Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Biblioteques’ Category

Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques.Poble Espanyol.

Teníem un  Museu del Llibre i les Arts Gràfiques, ara no.

            Museu que fa anys teníem a Barcelona, teníem, perquè ara ningú en sap res del mateix, sembla que va anar a parar al Palau de Pedralbes i va compartir lloc amb altres peces museístiques en el que es deia Museu de les Arts Decoratives, inaugurat l’any 1932.

Moltes o totes o unes quantes peces van passar al Museu Zara-Mango, també conegut com “ La Grapadora”.

Però de totes les peces dedicades al món del llibre i les arts gràfiques només en tenen a la vista del públic una quants cartells i quatre capses, molts d’ells grans dissenys, però la resta dels milers de peces de l’antic Museu de les Arts Gràfiques no es veuen per enlloc.

I com a mostra, del llibre on en Ricard Giralt Miracle i na Pilar Vélez parlen del món de les arts gràfiques surten moltes de les coses que el Museu tenia i guardava, milers, algunes molt importants, i una mica d’història d’un lloc que molts trobem a faltar.

La (mal)dita Ciutat de la Literatura per l’UNESCO es mereix alguna cosa més, que representi realment el que Barcelona i Catalunya van significar i signifiquen  en el món editorial.

Què hi havia? On és ara?

Del Diàleg he extret unes quantes línies on es veu molt clar el que hi havia, el que ara no veiem per enlloc, el que tenen guardat ( o no), el que s’ha perdut?, etc. El que voldríem veure, usar i aprendre, com feien abans en l’antic Museu de les Arts Gràfiques.

 Són aquestes:

Ricard Giralt Miracle 1(RGM): “Eren gravats que procedien del museu, i d’altres reproduïts de la col·lecció de Dau al Set que vas dir-me que en Tharrats us n’havia fet regal”.

Pilar Vélez2 (PV):” Sí, en Tharrats n’havia fet donació, fa vint anys. No solament va donar la màquina, la Boston en que es va estampar DAU AL SET, sinó també tota una sèrie de fotogravats que reprodueixen els dibuixos de tots els artistes que hi van participar, en la revista”.

Impressora Boston

PV: “ I en aquest sentit defenso que el Museu de les Arts Gràfiques sigui un dels llocs on encara es pugui trobar això. Quan una casa tanca, tot el material es llença o es malvèn. Nosaltres intentem recollir aquest material, quan realment té un interès, però el segon pas és que m’agradaria poder tenir-lo al servei del ciutadà”.

PV: “… ara tenim un taller-escola amb vista al públic escolar i els monitors són nois que es formen dins el museu, però cada cop se’ns fa més difícil trobar la gent que ho pugui fer. Aquest és un món que s’extingueix. Ningú no ensenya aquestes coses”.

PV: “… estem fent un curs d’iniciació a l’enquadernació i està ple de gent, que ho aprenen no pas per guanyar-se la vida, sinó com a esplai. Els fa gràcia de poder-se enquadernar els seus llibres i d’altra banda aprenen, també, a folrar una capsa, a fer un estoig i una pila d’altres objectes. Les coses que es fan amb les mans i que surts del taller amb un objecte sota el braç són molt agraïdes”.

PV: “L’any 1942 es funda al Poble Espanyol el Museo de Industrias y Artes Populares i el director és en Duran i Sanpere. Al Poble Espanyol, un cop clausurada l’Exposició del 1929, s’hi crea un nucli de conservació i divulgació d’oficis tradicionals. Hi ha brodadores, impressors, vidriers, tallistes de fusta, etc. El museu tenia un lligam directe amb molts d’aquests artesans”.

L’origen del museu actual és la Secció de gravat popular d’aquest museu global, La persona que estava al capdavant era el folklorista Joan Amades3. Bàsicament contenia un fons de boixos, de xilografia popular, adquirit per la Junta del Museus al començament de segle. Ell també es va dedicar a recopilar tot de material. Amb els anys, l’Amades està malalt i es retira abans d’hora i l’any 1968 entra com a conservador d’aquesta secció l’Enric Tormo4, que és una persona procedent del món de la impremta i la tipografia. Això fa que canviï d’orientació: deixa de ser una secció de caire folklorista per ser-ne una de caire més tècnic. Ell du a terme una gran ampliació, a partir dels seus contactes personals amb gent del gremi i els tallers, enriquint-la molt amb maquinària i matrius de tota mena”.

PV: “Nosaltres hem intentat reordenar totes aquestes col·leccions i estudiar-les més a fons amb la publicació dels nostres catàlegs, que són monogràfics. Hi ha més de trenta mil peces i molt heterogènies”.

PV: “De les primeres premses de ferro colat, que funcionen durant el primer quart del segle XIX, en queden poquíssimes. Del primer tipus no n’he vista cap.  Del segon tipus, que surt de seguida i que és la mateixa perfeccionada, n’he vist dues a Catalunya, una a Lleida i una a Barcelona, que ja veurem què passarà”.

Minerva

PV:”… Ara conservem les màquines de principis de segle, perquè algú assenyat les devia recollir. Ara hem de fer el mateix, si no els que vinguin d’aquí a cinquanta anys no trobaran res”.

PV: “A nivell teòric, el contingut del museu el tenim dividit en tres grans grups: un és la infraestructura de la indústria gràfica; el segon grup és el de les peces matrius, és a dir: l’esforç que algú fa pel disseny intel·lectual d’unes peces que, aplicades en una màquina – infraestructura-, donen com a resultat un producte”.

PV: “Per aquest motiu el que mimem més són les col·leccions xilogràfiques, el fons calcogràfic, les pedres de litografia, la tipografia…”

PV: “Eudald Canibell5 …/… . Va crear el que ara anomenem Gòtic Incunable Canibell. Per cert, tant les matrius com els punxons Canibell es conserven al Museu de les Arts Gràfiques. És un material clau en la història de la tipografia catalana”.

RGM: “, al Museu de les Arts Gràfiques, teniu uns 15.000 ex-libris diferents.”

Catàleg Exposició 1991. Museu de les Arts Gràfiques ( Autors: Pilar Vélez amb col·laboració d’Albert Martí.)

