Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘biblioteconomia’

Els llibres no ( desapareixeran ) mai, però crec que s’hauria de fer alguna cosa més.
A Catalunya hi ha més de 400 llibreries de vell, de segona mà, antiquàries, d’ocasió, etc. És cert que la majoria venen ‘on line’ ( IberlibroUniliberTodocolección, Wallapop, Webs, etc.), però, sortosament, encara en queden unes quantes físiques, que no se sap quant duraran perquè la cosa crec que no pinta gaire bé. La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona és una mostra de com van les coses.

M’agrada molt la Bibliologia, miro de fer postgraus, cursets, seminaris, assistir a conferències, etc., per posar-me al dia i aprendre més coses, però no ho posen gaire fàcil. Algun curset a la seu del COBDC, algun curset a l’estiu ( Els Juliols…), algun curset a la Universitat, i poca cosa més, ah sí, i també pocs, però interessants cursets al monestir Sant Pere de les Puel·les, com per exemple el de Restauració de llibres i documents .
Es poden fer coses a diferents escoles d’Art i Disseny, però no gaires. I del que fan, normalment, poques coses tenen a veure amb el llibre antic, la impremta, la tipografia, l’enquadernació, el paper, etc.
A la FACINMIAU ( FACultat d’INformació i MItjans AUdiovisuals), anaven a fer des del dia 5 d’aquest més un postgrau: “El Llibre Antic: Història i Anàlisi del patrimoni bibliogràfic“, però m’avisen que per manca d’inscripcions no es podrà realitzar. La notícia m’ha deixat fotut, però ja sortirà alguna altra cosa.

Abans Escola de Bibliotecàries ( 1915-1973),

La planta baixa de la Biblioteca de Catalunya, seu de l’Escola de Bibliotecàries de 1937 a 1991; ss’hi entrava per la porta de sota l’escalinata. ( Viquipèdia).

 abans Escola de Bibliologia ( 1974-1981),

abans Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1982-2019),

des del 2019 FIMA (Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals),

i en el futur, ?. Ja ho veurem. I en el vídeo podeu veure alguna cosa més.

https://www.enter.co/cultura-digital/entretenimiento/la-sociedad-de-consumo-satirizada-en-un-cortometraje-llamado-idiots/

Sembla que hi ha poc interès a aprendre coses sobre el llibre, i si és antic, encara menys. A la FIMA fan un curs, Escola de Llibreria, que sembla que funciona bé, però és una altra cosa.
Una altra mostra de com va això del llibre vell la tenim en la desaparició dels “Pabellones de libros Antoni Palau”.

“Pabellones de libros Antoni Palau”, carrer Diputació ( 1967-2014) (Foto: Ermesto Vilà. Arxiu El Periódico)

Dues imatges del mateix lloc, vistes a  Barcelofilia:  (Foto: Joan Puig. Arxiu El Periódico)

En altres llocs d’España fan més cursos, postgraus, màsters, seminaris, etc., aquí, a la dita “Ciutat de la Literatura” i a la resta de Catalunya no es fan gaires coses.
Abans teníem un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, ara ni això. Porto mes de dos anys queixant-me i demanant cada dia, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat, via Twitter, un Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, però ni puto cas. I molta gent em diu que sóc un pesat, però malgrat tot, seguiré.

Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques a Montjuïc ( 1974-1995?)

El tema dels vergonyosos llibres amb errates, dels quals també em queixo cada dia al Gremi d’Editors de Catalunya i a la Federación de Gremios de Editores de España, des de fa també uns dos anys, el deixo per un altre dia, de moment el Gremi d’aquí em té blocat.

Només volia parlar d’una cosa, del correu enviat per la FIMA:

“Des de Secretaria de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, comunicar-te que finalment el postgrau El Llibre Antic: Història i Anàlisi del patrimoni bibliogràfic d’aquest curs 2019-2020 no es podrà realitzar atesa la manca d’inscripcions”, però no puc evitar escriure d’aquestes coses que passen a la dita , per la UNESCO, “Ciutat de la Literatura”.

I per acabar igual com he començat, com vaig llegir en un llibre, els llibres no desapareixeran mai, però crec que s’hauria de fer alguna cosa més.

Robot-lector.

 

Read Full Post »

Ni Biblioteconomia ni Documentació

            1.- No tinc NPI de moltes coses.

2.- No tinc NPI de Biblioteconomia ni de Documentació.

