“— Miquel Coll i Alentorn, president del Parlament va acabar la seva crida convidant els ciutadans a venir a la XXXIII Fira del Llibre d’ocasió antic i modern, instal·lada des d’ahir al passeig de Gràcia. «Veniu, doncs, ciutadans de Barcelona, de Catalunya i de totes les terres on arriba el vent de la nostra cultura! Trieu i remeneu, com diu la frase popularment consagrada per a aquests casos, en les piles de llibres que us són oferts! I torneu a les vostres llars amb el vostre botí i enriquiu amb ell les vostres biblioteques! En gaudireu vosaltres i en continuaran gaudint els vostres hereus i les promocions esdevenidores! Uns i altres haureu fet un magnífic negoci!». Amb aquestes cinc frases exclamatives va cloure la crida i es va acabar l’acte protocol·lari d’inauguració, celebrat al xamfrà del cinema Comèdia, amb gairebé mitja hora de retard, que féu esperar l’autoritat municipal, en aquest cas el tinent d’alcalde Raimon Martínez Fraile, en representació de l’alcalde Pasqual Maragall. Durant aquests minuts que els assistents aguantaren a peu dret, el pregoner, Coll i Alentorn, va signar algun exemplar de la seva crida ja de bell antuvi, acuradament impresa pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya.
Gutenberg a MacLuhan
La crida que, escrita per ell mateix, va llegir el president del Parlament, és un text optimista sobre la producció llibrera, contra el que «fa algun temps McLuhan pronosticava» i un elogi del llibre «que ha anat passant de mà en mà», perquè alguna d’aquestes mans potser hi ha deixat alguns rastres: «una nota marginal, uns subratllats, un ex-libris, un senyal de propietat, un full manuscrit o imprès entre les seves pàgines, o una flor dissecada» i aleshores «l’objecte cobra un interès o un escalf humà a afegir al que tenia el llibre pel seu contingut i per la seva presentació». Coll i Alentorn es referia únicament al llibre usat, que en aquesta fira es barreja i sovint queda colgat pel llibre nou saldat a baix preu, amb la desesperació dels llibreters de vell i, suposem, dels editors que van haver de saldar-los i dels autors saldats.
Anteriorment, el regidor Martínez Fraile va pronunciar unes breus paraules destinades a recordar una notícia que, va dir, no s’ha destacat prou i és que a Barcelona actualment no hi ha places hoteleres a causa de les manifestacions obertes, entre elles la de la Fira del Llibre d’ocasió, i va dir, a tall d’exemple significatiu, que aquell mateix matí havia assistit, amb l’alcalde, a altres dues inauguracions. L’acte fou obert pel president del gremi, Josep Pi i Caparrós i hi fou present el cap del servei del llibre de la Generalitat, Josep M. Puigjaner.
Josep Pi i Caparrós
La Fira d’enguany aplega la mateixa quantitat de llibreries, seixanta-vuit, però repartides en un espai més reduït, car les parades acaben al carrer de la Diputació. Com ja és tradicional, els primers clients són els mateixos llibreters de vell, tant si participen en la fira com si no, que el diumenge al vespre assalten moltes parades mentre el llibreter buida les caixes i omple el mostrador i els prestatges. Però el primer que ahir al matí es va presentar a la parada del secretari del gremi, Costa, fou un particular de Manresa, segons es va desprendre de la seva demanda: «Té alguna cosa de Manresa?». I sí, ens explica en Costa, en tenia una, la col·lecció completa i relligada de la revista «Ciutat», amb col·laboracions de destacats escriptors catalans —Carner n’és un— «que li he venut per quaranta mil pessetes», ens diu el llibreter. El paisatge que formen els lloms i les portades dels llibres vells o nous és enguany molt semblant a la fira de l’any passat i, com ja és tradicional, només en el detall es poden apreciar les diferències. La llibreria Muntaner continua oferint volums sense estrenar de les Obres Completes de Pla, a un preu sensiblement inferior al de les llibreries, i els fons saldats de l’Aymà, a la Millà, semblen ja immortals. I ens sorprenem de nou que els dos volums del Pickwick de Charles Dickens, traduïts per Josep Carner, saldats a un preu realment ofensiu —enguany a tres-centes pessetes— encara no s’hagin exhaurit. Entre les llibreries especialitzades en el llibre català de vell, destaquen, un any més, per la renovació dels títols, la Marca i la Rodés. Pel que fa a col·leccions antigues, aquest any han sortit, en diferents parades i força completes, les de Josep Janés i Olivé, els «Quaderns Literaris» i la Biblioteca de la Rosa dels Vents,
que abans de la guerra feia traduir, sense pagar Ernest Hemingway, Virgínia Woolf, Georges Duhamel, André Gide, Aldous Huxley i Eugène O’Neill, entre altres. Carles-Jordi Guardiola, editor de llibres de vell que exerceix aquesta tasca a la col·lecció de butxaca «Llibres a mà», incorporant-hi textos traduïts abans de la guerra, completava en una llibreria els títols que li mancaven.
