“ Potser som injustos a classificar com a enemics dels llibres tots els bibliòfils. Francament, hem de rectificar. Existeixen moltes i belles excepcions. Molts bibliòfils no mereixen altra cosa que lloances i nosaltres no tenim cap dret de regatejar-los-les. No emprarem doncs la paraula bibliòfil, perquè no és adient al nostre propòsit, i escriurem la més adequada de bibliòman, que potser és més correcta, davant dels retrets que hem de fer.No hi ha dubte que els bibliòmans són molt simpàtics, però són els més perillosos enemics del llibre, encara que també els més lleials. Abans de caure en les xarxes de la mania llur, són homes completament normals i fins i tot intel.ligents. Alguns d’ells han estat perfectes bibliòfils i han tingut un gust depurat, però quan han perdut el control de la seva passió un delit monstruós els ha dominat i res no hi ha que pugui deturar-los. Cobegen sempre els llibres que altres posseeixen i fan tots els papers de l’auca per tal de poder-los obtenir. El pobre bibliòman és víctima d’un dels verins més nocius que existeixen, fill de la civilització i de la saviesa”.
EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp.460-461.
Article sobre: ‘Una primera edición es una rareza, no una obra de arte’, llibre de Paul Johnson, publicat l’ 11/6/2006, en el que el mateix Johnson critica la Bibliofília per la venda a Londres de la primera colecció d’ obres publicades de William Shakespeare que esperen arrivi a uns 6,5 mil.lions de dòlars. A http://www.eliberoamericano.com/front_nota_detalle.php?id_noticia=1275.
Biblioaprenent 