Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘literatura popular’

“ Fa bo, tornant de l’àgora, d’instal·lar-se recullidament a la biblioteca. Fa bo de recorre-hi, l’un darrera l’altre, els llibres nous – els llibres nous que no parlen de la cosa de què, per tants dies, tant heu sentit parlar, tant heu parlat vosaltres mateixos… – Repòs saludable!

Biblioteca: món. – Món, sense unitat. – ¿ A què s’assembla més una biblioteca nodrida? A un manicomi. Els llibres, com els bojos, s’ignoren l’un a l’altre, fins estant de costat. Cadascú raconta llargament la seva pròpia cabòria.

Quan vénen nous llibres, els que ja ocupen son lloc en la biblioteca semblen prendre, per alguns dies, una posa d’hostilitat. Se diria que els últims arribats han d’omplir, durant un període, funcions de postulació, arrossegant-se per les taules, per les butxaques, pels mobles i llocs més diversos, abans de trobar una plaça convenient, en l’hostal d’un prestatge de llibreria… Cal que els ja instal·lats s’apretin, se molestin, per a fer lloc a l’intrús… Però a l’endemà ja és un d’ells, ja és com ells. Ja l’ignoren, atent cadascú a la seva pròpia cabòria només.

Abans d’això, aprofitant aquella hora inquieta, que és la de més interès potser, de la vida dels llibres impresos –quan no són fets per nosaltres – parlem per uns dies – ab calma, bon Déu, ab santa calma! – dels ingressats darrerament, mentre nosaltres peroràvem a l’àgora.

“Retorn a la biblioteca”, Eugeni d’Ors en el llibre: Eugeni d’Ors. Glossari 1908-1909, Quaderns Crema, Barcelona, 2001, p. 348.

Imatge de l’article del vlok del Museo Iconográfico de la Literatura Popular

“ La bibliofilia es un imperio vasto y populoso, con numerosas provincias muy distintas unas de otras. Hay devotos de los incunables, de los manuscritos medievales, de las ediciones artesanales, de los libros miniatura, de los elzevires, de la tipografía dieciochesca, de los relatos de viajes ( pensemos en los hermosos tomos de Burton y del capitán Cook). Una de las provincias más desconocidas es la de la literatura popular. De hecho, cuando se piensa en la palabra bibliofilia, la primera imagen que viene a la mente es la de un coleccionista de onerosas ediciones antiguas. Pero en el amplio territorio que va de la novela gótica a los bolsilibros ochentosos ( pasando por folletines, novelas en cuadernillos, pulps y las revistas en formato digest de los años cincuenta), se extiende el coto de caza de los eruditos de lo maravilloso. Una bibliofilia quizá nueva, pero no menos fascinante que la otra.

Article en el vlok de Carlos Abraham: Museo Iconográfico de la Literatura Popular: http://museodeliteraturapopular.blogspot.com/2010/05/bibliofilia-de-la-literatura-popular.html

 

Read Full Post »

le gascon

Binding by Le Gascon, Officium Beatae Mariae Virginis, Anvers, Plantin, 1622

“ El llibre està destinat a ésser relligat, molt més encara si és un exemplar valuós. Els  exemplars més preats són aquells que han arribat fins a nosaltres amb una relligadura d’època, millor encara si aquesta és signada per un relligador famós, i també si és de procedència il·lustre. Fora de text reproduïm un Plató ( Venècia, 1517) relligat per Grolier, potser el nom que més es cotitza en el món de l’alta bibliofília.

grolier plató 1517

Plató, Relligat per Grolier, 1517.

L’exemplar aquest posseeix encara un altre valor: el de tenir passatges anotats de mà de Grolier. L‘afortunat propietari d’aquest llibre ( potser l’únic Grolier de tota la Península), Lluís Escobet, pot posar al seu costat relligadures de Clovis Eve, Derome, Le Gascon, Bedford, Marius Michel

clovis eve enquadernació

 

Relligadura  de Clovis Eve

i d’altres anònimes però de valor incalculable. Realment, el gust modern no ha arribat a produir relligadures que sempre faran bonic sinó inspirant-se en les antigues.

Marius Michel

Relligadura d’Henry  Marius Michel

Perquè tot hi sigui, Ramon Miquel i Planas, bibliòfil expertíssim, coneixador com pocs de la bibliografia catalana i ensems el relligador de més to de Barcelona, ha exhibit una sèrie insuperable de relligadures modernes, tan perfectes, si més no, com les que puguin presentar els relligadors francesos”.

 

Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

bibliofília ramon miquel y planas

 

“ La bibliofilia es un imperio vasto y populoso, con numerosas provincias muy distintas unas de otras. Hay devotos de los incunables, de los manuscritos medievales, de las ediciones artesanales, de los libros miniatura, de los elzevires, de la tipografía dieciochesca, de los relatos de viajes ( pensemos en los hermosos tomos de Burton y del capitán Cook). Una de las provincias más desconocidas es la de la literatura popular. De hecho, cuando se piensa en la palabra bibliofilia, la primera imagen que viene a la mente es la de un coleccionista de onerosas ediciones antiguas. Pero en el amplio territorio que va de la novela gótica a los bolsilibros ochentosos ( pasando por folletines, novelas en cuadernillos, pulps y las revistas en formato digest de los años cincuenta), se extiende el coto de caza de los eruditos de lo maravilloso. Una bibliofilia quizá nueva, pero no menos fascinante que la otra”.

            Article: “Bibliofilia de la Literatura Popular” en el vlok: Museo de la Literatura Popular.

http://museodeliteraturapopular.blogspot.com.es/2010/05/bibliofilia-de-la-literatura-popular.peruchohtml

literatura popular Pucky

Read Full Post »