Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Old books’ Category

Frases sobre Bibliofília 943

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Ex libris, Old books on 14/09/2026| Leave a Comment »

Altres acompanyaven a l’escut uns lemes llatins com l’exlibris de Naville, que diu: “Nec ardua sistunt”. O aquell que diu: “Tendite ad sidera virtus”.

Alguns exlibris acompanyen al·legories de les aficions del seu amo, com els de la biblioteca de Mr. Soissan l’Ainé, d’Avignon, que juntament amb una arpa, un llibre, l’escut del cognom i un globus terraqüi, afegeix tres llibres amb els títols Physique, Poesie i Litterature.

Tenim davant l’exlibris de la biblioteca del Comte de Peralada, el primer, el que va fer construir el castell de Peralada, i la reproducció del qual acompanyem el text.

N’hi ha dels emperadors centreeuropeus, entre ells un que inclou les fotografies dels propietaris.

Un altre exemplar curiós és el d’Andre Byer Mas, francès, amb aquestes inscripcions: Caritas Monia Sustinet i Per Gloriam et Ignobilitatem: Per Infamiam et Bonam Famam. A la vora inferior escrivien a mà el número i el de la prestatgeria o biblioteca.

B. Perpinyà Robert il·lustrava els seus exlibris amb un gran cap de felí i al marge superior una calavera humana, amb uns llibres d’Alquímia, Astrologia i Màgia, per la qual cosa és fàcil deduir les aficions de tal Perpinyà.

El bon gust dels artites il·lustradors va portar a policromar els exlibris, i a aquest efecte en destacaríem un de Domingo Barberá Bonet, amb el seu escut d’armes, imprès a diverses tintes.

Un altre bibliòfil, Ventura Pau Soler, va adornar els seus exlibris amb un dibuix de creuat, en posició pensativa, a l’escut del qual figuraven les inicials VPS entrellaçades i amb un fons de castells i el cap d’un àngel apareixent entre els núvols. Aquest exemple, com molts altres dels anys 40 del nostre segle, va ser obra de l’il·lustrador Bon.

Ferran Casajuana havia de ser aficionat a les arts plàstiques, cosa que deduïm per un bonic exlibris amb una mena d’autoretrat pintant, i al fons, una escultura.

De Girona tenim el de Ramon Pérez Batlle, adornat amb la torre de Sant Feliu i un grapat de llibres. Els de Joan Cortés, amb la silueta de la Catedral i Sant Fèlix, un llibre obert, una ploma i un canelobre. el del doctor Josep Mª Taberner Colleldemir, el nom del qual silueta una mena de segell, il·lustrat amb el cap de Crist.

Curiositats n’hi ha en quantitat, com la d’aquell cognom Orfila i que va il·lustrar els seus exllibres amb el dibuix d’un orfebre treballant i el prec “de tant filar or li deien Orfila”. O el de Federico Gallo, amb el seu escut heràldic i al costat de la torrassa un gall que escala l’escala i diu: “El perquè jo m’ho sé”.

            “Los exlibris, una bonica afició relacionada estretament amb la bibliofília” de Xavier Romero, Los Sitios de Girona, juliol de 1984. (2)

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 941

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Biblioteques, Oficis del llibre, Old books on 28/08/2026| Leave a Comment »

