L’altre dia, en un diari parlaven de que els llibres donen la felicitat, la cosa anava de que per anar a les llibreries hauries de demanar hora.
I si, donen la felicitat, però no només llegint-los.
Les llibreries són llocs, en principi, per a comprar llibres, sí. Però són més coses, moltes més. Anar-hi a comprar equival a passar una molt bona estona.
Entrar en una llibreria és com entrar a la terra dels mil somnis, veure tants llibres junts ja et fa està bé, sents i tens molts sentiments, saps que trobaràs el llibre que vols llegir i, a vegades, trobes millors llibres que no sabies que volies llegir.
Una de les gràcies de les llibreries és que pots mirar, llegir, regirar, parlar, passejar, i escollir algun llibre, o no.
Mirar: els ulls van d’un costat a l’altre, tantes cobertes, algunes quasi ja et fan comprar el llibre. Però cal prendre-s’ho amb més tranquil·litat. Normalment es miren les novetats, que sempre tenen a primera fila, però cal endinsar-se una mica més. Si es pot fer a poc a poc molt millor. I sabent que no els podràs veure tots.
Llegir: sobre el llibre, sobre l’autor, la seva vida, la seva obra, que en diuen uns i altres. Si la llibreria té una cadira, o millor, un bon sofà pot passar que estiguis una bona estona llegint sense adonar-te’n. Et pot passar com quan estàs a la biblioteca i toquen el ‘xiulet’ perquè tanquen.
Regirar: aquí i allà, agafar els llibres, tocar-los, apartar-ne uns per veure’n altres mig amagats, fullejar-los, buscar les il·lustracions. Regirant trobes llibres interessants que no buscaves, que no sabies ni que existien.
Parlar: amb els llibreters o amb algun conegut, per descomptat sobre llibres ( amb alguna petita excepció), el llibreter et pot ajudar i aconsellar, és una estona en la que pots aprendre moltes coses, fins i tot en pots ensenyar alguna; el conegut tant del mateix, a vegades el boca a boca va molt bé per escollir llibres.
Passejar: no sembla la més adequada, però a vegades és l’únic que he fet i no m’ha semblat malament, ans al contrari, he passat una estona deliciosa. Encara que en sortir no ho fas gaire content, sortosament això passa poques vegades.
Escollir: moltes vegades anem a la llibreria sabent el que volem, però sempre donem una volta i sortim amb més llibres dels que pensàvem abans d’entrar. Si no teníem cap llibre pensat, segur que en trobarem més dels que podem comprar.
Espero que això de demanar hora duri poc i podem anar a la llibreria tantes vegades com vulguem i estar-hi el temps que faci falta i una mica més.
De les llibreries de vell no dic res, només que és el mateix que he dit, però multiplicat per cent o més. A vegades obrir, a poc a poc, plànols o imatges de fulls plegats proporciona noves sensacions, difícils a les llibreries de nou.
Quan dic llibreries de vell també em recordo de les fires de llibres que es fan a molts llocs de Catalunya tots els dissabtes i diumenges.
I sense oblidar algunes llibreries de vell que només per l’edifici ( Casa Calvet p.e.) on són, ja val la pena anar-hi.
I més coses, però demanar hora no, gràcies.