“Afortunadament, la major part dels lectors se situen entre aquests dos dràstics extrems. La majoria de nosaltres ni defugim els llibres per venerar la literatura ni defugim la literatura per venerar els llibres. El nostre ofici és més modest. Triem el nostre camí al llarg d’interminables prestatgeries seleccionant aquest o aquell volum per cap raó clarament discernible: per la coberta, pel títol, per un nom, per alguna cosa que algú va dir o no va dir, per una corada, per capritx, per error, perquè creiem que podem trobar en aquest llibre un relat, un personatge o un detall determinats, perquè creiem que va ser escrit per a qualsevol menys per a nosaltres i volem saber per què hem estat exclosos, perquè volem aprendre, o volem riure o volem lliurar-nos a l’oblit.” MANGUEL, Alberto: La biblioteca de noche, Alianza Editorial, M, 2007.Pp.293.
“ El coleccionismo, cuando es “vocacional”, pasa por altibajos: etapas de entusiasmo ante las dificultades ( dinero, espacio, etc.) y etapas de decaimiento, de querer dejarlo todo, de sentirte un maniático digno del psicólogo… Un coleccionismo o bibliofilia de simple acumulación me parece una locura que lleva al aburrimiento y a veces al desprendimiento irracional de aquello que tan sabiamente has ido reuniendo. En este momento de debilidad es cuando se aprovechan los libreros, los subastadores, para adquirir parte de tu colección a buen precio.
El disfrute de adquirir debe tener una correspondencia en lo adquirido: ordenar, saber lo que se tiene y no guardarlo en cajas, desprenderse de lo que no se quiere para aumentar lo que falta… La tendencia fácil del bibliófilo es disfrutar de la compra, de la aventura de encontrar, ese placer de cazador…, pero luego debe ordenar aquello y convertirlo en algo vivo y útil”.
“ Reflexiones de un coleccionista”, El Bibliómano, en el seu Blog el dia 6 de juliol de 2006. www.bibliographos.net/article.php?id_article=175.
Biblioaprenent 