“ Els bibliòfils també eren pesats; perquè com que no saben parlar d’altra cosa que de llibres a la llarga es tornen monòtons i ensopits i fins cansen la familia. Llur cervell es va desenquadernant lentament i acaben tots fent-se insuportables. Com a llibre d’experiència us recomano, doncs, que procureu defugir-los sempre que us sigui posible i si us veieu obligats a haver d’aguantar-los, féu sempre per manera de donar-los la raó, puix que malgrat que són uns simples pacífics, acostumen a tenir mala llengua. Si hom els contradiu, després van d’ací d’allà bescant-vos constantment. El pobre llibreter que és vist de cua d’ull per algun bibliòfil, ja podeu dir que està ben llest”.
EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971,pp.123.
“ No importa que no compremos nada: mirar es un placer constante para el que padece la fiebre de las primeras ediciones. Tocar primeras ediciones que uno nunca había visto antes sino en fotografía”.
“La fiebre de las primeras ediciones”, Art. De Juan Bonilla citat per El Bibliómano, Gener 2006, en el seu bloc La Coctelera. http://www.espacioblog.com/el-bibliomano/post/2006/01/09/la-fiebre-las-primeras-ediciones
Foto LLib.J.Costa
Biblioaprenent 