RGM:” ¿ D‘aiguaforts en teniu , al museu?

PV: No, la col·lecció d’estampes es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Nosaltres conservem els fons d’estampes populars xilogràfiques. També hi ha el fons de matrius calcogràfiques del segle XVIII al XX. El bloc més notable quant a nombre és el del segle XIX.”.

VÉLEZ, Pilar
Nadales, christmas i felicitacions.Barcelona, Fundació Indústries Gràfiques / Ajuntament de Barcelona, 1992. Col. Estudis del Museu de les Arts Gràfiques – 1.

Crec que no cal dir gaires coses més, teníem un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques com calia, amb moltes peces museístiques, algunes històriques, es feien cursos i tallers, seminaris, es feien exposicions i s’editaven llibres i opuscles. Ara, a la Ciutat de la Literatura ( ? ) no tenim res de tot allò, almenys a la vista de tothom, que crec que és on hauria d’estar.

(1)L’any 2017 els fills de Ricard Giralt Miracle, van donar al Museu del Disseny un lot de la obra gràfica del seu pare, 121 peces.

(2) Na Pilar Vélez té escrites moltes coses, però a mi m’agrada, frueixo i aprenc molt amb el llibre: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista (1850-1910). Biblioteca de Catalunya, Barcelona,1989. Premi Fundació Güell.

(3)Joan Amades: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats

(4) Enric Tormo i Freixes: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0066525.xml.

(5) Eudald Canibell: https://es.wikipedia.org/wiki/Eudald_Canivell_i_Masbernat

Amb les Notes volia acabar, però mirant una mica, he vist algunes coses que també poden ser interessants i aclaridores. En tres llibres, 2 del85 i 1 de 1997) he trobat més informació.

  1. Passat i present de Barcelona (II). Materials per l’estudi del medi urbà.

FERNÁNDEZ, Magda et al. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1985. Col·lecció Pau Vila, nº 5.

A les pàgines 125-127: Fitxa 71. Nous mitjans de comunicación: diari i arts gràfiques.

…” A Barcelona disposem del Museu del Llibre i les Arts Gràfiques situat al Poble Espanyol de Montjuïc, on podem contemplar una àmplia panorámica de l’evolució tecnològica de les art gràfiques al llarg de diverses èpoques, fins el segle XX. A més a més s’hi fa tecnología a l’origen i l’evolució de l’escriptura, a les més antigues representacions conegudes i als diversos suports que al llarg del temps s’han utilitzat per a l’escriptura.

La visita en aquest Museu pot ser útil, des de diversos punts de vista, ja que les sales contemplen períodes molt dilatats. Amb tot, hi ha força material i maquinàries dels segles XVIII i XIX que permeten de formar-se una idea de les possibilitats d’impressió de l’època. A més de les màquines, és interessant d’observar-hi els motlles xilogràfics, els jocs de cartes tradicionals i el seu procés de tecnologia, bacs d’estampació, etc.

2) Guia dels Museus de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1985. A les pàgines 139-142.

“ Museu del llibre i de les Arts Gràfics.

2.- Serveis que ofereix el Museu.

Biblioteca-hemeroteca d’Arts Gràfiques: realitza edicions i tiratges limitats d’acurada qualitat gràfica.

Cursets i seminaris d’iniciació a l’art gràfic en general i específic ( concepte, estètica i història).

3.- Història del Museu.

L’Edifici ocupa unes cases del Poble español de Montjuïc que són reproducció d’edificis de Cáceres i de Sangüesa. La seva construcción data de l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona d’aquell any.

El de Gravat popular del ‘ Museo de Industrias y Artes Populares’ creat l’any 1942, iniciada per una important col·lecció de fustes adquirides i dipositades al Museu per la ‘Junta de Museos de Barcelona’, xilografies que són guardades a l’Institut Municipal d’Història. En aquests anys el ‘Museo de Industrias y Artes Populares’ fou integrat al ‘Museo Etnológico’ i distingit com a ‘Sección Hispánica’.

Museu Etnològic

L’any 1967 s’amplià el concepte i objectius de la secció del gravat popular convertint-la en ‘Sección del Grabado y Artes Gráficas’. Això féu posible l’aportació constant de material imprès, eines, màquines, gravats, estampes, elements d’escriptura, etc., que portà l’any 1974 el canvi de nom per l’actual, o sia el Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques.

El contingut del Museu gira a l’entorn del  senyal  i del signe i la seva derivació de grafisme, lletra, escriptura i imatge; així com la tecnología que ha inventat l’home per produir-les i també per reproduir-les en forma seriada – art gràfic – . Les col.leccions que al llarg dels anys han anat formant el fons patrimonial del Museu han estat bàsicament aportacions espontànies d’afeccionats i professionals de l’Art Gràfic.

A fi que el Museu tingui un aprofitament orgànic i eficaç és concebut en tres àrees: tecnología, estudi i ensenyament.

La primera área es desglossa en dues: a) exhibició al públic mitjançant una instal.lació que sintetitza la historia i la técnica de l’art gràfic; des de l’escriptura fins a la manipulació del producte imprès; b) experimentació pràctica de composició de textos, gravat, fotomecánica, impressió, estampació i enquadernació.

L’Àrea d’Estudi és integrada per una Grafoteca que inclou el material relacionat amb el signe i la seva creació. Una Tipoteca que és formada per col·leccions de punxons, matrius i utillatge de la fosa de caràcters tipogràfics i per repertoris, mostraris i catàlegs. I finalment per una Iconoteca, que recull material gràfic ( gravats, pedres litogràfiques, planxes calcogràfiques, etc.) en totes les tècniques i èpoques: arxius d’impremtes, etc.

L’Ensenyament consisteix a realizar treballs amb la col.laboració de dissenyadors gràfics i estudiants de les especialitats del museu així com en la celebració de cursets i seminaris de les Arts de le Comunicació. Amb aquesta finalitat i com a complement de les altres instal.lacions de treball, el dia 18 de maig de 1984 s’inaugurà una aula destinada a donar clases a grups, principalment professorat d’iniciació a l’Art Gràfic”.

