodia cal una elevació espiritual i una ànima molt més refinada i elevada que la dels dictadors de la generalitat de cançons de canya i cordill, i és un fet naturalíssim que adaptin llurs composicions literàries a melodies ja existents de tall superior al de la lletra i més antigues que aquesta. Amb tot, cal advertir que generalment les melodies pròpies del tipus de cançó que ens ocupa tampoc no són documents melòdics de gran força, malgrat ésser més valuoses que els textos.

Carregats de romanços! Plecs de fil i canya de la col·lecció Pau Vila ( Fundació Boscg  Cardellach) http://www.fbc.cat/events/2013/04/22/01/carregat-de-romancos

Les cançons d’aquest tipus revelen un origen poc arcaic davant la gran edat que acostumen a assolir les cançons. La majoria són de la darreria del segle XVIII i primeria del XIX; possiblement n’hi ha de més arcaiques, però creiem que han d’ésser molt escasses en nombre i que llur antigor no és gaire més reculada.

Les parades de romanços amb els cordills i les canyes han subsistit fins a la primeria d’aquest segle i amb elles la propagació del tipus de cançons de què parlem. A Barcelona recordem les parades establertes a l’entrada del carrer del Carme a les parets de l’església de Betlem, la de l’entrada de la Volta del Teatre, instal·lada a les parets del teatre Principal, i la del carrer de l’Hospital cantonada amb la Riera Baixa. En totes elles ens havíem embadalit nombroses vegades. Fa uns quinze anys que vam fer un viatge exprés a Vic per tal de veure’n una d’establerta a la vella Rambla ausetana, en la qual vam comprar una bona quantitat de romanços; en vam treure una fotografia que la nostra inexperiència fotogràfica va esguerrar. Se n’instal·laren encara en la famosa fira de l’Hostal del Vilar del Lluçanès.

Del llibre “Cançons Populars Humorístiques” de Joan Amades, a Notes número VIII, parlant de la cançó El pobre alegre, p.135-137.

 

Hostal del Vilar ( Lluçanès)

š          š          š          š          š          š          š

 

“ Sobre la estructura y distribución de la información contenida en un libro y en una página hay mucho que decir, pero el libro como objeto no depende de ellas. Podríamos hablar de la historia del papel, de Gutenberg, de Manuzio, pero todo eso amerita un artículo aparte.

Lo que si hay que reconocer es que gracias al desarrollo de la lengua y la escritura, a la revolución de la imprenta, la tipografía y la tinta, a la invención del papiro, el pergamino y el papel, y sobre todo al ingenio del hombre que dejó de enrollar el conocimiento para hacerlo libro, yo encontré parte de mi esencia y he pasado muchos o miles de buenos momentos comprándolos, diseñándolos, acariciándolos y, a veces, leyéndolos”.

Los libros y yo”, article de Victoria García Jolly en el seu vlok http://joliejollyjolie.blogspot.com/2010/06/los-libros-y-yo.html. L’autora és directora d’art  de la Revista Algarabía (www.algarabía.com) y ha publicat diversoss libros, entre ells Cuentos del armario, ( https://www.facebook.com/Cuentosdelarmario/ )

A facebook: https://www.facebook.com/pg/Cuentosdelarmario/posts/

 

 

Read Full Post »

“ M’hauria plagut de dir-ne romanç de la meva obra. Quan jo era petit es venien encara a la plaça de Sant Agustí, al carrer de l’Hospital, entre la font i el carrer de Cervelló, a la porta de l’església de Betlem i en molts altres indrets de Barcelona els romanços de dos i de quatre quartos en paper de fil. Al capçal duien un gravat al boix i el text era imprès a dues columnes.

En aquella romanços vaig llegir per primera vegada els amors de Pierre de Provença amb la gentil Magalona i la fuita a cavall d’Orlando Furioso, que s’enduia pels aires la bella Angèlica. Les obres originals podrien ésser en vers, però aquelles humils versions eren en prosa.

El poble, de tot allò, en deia romanços. Diàlegs com el d’en Saldoni i la Margarida, receptes per a guarir les migranyes d’amor, vides de bandolers com en Panxa-Ampla, la verídica història de Romeu i Julieta. Per la seva universal comprensió aquell romanço que venia a omplir les incipients necessitats literàries d’un poble que havia perdut fins el record de la seva cultura, podria ésser considerat, segons com, l’humil antecessor de la nostra novel·la.

