Biblioaprenent

“ En Palau, en el seu inefable i anàrquic caláix de sastre, ‘Memòries d’un llibreter català’, em dóna una vissió pintoresca de com eren els llibreters antiquaris de finals del segle XIX. Ell mateix, simple jornaler ( lampista i torner de coure) vingut de Montblanc, es converteix pròpiament en llibreter de professió, en mercader de llibres, tombats els trenta anys, empès pel neguit irresistible que marca el llibre en el vocacionals amb flama divina. En Palau, autodidacte, sense mitjans ni preparació, es fa llibreter ( en realitat, ja ho era ‘ per dintre’). I esdevé un gran llibreter, realitzador d’una obra pragmàticament indispensable a partir d’ell: el ‘Manual del librero Hispano-Americano’, veritable eina de treball per a tots. D’aquesta manera es va dignificar, i va dignificar el llibre”.    Catàleg Llibreria del Sol i de la Lluna de l’any 1976, pp. 6.   

“ El propósito de esta semana de estudio es el de abrir una reflexión y una discusión, no tanto sobre la relación indisoluble entre arte y bibliofilia, sino sobre el sentido, la forma de producción y el cambio de mentalidad en la realización de este tipo de libros y en los motivos de su coleccionismo. Como en anteriores ocasiones, al siglo XX se le presta la atención que exige. El libro de arte, el de artista y las producciones de impresores privados, artistas y escritores en su inmensa mayoría, son del mayor interés en este siglo. La confluencia de un rico debate estético con un acelerado cambio tecnológico en las artes gráficas permite que sea este un momento en el que el libro incorpora y refleja con más brillantez la complejidad y la libertad de las propuestas artísticas”.

            Extret de “Seminario de Historia del Libro. Apolo en la imprenta: Libro de arte, libro de artista, imprenta privada”.(Coleccionismo y bibliofilia del Renacimiento en las Vanguardias; III). Soria, 2000.

http://www.patrimonionacional.es/RealBiblioteca/avisos2001.htm

Read Full Post »

“ Els bibliòfils també eren pesats; perquè com que no saben parlar d’altra cosa que de llibres a la llarga es tornen monòtons i ensopits i fins cansen la familia. Llur cervell es va desenquadernant lentament i acaben tots fent-se insuportables. Com a llibre d’experiència us recomano, doncs, que procureu defugir-los sempre que us sigui posible i si us veieu obligats a haver d’aguantar-los, féu sempre per manera de donar-los la raó, puix que malgrat que són uns simples pacífics, acostumen a tenir mala llengua. Si hom els contradiu, després van d’ací d’allà bescant-vos constantment. El pobre llibreter que és vist de cua d’ull per algun bibliòfil, ja podeu dir que està ben llest”.

  EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971,pp.123. 

 “ No importa que no compremos nada: mirar es un placer constante para el que padece la fiebre de las primeras ediciones. Tocar primeras ediciones que uno nunca había visto antes sino en fotografía”.     

      “La fiebre de las primeras ediciones”, Art. De Juan Bonilla citat per El Bibliómano, Gener 2006, en el seu bloc La Coctelera. http://www.espacioblog.com/el-bibliomano/post/2006/01/09/la-fiebre-las-primeras-ediciones

        Foto LLib.J.Costa

Read Full Post »

 “ Hi ha bibliòfils d’una avarícia refinada. No mostren res per temença que els amics no aprenguin. No volen que els servents entrin a la biblioteca per netejar. Posen els llibres de cantell perquè ningú no s’assabenti del títol. Sempre defugen les preguntes”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 101. 

   “ Els comerciants aviat distingeixen entre tontos i intel.ligents. Aquests, tot seguit compren ço que no tenen, si és de bona qualitat. Separen el fals i es queden l’autèntic. Els ignorants agafen els objectes amb mala manya; són barroers; arriben a fer dringar les monedes i medalles antigues. Un entès en art portà a un d’aquest al Museu del Prado, li dóna tota mena d’explicacions, i en sortir li pregunta: – Què t’agradat més?’ Després de molt rumiar:- Home, la considerable alçada del trespol¡”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 101.

