“ Hi ha bibliòfils d’una avarícia refinada. No mostren res per temença que els amics no aprenguin. No volen que els servents entrin a la biblioteca per netejar. Posen els llibres de cantell perquè ningú no s’assabenti del títol. Sempre defugen les preguntes”.
PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 101.
“ Els comerciants aviat distingeixen entre tontos i intel.ligents. Aquests, tot seguit compren ço que no tenen, si és de bona qualitat. Separen el fals i es queden l’autèntic. Els ignorants agafen els objectes amb mala manya; són barroers; arriben a fer dringar les monedes i medalles antigues. Un entès en art portà a un d’aquest al Museu del Prado, li dóna tota mena d’explicacions, i en sortir li pregunta: – Què t’agradat més?’ Després de molt rumiar:- Home, la considerable alçada del trespol¡”.
PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 101.
“ Hace mucho tiempo que se ha visto llegar el fin para el coleccionista modesto o erudito, frente a esta monumental actividad coleccionista con fondos millonarios o estatales… He tratado de expresar esto con un chiste: La bibliografía es el coleccionismo del pobre, pero no es un chiste; ya ha pasado casi la época del coleccionista pobre”.
Aquesta i més frases són del llibre de G. Legman, The Horn Book. Studies in erotic Folklore and Bibliography, editat el 1964 a New York i té una edició en castellà segons explica Chema en el seu blog El Bibliómano, extret de http://www.bibliographos.net/article.php?id_article=35&var_recherche=bibliografia .
Biblioaprenent 