Aristòfanes — lleuger (com un dringar de cascavells—, pren part en la conversa i diu amb un vers de la seva comèdia “Les granotes”, d’uns cinc segles a. de C: “Cadascú posseeix a Atenes, el seu llibre, on aprèn les arts subtils”. Xenofont, Alcibíades, els fundadors i erudits de les grans biblioteques d’Alexandria i de Pèrgam, i molts altres encara, tots volen recordar-nos que la difusió del llibre entre els grecs assolia ben aviat un grau de cosa normal. Pero els genis llatins no volen pas ésser menys, i Cicerò fa sentir uns impecables mots d’agraïment que venen a dir: “Gràcies, Tiró; mes que llibert, amic i delícia del meu esperit; gràcies, inventor del primer sistema taquigràfíc; la meva llar ja té una ànima; la biblioteca que hi has reunit és verament “l’ànima de casa meva””. I Silla, el gran general, respon: “I de la gran biblioteca de Teofrast, que us he portat de la Grècia divina, què me’n dieu?” I afegeix Mecenas: “No es mereix un bon record la meva protecció a genis com Virgili i Horaci? Contemplen les nostres espaioses biblioteques, amb les seves columnes i els seus bustos d’homes insignes! —Entre cent d’altres, l’espinguet epigramàtic del vivaç Marcial i el falset picardiós de Petroni i d’Horaci ens fan saber mil curiositats sobre llibreters i copistes de Roma i satiritzen, rient per sota el nas, mes de quatre casos de pedanteria i bibliomania, també abundosos a la Ciutat del Tíber”. Després, una pausa; “i a la fi un terrabastall de bàrbars i un ròssec de desferres, glorioses encara. El sol d’una nova doctrina il·lumina aquell món; però, i el tresor clàssic?” El gran Cassiodor arriba a indicar mitjans per a la fidel transcripció dels còdexs, a la qual ja es dediquen en un recer de la Calabria els seus devots amics; els deixebles de Sant Benet continuen arreu l’obra pacient i gloriosa; en el silenci eloqüent i fecund dels ‘scriptória’, nombre de plomes obeeixen, alades, la veu que dicta els textos immortals: després, per l’intercanvi, s’enriquiran les incipients biblioteques. Quants sacrificis i privacions i viatges perillosos i sens fi per aconseguir un exemplar, original ocòpia! Esguardem uns diorames: Sant Isidor; els monjos irlandesos, que a França, Alemanya i Itàlia porten a cap grans fundacions, on es perpetua  la còpia de manuscrits; Carlemany amb els caps de brot d’Europa, arribant apreocupar-se fins i tot d’assolir una lletra de claredat i bellesa supremes, mentre a tota la nostra península els escriptoris arriben a una gran perfecció i produeixen joiells com el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana. Els llibres assoleixen un valor insospitat i un amor sens límits; què és cas si després veiem en algunes biblioteques els llibres encadenats per millor assegurar-los! Ròssec gloriós dels traductors de Toledo; dels escriptors de Vic i Ripoll; del Dant, Petrarca i Bocaccio i de Ricard de Bury i d’Erasme; Estudis i Universitats, cada dia mes insatisfetes,…; arribem a l’Humanisme; la Idea necessita ales! Les de les humils xilografies? Son, encara, massa esclaves de la matèria. Tot de cop, els genis nòrdics donen a cada lletra moviment i llibertat assenyada; és la impremta! La paraula, amb la dolça i blanca ametlla de la idea, cau arreu en abundós ruixat; el miracle ses acomplert; el llibre i el verb ja han superat llur edat heroica. I tanmateix, com son venerables aquelles primeres manifestacions! Qui sap si encara en altes golfes, Eneides i novel·les de cavalleries sostenen extemporàniament diàlegs nocturns, en oblit del món i dels homes, mentre, molt mes ençà, una altra novel·la, romàntica, conserva entre els fulls una llàgrima ignorada i una floreta resseca d’on s’esvaí el perfum, talment com del clavicordi empolsat s’esvaïren les notes d’un delicat minuet!

¡Però, ès del tot cert, em pregunto encara, que el llibre ja és lluny de la seva edat heroica? Desde l’autor a l’editor, tothom us dirà que el llibre passa per una greu crisi que cal superar… gairebé encara heroicament. Lector: estima el llibre, protegeix el llibre, que és protegir l’ànima de la Pàtria i la teva. Ja sé què em parlaràs de la crisi, però el llibre ès un amic i per l’amic hom fa sacrificis. Crisi… Pero, quantes superfluïtats per a les quals la crisi no compta! Jo no sabria acabar sense recordar-te aquell bell passatge d’un idil·li de Teòcrit, segons el qual un pobre cabrer portava a les Muses — deeses, com saps, del cant i la poesia, les arts i les ciències — un afecte tan pregon, que havent-los sacrificat nombroses peces del ramat que guardava, amb menyscapte del seu amo, aquest el tanca enfurismat dins una mena de cofre, dient-li irònicament: “Té; a veure, ara, de què et serviran les teves Muses!” I heus ací que passats uns mesos, reobre el cofre i hi troba tot viu l’eixerit cabrer; les abelles missatgeres de les Musses, l’havien anat alimentant. “Benaurat tu, —exclama aleshores el seu amo—; benaurat, puix que has passat per aquest amable suplici d’haver romàs tancat dintre un cofre i d’haver-hi aguantat tota una primavera nodrint-te amb la mel de les abelles!”

“De la transcendencia del llibre i de l’amor al llibre” de Josep Ma Soler i Janer, L’Autonomista, 8/4/1936. (2)

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 940

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Old books on 20/08/2026| Leave a Comment »

Efectivament; totstemps i en tots els països, malgrat les lluites i la ignorància que de tants tresors ens deuen haver privat per sempre mes, els enamorats del llibre han donat fe de vida i fins — el que son les coses humanes! — al costat de la bibliofília s’ha desenrotllat a voltes, com una planta bordissenca, la bibliomania, contra la qual ja Lluciá de Samosata escrivia, fa uns divuit segles, aquella incisiva sàtira intitulada “Contra un bibliòmam“.

