Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850-1928) Coberta d’Historia del Arte, 1886
Entorn del 1900, el món del llibre reflecteix les inquietuds filosòfiques i estètiques d’una cultura catalana que havia passat, en cinquanta anys, d’un estadi de presa de consciència de la seva singularitat, amb el moviment de la Renaixença, a una integració a la cultura europea més moderna: el Modernisme.
La coincidència del final de l’etapa d’industrialització de les arts gràfiques i d’hegemonia del món editorial barceloní a Espanya amb el moviment cultural i artístic del Modernisme va afavorir l’esclat del llibre objecte, particularment del llibre il·lustrat. Els poetes i pintors simbolistes modernistes, mitjançant la reunió en un mateix espai del text i la imatge, van concebre el llibre com una obra d’Art Total.
A més del llibre en si, l’exposició n’explica tot el procés de creació, des dels dibuixos originals dels il·lustradors fins a la seva reproducció impresa, amb els canvis sorprenents de mides, colors i aspecte, i fins a la publicitat que va generar la indústria editorial amb el moviment coetani del cartellisme.
1.1 L’Esteticisme
A partir de 1880 va sorgir una indústria editorial moderna que va produir un gran nombre de llibres il·lustrats, gràcies als avenços en els sistemes de reproducció de la imatge, com ara la cromolitografia i el fotogravat.
Els llibres il·lustrats eren de dos tipus:
- Llibres de luxe, de gran format i il·lustrats, que ja existien des de 1870.
- Col·leccions d’obres literàries de format més petit, il·lustrades i decorades, conegudes com a biblioteques.
Els llibres de les biblioteques destaquen per l’estètica de les il·lustracions i de l’enquadernació, i per la seva qualitat. Són llibres objecte, que tenen alguna relació amb els grans llibres luxosos de l’època, tot i ser populars.
Aquests llibres són característics de l’Esteticisme, corrent ideològic del Modernisme que defensa la bellesa en l’art.
- La il·lustració del llibre i les enquadernacions industrials
L’Esteticisme es basa en l’art com a element decoratiu; els seus dibuixos mostren una clara influència gòtica i japonesa, amb elements lineals.
Els grans il·lustradors de l’Esteticisme són Lluís Domènech i Montaner, Josep Lluís Pellicer, Josep Pascó, Alexandre de Riquer i Apel·les Mestres. Les seves il·lustracions, tant a l’interior dels llibres com a les cobertes, i el seu refinat gust decoratiu ja anunciaven com seria l’estètica del Modernisme.
La tècnica del moment permetia oferir imatges de diferents colors a les cobertes, i això va fer aparèixer una enquadernació figurativa de gran qualitat, que reproduïa composicions planes, estilitzades, simbòliques i decorativistes.
2. El llibre modernista
Coberta de Calendario para el año 1896, de la casa Henrich y Cia., 1896 Josep Pascó i Mensa (Sant Feliu de Llobregat, 1855 – Barcelona, 1910), de la casa Henrich y Cia., 1896 . Impressió sobre tela editorial. Col·lecció Eliseu Trenc
El moviment simbolista europeu, que volia representar la cara amagada de la realitat, l’incògnit i el misteri, va arribar amb força a Catalunya l’any 1890.
Això va provocar tensió entre els artistes i la societat burgesa, que defensava el progrés i el racionalisme. L’artista ja no volia retratar la realitat, sinó que volia evadir-se’n, anar més enllà, amb un art idealista i refinat.
Tot això va fer que es traduïssin autors europeus que seguien les idees simbolistes. A aquests autors, els agradava com els editors catalans produïen els seus llibres. Editors, com Montaner y Simón o Salvat, i impressors, com Fidel Giró, Víctor Oliva, J. Thomas i altres, van donar al llibre català una entitat pròpia que mostrava l’esperit intimista i refinat del Modernisme.
Aquesta estètica també es va veure reflectida en el llibre popular, didàctic i educatiu.
2.1 La bibliofília erudita i la Societat Catalana de Bibliòfils.
Joaquim Xaudaró y Echau (Vigan, Filipinas, 1872 – Madrid, 1933)
Cartell de Los Sports,1898
Litografia sobre paper
Col·lecció Marc Martí
La paraula bibliofília significa afició o estima pels llibres, i gust per col·leccionar o publicar llibres valuosos o difícils de trobar.