Pel que fa a la premsa, destaquen els cartells de publicacions antigues que el llibreter Marca ha enquadrat i exposat a la seva parada, i que ha valorat a un preu alt amb l’objecte de no vendre’ls i així poder-se’ls quedar.
Article:” El llibre usat lluita, un cop més, amb el llibre nou saldat”, de Lluís Bonada, en el diari Avui del dia 18 de setembre de l’any 1984, amb motiu de la XXXIII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ ¿ Qué es un ex libris? una parodia en papel de los blasones cincelados… Es cierto que tiene su linaje: ¿ no dibujó Durero el más antiguo que se conoce? Pero también es cierto que son tan asequibles… porque, amigo mío, ni abundan ya los blasones ni quien los tiene encarga estamparlos en oro, sobre el tafilete de sus libros, al grabador heráldico. Eso era fastuosidad arcaica de monarcas, de un Carlos V, de un Luis XIII, de los Enrique… o de los grandes senyores que apenas sabían firmar… o de esas Mme. du Barry o Mme. de Pompadour, y cuyos libros deslumbrantes hacen palidecer a los bibliófilos… El ex libris cuesta poco y permite al modesto émulo de los potentados ostentar títulos que probablemente no tiene… Estampilla personal, se la decora con los atributos del talento, de la sabiduría, de la gloria… Usted y yo conocemos centenares de ellos, pertenecientes a
necios, con símbolos y leyendas sublimes allí profanados. Nadie se queda corto; el ex libris es considerado como una síntesis espiritual de su dueño, y éste se complace en seleccionar los elementos que combinarà el dibujante. Si aun de eso es incapaz, encarga directamente a la imaginación ajena algo que deslumbre y encante a los bobos… ¿ No basta, para llenar su necesidad, un ex libris pequeñito como un sello postal, con el nombre del poseedor? Así lo entienden los grandes y finos espíritus de nuestra época. Pero lo común es encontrarlos enormes, casi del tamaño de los libros, y bien aprovechados, con emblemas, guardas, divisas… No condene usted, pues, en términos absolutos, a nuestro convecino millonario. Con este ex libris nos da una conmovedora prueba de humildad, descendiendo al nivel de cualquier bibliófilo pobre. El pudo adquirir títulos nobiliarios a precios módicos, ahora que se liquidan en el viejo continente, y hacer grabar, nielar, damasquinar, esculpir sus armas, sobre encuadernaciones maravillosas. Los bibliófilos del porvenir se disputarían esos ejemplares, como los actuales dispútanse los que pertenecieron a ilustres ignorantes del pasado. En cambio…
Mi visitante no quiso oírme una palabra más. Salió furiosamnte de la habitación y dió un portazo que hizo estremecer tods los cristales de la casa.
II.- “De los ex libris y la vanidad”, pàgines extretes del llibre “El encantamiento de las sombras”, de Rafael Alberto Arrieta, publicat per Emecé Editores, Buenos Aires, 1946. Llegit a “El Mundo de los Libros”, selecció, pròleg i notes de Domingo Buonocore, Librería y Editorial Castellví, Santa Fe ( Argentina), 1955.
Supra-libris de Mme. de Pompadour
![dibuixexbloguis1thumbnail13[1]](https://biblioaprenent.blog/wp-content/uploads/2013/12/dibuixexbloguis1thumbnail131.jpg)
Biblioaprenent 