Bell encís el de contemplar, ni que sia per uns breus moments, les èpoques del llbre que podríem anomenar incipient i heroica! Llibres —inscripcions de les eternes pedres egípcies, de les de Roseta i Behistum; fulles de palmera, en què hom assegura que escrivien els hindús; escorça íntima dels arbres o ‘liber’, d’on Sant Isidor diu que ve la paraula llibre; rajoles, que amb notícies de tota mena i curosament numerades, éreu el mes bell tresor d’aquells fers monarques de Nínive; tauletes de cera torturades per l’estil, talment com per aconseguir la veritat ens deixem torturar l’ànima; rotlles de papirs, tan sovint esqueixats, però amb fragments d’escrits que us donen més valor que si fossin pans d’or; volums de pergamí, fet suau per mor i amor de les lletres; palimsests, avariciosos involuntàriament i, tanmateix, curulls de misteris, d’interrogants, d’al·licients inefables…; quina eloqüència la de tantes paraules silents, massa sovint mutilades; quants sacrificis per tal d’aconseguir-vos; amb quin afany us conserven els afortunats que us aplegaren, i quin buit en el món de l’esperit si de cop i volta desapareixíeu  amb totes les coses que ja ens heu dit, i que ens direu encara!…

 ¡La meva ànima es complau a evocar un somni en què penetren, duts per les ales del desig, en aquests recers, inefables, de pau i tranquil·litat, que en diem museus i biblioteques, on cada inscripció i cada volum s’afanyen, en noble competència, a revelar-nos mil curiositats i coses exemplars respecte al llibre i els amants del llibre. I heus ací que Diodor de Sicília, amablement greu, fulgeix en la penombra assegurant-nos que ja uns 3.000 anys a. de C, un rei d’Egipte — potser Ramsès II o Sesostirs — reunia una bella biblioteca i feia gravar, amunt de la seva porta d’entrada, aquests mots de miracle: “Remeis de l’ànima”. Mes enllà, entre una gran cridòria ressonen les passes ràpides i fatals d’Aquil·les encalçant Héctor, i sento el glatir d’un cor jove i uns llavis virils esclaten en èpoques d’entusiasme: sembla que Pisístrat tingué, fa uns segles, l’encert de recollir per sempre mes les diverses parts dels poemes homèrics; ara, Alexandre el Gran, deixeble del gran Aristòtil, s’enardeix en la seva lectura… i es posa a conquistar el món; Darius és derrotat — afegeix Plutarc encara—; entre les desferres dels vençuts hom troba un preciós cofret i heus ací que Alexandre “demanà als seus familiars, que eren al seu entorn, quina era la cosa que judicaven mes digna d’ésser guardada en el cofret. Els uns respongueren aixís i els altres aixàs; ell, però, digué que hi posaria la Ilíada per tal de servar-la dignament”. I encara afegia uns mots així: jo estimo el meu gran Mestre (Aristòtil) no pas menys que a mon pare; car si d’aquest n’he rebut el viure, del primer n’he rebut el bell viure…

“De la transcendencia del llibre i de l’amor al llibre” de Josep Ma Soler i Janer , L’Autonomista, 8/4/1936. (1)

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 938

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Fires i Mercats, Old books on 03/08/2026|

Les recents o pròximes celebracions de Fires dels Llibres ens posen d’actualitat la relació entre llibre i art, unes relacions que poden ésser multifacètiques, i fins i tot, pluridisciplinars.

En primer lloc el llibre, com a objecte visual, entra, per la porta del disseny gràfic, dins el terreny de la il·lustració artística, una de les expressions plàstiques més importants de la cultura de masses.

Només cal citar, en aquest sentit, aportacions tan fonamentals com les d’Alianza Editorial.

Dins aquest camp, a Catalunya recordem amb enyor experiències tan importants, des del punt de vista visual, com les menades a cap per editorials avui ja extinguides com Els llibres de Sinera — amb la magnífica il·lustració a cura de Pla-Narbona— o Edició de Materials, també de dissenys moderns i imaginatius.

Però també, de forma més tradicional — i a vegades ja inequívocament kitsch— el llibre entra per la porta de l’art a través de la relligadura i l’enquadernació,amb els escassos i grans artesans — com Brugalla— que perpetuen un art d’una llarga tradició i afició.