3.- Intento i vull aprendre Bibliologia i, com diu en Martínez de Sousa en el títol del seu Diccionari, “ y ciencias afines”.

Dit això i sense ànim d’ofendre a ningú, vull escriure quatres coses sobre tot això del que no tinc NPI, segur que en moltes de les coses que escric estic equivocat, en moltes coses no tinc prou informació ni prou coneixement, però el món del llibre em té captivat i no puc evitar buscar, estudiar, llegir, aprendre un munt de coses relacionades amb tot això, i trobo que en aquest país i a la dita Ciutat de la Literatura aquest tema està una mica oblidat i deixat de banda. En un quants llocs fan i ensenyen unes quantes coses, però em sembla que poques, molt poques per aquells que vulguin saber més coses sobre el llibre antic, restauració, conservació, història del llibre, taxació, catalogació i moltes coses més.

Signatura de Miguel de Cerbantes Saavedra.

 

Si un jove ( o no tan jove) vol saber i/o estudiar coses com: Enquadernació de llibres, Història del Llibre, Bibliometria, GravatsBiblioteconomia, Tipografia, Bibliopsicologia, Bibliotecografia,Taxació de llibres i documents, Restauració de llibres, Bibliografia, Exlibris, Bibliosociometria,Teoria i Història de la Documentació, Catalogació i conservació d’objectes escrits, Bibliotecologia, Escrits Efímers, Bibliogènesi, Cartografia, Bibliòtica,etc., on ha d’anar? A un lloc? A sis llocs? A vint? A quantes Facultats haurà d’anar? A tots aquests llocs: Biblioteconomia i Documentació , Belles Arts  , Informàtica  , Periodisme ,

ESAGED , Ciències de la Comunicació  , Psicologia , etc., crec que pot trobar coses; i a quantes Escoles?, com la Llotja , la Massana , Escola de Treball , EADT , La Industrial , EINA , Antoni Algueró , i a moltes Escoles d’Arts Gràfiques repartides per tot el país, … I també pot anar a llocs com: Berta Blasi ( Conservació/Restauració), El Plec ( Enquadernació artesanal), Monastir de Sant Pere de les Puel·les, on tenen un  magnífic Taller de Restauració de Document Gràfic i on de tant en tant fan cursets sobre Cal·ligrafia, Filigranes, etc., i on pots saber més coses sobre la base de dades PFES: Papel y Filigranas en España , i per estar al dia en Biblioteconomia i Documentació tenim els cursets organitzats pel COBDC.

Escola de Bibliotecàries – MDC UB  ( http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/fotobib/id/228 )

Malgrat l’existència d’aquests llocs per estudiar i aprendre, moltes de les matèries a dalt escrites i unes quantes més no apareixen en cap lloc.

No és possible una Facultat de Bibliologia? O una Facultat dedicada a aquestes coses? O que en una mateixa Facultat hi hagi diferents especialitzacions? Els màsters i altres cursets, com els de Llibreria, Efímers (Ephemera), o El llibre antic estan molt bé, però crec que són molt pocs.

Escola de Bibliologia  (1973-1982) – MDC UB  http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/fotobib/id/204 )

Potser no hi ha suficient demanda per estudiar aquestes matèries? Potser algunes estan passades de moda o obsoletes? Potser són estudis sense sortida?

En altres llocs ensenyen moltes més coses i dediquen  molt més espais i temps a la “Bibliología y ciencias afines”.

Abans de posar aquestes quatre ratlles en el vlok he consultat amb un amic, l’Amadeu Pons,  i m’ha posat al dia sobre els problemes per fer tot el que a mi m’agradaria, és impossible, no hi gaire demanda ni d’estudiants ni gaires llocs per desenvolupar aquests coneixements. Amb el que ensenyen a la Facultat, diu, obren el camí per a que els estudiants vegin i trobin coses que no coneixien o no s’esperaven i puguin anar fent altres coses ( cursets, conferències, seminaris, postgraus, etc.) per satisfer els seus desitjos.

Amb els ‘E-books’, aparells electrònics on es poden llegir moltes coses, molta gent pensava i deia que els Llibres desapareixerien o quasi, de moment està molt clar que la gent els prefereix ( de llarg) més que altres coses.

Crec que els Llibres són molt importants, i per molts motius.