3) D’Ivori. La màgia de la il·lustració, de Josep M. Cadena, Montserrat Castillo i Pilar Vélez. Ed. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1997.Text de P. Vélez a “ D’Ivori: bibliofília i exlibrisme”, p. 161-162.

“… l’editor (Ramon Miquel y Planas) creà una col·lecció en castellà, la ‘Pequeña Colección del Bibliófilo’, publicada al llarg dels anys vint a la seva llibreria de Madrid, coneguda com la Librería de los Bibliófilos Españoles. De format petit, un reduït dotzé, la característica principal d’aquests llibres és la profusa il·lustració i la cura de tots els seus components: tipografia, paper, cobertes, etc. 1

     (1) Algunes matrius de les cobertes d’aquests llibres es conserven al Museu de les Arts Gràfiques de Barcelona.

Malgrat tot, si esteu interessats, tenim repartits per Catalunya grans i petits museus dedicats a les arts gràfiques i al llibre, a part del mini “Museu del Llibre” de la Biblioteca de Catalunya, amb llibres donats per en Frederic Marès per fer un Museu, però no està com ell el volia, imagino que més que res per motiu d’espai i si voleu el podeu visitar.

Però altres museus són aquests:

Museu Molí Paperer de Capellades.

Museu Alzamora Grup a Sant Joan les Fonts.

Museu del Disseny de Barcelona.

Museu Gràfiques Montserrat a Figueres.

Museu Novoprint a Sant Andreu de la Barca.

Museu-Biblioteca Castell de Peralada.

Sala temàtica d’Arts Gràfiques a Lleida.

I en el Monastir del Puig a València també hi un Museu de la Impremta i de les Arts Gràfiques, crec que amb algunes peces deixades pel que era abans el Museu de les Arts Gràfiques que aquí teníem.

També hi ha llocs que no són museus, però si hi podeu fer una visita no us penadireu, com algunes biblioteques:

La Biblioteca Pública Arús  

La Biblioteca de Catalunya, amb una possible visita al Museu del Llibre Frederic Marès, a internet en 12 idiomes, en català no. Amb el títol: “Museo del Libro Frederic Marès, Biblioteca de Cataluña” (sic).

La Biblioteca de l’Ateneu de Barcelona 

La Biblioteca-Museu Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú.

Sortosament podria estar tot el dia posant biblioteques i altres museus, però, de moment, ja està bé.

I potser hi ha més museus sobre paper, llibres i arts gràfiques que no coneixo, agrairia molt que si en coneixeu algun m’ho feu saber, per afegir-lo al llistat que tinc de museus d’arts gràfiques i paper de tot el món.

Crec que aquest escrit  m’ha sortit una mica llarg i alguna cosa surt més d’una vegada, no tornarà a passar.

Mentrestant seguiré  posant cada dia a Twitter, que és vergonyós que una ciutat com Barcelona no tingui un Museu, com cal,  sobre el Llibre i les Arts Gràfiques.

Read Full Post »

 

Biblio ( Don): nom dedicat a Manuel Desantes Real, que ha fet donació a la Biblioteca del Col·legi Notarial de València a la seu d’Alacant, de la dita “ Biblioteca de los Libros Felices”, on es poden veure quatre  mil cinc-cents volums datats entre els  segles XV i XIX.

Vist a: http://deliriosdeautor.over-blog.es/2020/01/don-biblio-y-la-biblioteca-de-los-libros-felices.html

 

Bibliocadabra : a la Biblioteca Central Florida Babel i a la Biblioteca Pla_Carolinas organitzen sessions de Bibliocadabra. Més informació a: https://www.agendacultural.org/es/ayuntamiento-de-alicante/anem-la-biblio-bibliocadabra

 

BiblioConfinats: La Biblioteca de Collbató ha engegat la iniciativa Biblioconfinats a Collbató, amb propostes culturals en línia.

 

Biblioconfinats: vlok obert a la Xarxa de Biblioteques de Menorca. Diuen: “a través del qual fa difusió de nombrosos recursos digitals literaris i culturals: llibres, revistes, música, teatre, audiovisuals i moltes altres accions per als dies de confinament”. També tenen un hashtag: #biblioconfinats. Més informació a: http://www.culturamenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=21764

 

Biblio-Consello : consells amb els que la Biblioteca del Colexio Maria Assunta ( NoiaA Coruña)animen a llegir als seus alumnes. http://www.colexiomariaassumpta.com/?p=7378

 

Bibliodistancia : pàgina de Facebook, desde la que una professional graduada universitària amb experiència en classes per a adults assessora a estudiants de bibliotecologia. Ofereix el servei a tota la República Argentina.

 

Biblio-Escape: joc-concurs organitzat a la Biblioteca virtual del CEIP Tierra de Pinares a Mojados ( Valladolid). Més informació a: https://bibliopini.wordpress.com/2019/10/21/un-biblio-escape-para-celebrar-el-diadelasbibliotecas-24-de-octubre/

També li diuen BiblioPini-Escape

 

Biblio-Flix : a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Santa Pola ( Alacant ), amb la Plataforma Biblio-FLIX faciliten la visualització de sèries de televisió a tots els seus socis.

 

BiblioGhetto: Diu Gustavo Andrés Gutiérrez: “ Biblioghetto es la prueba de que las palabras ayudan a un pueblo, a un barrio, a una ciudad a luchar con las palabras antes que con las armas y eso lo hemos confirmado con hechos en el barrio Petecuy”. A Cali, Valle del Cauca, Colombia.

 

Bibliogram: és un lloc web (  https://bibliogram.art/  ) que recull dades de les visions del perfil públic d’Instagram i les col·loca en una pàgina més amable que es carrega més ràpidament, dóna imatges descarregables, elimina anuncis, genera fonts RSS i no et demana que us registreu. Més informació a https://freakspot.net/consultar-instagram-con-software-libre-y-privacidad/

 

Bibliohemerografía (2): és una llista organitzada dels materials de referència tant bibliogràfic com de publicacions periòdiques sobre un tema o un autor en particular. Aquesta llista conté la informació detallada i ordenada de les obres. Ampliament explicat a: https://www.lifeder.com/bibliohemerografia/

 

Biblioinformaciones: una de les categories de la Biblioteca del CEIP Natalio Rivas a Granada.