  “ Hace mucho tiempo que se ha visto llegar el fin para el coleccionista modesto o erudito, frente a esta monumental actividad coleccionista con fondos millonarios o estatales… He tratado de expresar esto con un chiste: La bibliografía es el coleccionismo del pobre, pero no es un chiste; ya ha pasado casi la época del coleccionista pobre”.

 Aquesta i més frases són del llibre de G. Legman, The Horn Book. Studies in erotic Folklore and Bibliography, editat el 1964 a New York i té una edició en castellà segons explica Chema en el seu blog El Bibliómano, extret de  http://www.bibliographos.net/article.php?id_article=35&var_recherche=bibliografia .

Read Full Post »

“ Potser som injustos a classificar com a enemics dels llibres tots els bibliòfils. Francament, hem de rectificar. Existeixen moltes i belles excepcions. Molts bibliòfils no mereixen altra cosa que lloances i nosaltres no tenim cap dret de regatejar-los-les. No emprarem doncs la paraula bibliòfil, perquè no és adient al nostre propòsit, i escriurem la més adequada de bibliòman, que potser és més correcta, davant dels retrets que hem de fer.No hi ha dubte que els bibliòmans són molt simpàtics, però són els més perillosos enemics del llibre, encara que també els més lleials. Abans de caure en les xarxes de la mania llur, són homes completament normals i fins i tot intel.ligents. Alguns d’ells han estat perfectes bibliòfils i han tingut un gust depurat, però quan han perdut el control de la seva passió un delit monstruós els ha dominat i res no hi ha que pugui deturar-los. Cobegen sempre els llibres que altres posseeixen i fan tots els papers de l’auca per tal de poder-los obtenir. El pobre bibliòman és víctima d’un dels verins més nocius que existeixen, fill de la civilització i de la saviesa”. 

EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp.460-461.  

Article sobre:  ‘Una primera edición es una rareza, no una obra de arte’, llibre de Paul Johnson, publicat l’ 11/6/2006, en el que el mateix Johnson critica  la Bibliofília per  la venda a Londres de la primera colecció d’ obres publicades de William Shakespeare que  esperen  arrivi a uns 6,5 mil.lions de dòlars. A  http://www.eliberoamericano.com/front_nota_detalle.php?id_noticia=1275.

Read Full Post »

“ Quan els particulars venedors de llibres, pintures, mobles, etc., són ignorants i es presenten amb taxes exagerades, aleshores hom recorre al procediment que en l’argot dels mercaders es nomena ‘clavar’. Quan el comprador vol clavar un objecte, pel qual sent un interès en adquirir, però que les pretensions del venedor li fan l’operació irrealitzable, acaba per oferir una suma inverossímil. Esperonat per aquesta suma, el venedor corre d’ací d’allà, però ningú li dóna, de bon tros, el preu que fixà el primer tractant; així resulta l’objecte clavat, o sigui invendible”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 98.     

“  …Estos ilustres fracasados agrúpense en las principales clases siguientes: diletantes o contempladores, eruditos o bibliófilos, organófilos, megalófilos, descentrados y teorizantes.”

… “Bibliófilos y políglotas. Como el micrógrafo se recrea en la diatomea o el zoólogo en conchas, insectos y pájaros de vistosa librea, el bibliófilo se deleita con la lectura del libro o monografía novísimos, esas monografías trascendentales, renovadoras que sólo recibe él y de que nuestro erudito se sirve maravillosamente para asombrar a sus amigos.             Los síntomas de esta dolencia son: tendencias enciclopedistas, dominio de muchos idiomas, algunos totalmente inútiles, abono exclusivo a revistas poco conocidas; acaparamiento de cuantos libros novísimos aparecen en los escaparates de los libreros, lectura asidua de lo que importa saber, pero, sobre todo, de lo que a pocos interesa; pereza invencible para escribir y desvío del seminario y del laboratorio.             Como es natural, nuestro erudito vive en y para su biblioteca que es copiosa y monumental. Ahí recibe a sus contertulios, a quienes cautiva con una conversación amena, brincadora, variadísima, iniciada de ordinario con estas o parecidas interrogaciones: ¿ Ha leído usted el libro de fulano? ( aquí en nombre yanqui, alemán, ruso o escandinavo). …”             “… Rendimos tributo de veneración a quien añade una obra original a una biblioteca y se lo negamos a quien lleva una biblioteca en la cabeza….”

