Biblioaprenent

De la Biblioteca Arte y Letras

“ Si a casa nostra hi ha un parell de llibres d’un intrínsec valor és perquè tant el meu pare com el meu avi eren hostes entusiastes de les llibreries de vell, i dic hostes perquè no sols hi anaven a comprar llibres, sinó que hi feien visita quasi diària i tertúlia mols sovint. L’autèntic comprador de llibres antics o, més modestament dit, llibres de vell, sol tenir les característiques d’un arqueòleg: una paciència infinita, uns disponibilitat absoluta i un horari sense límits per dedicar-hi. Fet i fet els buscadors de les llibreries de vell ja ho són, uns arqueòlegs, car van a buscar, sota capes i capes de runa, tresors ocults que ningú no havia sabut valorar. Cal convenir, doncs, que en major o menor grau el llibre esdevé sota la influència dels anys un objecte cobejable al marge de les paraules que el llibre conté. A mi em fa molta gràcia veure com brillen els ulls d’un bon bibliòfil quan li passa per davant del nas una primera edició, o quan el veig comprar-se el mateix llibre simplement perquè ha trobat una edició més antiga y una altra encara més antiga i així successivament

Apel·les Mestres

Jo he de confessar que he anat a les llibreries de vell amb gustos molt plebeus, simplement per veure si hi trobava un llibre que m’agradés i que fós una mica més barat que de nou en nou, és a dir que hi anava com qui va a comprar de rebaixes. Algunes vegades m’havia trobat amb tot un fons arnat d’una editorial mal endreçada, o d’alguna distribuïdora d’editorials argentines. Més que cap altra cosa aquests estrats profunds de llibres vells que afloren de tant en tant a la superfície em donen la certesa de la perennitat de la cultura. Les modes passen, els èxits s’obliden i a poc a poc del fons d’un magatzem puja surant un autor oblidat.

Tot i que més aviat sóc poc respectuós amb l’objecte llibre i em decanto pels que són fàcils d’usar amb amples marges per posar-hi notes, i sóc del tot feliç amb l’última edició si és més ben impresa i amb paper més bo que la primera i per tant més agradable de llegir, sento una simpatia especial per aquelles edicions de novel·les del segle passat, amb tapes de cartró i ben relligades i amb dibuixos meravellosos, com per exemple els d’Apel·les Mestres, que era un il·lusrador estraordinari, o de Pellicer i de Foix, en les edicions de la Biblioteca “Arte y Letras” on havia llegit Bret Harte i Dickens. Però això és potser perquè associo aquests llibres amb les meves lectures primeres, quan, segons frase afortunada de Llorenç Riber, entrava a la ciutat dels llibres.

Article: “La vellesa dels llibres”, de Maria Aurèlia Capmay en el diari Avui del 26 de setembre de l’any 1982 ( pàg. 21).

Llibre de Daudet amb il·lustracions de Pellicer

XQ     XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ ¿ No os habéis encontrado, un domingo perdido del otoño madrileño, en la singular Cuesta de Moyano, sobre unas humildes mesas de madera, uno de esos viejos libros de texto, que alegraron nuestra infancia y llenaron para siempre de infinita nostalgia nuestra imaginación infantil? No sé por qué, pero esos entranyables libritos, llenos de ingenuas estampas, de bellas letras y de elegante caligrafía, me producen siempre una suave, una casi atrayente tristeza.

Uns veces, el viejo texto nos hablaba de historia sagrada y sus dibujos nos mostraban un Dios de hermosa barba blanca. Otras, era Ezequiel Solana quien nos enseñaba urbanidad y buenas costumbres; o eran las llamadas cuatro reglas en los libros de Dalmau Carles o lecturas infantiles “Virtud y patria” que nos hacían soñar con barcos que cruzaban los mares o con los héroes madrileños que lucharon contra Napoleón. ¡Oh, la poesía de vuestras enseñanzas, el lirismo de vuestro estilo, la poca exigencia de vuestros métodos pedagógicos! ¡Oh, la amable compañía de los viejos libros, de las antiguas y olvidadas tintas, de las elementales ilustraciones!

Por eso, cuando os veo en las viejas librerías, expuestos al triste vaivén de las cosas inservibles, a la injusticia de los nuevos tiempos, repaso con ternura vuestros toscos lomos y releo con renovada pasión vuestras sencillas enseñanzas. ¡Oh, modestos, simpáticos, entrañables, viejos libros de texto! Vosotros no contábais grandes hazañas, no prometíais un porvenir risueño y triunfal, ni llenasteis nuestras cabezas de sueños inservibles y presuntuosos. Vosotros eráis ingenuos, sencillos y hasta algo vulgares, pero nos trajisteis esa poesía de las cosas sencillas y esa tristeza de los corazones solitarios. Y en vuestra sencillez, en vuestra recoleta y tímida presencia, se contiene, impagable, todo lo que la vida tiene de extrañamente infantil y poético”.

Pregón de la XL Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, por José Esteban; Asociación de Libreros de Lance, Madrid 2016, p.1-2.