 

Bibliollegiguera: he estat repassant pàgines antigues del vlok i en el Bibliodiccionari II   he trobat un comentari d’un senyor que tenia un vlok que es deia El Llibreter (2005- 2011), on deia: “…que fan venir tanta llegiguera (bibliollegiguera: desig de llegir blogs sobre llibres?)”. Li vaig dir que posaria la paraula en el següent Bibliodiccionari, fa 12 anys, però no sé perquè no ho vaig fer. Ja era hora! No coneixia la paraula ‘llegiguera”, el Viccionari m’ho ha aclarit: lle·gi·gue·ra

1(col·loquial valencià)primera persona del singular (jo) de l’imperfet de subjuntiu del verb llegir

2(col·loquial valencià)tercera persona del singular (ellellavostè) de l’imperfet de subjuntiu del verb llegir

 

BiblioMADBiblioteca digital escolar de suport per a l’ensenyament d’idiomes organitzada per la Comunidad de Madrid.

 

Biblio-Pegia: Taller d’enquadernació a Quito ( Ecuador).

 

Bibliopinco: Biblioteca BiblioPinco do CEIP de Ponte Sampaio ( Pontevedra).  Pinco és el nom de la mascota.

 

Bibliorestaurant (2): joc per promoure un centre lector, a l’Escola Àngels Garriga del Vendrell. ( col·laboracio de l’Amadeu de la FIMA). Més informació a: https://projectes.xtec.cat/bescat/portada/bibliorestaurant/

 

Biblio-Roc: Biblioteca de San Vicente de Alcántara ( Badajoz). Des de facebook organitzen un projecte per acostar la Biblioteca a la gent. Més informació a: https://www.facebook.com/pg/BiblioRoc/about/?ref=page_internal

 

Biblio-selfie : a la Biblioteca del Colegio Público Asunción Pañart ( Aínsa) , els alumnes es poden fer una Biblio-selfie amb el llibre que volen recomanar als companys.

 

Biblio-té-café: café-bar a a San Antonio de Pádua de la Concordia (a Entre Ríos – Argentina).

 

BibliotecasEnCasa: hashtag, #BibliotecasEnCasa,  que recull una sèrie d’activitats organitzades per biblioteques i vloks com Infotecarios  .

 

Biblioxograr: Biblioteca de l’IES Xograr Afonso Gómez de Sarria (Lugo). ( xograr=joglar).

 

Read Full Post »

Las archivistas del Mundaneum controlando las fichas CDU dentro del Sistema Bibliográfico Universal.

 

“ Com s’explica el naixement de la bibliografia el segle XVII i el de la bibliologia el XIX ? Per respondre aquestes qüestions cal, d’una banda, preguntar-se sobre la història de l’escrit, i de l’altra, remetre’s a la història i a la teoria de la ciència.

El primer en plantejar-se aquesta qüestióés, un cop més, Paul Otlet. Aplicant a la bibliologia la teoria comtista de la història de la ciència, es distingeix quatre períodes. El primer es caracteritzaria per la producció de llibres; el segon, per la creació de biblioteques i la formació de catàlegs; el tercer correspondria a l’aparició de la bibliografia; el quart, al naixement de la bibliologia.

Per tal que pugui existir, cal en primer lloc que hi hagi escrits. És a dir, que tot el període històric durant el qual l’escriptura i, en general, el llenguatge gràfic no existeixen no afecta aquesta disciplina. Sabem amb certesa que durant molt de temps la comunicació entre els homes s’ha basat essencialment en la paraula i el gest. ¿Qué va passar a partir d’un període que comença uns quaranta mil anys abans de Crist i, més concretament, des del quart mil·lenni abans de la nostra era?

Paul Otlet

Després n’hi ha prou amb distingir tres fases de les quals les dues primeres són tècniques i la darrera científica: la de la tècnica d’escriptura i de l’aparició de les produccions escrites; la de la bibliografia i, finalment, la de la bibliologia. En aquestes tres etapes retrobem l’esquema clàssic de l’evolució de les ciències: constitució de fenòmens socials, descripció dels mateixos o grafia i explicació, ciència o logia. Aquests tres períodes neixen l’un de l’altre: en el moment que la problemàtica de la fase precedent ha trobat la seva solució, genera la següent. Són períodes que no s’eliminen, sinó que se superposen. El llindar entre el primer i el segon correspon, en el més important, a l’antiguitat; la Revolució Francesa separa el segon del tercer. Cada fase pot ser subdividida. La primera se situa en el sector de la producció; la segona, en el de la distribució; la tercera abasta tot el conjunt”.

Història de la bibliologia”, Robert Estivals. Trad. Jesús Gascón García. ITEM, núm. 11, Barcelona, 1992; p. 27-28.

( per saber més sobre aquest tema val la pena llegir-se l’article sencer, a la Revista ITEM, núm. 11, Barcelona, 1992. Pàgines 25 a 41).

Algunas de las cajoneras del Sistema Bibliográfico Universal en el actual Museo del Mundaneum.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

Catena aurea

 

“Comercio de imprenta.

Desde que se difundió el arte de la imprenta por diferentes reynos y provincias de Europa, Barcelona fue de las ciudades que más temprano puso en exercicio aquel admirable descubrimiento; a lo menos se reputa por la primera que en España hizo sudar la prensa, consagrando sus primicias a la impresión de la Catena aurea de Santo Tomás, por los años 1471.

Por otra parte Carbonell, autor contemporáneo, asegura que la imprenta empezó a ser conocida en la Corona de Aragón en el reynado de Don Juan II, esto es, desde los años 1459 hasta los de 1476. Vemos que Barcelona muy presto convirtió aquel ramo de su industria en un renglón de comercio activo, pues en el capítulo XXII de los que en la Cortes de Monzón de 1542 se ordenaron para la buena administración de las rentas generales de Cataluña, se trata expresamente de los derechos impuestos a la extracción de libros impresos. Sobre lo mismo se había tratado en las otras Cortes de Barcelona de 1481, bien que entonces el derecho exorbitante de quince por ciento dexó obstruido aquel nuevo conducto del tráfico externo.