Car la bibliofília —literalment «amor als llibres»— es va nodrir, en els seus orígens, de l’amor envers les edicions exclusives, artesanes, delicadament acurades, per passar a ésser, avui, una branca ben específica de llibres artístics, en edicions limitades, treballades amb cura, amb papers i tipografies seleccionades i, habitualment, amb la presència del gravat, la il·lustració i l’obra gràfica. El llibre de bibliòfil, avui, constitueix una de les més sòlides presències en el camp de la difusió de les belles edicions i de l’amor, entre morbós i sensual, envers el llibre de privilegi.

No podriem menystenir, en aquest recorregut, el llibre d’art il·lustrat, aquest miracle del color, la fotografia i l’offset que permet apropar-nos, amb una fidelitat fa uns anys insospitada,les obres d’art de tots els temps i totes les tendències i, en primer lloc, per la major fidelitat de la transcripció, les obres de caire pictòric i bidimensional. Malauradament, el fetitxisme especulador fa que encara hi ha gent que prefereix, potser, un esbós de Picasso destinat a la paperera, que no pas la col·lecció, ben plausiblement transcrita, de tota la seva obra completa!

Queda, finalment, el llibre que és, per antonomàsia, objecte artístic, l’obra d’art, i no un vehicle d’art· Hi ha artistes, en efecte, que confeccionen «llibres» no pas per ésser llegits, sinó per ésser apreciats visualment, dins el terreny de les arts alternatives o, també, de la poesia visual.

“L’art i els llibres” de Jaume Fàbrega, Punt, El. 24/5/1984. Pàgina 30.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 937

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Old books on 25/07/2026|

De les làmines intercalades al text dels llibres litúrgics, que foren el darrer baluard del goticisme morent, n’hi ha també nodrits reculls. El tema habitual és la vida del Crist, i especialment l’efígie del Crucificat, que tractaren els gravadors amb mestria, malgrat haver perjudicat l’agabellament del mercat mundial pels artífexs rutinaris d’Amberes, el lliure desenvolupament artístic d’aquesta humil branca de l’art cristià. Els mateixos gravats, damunt pergamí, adquireixen amb el temps una superior bellesa.

             Alguns exemplars, sobretot els missals, estan enriquits amb bellíssimes relligadures. que en certs llibres de cor, per llurs grans dimensions, venen reforçades per obratges de metal·listeria.

             Les orles de molts d’aquests llibres primitius presenten, en llur desenrotllament, escenes dels llibres sagrats i efígies de patriarques, profetes i apòstols, deduïts els angles que es reserven als atributs dels evangelistes.

             Els culs de llàntia, estampats amb tinta vermella, són de composició senzilla, closa amb tret ferm i estan ordinàriament disposats en sèrie.

             Les lletres ornades que són prodigades al llarg de les pàgines a doble columna de molts llibres litúrgics, impreses en negre o vermell, presenten perllongaments de singular esbeltesa que surten del camper decorat. Les de poca grandària contenen, en marc esquifidíssim, les més variades figuracions d’ordre religiós.

             En els llibres de devoció, generalment de petit format, abunden les representacions en sèrie de la vida del Diví Infant i la de la Verge.

             Pot dir-se, en resum, que el llibre religiós ofereix a les seves pàgines un sistema propi de decoració i il·lustració.

            La devastació practicada en aquests Llibres assoleix increïbles proporcions. Es un condol, sobretot, contemplar la mutilació de què han estat objecte les bíblies i llibres d’hores del segle XVI, que per llur raritat són disputats avui a cops de borsa pels col·leccionistes a les subhastes.

             La importància d’aquest grup permetrà a la Biblioteca de fer una selecció esplèndida d’exemplars amb destinació a la Reserva, secció sense la qual no hi ha departament d’estampes possible.

            Finida l’àrdua empresa que suposa la impressió d’un llibre, es comprèn que l’estampador exhali un sospir de complaença, lloi Déu (laus Deo) per semblant mercè i es disposi a fruir el ben guanyat repòs. Heus ací la causa determinant de l’anomenat colofó, on es dona fe de la data i, amb preferència, de la diada de l’any en què es dona el llibre per acabat.

             Encertadament, aquesta vella pràctica, caiguda en desús, ha estat restaurada al nostre temps.

             Hem deixat d’estudiar-lo entre els elements decoratius del llibre, perquè en rigor no pot atribuir-se aquest valor a la mera distribució del material tipogràfic en forma de triangle isòsceles invertit, que no altra. cosa és el colofó (fig. 15). S’assimila, doncs, bé que sense ínfules d’esoterisme, al modern caligrama.