Gravat de 1850 recreant una parada de romanços a la Pl.de Sant Agustí Vell (Barri de la Ribera, Barcelona),vist a la Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_de_canya_i_cordill

Qui em provarà que novel·la sigui millor i més català que romanç? Se’m podria dir que romanç és el nom d’una composició breu en vers. Però, quina conveniència pt haver-hi a reservar aquella denominació per a un gènere literari que, si mai ha florit en la nostra literatura, ara ha desaparegut? Del meu temps el poble només deia romanços a aqueixes obres ce canya i cordill que suara he descrit.

Quan pensava en dar el nom de romanç a Les Llàgrimes de Sant Llorenç, no pretenia, però, resoldre una qüestió lingüística. Recordava les hores que jo havia passat al fons del magatzem de casa, al costat del vell piano de cua que tenia a sota un barril de sal sosa, on per molt de temps es consumí un exemplar del Don Quijote de la Mancha, editat per la casa Oliveras, de Barcelona. Allí llegia i tornava a llegir els romanços que el meu germà gran comprava, i de les llàgrimes que en varen costar se’m va fer un fons emotiu que no s’ha refredat del tot encara.

La paraula romanç té per a mi un humor fort que m’embriaga de poesia; significa pròpiament una narració on predominen els elements humans,fins al punt que si un paisatge s’hi troba és un estat d’ànima; treu el seu origen d’aquella nomenclatura delmeu poble , que dava aquest nom, no a una composició breu en vers, sinó a una gran varietat de composicions literàries que s’imprimien en 8.º a dues columnes, en paper de fil, i eren venudes en parades de canya i cordill a la plaça pública.

Llegit a “Història d’aquest llibre”, una mena de pròleg del llibre Les Llàgrimes de Sant Llorenç de Pere Coromines, Antoni López “El Vell” Editor, Barcelona, 1929, p. 8-11.

Imatge a: https://lateiera.wordpress.com/2014/10/14/entre-loralitat-i-la-impremta-els-romancos-de-fil-i-canya/

 

 

 

Evangeli segle VII a la Catedral Montsa ( Italia).Imatge a: https://www.globalintergold.info/es/los-libros-en-oro-con-mayor-aforo-zo58/

“ los libros, además de ser los silenciosos custodios de la poesía, las novelas, la filosofía, la historia, las ciencias y todo el conocimiento, son valiosos por su forma, su papel, su tipografía, sus pastas, sus guardas. Son valiosos porque los podemos llevar, podemos sentir su textura y calcular su peso. Un buen libro cautiva por su tamaño, por sus cabezas y sus lomos. Y si el contenido es bueno, cautiva también nuestra imaginación y nos mantiene pegados a él del prólogo al epílogo, del frontispicio al colofón.

Los hay de todos niveles, desde una elegantísima edición con cantos dorados, pastas de cuero, guardas pintadas a mano, papel biblia y grabados en hoja de oro, hasta las ediciones más rústicas y sencillas, pero todos ellos son herederos de largos años de evolución, de mil esfuerzos que ha realizado el hombre para transmitir a su descendencia el conocimiento adquirido.

Y analizando más profundamente lo que es un libro, recuerdo que Àngel Cosmos en su introducción al catálogo de la exposición del libro objeto por correo del archivero, lo definía de la siguiente manera: “ El libro, objeto para leer; objeto, cosa que, incluso pudiera tener forma de libro”.

 

“Los libros y yo”, article de Victoria García Jolly en el seu vlok http://joliejollyjolie.blogspot.com/2010/06/los-libros-y-yo.html . L’autora és directora d’art  de la Revista Algarabía  y ha publicat diversos llibres, entre ells Cuentos del armario, (  https://www.facebook.com/Cuentosdelarmario/  )

Llibre d’Àngel Cosmos; Pamplona, Euskal Bidea, 1981

Read Full Post »

estampa 1

               “Dins la classificació de fulles soltes o papers volants devèm comprèndrehi en primer lloch les Estampes o Imatges dels Sants gravades, que son, sens dupte, la primera manifestació de la Xilografía precursora de la Imprempta, essent elles les que han conservat lo nom d’Estampa per antonomasia. 

butlla 2

                                                                       Butlla

              Després seguexen les Butlles, les Fulles-almanach, les Auques, y tot lo que s’ha convingut en darli lo nom d’imatgeria popular: los Exlibris, los Goigs, y, arrodonint tota aquesta gama popular, los Romanços.