Para el fomento de las imprentas debemos suponer que la manufactura del papel sería conocida en la provincia. En efecto: las fábricas de aquel género establecidas en Cataluña cuentan su época desde mediados del siglo XIV, pues hasta principios del reynado de Don Pedro IV no se hallan diplomas extendidos en papel con marca del país. En las Cortes de Barcelona de 1599, en el capítulo LXXXIX se prohibió rigurosamente la extracción de trapos, que los Genoveses clandestinamente agenciaban para sus manufacturas, afín de sostener a los impresores del país y al gran número de molinos papeleros de que abundaba la provincia en aquel siglo”.

Capmany y de Montpalau, Ant. : Memorias Históricas, sobre la Marina, Comercio y Artes de la Ciudad de Barcelona. VOL. I.  Ed. Cámara Oficial de Comercio y Navegación de Barcelona, Barcelona, 1961. ( l’original és de 1769).pp. 428-429.

 

Read Full Post »

 

Biblio-Bison (2): estàtua de bronze a l’entrada de la Biblioteca Pública d’Indianàpolis ( IndianaUSA).

 

 

Biblio.box : dispositiu que crea una xarxa WLAN per poder conectar-te i navegar per un lloc estàtic que conté una biblioteca digital. S’utilitza un codi de Biblioteca-guerrilla ‘Raspberri pi’ i una cel·la de carga. També surt com Bibliobox.

Vist en el vlok Librenauta: https://bibliobox.copiona.com/posts/biblio-box.html

 

 

Bibliobús (3)( joc). Així ho expliquen des de l’Instituto Leonés de Cultura: El Juego del Bibliobús (2017). Acabamos de poner en marcha el Juego del Bibliobús, un juego de mesa en el que se simula una ruta del bibliobús por los parajes y monumentos más conocidos de la provincia de León, y donde cada concursante puede experimentar múltiples peripericias desde que el Bibliobús abandona su central cada mañana hasta que llega a los pueblos donde presta servicio.

 

 

Biblio-Carnaval: a la Biblioteca «María Teresa León» fan el contacontes interactiu Biblio-Carnaval, dirigit al públic familiar, dins del programa mensual “Sábados en la biblioteca”.

 

 

Bibliocarro (3): servei de prèstec de llibres en el IES Ana María Matute, mitjançant un Bibliocarro ofert per la Biblioteca  Pública Municipal María Moliner a Velilla de San Antonio ( Madrid ).

 

 

BiblioCiencias: portal de formació de la Biblioteca de Ciencias, Universidad Complutense de Madrid.

 

 

Bibliocromos (2):a l’Escola Collbaix  de Sant Joan de Vilatorrada, organitzen una mena de joc relacionat amb els llibres per aconseguir uns àlbums de cromos, anomenats Bibliocromos. Més informació a: https://projectes.xtec.cat/bescat/portada/els-bibliocromos/  . (L’Amadeu, de la FIMA, m’ha fet arribar aquest joc. Gràcies.)

 

Biblio-hemerografía (2): llibre de Xiomarita PérezBiblio-hemerografía de la cultura tradicional y popular de la Republica Dominicana (temática y por autores), Santo Domingo, República Dominicana : Secretaríade Estado de Cultura, 2009.

 

 

Biblioinformación (1): vlok   d’una estudiant guatemalteca de Biblioteca General a la Escuela de Bibliotecología de la Facultad de Humanidades .

 

 

Biblioinformación (2): vlok de la Facultad de Economía y Negocios a Viña del Mar. És un espai d’informació del Sistema de Bibliotecas de la Universidad Andrés Bello.

 

 

Biblioinformación (3): vlok  del bibliotecari Oscar Irala a Puebla ( México).

 

 

Bibliojocs 2.0: “ és un espai on compartir recursos educatius d’infantil i primària seqüenciats per cursos i matèries”.

Més informació a: https://bibliojocs.edutictac.es/php/

 

 

Biblioraltic: estableix una simbiosi curricular entre el llibre ‘de paper’ i les tecnologies de la informació i la comunicació, per a desenvolupar la Competència Lingüística en la societat de la comunicació. Més informació i aclariments a: https://documents.tips/documents/sociedad-en-constante-cambio-nuevos-planteamientos-y-modelos-reflexion-sobre-la-practica-docente-proyectos-de-innovacion-biblioraltic.html

 

 

Biblioselvas: una iniciativa que instal·la biblioteques en escoles rurals de l’Amazònia equatoriana. Vist en el vlok Soy bibliotecario, on donen molta informació: https://soybibliotecario.blogspot.com/2020/02/biblioselvas-amazonia-ecuador.html?spref=t

 

 

Biblio-sessió : Classes de post-part del CAP de Sarrià de Ter  amb la llevadora Mercè Lladó fetes a la Biblioteca Emilia Xargay, per conèixer l’espai i les lectures que s’ofereixen a mares i nadons relacionades amb l’alletament, l’educació sexual, etc. Més informació a:

http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter/agenda/84477-biblio-sessio-post-part-amb-la-llevadora-merce-llado

 

 

Biblio-Sonnets: llibre: Biblio-Sonnets-poèmes inédits, de Paul Verlaine, Ed. H. Fleury, Paris, 1913; amb il·lustracions de Richard Ranft. La primera publicació d’una suite de 13 poemes de Verlaine, desenfadada,sardònica i reflexiva, sobre la passió dels llibres i la col·lecció de llibres.

 

 

Biblioteca-guerrilla: és una aplicació per generar un catàleg web de llibres i embolicar-ho en un ‘router’ ( qualsevol dispositiu:D). Més informació a: https://github.com/elKaZe/biblioteca-guerrilla/issues/5 , i a Librenauta.

 

 

Bibliotecando: butlletí de la Biblioteca de la Universidad de Córdoba ( Colombia).

 

 

Bibliotertúlia: en el Museu de Prehistòria de València, organitzen Bibliotertúlies. Més informació  a: http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/actividades/827/es?q=va

 

 

Bibliothoven: vlok de la Biblioteca de l’Escola Beethoven de Santa Coloma de Gramenet. Diuen: “ és un espai per gaudir de la lectura i per ajudar a l’hàbit lector dels nostres nens. Compartim enigmes i recursos per a petits i grans”.També són a Instagram i a Twitter.

