“La biblioteca és la taverna dels liberomaníacs. Les coneix totes i va de país en país, de fitxer en fitxer, tornant sobre els seus passos en una ziga-zaga que mai no té repós ni fi. Gasta hores, salut i fortuna en les seves investigacions en el llarg curs d’una colossal borratxera paginada i enquadernada.
El virus obliga a les seves víctimes al coneixement de tot el saber humà des de la primera paraula que mai s’hagi escrit fins a la que encara està en premsa. I mai no es cansa l’investigador, ni s’adona de la seva immensa fatiga. El gran bibliòfil Antonio Rodríguez Moñino, que en pàgines descansi, va ser un home capaç de passar gana i cruels desvetllaments durant un atac greu de bibliomania, passant dies sencers sense altre sosteniment que papers impresos i fums de cigarreta. I amb tot,va dir-me un dia amb somriure angèlic: ‘No he trabajado ni un día en mi vida’. Es que molt aviat havia sucumbit a la bibliofília.
Deia Cervantes que llegia fins i tot els trossos de paper trobats pel carrer. Així ha de ser per qui estima els llibres. S’ha de veure tot, saber-ho tot, recordar-ho tot, i saber com trobar ràpidament allò que no se sap encara per poder fer front al llibre de demà, el que mai no s’ha vist; la malaltia es pot donar per irremeiable quan el pacient ja no s’acontenta amb els plaers socials, amb els nodrits assortiments de les biblioteques públiques, sinó que deixa entrar els instruments de perdició pel portal de la pròpia casa davant els ulls de la seva estimada família. La col·lecció de bons llibres, mimats i acariciats per un pare fins davant dels seus propis ulls, serà una de les causes principals de la continuació de la malaltia. Deu ser així com la bibliofília infecta els joves i fa semblar que la malaltia és hereditària.
Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 9-10.
ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ
“ En numerosas ocasiones se encuentran en el mercado ilustraciones de libros expuestas como litografías cuando son láminas, la técnica está tan bien hecha que es difícil que una persona que no sea profesional se dé cuenta. Otras veces son realmente litografías arrancadas de los libros. Los libros de bibliofilia llevan siempre al final una justificación de tirada donde se especifica que en esa edición se han realizado un número concreto de ejemplares, también se indica el tipo de papel y la cantidad de cada uno. Existen profesionales del negocio que sacan fotocopias de esta página y lo adjuntan a la lámina que previamente han arrancado del libro. Con esto están dando una información engañosa al posible comprador, el número de ejemplar no es el de la lámina sino del libro. Estos casos son un atentado hacia el libro, al tiempo que se enriquecen unos pocos destruyendo obras de arte.
Edició numerada i justificació de tirada amb signatura de Leopoldo Lugones.
Muchas veces se valora más la ilustración que el libro. El verdadero coleccionista de bibliofilia sabe que ilustración y texto es el concepto de estos libros y que por eso tiene valor. Muchas veces se separan estas láminas del texto, el libro no se estropea si viene en rama ( sin coser, en láminas separadas del conjunto del libro), pero lo dramático, es cuando las ilustraciones están cosidas al texto y son arrancadas para exponerlas como pinturas”.
Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.
Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.
Biblioaprenent 