 Es evident que, a mesura que va reduint l’amplària del text, es rep una sensació com d’acabament. Sol terminar un xiquet més avall de la meitat superior de la pàgina final. Són en petit nombre, sortosament, els colofons retallats que figuren a les col·leccions

“El trossejament del llibre il·lustrat” (13) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931, pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 934

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Old books on 09/07/2026|

També hi ha lletres ornades destinades al llibre popular. Dins aquesta especialitat, és digna d’esment pels seus boixos que utilitza encara, una impremta de Palma de Mallorca; tres vegades centenària.

            El furor destructiu s’ha exacerbat fins a la demència en els col·leccionistes de caplletres. Té aquesta dèria, sens dubte, certa semblança amb la dels filatelistes d’ara, amb l’avantatge, però, a favor d’aquests, d’ésser la llur innòcua.

            Representen aquests retalls la recidiva en la mutilació, o millor, la destrucció sistemàtica a tot el llarg del llibre, del qual, quan ha passat per les mans d’un d’aquests col·leccionistes, no en resta ja res aprofitable.

            Emportats de la fal·lera, són inexorables. Així retallen les caplletres de les edicions primitives que arribaven a cobrir tota una pàgina, com les més diminutes que utilitzen per a adreçar alfabets que rares vegades arriben a ésser complets. I encara deploren alguns que degut a la pràctica, existent als primers temps de la impremta, de deixar en blanc els indrets del llibre corresponents a les caplletres, que es reservaven per al pintor miniaturista, restaren moltes d’elles sense ésser estampades ni pintades.

             Solen guardar-les muntades damunt cartolina, bellament agrupades, però sense cap ordre tècnic. No cal dir com resulta d’enutjosa la classificació.

             Per la raritat de l’exemplar mutilat, reproduïm un fragment d’una làmina, on foren adherides pel col·leccionista les lletres ornades d’un llibre d’hores frances del segle xv (fig. 12).

No és estrany, si es té en compte com és de vasta la zona talada, que algunes aplegues de caplletres constin de molts milers d’exemplars.

             La col·lecció de la Biblioteca, que és copiosíssima, fou degudament instal·lada fa poc temps, per tal que figurés en una fira del llibre que projectà la Junta de Museus, comptant amb el concurs dels nostres llibrers, bibliòfils i col·leccionistes de relligadures. Per haver-se escaigut la data d’inauguració en els dies de trasbalsament que seguiren a la caiguda del règim, l’esmentada fira, que s’havia de celebrar al Poble Espanyol, de Montjuïc, presidida per la més vella premsa de l’estampa Guasp, abans al·ludida, fou indefinidament ajornada

            Examinats ja tots els elements decoratius del llibre, amb indicació dels trossejaments de què han estat objecte, cal que parlem ara dels gravats que atenyen a la il·lustració pròpiament dita, en relació al depredament dels col·leccionistes.

             El llibre il·lustrat, anomenat a França “livre d’estampes” i vulgarment entre nosaltres «llibre de sants», ha estat víctima ací, més que en cap altre país, dels més vergonyosos atemptats.

             Damunt el llibre primitiu talment s’aferrissaren els nostres col·leccionistes. Dol de debò veure trossejats els vells folis evocadors, que ennobleixen els bells caràcters gòtics d’estampa, completats amb signes d’abreujament i lletres especials de fi de ratlla.

             No menys lamentables són les destrosses causades a les edicions il·lustrades de les obres cabdals de l’antiguitat, aparegudes arreu durant el renaixement, així com a les primeres obres il·lustrades, escrites en les respectives llengües vernacles, que es publicaren a França, Itàlia, Espanya, Alemanya i Països Baixos.

“El trossejament del llibre il·lustrat” (10) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.)

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 933

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Old books, Varis on 02/07/2026|

Els finals de capítol són anomenats vulgarment culs de llàntia, traducció literal del mot francès cul de lampe. No és de creure que el nom derivi de la forma que té en determinats cassos; més bé suggereix la idea d’una cosa en estat de suspensió, i aquest és, en efecte, el cas del cul de llàntia, mancat com està de base de sustentació aparent.

             La seva difusió i persistència, tal vegada superior a la del cap de capítol, deixant de banda la valor decorativa d’un i altre, obeí a una necessitat majorment apremiant, derivada de la bella compaginació del llibre.