 

Bibliotruck: en el Camping&Bungalow Park de Cambrils ofereixen: “El lloc ideal per al lector, on els nostres clients podran trobar llibres, revistes, contes infantils per als petits, en tots els idiomes.Podran agafar prestats els llibres sense cap cost o bé canviar-los per un altre llibre que no hagin llegit i deixar el seu”.

 

Read Full Post »

Les editorials , pel que fa als lloms dels llibres, són de tendència francesa o anglesa. Les primeres posen els títols i autors per ser llegits de baix cap amunt i les segones els posen just a l’inrevés, o sigui per ser llegits de dalt cap avall.

 

                                         

Això fa, entre altres coses, que quan mirem llibres en una prestatgeria hem d’anar girant el cap, cap a l’esquerra o cap a la dreta segons estigui escrit el llom i és bastant incòmode.
La majoria de països europeus escriuen els lloms a la francesa,i a Gran Bretanya i en els  Estats Units d’Amèrica ho fan al contrari.
Alguns diuen que és més fàcil de llegir els llibres, posats a les prestatgeries, a l’anglesa que a la francesa, jo ho he provat i més o menys ho llegeixo igual.
L’única avantatja, si es pot dir així, de la forma anglesa, és que si poses un llibre en horitzontal la part de davant del llibre queda cap amunt i el títol es veu del dret.

A l’anglesa es veuen del dret,  la coberta i el títol/autor del llom.

 

A la francesa, la coberta i el títol/autor del llom estan en sentit oposat.

 

Però per mi, el principal problema dels lloms dels llibres els tenen les biblioteques públiques. Per tenir-los ordenats fan servir les signatures, les quals no ocupen massa lloc si són per classificar novel·les per exemple: N QUE, però de vegades hi ha llibres que tenen unes signatures una mica més llargues, per exemple un llibre sobre Berlin ( 6è a l’esquerra en la imatge de sota), la signatura és: 91 (026) (43) Ber, i si busquem, encara hi ha signatures més llargues.
I en aquest cas no hi ha gaire problema perquè l’editor ho ha fet bé i ha deixat un bon espai, però en el tercer llibre a l’esquerra del citat, un altre sobre ‘Alemania’ només veiem ‘LEMANIA’, no és que sigui una cosa molt greu, però crec que es podria fer millor per a tothom, per a lectors i per a bibliotecaris.

Moltes vegades la signatura tapa el títol o l’autor i queda malament, lleig i incòmode pels que estan buscant. Hi ha editorials que ho fan deixant un bon tros de llom i en posar la signatura no hi ha cap problema, però això passa en pocs llibres.

 

 

I a sobre, hi ha biblioteques que a més a més de la signatura hi posen un petit adhesiu, com un revòlver, per indicar que el llibre és del gènere policíac o d’un altre. Encara tapen més el llom i algun títol o autor , quedant com a la imatge d’aquí dalt, bastant “patxanguer”.

Crec que els del  Gremi d’Editors podrien posar-se d’acord i fer-ho tots igual i amb espai suficient per facilitar les coses a tothom, però això, com la vergonyosa edició amb un munt d’errates, sembla que no interessi gaire a qui hauria d’interessar.

 

 

 

Read Full Post »

(en el primers temps) “Hi parava l’Amiguito, llibreter encantista, assidu a les fires. Havia tingut parada a Sant Sebastià.Hi anava, també traslladat de Sant Sebastià, l’avi Melcior Millà. En els seus darrers temps el secundava en les mecàniques de la instal·lació i en la venda el seu nét Àngel, que aleshores era un marrec. Es situava al carrer d’Urgell.

Hi posaven parades de certa importància en Ciganda, (à) el Navarro i l’Adan. També hi tenia parada, el Barretina.

Hi començà de vendre llibres en Carbonell, (à) el Paleta.

Esquella de la Torratxa, La. Núm 0735 (10 febr. 1893)

 

L’Uson, més conegut per Joanonus, també va començar a vendre llibres en aquells Encants. Era tot un tipus. Treballava en un establiment de compra i venda de mobles i de deixalles d’obres que hi havia al carrer d’Urgell, al tros que va del Mercat de Sant Antoni al carrer de Corts. Va treure, doncs, el nas als Encants a través de la finestra d’un drapaire.

Barrejats amb les desferres i els mobles vells queien a vegades pilots de llibres. L’Uson era el qui els administrava. Fou degut a aquesta circumstància que va  començar a negociajar-hi. Per altra banda, ja estava tarat de literatisme.

Escrivia versos i altres treballs literaris, en castellà i en català. Havia col·laborat assíduament a L’Esquella de la Torratxa. Signava els seus treballs amb els pseudònim de Joanonus. Fou el fundador i director del periòdic El Titella.

Es féu llibreter professional després de la setmana tràgica, això és, a les darreries del 1909. L’any 1914 va instal·lar-se al Mercat de Santa Madrona.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 54-55.

 

Biblioteca British Museum

 

“ En la Biblioteca del British Museum he esbozado una genuflexión ante el lugar habitual de un exiliado barbudo al que su madre le reprochaba que hubiera arruinado su vida escribiendo El Capital en lugar de acumular un capital. He saludado a la cúpula, vasta como la frente de un genio universal, de la Biblioteca del Congreso de Washington. He respirado el olor a ciencia antigua y a cebolla

Biblioteca del Congrés a Washington

 

amistosa de la Biblioteca Lenin de Moscú. He escuchado el ruido de frotamiento característico de las páginas de papel de arroz pasadas en el silencio de la Biblioteca de la Universidad Peida de Pequín. Sí, venero las grandes bibliotecas, lugares de descanso de toda la memoria del mundo, que celebró Alain Resnais. Pero es bien sabido que la veneración no es el amor y que el respeto puede no estar desprovisto de frialdad. Me inclino ante las bibliotecas cardinales. A menudo recurro a ellas. Pero me inclino con un poco de espanto. Las utilizo cuando no puedo hacer otra cosa en absoluto. Lo confieso, no soy hombre de esos inmensos conservatorios de lo impreso. Amo demasiado los libros para soportar visitarlos tan solo y poder

Biblioteca Lenin a MOCKBA.

