Mercat de Bellcaire
“Malgrat haver exercit l’ofici manual de torner de coure fins els vint-i-vuit anys d’edat, la nostra vocació a la llibreria s’originà des que tinguérem ús de raó. Els nostres començaments foren al Mercat de Bellcaire, que de temps immemorial es celebrava davant de Portal de Sant Antoni. Encara recordem, de 1872 a 1875, els dilatats camps i hortes que existien en els terrenys que avui són carrers d’Urgell, Casanova i Muntaner. Tot el que ocupa l’actual mercat de Sant Antoni s’utilitzava per a la Fira de Bellcaire. Allí recordem haver vist munts de llibres a dos quartos ( la peça actual de deu cèntims), i allí començàrem a reunir una modesta però nombrosa biblioteca, que en 1897 servi per als fonaments de la nostra llibreria.
Primer en una parada a l’aire lliure de la Ronda de Sant Antoni, i a l’abril del propi 1897 en el portal o escaleta de la mateixa Ronda, número 6. Les existències de llibres i estampes que allí guardàvem, foren robades al cap de tres mesos i de consegüent els lladregots acabaren amb aquell petit establiment.
Després concorreguérem a la munió de fires que per aquells temps es celebraven en les barriades típiques de Barcelona, fins que a mitjans de 1899 un vell llibreter establert des de 1892, al núm. 13 del carrer del Bonsuccés, ens traspsasà el seu lloc de venda i motivà així que deixèssim l’ofici de lampista per a dedicar-nos de ple al comerç de llibres usats.
Imatge Frederic Ballell
Allí, en aquell portal de la casa, habitada pels seus propietaris, la familia Maspons i Labrós, començàrem a establir relacions amb els llibreters estrangers. Allí també s’originaren les reunions entre literats i bibliòfils que sempre, sense interrupció, han tingut lloc en el nostre establiment. Gran part de la clientela era formada per estudiants, joves obrers, dependents de comerç; molts d’ells morts o en terres llunyanes i alguns avui rodejats de família, tot sovint ens agraeixen les bones orientacions en les obres a llegir; altres aviat no necessitaren de consells i es bastaren amb els seus coneixements aconseguits per llargues jornades d’estudis. Amb els qui aleshores ja eren joves intel·ligents, Ramon Pomés, J.Ferran i Mayoral, Pere Pellicena, C. Costa, J.M. Jordà, J. Leon Pagano i els dos fills dels malaguanyats artistes de teatre Ceferi Palència i Maria Tubau, emprenguérem la publicació de Teatro Antiguo y Moderno, amb obres de Calderón, Shakespeare, Tirso de Molina, Ibsen, Hauptmann, Südermann, Balzac, Molière, Strindberg, fins a 1909, en què publicàrem La Celestina, de Rojas, obra nº. 46 i darrera.
Abandonàrem aquesta publicació, no per poc èxit, car algunes obres es reeditaren i l’Hamlet aconsegui estampar-se tres vegades, sinó impresos per l’afecció al llibre vell que sempre ha predominat en nosaltres. En 1903 publicàrem el primer catàleg d’obres d’ocasió i suara hem repartit el nº. 41. La darrera publicació del Bonsuccés és Mis ideas, per Ricard Wagner.
Durant el més de maig 1905 abandonàrem el portal del Bonsuccés per a establir-nos definitivament al carrer de Sant Pau, 41. I diem definitivament, perquè en entrar en aquest lloc prometérem sortir-ne o morts o arruïnats. Ací, les primeres reunions en la rebotiga foren les dels elements soi-disant avançats en idees literàries i polítiques. Hi figuraren En Lluís de Villalobos, Josep Leon Pagano, J. Comas de Badalona, Herreros, Pahissa i altres, la majoria dels quals formaven la redacció del periòdic El Productor Literario, una mena de Gaceta Literaria actual. D’aquesta reunió sortí el projecte de publicar sobre Nietzche, Renan, Stendhal, etc. Només en publicaren tres i nosaltres també hi contribuirem donant a llum la Biblioteca Selecta, amb set obres. D’aquella colla, alguns s’expatriaren a Amèrica, en Jaume Comas morí, i els altres els hem perdut de vista.
Seguiren reunions de bibliòfils, col·leccionistes, homes de lletres, etc., i quan esclatà la guerra de 1914-1918 tinguérem la bona sort que jamai no fou torbada la pau de la casa per disputes entre francòfils i germanòfils. Abans, però, haviem obsequiat totes les nostres coneixences i tocats de la dèria bibliòfila, amb el Catàleg d’incunables catalans de la Biblioteca de Miquel Carbonell. 1908, petit in-4t, 60 exemplars en paper de fil, innocentada que posà en renou bibliotecaris, arxivers, llibreters i aficionats.
Poc després publicàrem la Notícia de la Biblioteca del Marquès de Llió, 1909, 41, 60m exemplars. Després, portats per l’amor a la nostra comarca natal, La Conca de Barberà, 1912, 4º, 300 exemplars.
Des que exercírem el noble ofici de llibreter, sempre havem portat la idea de publicar una Bibliografia general d’Espanya i d’Amèrica espanyola. En prendre possessió del carrer de Sant Pau, teníem alguns centenars de paperetes, però trobant-nos sense cabals per a donar-les-hi aplicació, en férem obsequi al ja difunt amic Jaume Olivé i Castanyer, que tenia molt avançada una obra semblant a la que nosaltres projectàvem. Tot seguit, observant que les obres de Bibliografia eren tan demanades i que cada jorn eren més escasses i que el seu preu esdevenia fantàstic, refermàrem la idea de publicar el Manual del Librero, o sigui Bibliografia general hispano-americana, amb el preu de tots els llibres, orígen de la impremta en les poblacions de parles ibèriques, etc. El treball durà molts anys. Es començà a estampar en 1923 i s’acabà en 1927. Total, 7 volums gran in 4º, en menys de cinc anys, treball tipogràfic que executant-se a Barcelona almenys hauria ocupat deu anys, i amb quantes dificultats! Qui ho hauria fet, amb els textos llatins, alemanys, anglesos, noruecs, etc., que hi ha en abundància? Però tinguérem la sort que el mestre Viader, de Sant Feliu de Guíxols, prengués el treball pel seu compte i amb entusiasme, i l’enllesti d’una manera admirable.