             Són remarcables, en primer terme, els faisonats a manera d’un nucli de complicats entrellaçaments, que es troben ja en el llibre primitiu, d’on foren després llargament imitats. Al revés del cap de capítol, que assolí la major bellesa en els exemplars influenciats pel corrent renaixentista, oferí el cul de llàntia la més bella florida en el camp de l’estil barroc.

             La disposició en piràmide, truncada i invertida, que presenten alguns, els comunica cert parentiu amb el capitell. Com aquest admeten figures i fins i tot veritables composicions. D’aquest tipus són de remarcar les sèries que hom destinava a la decoració d’un sol llibre.

             Per a l’ornament del llibre popular, n’hi havia al boix, d’especial bellesa. Des que el gravat xilogràfic fou desbancat per la talla dolça, les petites impremtes conservaren un estoc d’aquests boixos de dimensions reduïdes, avui fora d’ús, per tal d’embellir d’alguna manera els humils fulletons que estampaven. Els que reproduïm, malgrat no pertànyer a aquest grup, imiten la disposició habitual dels seus boixos (fig. 11).

En desaparèixer, es deixà en blanc el sobrant de la pàgina on fineix el capítol, o el substituí una petita ratlla horitzontal.

             Els col·leccionistes solen guardar-los damunt cartolina, alternant amb caps de capítol i lletres ornades, a causa de no poder-los ordenar isoladament, amb regularitat, per llur variada estructura.

            Les lletres ornades, que es troben ja en els primers incunables, s’han sostingut a través dels segles sense interrupció. Estava reservat al nostre temps acabar amb tan antiga tradició i foragitar la bella superfluïtat decorativa de la pàgina impresa.

            Molts de gravadors en especialitzar-s’hi produïren veritables meravelles. A França, durant el segle XVIII, foren de tal manera honorades, que en una sola lletra intervenien de vegades tres artistes : el dibuixant, l’aiguafortista i el burinista.

             A la riquesa morfològica que ostenten, correspon la varietat imponderable de la decoració. Quan són ornamentades amb figures, es veuen representades en els respectius campers escenes del Vell i Nou Testament, faules paganes, jocs d’infants, figures grotesques, rostres d’expressió contradictòria, la fauna fantasiosament estilitzada, vistes i paisatges, utillatges diversos, etc. En altre cas, els motius decoratius són quasi sempre manllevats a la flora, i aleshores pot admirar-se la més extraordinària diversitat de contorns, sovint trencats per escotadures, destacant-se en negre sobre fons en blanc, molt rarament a l’inrevés.

“El trossejament del llibre il·lustrat” (9) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.)

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 932

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Oficis del llibre, Old books on 23/06/2026| 1 Comment »

Els col·leccionistes de marques, tan incultes com els altres, retallen, sense pietat, de llibres diversos les d’idèntica figuració. Es tal llur ceguesa, que ni tan sols deixen indemnes els incunables. D’aquestes posseïm la del llibrer venecià Llàtzer de Soardis, consistent en un cercle que sosté una creu de doble travesser.

             Agreujaren el mal els ex-libristes, que retallaven algunes marques, per tal d’incorporar-les arbitràriament a llurs col·leccions d’ex-libris antics.

             És avinent de remarcar ací que la imitació dels Emblemes, d’Alciati, havia determinat l’aparició d’un nou gènere literari i a l’ensems d’una modalitat del gravat, que es propagaren arreu i interessaren així al públic culte com a l’indocte. A la nostra col·lecció d’emblemes retallats, que és nombrosíssima, els espanyols estan abundosament representats.

             Per la similitud de composició i per ostentar també divisa, aquests gravats poden ésser, assimilats, des del punt d’albir decoratiu, a les marques de llibrer.

            Les capçaleres de capítol, junt amb els culs de llàntia i les lletres ornades, constitueixen la veritable decoració interior del llibre.

             Predominaren les de tendència renaixentista. El tipus més usual d’aquestes presenta la forma d’una composició a faisó de fris de tradició clàssica, influïda pels nous elements decoratius aportats pel renaixement, la qual, en descabdellar-se, parteix del mig del rectangle, que sol ocupar un medalló, figura o blasó, i s’expandeix a banda i banda, amb equivalència de valors, però amb disposició diversa.

             Altres, que solen envair la meitat de la pàgina, són de caràcter al·legòric. Pertanyen a aquest grup les que gravà Pere Pasqual Moles, segons dibuixos de Montaña. Foren aquestes l’ornament predilecte de les edicions a gran format de fons doctrinal i de les obres publicades per corporacions oficials. Mal avingudes amb la sobrietat decorativa, quan decaigué aquest gust magnificent es restringiren notablement llurs dominis.