 

abandonar los volúmenes, a la hora de cerrar, a los guardianes de sus gloriosas Bastillas. Me gusta que los libros compartan mi vida, me acompañen, callejeen, trabajen y duerman en mi compañía, se rocen con las venturas del día y los caprichos del tiempo, acepten citas conmigo a hora ‘imposibles’, ronroneen con la gata al pie de mi cama, o se arrastren con ella en la hierba, doblen un poco la punta de sus páginas en la hamaca de verano, se pierdan y se encuentren de nuevo. Los libros son para mí más unos amigos que unos servidores o unos maestros. Por eso prefiero a las bibliotecas las tiendas de las que uno sale con su amigo bajo el brazo, las grandes o pequeñas librerías, y los miembros de su familia, librerías de viejo, librerías especializadas, bouquinistas de los muelles, ferias de libros de ocasión ( en Lausana cerca del Palacio de Justicia, o en Moscú en las aceras del Teatro de Arte, y los silos de libros de segunda mano de la parte baja de la Tercera Avenida en Nueva York, y las ocho millas de estanterías que se hunden bajo decenas de miles de libros en los dos niveles,  planta baja y sótano, de la librería Strand, en la esquina de 828 Broadway y la calle 12 “.

ROY, Claude: El amante de las librerías, Olañeta Editor, B, 2011, pp.14-17.

Strand Bookstore a NY.

 

 

 

 

Read Full Post »

psalmorum-codex-de-fust-i-schoffer-mainz-1457

Primera errata coneguda en un llibre imprès. Psalmorum Codex , de Fust i Schöffer, Mainz, 1457. A la primera línia posa Spalmorum en comptes de Psalmorum.

He vist al Twitter un article de Jordi Serrano amb una carta oberta parlant de la “Asociación Contra el Préstamo de Pago en Bibliotecas” i he recordat dos articles sobre errates que vaig escriure l’any 2012.

Quan es va a comprar : Un disc ratllat es torna. Una cassola esquerdada es torna. Una bicicleta amb algun radi trencat es torna. Una camisa amb alguna taca es torna. Un cotxe amb els vidres ratllats es torna. Una estilogràfica si no escriu bé es torna. Una televisió que no agafa bé els canals es torna. Un ou trencat es torna.

Un munt de coses, si no estan bé, si tenen algun defecte, es tornen, o més ben dit, no es compren o es canvien per una que estigui en les condicions adequades.

Molts llibres, quasi tots, tenen errates, no estan ben fets, no els hauríem de comprar, i si els hem comprat i quan comencem a llegir veiem que tenen errates hauríem de poder tornar-los i canviar-los per un sense errates o pel retorn dels diners.

Un tant per cent molt alt de llibres té errates, alguns moltes. Anys enrere molts llibres posaven davant o darrere una Fe d’errates, avui no en posen gaires.

Potser, tal com estan les coses, llegiríem poc, però no per culpa nostra, no perquè no tinguem ganes de llegir, sinó perquè el negoci editorial està fet així i ningú fa res per canviar-lo.

I algú hauria de fer alguna cosa, és vergonyós que alguns llibres d’ unes 190 pàgines tinguin més de 40 errates.

En els articles de l’any 2012 : “ Aureá Vivliographicá (1998-2006)”    i “Fe d’errates” , parlava d’ aquest tema i una mica de la història de les errates, molt interessant.

En el llibre de les més de 40 errates, un llibre que parla d’ altres llibres, sobretot de llibres que parlen de llibres, escrit per un catedràtic,  a la solapa anterior del llibre, parlant de la vida i de l’ obra de l’ autor posa: “… de la historia del libro y de la lecatura”, i així fins a més de 40 cagades.

Malgrat tot, i encara que a mi em costa molt desfer-me d’un llibre, si pogués faria com amb una camisa o amb un aparell defectuós , el tornaria a la tenda o el canviaria per un altre llibre.

Les biblioteques haurien de fer el mateix, el problema seria que gairebé no tindrien  llibres per pagar el Préstec de Pagament de l’article RD 624/2014.

Cal un RD per  a lectors, ens ho mereixem, cal un Cànon per canviar o tornar els llibres defectuosos i/o amb errates.

I disculpeu les errates.

errare-humanum-est

Read Full Post »

guglielmo-libri-carucci-dalla-sommaja-conde-libri-florencia-1803-fiesole1869

Guglielmo Libri

“Els manuscrits tenen aquesta aura d’objecte únic a la qual anomenem  art, però també posseeixen un aura humana: la solemnitat de la seva cal·ligrafia ens parla de la persona que el va escriure, i per banal que sigui el text, la personalitat del copista es manifesta en la forma de les seves lletres, com si les paraules, signifiquin el que signifiquin, tinguessin per si mateixes l’habilitat per pensar en blanc i negre. Sostenir un manuscrit és alguna cosa més que tenir un tros d’història entre les mans, és com sostenir el cor latent d’un ésser humà desaparegut fa molt temps”.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.  Vist a: http://worrying74.rssing.com/chan-6246158/all_p1.html

biblioteca-turriana1

“ … el desvelo por el cuidado material de los libros, ha llevado a querer normatizar su uso a través – a veces – de preceptos y severas advertencias. Así, a fines del siglo XVIII, en los Catálogos de la Biblioteca Turriana  de la Catedral de México, se encuentran, manuscritas, estas indicaciones para el manejo de los libros:

I.No lo tengas por esclavo, pues es libre. Por lo tanto, no lo señales con inguna marca.

II.No lo hieras ni de corte ni de punta. No es un enemigo.

III. Abstente de trazar rayas en cualquier dirección. Ni por dentro ni por fuera.

IV. No pliegues ni dobles las hojas. Ni dejes que se arruguen.

V. Guárdate de garabatear en las márgenes.

VI. Retira la tinta a más de una milla. Prefiere morir a mancharse.

biblioteca-turriana2

VII. No intercales sino hojas de limpio papiro.

VIII. No se lo prestes a otros…

IX. Aleja de él los ratones, la polilla, las moscas y los ladronzuelos.

X. Apártalo del agua, del aceite, del fuego, del moho y de toda suciedad.

XI.Usa, no abuses de él.