 Conferència de Santiago Ramón y Cajal al ingressar a la Real Academia de Ciencias Excatas, Físicas y Naturales el 1897. De l’article de Victoriano Llaca-Rodríguez a Cirugía y Cirujanos, vol. 69, nº 4, juliol-agost 2001, pp. 201-206.

Read Full Post »

“ L’afició als llibres és lloable. Hom es burla dels bibliòfils pel seu encegament: és el cas de tots els enamorats. Però cal tenir-los-hi enveja, car han endolcit llur existència d’una intensa i assosegada voluptuositat. Hom pretent avergonyr-los tirant-los-hi en cara que no llegeixen mai cap llibre. Un d’ells respongué: ‘ ¿ Per ventura us serviu de la vostra antiga i preada vaixella?. ¿ Què més noble i distret que arrenglarar llibres dins un armari?. Es el cas de les criatures quan amb la sorra construeixen cases i muntanyes, sabent que no podran aguantar-se. El mateix succeeix en les col.leccions de llibres i obres d’art. La culpa es dels trasbalsos de la vida i la poca duració d’aquesta. Però, quin goig poder fer pessebres als deu anys, i col.leccions als seixanta¡”. (Anatole France)

 PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 467. 

  “ Carme Riera  confesaba que su pasión por la lectura se le despertó en dos frentes: los poemas que le leía su abuela sobre cuentos populares mallorquines y la biblioteca de su padre, siempre cerrada bajo llave, y que le había prohibido utilizar sin excepciones. Dos fuentes de deseo: la generosidad oral y la prohibición de acceso a un mundo posiblemente maravilloso”. 

“ Estrategias del deseo o trucos para leer” per Emili Teixidor, a La Vanguardia, extret de Biblionews, www.bibliotecaris.org ( 18-05-2005).

Read Full Post »

“Afortunadament, la major part dels lectors se situen entre aquests dos dràstics extrems. La majoria de nosaltres ni defugim els llibres per venerar la literatura ni defugim la literatura per venerar els llibres. El nostre ofici és més modest. Triem el nostre camí al llarg d’interminables prestatgeries seleccionant aquest o aquell volum per cap raó clarament discernible: per la coberta, pel títol, per un nom, per alguna cosa que algú va dir o no va dir, per una corada, per capritx, per error, perquè creiem que podem trobar en aquest llibre un relat, un personatge o un detall determinats, perquè creiem que va ser escrit per a qualsevol menys per a nosaltres i volem saber per què hem estat exclosos, perquè volem aprendre, o volem riure o volem lliurar-nos a l’oblit.”  MANGUEL, Alberto: La biblioteca de noche, Alianza Editorial, M, 2007.Pp.293.      

“ El coleccionismo, cuando es “vocacional”, pasa por altibajos: etapas de entusiasmo ante las dificultades ( dinero, espacio, etc.) y etapas de decaimiento, de querer dejarlo todo, de sentirte un maniático digno del psicólogo… Un coleccionismo o bibliofilia de simple acumulación me parece una locura que lleva al aburrimiento y a veces al desprendimiento irracional de aquello que tan sabiamente has ido reuniendo. En este momento de debilidad es cuando se aprovechan los libreros, los subastadores, para adquirir parte de tu colección a buen precio.

        El disfrute de adquirir debe tener una correspondencia en lo adquirido: ordenar, saber lo que se tiene y no guardarlo en cajas, desprenderse de lo que no se quiere para aumentar lo que falta… La tendencia fácil del bibliófilo es disfrutar de la compra, de la aventura de encontrar, ese placer de cazador…, pero luego debe ordenar aquello y convertirlo en algo vivo y útil”. 

“ Reflexiones de un coleccionista”, El Bibliómano, en el seu Blog  el dia 6 de juliol de 2006. www.bibliographos.net/article.php?id_article=175.

Read Full Post »