            Com un tast de la il·lustració frívola del segle XVIII, però sense la malícia oculta que comportava, aparegueren després unes capçaleres de capítol, de senzilla disposició, malgrat la munió de petites figures que contenien, escollides quasi sempre entre els insectes, les aus i, en general, entre les bestioletes, àdhuc les més repulsives, que creà el bon Déu. Presidint aquest petit món, no podien mancar-hi els nins alats, lliurats a jocs i danses. L’atractívola composició, que per la seva execució garbosa tenia tot l’encís d’un esplai de l’artista en lleure, es destaca sobre fons blanc, sense frondes ni cap mena d’ornamentació (fig. 10).

Els col·leccionistes les serven adherides a fulls de cartolina, en forma de faixes paral·leles, quasi sense espais intermedis.

             S’assimilen a les capçaleres de capítol, i els col·leccionistes les retallen com a tals, certes composicions també en forma de fris generalment seriades i de tema profundament pagà. Els amors de faunes i nimfes, els seguicis de tritons i nereides i les teories interminables de les bacanals, temptaren, en efecte, algunes vegades als bons burins i sovint als aiguafortistes. Fora imperdonable deixar de rememorar ací les fauneries, universalment conegudes, de Brebiette, famós gravador francès del segle XVII.

“El trossejament del llibre il·lustrat” (8) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.)

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 930

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Ex libris, Old books on 08/06/2026|

El frontispici que publiquem de l’obra Regiment de la cosa pública, d’Eximenis, és la reproducció d’un full escadusser, retallat d’un dels pocs exemplars existents per un ignar col·leccionista, mereixedor d’etern blasme.

             Els que més exciten la cobejança dels col·leccionistes són els de grans dimensions. Invariablement tenen al primer terme unes folgades draperies, amb els plecs de les quals juguen uns amorcells, que ostenten una llegenda grandiloqüent. A l’espai lliure sol desenrotllar-se una perspectiva monumental, quasi sempre una superba columnata en hemicicle. Més al lluny, de vegades, un temple pagà radiant de llum en alterós cim. Presideix sempre la composició un heroi triomfant o una augusta matrona que tenen als peus figures al·legòriques encadenades, com les de pobles retuts o heretges contumaços, i la completen lleons, àligues i altres figuracions de la fauna heràldica.

             Una varietat important del frontispici, digna d’especial esment, és el retrat que sovint ocupa el seu lloc. Constitueix el retrat-frontispici per la bellesa dels exemplars que arreu es produïren, en especial durant els segles XVI i XVII, un i dels aspectes més interessants de l’evolució històrica del gravat (fig. 4).

A semblança del retrat-frontispici, eren retallades implacablement les sèries iconogràfiques de sants, papes, reis i personatges il·lustres.

             Cal incorporar als frontispicis, on els atributs heràldics solen tenir la màxima importància les pàgines blasonades, malgrat apareguin aquells també a les tapes de la relligadura, portades i caps de capítol.

            Els escuts d’armes que figuren a aquestes pàgines pertanyen a l’autor  de l’obra o al personatge, en funcions de mecenes, a qui està dedicada (fig. 5). Entre els primers, predominen els de la gent d’església, i entre els altres, els d’individus de nissaga reial o de l’alta noblesa.

 Eren els escuts d’armes, junt amb les portades decorades, el recurs habitual de vida dels nostres gravadors. També molts frares i alguna dona es dedicaven al gravat de portades de llibres religiosos.

             La dèria de col·leccionar pàgines blasonades no és pròpia d’heraldistes, sinó dels grans trossejadors del llibre, i, a més, dels ex-libristes que retallen els petits blasons que ocupen el centre d’algunes portades i els incorporen a llurs col·leccions, com ex-libris heràldics antics.

Generalment, en obrir el llibre, deixa el lector enrere els elements decoratius que hem vist, i fita l’esguard a la portada, on consten totes les dades que l’interessen.

             Solen ostentar les portades gran varietat de caràcters d’estampa, a voltes en negre i vermell. Unes, contenen com a únic recurs decoratiu l’anomenat centre de portada; altres, com ocorre en moltes corresponents a llibres alemanys del segle XVI, són de tan profusa decoració, que el blanc del paper quasi desapareix.

            Un tipus de portada, molt corrent a la dissetena centúria, era la de caient monumental culminada per un frontó trencat  que alcen columnes aparellades, entre les quals situaven figures al·legòriques. Més endavant, algunes portades esdevenen una mena d’estimball de barroc, sols comparable al que caracteritza certes «tesis». Contrastant amb aquestes, són veritablement escaients les portadetes romàntiques, acollidores amables de flors marcides i fidels guardadores de missatges amorosos.

