Poso aquest llibre perquè l’acabo de llegir i m’ha agradat molt
“ Ahir, sopant amb un amic, em confessava que prefereix comprar els llibres a llogar-los. Que sí, que això de la biblioteca ( de fet, veníem de llogar llibres) està molt bé, que et permet d’accedir als llibres que la butxaca “ censura” i conéixer-ne d’altres, però que no, que no és igual que posseir-ne un. L’amic m’explicava que quan compres un llibre, tot i que evidenment tinga autor, és teu – teu en certa mesura, és clar – ja que l’has pagat, i que això, afegit a l’entranyable fet de llegir-lo, crea un vincle especial entre ell i tu. Com els carnets: “ personal i intransferible”, vaja. Avui hi he estat pensant. I pense que té tota la raó. De fet, allò que més em va captivar va ser la manera com ho explicava. “ És que no és el mateix, perquè quan el llibre és meu i m’agrada… no sé, el toques i saps que és una cosa teua, no sé, nen, és diferent, és diferent…”. En sentir això jo li vaig dir: “ nano, d’això se’n diu bibliofília”.
A “Bibliofília”, article del 26 de febrer de 2005 a La mirada líquida escrit pel Vigilant. Els comentaris també son macos.
“ No deduzcan que era una familia de comilones empedernidos, todo se hacía con mesura – mi padre fue un hombre extremadamente mesurado en todos los aspectos de su vida, al menos si exceptuamos la bibliofilia -, pero cada colación suponía un paréntesis, un momento para la convivencia, para el diálogo, con la familia o con las amistades”.
Art. “Julián Marías en escorzo” per Javier marías a http://www.javiermarias.es/2006/06/hoy-julin-maras-hubiera-cumplido-92.html.
Biblioaprenent 