La publicació d’aquest Manual, que mitjançant els Maggs Bros. De Londres, és a tots les biblioteques públiques de l’Amèrica del Nord i gran part de les d’Europa i d’Amèrica del Sud, ens ha facilitat noves i nombroses coneixences de tot el món. Són molts els Bibliotecaris i Professors estrangers que en emprendre el seu viatge de vacances per Espanya, han volgut visitar l’autor del Manual que es veuen obligats a manejar. Alguns resten astorats, en veure un treballador humil. Es creien trobar un lletrat, vivint folgadament, sense fer res, i fruint de la glória!!! Hem dit i ho repetirem: nosaltres som treballadors. Lluny de nosaltres l’oci. Sempre hem treballat, i treballarem fins a morir.
Al bagatge literari esmentat, hem d’afegir Els Amics Tintorers i El Año Artístico y Literario en Barcelona, publicats abans d’ésser llibreters. Col·laboració a periòdics socialistes i opuscles de capricis bibliogràfics en paper de fil.
L’any passat eixamplàrem la nostra publicació La Conca de Barberà donant a llum les tres Guies profusament il·lustrades: Montblanc, Poblet i Conca, in 8º.
Ara els nostres treballs van encaminats a publicar en català, i després en castellà, Memòries d’un llibreter català, i tot seguit la segona edició del Manual del Librero, completament refet de cap i de nou. Naturalment, la primera edició comprèn moktes omissions i defectes. A més, l’experiència ens ensenya un altre sistema que posarem en pràctica en la nova tirada. Consisteix en la major claredat possible, fins a lextrem que el més analfabet trobi de seguida el que busca. També procurarem una major tirada a fi i efecte de posar l’obra completa a un preu accessible per a tothom. Això és tot el que afecta la nostra llibreria.
Article: “La llibreria Palau” d’Antoni Palau,a La Revista: quaderns de publicació quinz enal, any 19 ( gen-juny 1933).
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“La Bibliografía, vastísimo ramo de la actividad humana, se cultivó siempre en los países de más alta civilización por hombres doctos. Nuestros antepasados, cuando aún no existía la imprenta, se cuidaban ya de registrar los manuscritos puestos en circulación. Los bibliotecarios de Alejandría hacían repertorios metódicos, y las noticias bibliográficas de los gramáticos del Imperio romano nos demuestra que esta ciencia no es nada nueva, precisamente por ser de absoluta necesidad para todos ; pero aquellas tablas y catálogos eran imperfectos, entre otras razones, por faltar a la mayoría de los manuscritos las fechas y sus títulos fijos. El verdadero cultivo de la Bibliografía empieza, por consiguiente, con la invención del nobilísimo arte de la imprenta, base suprema de la conservación del pensamiento humano y a la cual se debe que la obra de los grandes hombres no haya quedado en las tinieblas.
Biblioteca de Celso
Las biografías de los grandes escritores, que en todas partes y en todas épocas dejaron manuscritos sus ideas, y especialmente los Repertorios bibliográficos donde se registra su producción, son ayudas preciosas e indispensables para los hombres de estudios, los investigadores, los de práctica profesional, etc. etc., porque todos tienen necesidad de estar al corriente de los trabajos de sus predecesores y contemporáneos, tanto para encontrar un fundamento a las ideas que se sustentan, cuando las hay, como para demostrar la novedad, cuando no hay noticias de otras. Estas colecciones ahorran así el tiempo para el trabajo ; por ellas sabemos, ya por deleite en la investigación o para adquirir la justa verdad, de cuantas maneras se ha vertido el pensamiento humano y si se ha expresado completamente o no ; las variantes, los errores, las mutilaciones y condenas que sufrieron los textos. Al librero y al bibliotecario le son indispensables para resolver las consultas. En todas las bibliotecas son necesarias porque nos muestran todas las direcciones del pensamiento y de sus actividades, permitiendo su consulta, sin tiranía ajena ni imposición extraña, seguir libremente el camino que estimamos mejor para el trabaio o la adquisición de la cultura.
La Bibliografía, expresión fiel de la cultura, sazonado fruto de la investigación, aprecia por fechas y grados el movimiento intelectual de la humanidad y lo salva del olvido ; con razón se le ha llamado el genio tutelar de los tesoros literarios amontonados desde el origen de la ciencia y llave del que escribe. Por carecer de nociones bibliográficas—dijo un maestro—es por lo que tantos hombres escriben sobre asuntos estudiados y mejor tratados por otros ; por carencia de fuentes bibliográficas se repiten viejos errores.
La Biblografía donde se registran los libros que contienen todas las ideas que en el mundo han surgido son, por consecuencia, los libros más útiles, siendo además los más difíciles de hallar. Por esto son cada día tan buscadas y bien. acogidas en todas partes las publicaciones bibliográficas. Porque además de ser de verdadera utilidad, ofreciendo ancho camino para el estudio, son indicio evidente de la cultura y civilización de cada época y del país que las produce.
Article: “La bibliografía” per F. B., a Gaceta del Libro ( València) de maig de l’any 1935.
Biblioaprenent 