Biblioaprenent

          Arribo a Barcelona, a la plaça Universitat deixo l’ autobús. Vaig cap a Pelai i en el carrer, on abans crec que  hi havia l’ hemeroteca de La Vanguardia, giro i  baixant  em trobo una llibreria que no coneixia, he entrat i he estat una bona estona, perquè?, doncs perquè el local guarda molts mobles i moltes coses del que abans era una merceria i perquè he vist llibres que no veia en altres llibreries, que potser els tenen, però com aquesta és una llibreria especialitzada en Art Contemporani, la majoria de llibres fan honor a aquesta Contemporaneïtat i he vist llibres molt macos, molts  interessants, rars ( per mi), curiosos i alguns llibres d’artista.Com deia he estat una bona estona perquè els ulls i les mans se m’anaven d’un lloc a un altre, el que veia era temptador, he passat una molt bona estona. La llibreria és: LORING ART. Librería de Arte Contemporáneo. C/ Gravina, 8E, Barcelona.

http://www.loring-art.com/paginaParrafos.php?codigo=10

            Amb una pàgina web, La contemporánea,  molt interessant ( http://www.loring-art.com/blog/ )

          He sortit i he passejat per aquells carrers fins arribar a Elisabets, volia mirar uns llibres a La Central del Raval, on també he passat una bona estona, mirant i mirant, fullejant, remenant, amb tants llibres no es pot acabar mai.

          Quan anava per aquells carrers, no sé perquè, però caminava a poc a poc, quan normalment vaig massa ràpid, perquè?, doncs fent-ho he fruit com poques vegades, només passejant, mirant les tendes, les cases, la gent, només amb aquestes petites coses he passat una gran estona.

          De cop, en el carrer Pintor Fortuny número 16, he vist una porta on posa Impremta Badia, Fundada el 1888, he sentit molta curiositat, per una finestra que tenien oberta he mirat una màquina que estava imprimint, he decidit trucar i preguntar si podia veure la impremta, la porta no estava tancada, he entrat i he vist un senyor, m’ha dit passa passa, però jo no em movia de l’entrada, perquè?, hi ha vàries coses que fan que quedi embadalit mirant-les, són estris i aparells antics, dignes d’ésser en un museu del llibre o de la impremta o de les arts gràfiques, com el que sembla que per fi tindrem a dins del Museu del Disseny de Barcelona .

          El senyor Víctor Folch m’ha explicat coses dels cavallets , de les caixes amb els caixetins per a cada tipus, d’una Minerva que hi ha allà, amb un componedor m’ha explicat com els operaris hi posaven els tipus, com anava una cisalla per tallar lingots de plom, i moltes coses més; després em passat a dins el taller i he vist màquines més modernes, com una Heidelberg per òfset, una per impressió digital i un munt d’aparells i piles de paper.

          Ha estat una visita, curta, però molt profitosa, i el Sr. Folch m’ha regalat un llibre que  explica la seva història, de títol : “125 anys. 1888-2013. Impremta Badia. Cent vint-i-cinc anys embrutant paper”. Impremta Badia, Barcelona, 2013,  amb moltes fotografies.

            Tenen un vlok on expliquen el que fan i amb una galeria d’imatges :http://www.impremtabadia.cat/cat/Galeria.asp , on es poden veure estris antics dignes d’un museu.

El vlok ara no el trobo, però de BT hi ha un video que val la pena:http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/12/03/impremta-badia-establiment-historic/

          I abans de sortir, com era l’hora, he demanat per un lloc per anar a dinar, m’ha aconsellat dos restaurants, un vegetarià i un altre, on he anat: L’Antic Forn. Restaurant. C/Pintor Fortuny, 28. Barcelona.

          Un acollidor local , amb un bon servei i  un bon dinar per un preu raonable.

           Què més és pot demanar avui dia ¡.

           El que vull dir amb tot això és que a Barcelona hi ha molt museus i moltes sagrades famílies, hi ha moltes coses per veure, però de vegades no cal complicar-se molt la vida i només passejant , xerrant, mirant, escoltant paraules i sorolls, només amb aquestes coses, ah¡  i amb un bon dinar, només amb petits detalls, es pot passar un dia, una estona, poc o molt de temps, gaudint tant o més que mirant picassos, mirós, gòtics i romànics.

          Barcelona, és una petita gran ciutat, no és London, ni Paris, ni New York , ni Reus, no, no ho és, però segur que aquestes ciutats voldrien tenir racons com els del Raval , i no he dit res dels llocs pels que he passat una mica més ràpid, el CCCB, el MACBA, la Facultat de Geografia i Història, el Convent dels Àngels, la Reial Acadèmia de Medicina,etc., etc., com tampoc he dit res dels molts llocs que no he vist, doncs la passejada ha estat per només quatre carrers del Raval.

(les imatges són de diferents vloks que parlen de Barcelona i del Raval, si algú vol que posi que la foto és seva només ha de dir-mo, gràcies)