XII. Te es lícito leerlo y hacer los extractos que quieras…

XIII. Una vez leído no lo retengas indefinidamente.

XIV. Devuélvelo como lo recibiste, sin maltratarlo ni menoscabo alguno.

XV. Quien obrare así, aunque sea desconocido, estará en el álbum de los amigos.

Quien obrare de otra manera, será borrado.

 Article d’Álvarez , parlant del llibre: Libricidas y bibliomaníacos. Menosprecio y culto del libro, de Diego N. González, vist en el vlok  Letraherido.

letraherido3

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

el cor de les tenebres Conrad

“L’autor només escriu la meitat del llibre. De l’altra meitat ha d’ocupar-se el lector”.

Joseph Conrad.

nostromo Conrad

 

filograf1

“ Ya véis, no más entrar, cómo está esto de libros. No encontráis recibimiento ni sala de estar. Os reciben los libros, estáis con los libros. Subamos a la planta noble: aquí tengo más todavía. Estos son mis tesoros, estos son mis poderes.

Preguntaréis: ¿ Cómo me veo a mí mismo, en función de coleccionista?. Os lo diré: En todos los pueblos existen unos hombres abnegados, eruditos, destinados irremisiblemente a quedarse en la semi-oscuridad. Hombres que dedican sus ocios, las horas que otros destinarán al descenso, los días festivos y las vacaciones, a escudriñar en la historia de su pueblo, en su geografía, en su flora, en sus costumbres. Son los eruditos locales que, de vez en cuando, publican un artículo muy documentado, o, como compendio de toda una vida dedicada a tales trabajos, un pequeño libro repleto de citas, con abundantes referencias a documentos que han sacado del polvo, que les iba cubriendo en archivos parroquiales, notariales y judiciales. Tales eruditos no son muy bien vistos por la mayoría de sus conciudadanos, sólo estimados por una ínfima minoría, y a veces citados en una línea compuesto en tipos pequeños de una obea escrita por un historiador o científico de renombre más vasto. Yo he querido comprender a tales héroes anónimos, coleccionar todo lo que publicaban, guardar incluso el papel al parecer más nimio que afecta a mi pueblo. ¿Qué os diré?, un programa de fiesta mayor, el catálogo de una exposición, lo que sea, que pueda ser válido un día para la pequeña historia. Esta es, pues, la labor que me he impuesto en función de coleccionista. Gracias a mis carpetas, a mis estanterías, procuro que sea perdurable la obra con tanto afán labrada”.

ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

Editat l’any 1965, imprés a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos de Emilio Ferrer.

filograf2

 

exbloguis33

Read Full Post »

el bibliofilo 2

El bibliófilo, de José Gutiérrez Solana

“ A la fi dels anys quaranta i a la dècada del cinquanta, s’edita a Barcelona un gran nombre de llibres de bibliòfil, per als quals s’estableix un mercat força viu. Diverses circumstàncies del moment ho expliquen. Per una banda la penúria de la producció industrial impulsa una renaixença d’algunes activitats artesanes. Es fan col·leccions de llibres i d’obres d’art de les quals són titulars persones amb possibilitats econòmiques, unes perquè realment volen protegir les activitats culturals i els seus artífexs que es troben en dificultats, i d’altres que, havent-se incorporat ràpidament a un nivell econòmic, volen ser presents al món de la cultura. Funcionen diverses xarxes de distribució de llibres a domicili. A més de les editorials consolidades com les esmantades, petits grups editors o promotors privats amb un nom editorial més o menys estable, actuant en la clandestinitat o quasi, fan edicions de llibres de tiratges limitats, al voltant de cent exemplars. Surten al mercat dotzenes de títols fets a Barcelona, amb text en castellà o en català, dels quals no sempre està identificada clarament la procedència. La qualitat no acompanya pas en tots els casos la pretensió de l’edició.

encuadernación y bibliofilia 2

Exposició a Madrid

 Aquesta pot ser una activitat modesta que permet subsistir persones introduïdes al món dels llibres, ja sigui artistes, impressors o intermediaris comercials. Com que es tracta d’edicions de tiratge curt, de difusió limitada, resulta una escletxa per poder publicar algunes obres en català, obviant-hi els tràmits administratius i de censura, que per altra banda se sol mostrar més tolerant en les edicions considerades de luxe que no en les corrents. Les edicions selectes fetes entre el 1940 i el 1950 són dignes d’estudi com una activitat pròpia d’un moment històric de penúria econòmica i de repressió cultural.

D’aquests anys, en mereix un esment la tasca d’un grup d’intel·lectuals i artistes catalans exiliats a Paris, on, sota la marca d’editorial Albor, editen diversos títols en llengua catalana il·lustrats per gravadors catalans que són mostres d’autèntica bibliofília.

 

F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.85-86.

la edición de bibliófilo en españa

 

 

“ En su biblioteca, M.E. tiene lomos de libros, uno de los cuales ostenta en el título el nombre de este autor, pero que son lomos puestos expresamente para llenar un vacío, o para engañar a quienes los sacan pensando que se trata de verdaderos libros. En la actualidad hay muchos impostores semejantes, que no hacen honor a los autores, de los que carecen, sino que satisfacen el estúpido orgullo de parecer aficionados a los libros, gente docta, eruditos. Llamo a esta enfermedad bibliomanía, y por mi parte quisiera que no se permitiera poseer libros más que a los que están en condiciones de leerlos y beneficiarse de ellos. El mundo está de cabeza. Conozco a gente de armas y de finanzas que poseen hermosas bibliotecas, y a magistrados que no poseen un solo libro: ¿ cómo conciliar una cosa con la otra?.

Guy Patin: L’Esprit de Guy Patin, Henry Schelten, Amsterdam, 1709. Citat a Jaime Moreno Villarreal: De bibliomanía. Un expediente, Univ. Veracruzana, México, 2006.

 

guy patin

Frontispice des Lettres choisies de feu M. Guy Patin (La Haye, Henri van Bulderen, 1715)
(Imatge presa de École Nationale de Chartes)

Read Full Post »

Older Posts »