Biblioaprenent

L’Estaca, d’en Llach i del poble català:

L’avi Siset em parlava de bon matí al portal 
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. 
Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant, 
i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran. 
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta, 
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. 
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar 
el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar. 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.