Aquest segon significat és el que més caracteritza la bibliofília catalana de finals del segle XIX i principis del XX.
D’aquesta època en destaquen:
- Les edicions de col·leccions de textos catalans antics, de Ramon Miquel y Planas.
- La creació, el 1903, de la Societat Catalana de Bibliòfils, que editava llibres bells i erudits.
Alhora, es van crear nous tipus de lletra més adequats per a aquestes edicions, com ara la Gotic Incunable Canibell.
2.2. L’enquadernació d’art a Catalunya en temps del Modernisme
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Ley jurídica de la industria,1898.
Enquadernació del taller Miquel-Rius, executada per Joaquim Figuerola, cap a 1905
Pirogravat, mosaic, incisió i daurat sobre pell
Biblioteca de Catalunya, Barcelona
Molts bibliòfils volien que els seus llibres fossin peces d’art i tinguessin enquadernacions úniques. Per això, van aparèixer nous tallers d’enquadernació d’alta qualitat tècnica.
És el cas dels tallers d’Àngel Aguiló, d’Anglada & Basa, de Miquel-Rius o d’Hermenegildo Miralles, i del dissenyador Hermenegildo Alsina Munné.
La decoració de les enquadernacions solia encarregar-se a artistes, i podia ser d’estil historicista o modern.
Una de les tècniques d’enquadernació més utilitzada va ser el repussat en pell, una tècnica artesana que obtenia dibuixos en relleu sobre pell.
3. El llibre il·lustrat, paradigma del Modernisme gràfic
Coberta per a Els sots feréstechs, de Raimon Casellas. Barcelona, Tobella & Costa, 1901 Impressió sobre paper. Biblioteca de Catalunya, Barcelona
Fins a la dècada de 1880, la majoria d’il·lustracions que es feien per a l’interior dels llibres es reproduïen amb la tècnica xilogràfica que un gravador feia en una planxa de fusta. Això significava que les imatges eren una interpretació que el gravador feia de la imatge creada per l’artista.
A partir de llavors, i gràcies als avenços de les tècniques fotomecàniques, les il·lustracions es van poder realitzar directament sense cap intermediari.
Molts artistes es van convertir en il·lustradors professionals en veure que els seus dibuixos es podien reproduir fidelment i sense cap complicació. Les il·lustracions van deixar de ser un complement gràfic del text per convertir-se en imatges plenes que acompanyaven el text.
A Catalunya, il·lustradors de més edat com Apel·les Mestres, Josep Lluís Pellicer, Alexandre de Riquer o Josep Pascó van continuar la tradició. Mentre que artistes més joves com Adrià Gual, Josep Triadó, Joaquim Renart, Ismael Smith i molts altres s’anaven incorporant al món de la il·lustració del llibre.
En aquest moment, el llibre il·lustrat català va aconseguir una gran qualitat i la imatge era present a tot arreu: a dins del llibre, a les cobertes i a les enquadernacions.
4. Els reculls poètics del Modernisme
Liliana. Poema. Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 1854-1936). Oliva: Vilanova & Geltrú, 1907
Fotogravat sobre paper
Els reculls poètics van ser el suport perfecte per unir el text amb la imatge que el vol representar.
Molts dels poetes que escrivien reculls poètics, en vers o en prosa, eren alhora els mateixos il·lustradors de la seva obra: Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol, Adrià Gual o Alexandre de Riquer van ser els principals artistes.
Per a ells, el llibre era el suport ideal per a una obra d’Art Total. Aquests reculls poètics, alguns dels quals contenien partitures musicals, van ser unes obres cabdals del disseny editorial del Modernisme a Catalunya.
Les il·lustracions plasmaven el món simbolista dels poemes, plens d’esperits, nimfes, fades o bestioles. De manera que dibuix, poema i música es fonien creant una nova experiència sensitiva.”
Exposició “El llibre català en temps del modernisme“, en el Museu Maricel, Sitges, 9 octubre-25 abril 2021.