Podem aprendre, podem somiar, podem gaudir d’històries meravelloses, els podem acaronar i, fins i tot, besar, i si a tot això hi afegim una bona enquadernació ( pell, paper, il·lustracions, tipus,…) ja no sé que més dir.

Crec, i perdoneu la insistència, que bibliotecaris, documentalistes, arxivers i altres professionals, per fer la seva feina en les millors condicions, agrairien i acollirien de bona gana més màsters, cursets, seminaris i conferències dedicades als temes mencionats, com fan en altres llocs.

 

Read Full Post »

 

“Hi ha molts oficis a l’aire lliure i ple carrer. Però el més penós i ingrat és, realment, el de les parades de llibres, que no tenen els beneficis dels venedors de melons, ni les gangues dels drapaires.
La parada de llibres, com altres petites indústries, pot establir el seu comerç sense fons de reserva, ja que no li cal tenda, dependent, catàlegs ni il·luminació. D’antuvi escull un espai vuit en el parapet d’un pont, d’un moll, en l’angle menys inodor d’un carrer: es proveeix d’una mena de llicència, d’uns quants calaixos de fusta, alguns lots de llibres que classifica pel seu pes i per la seva coberta; després exposa la seva mercaderia que cada transeünt ve a flairar , i com hi ha tants gustos com espècies de llibres, la venda diària és quasi la mateixa i suficient per mantenir un bevedor o a una família pobra, tot i que moltes vegades la pluja, el vent i el fred conspiren contra l’esperança d’una olla o d’una ampolla de vi.
Molt depèn aquest humil i roí negoci de la temprança i la calma atmosfèrica! L’amo de la parada, que viu en unes golfes o a la taverna, prediu les tempestes amb més antelació que un vell pilot, i el bon temps amb més seguretat que l’Observatori Astronòmic.
Com consulta la marxa dels núvols i els girs del gallet! Mou el cap i torna a port, amb la barca que guarda la seva fortuna, o bé es frega les mans i desplega cantussejant tota la seca càrrega, sense por per les avaries.
Sovint, el principiant, que no coneix els secrets oracles del baròmetre i que es fia d’un cel blau i un sol enganyador, veu com els elements destrossen el seu fràgil capital; l’huracà, esclatant de cop i volta, persegueix per l’aire els opuscles desfullats, la pluja amb amples gotes es cola entre els plecs d’una capçalera intonsa, rellisca de full en full i enfonsa a la mateixa Bíblia en aquest nou diluvi. Així el llaurador de VirgiliDelilleThopmson Saint-Lambert plora les seves collites, el treball d’un any perdut en un dia.
El llibreter de carrer és, en general, de Normandia, com el venedor d’hortalisses: coneix millor el preu de les pomes que el dels llibres, i valora la seva mercaderia segons l’aspecte del comprador que la demana.
Sorprèn en els vostres ulls l’emoció que us envaeix veient algun llibre i el taxa proporcionalment a aquella emoció, amb gest apressat o amb fingida indiferència”.

 

Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 59-61.

 

Les saisons de Jean François de Saint-Lambert

 

“La biblio-manía, propiamente dicha, es, sin duda, una ridiculez que muchas personas cometen formando bibliotecas por vanidad, por lujo, ó por tono: pero estas personas ¿ son acreedoras á que se las critique con más razón que á aquellas que compran cuadros, antigüedades, relojes ó cualquiera otro objeto de fantasía? Los unos como los otros contribuyen con su fortuna á alimentar la industria intelectual y comercial, y sin estos aficionados á los hermosos volúmenes y á las lindas ediciones adornadas con todo el lujo imaginable, la librería, la papelería, la imprenta, la encuadernación, etc., est5arían reducidas á la fabricación, bien limitada, de las obras de mérito y utilidad reconocidas, que solo compran los sabios y las personas que leen los libros de sus bibliotecas.

Compárese, en fin, con relación a la moral, al Coleccionador de libros con el Coleccionador de onzas de oro: el avaro se encuentra incesantemente en una agitación febril, producida por su ruin y esteril pasion, está inquieto, es desgraciado, tiene la conciencia de su vicio y sabe la reprobación que le rodea: para ser dichoso necesita estar solo y ocultar sus tesoros. El biblio-filo al contrario, revosa de alegría, cuenta lo feliz que es á todo el que quiere oirle; sus libros son su orgullo, sus títulos de honor; goza con su posesión y con los elogios que le proporcionan.