            De les que estan exposades a la sala de decoració del llibre de la Biblioteca, són esmentables el grup corresponent a obres espanyoles impreses a l’estranger, singularment als  antics dominis hispànics; un altre, d’obres editades a diferents poblacions de Catalunya, i el de portades barcelonines, caracteritzades per llur sòbria decoració, que estan agrupades per segles (fig. 6). Dol consignar que de moltes d’aquestes portades retallades en posseïm duplicats.

És avinent de lloar ací la bella pràctica, ja molt estesa, de relligar l’obra en rústica, sense inutilitzar la seva coberta, quan aquesta està decorada.

             Per llur disposició decorativa, són assimilables a les portades primitives les pàgines orlades.

“El trossejament del llibre il·lustrat” d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931,pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 929

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Old books on 01/06/2026|

Modernament es dona la importància, que realment té, a la guarda, bé que és freqüent encara de veure ací publicacions il·lustrades fetes amb veritable riquesa, els editors de les quals no han parat esment que sense unes guardes discretament decorades, no pot haver-hi un bell llibre.

             Posseeix la Biblioteca tres grans àlbums de guardes, datables del segle XVI ençà, que per llur bellesa fan oblidar la tragèdia que representa la destrucció sistemàtica dels llibres a què pertangueren. Les catalanes són les més nombroses. Hi figuren, també, exemplars escollits de Sevilla, Logroño, Alcoi i altres localitats espanyoles i, a més, un regular contingent de França, Alemanya, Àustria i Estats Units.

             En oposició a les grans guardes historiades d’altres països, amb profusió de colorit i dauradures, que nosaltres, dissentint d’un criteri molt generalitzat entre els col·leccionistes, hem deixat de col·locar en lloc preferent, es distingeixen les nostres per llur escaient senzillesa, altrament concordant amb l’estat precari de les arts del llibre ací en els segles de decadència. El conjunt que, pobret i tot com es fa de bon veure, revela l’existència de tot un sistema de decoració popular catalana, dins el qual venen compreses també les sèries coetànies de papers pintats de revestiment, destinats a la decoració d’interiors humils. Són molt comptades les que presenten una composició amb figures. (fig. 2).

 Les dites guardes es caracteritzen principalment pel disseny a base d’elements lineals, paral·lelament disposats, que algunes vegades s’encreuen; l’ornamentació moderada i un lleu acoloriment, bonic de taca.

             Una varietat molt coneguda la formen les que són produïdes amb una pua de boix, que, en girar, va fent círcols concèntrics a la pintura que cobreix el paper; la guarda pren aleshores un valor que hom diria cubista. Formen una altra varietat les jaspiades, fetes amb una esponja xopa de diferents colors. També s’utilitzaven aquestes guardes per a cobertes del llibre popular, especialment l’emprat per a l’ensenyament d’infants.

             Es l’arrencament de la guarda l’atemptat màxim contra la integritat del llibre, puix que per a aconseguir-ho cal destruir la tapa de relligatge on està adherida. Contava un d’aquests col·leccionistes, que per a practicar l’operació esmentada, submergia abans el llibre en un safareig. Alguns ex-libristes, per tal d’arrencar de soca-rel un exemplar, no vacil·len tampoc a atemptar contra la tapa de la relligadura.

            A faisó de capçalera del llibre, com el seu nom indica, després de les guardes apareix el frontispici. Té aquest, a l’ensems que un valor decoratiu, un altre d’il·lustració, que no té la portada, de la qual es diferencia per la mancança del nom d’autor, títol de l’obra i adreça bibliogràfica. La religió, la mitologia, la història i la al·legoria contribueixen a accentuar aquest darrer caràcter. A les obres modernes il·lustrades, per això, se’l computa com una làmina més.

             Conjuntament amb una acurada selecció de portades, està exposada a la nostra sala de decoració del llibre, una tria de frontispicis cinccentistes d’obres editades a diferents ciutats espanyoles, així com a Frankfurt, París, Lió i Venècia; altres, siscentistes, de Roma i Amberes i altres encara, setcentistes, de Londres i Amsterdam. Malgrat la gran varietat que presenten els exemplars de cada un d’aquests grups, la impressió de conjunt que produeixen és d’afadigant monotonia.

“El trossejament del llibre il·lustrat” d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.)

Read Full Post »

Older Posts »