exlibris 1 pepita pallé

goig sant geroni

                                                                     Goig Sant geroni

romanços 1

              La importancia de la catalogació d’aquestes fulles, qual conservació la incuria dels temps ha fet quasi imposible, es ben oviradora, y avuy los bibliografs li dedican tota la predilecció que se mereix, puix es més difícil trovar un prospecte d’una edició incunable, o una de les mil y mil estampes de les donades als pelegrins qui visitavan los hermitatges sants, que no pas ferse ab un exemplar de les obres més rares.

gravat al boix 1 ricart

                                                                                      Gravat al boix  E.C. Ricart

gravat coure barcelona

                                                                           Barcelona. Gravat al coure de Reiss

gravat al cer oceania

                                                                                           Oceania. Gravat al cer

               Voldríam des d’aquest petit grahó de la Bibliofilía en que escrivím que la nostra veu fos sentida y compresa per tots los aymants de la producción espiritual de la nostra terra; que no dexessem perdre tot lo bé de Déu que ha sortit de les nostres prempses, ja en gravats al Boix, al coure y al cer, ja en la manifestació de tota mena d’imatgería popular en forma de goigs, ahón s’hi pot col-leccionar tota una hymnòdia, fulles polítiques de tots temps, bans, romanços, auques, etc., fentne un bon arreplech y estojant-ho dignament en l’Arxiu de nostra ciutat, ahón pugan estudiarse totes aquestes manifestacions del art popular nostrat.

bando espartero

                                                                             Ban

 

full solt

                                                                                               Full solt

               Ja sabèm que n’hi han molts que hi dedican sos esforços. A la Biblioteca de Catalunya, al Arxiu Municipal històrich, y al Museu del Parch, s’està catalogant ab tota cura lo bell arreplech de papers, gravats, fulles soltes y goigs, dins los quals los aficionats podrán espigolarhi lo desenrotllament del gravat uns, y la historia anecdótica popular altres. Los creyents les devocions de tota una generació, y les costums de sos avantpassats, podent-hi tots, a travers d’aquestes petites y humils fulles, retrobarhi lo ver esperit de la historia de nostre poble.”

               Article “Les Fulles soltes o papers volants”de Joan Bta. Batlle, en el inici del Catàlegs de la Llibreria l’’Arxiu, nº 1-49 (1924- 1936).(imatges de TC)

 

 

 

col guerra 1

              “ La figura del Dr. Guerra se nos presenta, así pues, como la de un auténtico bibliófilo. No se trata del bibliómano que busca con avidez casi enfermiza ediciones raras sin más motivo que su propia rareza. El Dr. Guerra es consciente de que los libros valen ante todo por el mensaje que transmiten, y en su afán de bibliófilo ha primado siempre el interés por el contenido de los libros que adquiría, más que ninguna otra circunstancia. El impulso originario que le condujo a la bibliofilia fue su afán de hacerse con una biblioteca que le sirviese como herramienta de trabajo, para suplir las carencias de las bibliotecas de su entorno. Solo que los intereses intelectuales del Dr. Guerra han sido muy variados, más incluso que sus estudios universitarios, por lo que no nos puede extrañar que haya formado, por ejemplo, una extraordinaria biblioteca de historia ni que la filosofía figure entre sus fondos con las obras de los autores más importantes e influyentes, o que la historia de las ciencias aparezca en sus hitos más representativos con tantas obras como la historia de la medicina, cuya docencia ejerció durante muchos años. La consideración de que las fuentes son el fundamento de cualquier actividad científica le llevó a adquirir, y a manejar con deleite, todohay que decirlo, las ediciones originales de las obras que marcan un hito en el avance humano, de las crónicas que reflejan los descubrimientos de nuevas tierras, de las que tratan del esclarecimiento de los hechos históricos o del desarrollo del pensamiento.

col guerra 2

              El Dr. Guerra se explaya en las introducciones a sus obras científicas, especialmente las bibliográficas, dejando al descubierto su, por otro lado frecuentemente declarada, pasión por los libros, pero poniendo de manifiesto la utilidad bibliográfica y científica que extrae de ellos”.

                Article: “ La bibliofilia del Doctor Guerra”, de Manuel Sánchez Mariana, extret de Una biblioteca ejemplar: Tesoros de la colección Francisco Guerra en la Biblioteca Complutense, Madrid, UCM 2007, pp. 25-31.

Read Full Post »