Al amor del lujo, á la vanidad, alguna vez también a la falta de instrucción debe este género de industria su sostén y sus progresos, haciendo á los ricos sus tributarios.

 

Contenténemos, pues, con sonreirnos de la satisfacción de aquellos que no poseen los libros sino como muebles de pura curiosidad. Si el propietario de una bonita biblioteca no la tiene máas que por ostentacion, ó no puede hacer de ella ningun uso personal, el ridículo será para él solo: mas la industria habrá prosperado con aquella adquisición, y el sabio ó el aficionado instruido, pero pobre, sabrá aprovecharse de ella y hallará lo que él no posee.

Extret de  Constantin, L.A.: “Biblioteconomia o Nuevo Manual Completo para el arreglo, la conservación y la administración de las bibliotecas“; trad. de Dionisio Hidalgo. Sociedad Económica Matritense, Imp. Escuelas Pías, Madrid, 1865, pp.9.

 

 

Read Full Post »

Els que estudien biblioteconomia, documentació, arxivística, etc. , i tots aquells que volen aprendre Bibliologia i tot allò que estigui relacionat amb llibres han de poder llegir suficients coses sobre aquestes matèries. Crec que no tenen cap problema, hi ha molta literatura, però en català crec que molt poca.

D’editorials catalanes i llibres en català, hi ha poca cosa, molt poca. He de buscar més i en més llocs.No he buscat tot el que voldria. Segur que trobaré més coses, però no ho tinc gaire clar.

En canvi en castellà hi ha moltes coses per  llegir i estudiar, molta literatura. És estrany, em sembla curiós ( penós volia escriure, però no és gaire correcte) que en un dels llocs on més coses s’han fet i es fan entorn de la biblioteconomia i la documentació, el lloc que fins fa uns anys era ‘capital editorial’, diuen, no s’editin més llibres sobre aquests temes.

Ja he dit que potser no he buscat prou, però el que he vist fins ara em sembla vergonyós.

Uns exemples:

Editorial Gustavo Gili  (Barcelona): uns quants llibres sobre tipografia, llibres d’artista, disseny,tipografia, enquadernació.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

Editorial Ollero & Ramos ( Madrid): més de 50 llibres.

  Monografies (impremta, xilografia, incunables, història del llibre, etc.

 

Repertoris bibliogràfics (bio-bibliografies, bibliografies, catàlegs, etc.)

 

Enquadernació i conservació (enquadernació, restauració, etc.)

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

Editorial Trea (Gijón)

Biblioteconomia: 68 llibres.

 

Documentació i informació: 89 llibres.

Arxivística: 45 llibres.

Edició i Tipografia. Història de la cultura escrita: 66 llibres.

Obra gràfica, bibliofília i edicions singulars: 18 llibres.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

Trama editorial (Madrid):col·lecció Tipos móviles. 22 interessants llibres sobre llibres i una bona revista: Texturas.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

Editorial Campgràfic (València):dedicada a la tipografia i llibres d’artista, entre d’altres.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

 

Publicacions de l’Abadia de Montserrat: uns pocs llibres.

 

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

I podem afegir revistes, amb molts articles que ajuden molt, però no és el mateix.

ITEM: http://www.cobdc.org/publica/item/

Lligall: http://www.arxivers.com/index.php/publicacions/revista-lligall

BiDhttp://bid.ub.edu/

BibliotecaInformacionshttp://blogs.uab.cat/bibliotecainformacions/

        

 

         

 

 

Bibliografia sobre aquest tema la podeu trobar a: Bibliografia sobre biblioteconomia, arxivística i documentació en català, de Mª Fernanda Peset Mancebo, Pilar Montañana Ros i Alfredo Ortín Pérez, a València (1998). 

També hi ha bibliografia editada per Generalitat, Diputacions, Ajuntaments i Associacions.

M’agradaria trobar més coses com:

ARNALL JUAN, María Josefa:Edicions Universitat Barcelona, 2002 – 337 pàgines.

 

BANCHS i VALLS, Narcís:  Edicions i Propostes Culturals Andana, Vilafranca del Penedès, 2009.

 

Vuit llibres sobre L’edició a Catalunya, de Manuel LLANAS, editats pel Gremi d’editors de Catalunya, Barcelona, 2002-2007.

Sortosament tenim unes quantes llibreries de vell on podem trobar autors i llibres més antics ( i no tant) sobre tot això.

 

 

Read Full Post »