Biblioaprenent

Excuses per no llegir

12/05/2011 per biblioaprenent

“Si es busca la baula perduda de com va aparèixer el sistema nerviós, es troven uns animals anomenats tunicats que viuen al fons del mar: són com una mena d’ampolla, només prenen aigua, de la qual extreuen els nutrients necessaris gràcies a un simplíssim sistema digestiu. Aquest sistema tan mínim requereix només un cervell molt primitiu, que activa una senzilla bomba d’aigua. El més extraordinari és que quan es reprodueixen, els tunicats generen una llavor intel.ligent. Gairebé tots els vegetals generen milions de llavors, però moltes es moren o no germinen. En canvi, la llavor dels tunicats, que és móvil com un capgròs, té la capacitat de rebre llum i sap on és a dalt i a baix, és a dir, té un sistema vestibular, tacte i la possibilitat d’entendre molt breument el món exterior. El tunicat es mou de forma activa, però només viu una hora, perquè en una hora se li exhaureix la “bateria”, ja que no té aparell digestiu. Neix amb un rovell que menja a mesura que es va morint. I en el transcurs d’aquesta hora ha de buscar un lloc on fixar-se. Quan el troba, absorbeix el seu propi cervell perquè ja no el necessita”.

Del capítol: Itinerari 4: Podem canviar el cervell i, per tant, el món.

Subcapítol: L’origen del cervell.

Eduard Punset: Excuses per no pensar. Com ens enfrontem amb les incerteses de la nostra vida. Destino, Barcelona, 2011. Pàg. 97-98.Traducció de Sabina Galí.

Mai havia llegit res d’aquest senyor i, segurament, continuaré així. No sé perquè, el dia de Sant Jordi buscava un llibre, però es va exhaurir i em va donar per comprar aquest del Sr. Punset, pensava pel que havia sentit, per la fama d’aquest senyor, per potser més raons, que m’agradaria llegir-lo.

Però vés per on que fent un gran esforç he arribat fins la pàgina 103, el volia deixar de llegir pàgines abans, però pensava que trobaria alguna cosa que m’agradaria o que em semblaria interessant, però no ha estat així.

A dalt he posat un fragment del llibre, ‘sobre l’origen del cervell’, és perquè si algú no ha llegit el llibre pugui veure una mica de què va la cosa.

És un dels llibres més venuts, crec que avui és el primer de la llista, tant en català com en castellà, suposo que tanta gent deu tenir molta raó i que el llibre agrada molt i és un gran llibre.

A la contraportada diuen: “ … i ens porta reflexions sempre clares, amenes i comprensibles per a tots. Perquè avui, més que mai, no hi excuses per no pensar”. “ Un recorregut apassionant pels itineraris de la vida”.

M’esperava una altra cosa d’aquest senyor, més clara, més amena i més comprensible, ara ja sé una mica més quina mena de llibres no llegiré.

Mirant la llarga cua de llibres que encara tinc per llegir he de eliminar algunes cosetes, com la continuació d’aquest llibret.

Arxivat a Llibres | 3 Comments »

Frases sobre Bibliofília 232.

11/05/2011 per biblioaprenent

“ Suposem, doncs, que el nostre lector ha triomfat fàcilment de la temptació de la bibliofília exclusiva; però, heu’s ací una altra temptació molt més forta. L’erudició. Sota totes les formes: recerca de la gènesi i de les fonts de les obres, història comparada de les literatures, establiment de textos, verificació de les atribucions, estudis sobre la gramàtica i el vocabulari de l’autor; i la biografia en els quals la intuïció i el detectivisme tenen bona feina. No era vers això que l’empenyia la seva passió: no solament a gaudir de la lectura dels llibres i nodrir-se’n, sinó penetrar en ells, veure llur estructura íntima, dissecar-los, conèixer llur història, reconstituir llur embiogenia, descobrir llurs tares hereditàries? I després recontar tot això, i justament, si hom té ‘ un bri de ploma’ és allà que trobarà la manera d’utilitzar-lo més útilment. Ensems, això pot ésser una carrera, i la passió es trobarà d’aquesta manera reconciliada amb l’ordre, la seguretat material i els honors. Seria una passió sàviament aconduïda i explotada”.

Extret de “ Aquest vici impune, la lectura” de Valery Larbaud en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp.40.

“La bibliofilia constituye sin duda una modalidad – quiero creer que de mayor nobleza e interés que otras – de ese fenómeno mucho más amplio que es el coleccionismo. El DRAE lo define de manera genérica como ‘ afición a coleccionar objetos’ y ‘ técnica para ordenarlos debidamente’. También se ha definido colección como ‘ acumulación de objetos de la misma especie – o que tienen rasgos comunes entre ellos – reunidos por la misma persona por placer, utilidad, o con la finalidad de instruirse’. Diversos investigadores estudian otras motivaciones o fines del coleccionismo: el deseo de propiedad – o sea, la ya aludida avaricia -, el de afinar el propio gusto, el de superarse y competir, el ansia de prestigio y seguridad, la aspiración a la inmortalidad, el placer sensual, la curiosidad intelectual, la lucha contra el aburrimiento, el afán de exclusividad, la inversión…”.

MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Francisco: El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 2009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 18.

Marques d’impressor: Adam Petri, Arnao Guillem de Brocar i Felix Baligault.

Arxivat a Bibliofília, Enquadernacions, Oficis del llibre |

Frases sobre Bibliofília 231

06/05/2011 per biblioaprenent

Gravat de Rembrandt de la edició de Gaspard la Nuit de A, Bertrand

“ Ha estimat massa els llibres com objectes materials: llur forma, llur pes, el gra de llur paper, llur facilitat a obrir-se, la bona olor d’alguns quan són nous ( fins tenen una olor característica diferent segons el país on han estat fets). Ha arribat fins a perfumar-los i tot quan ja no feien olor, i escollir, meditant-hi la relligadura que els donava. Els cura, els mira. Aquesta forma del seu vici pot arribar a dominar-lo enterament, i a allunyar-lo i tot de la lectura. Pot esdevenir lector bibliòfil exclusiu, resignar-se a això i complaure-s’hi. Perdre de vista la funció espiritual del llibre. I acabar, amb els exemplars rars i les primeres edicions, en l’especulació pura i simple. Oh, és una passió bella i respectable; i útil: llur cura basteix i conserva petites arques de Noé literàries en les quals forces obres plenes de saviesa, de consolació i de joia, han travessat i travesseran els diluvis de la Història. Però en alguns d’entre ells, hom sent alguna cosa com el menyspreu per l’altre aspecte del llibre, per allò que en fa, als ulls nostres, tota la vera valor. Hom diria, que, per ells, els autors no han estat sinò els productors inconscients d’una primera matèria que serveix de suport a qualitats més precioses que les que ella pot tenir: la raresa o la curiositat i el fet d’ésser un pretext de desenrotllament d’un gran luxe material. Però aquest menyspreu és menyspreat pels lletrats qui no són exclusivament bibliòfils. Davant de les riqueses de certs bibliòfils hom es sorprèn de somniar en Barbres qui haurien recollit instruments complicats provinents de la Civilització, i dels quals no en coneixen exactament l’ús i la valor. Sovint, he sentit parlar d’un bibliòfil francès qui habitava Ginebra sota el SegonImperi i que col.leccionava únicament els ‘llibres ridículs’: reculls de poesies publicats per magistrats provincians, tractats de metafísica inversemblants, poemes èpics en vint mil versos, llibres de maniàtics i de dements, tot això escollit i classificat amb cura per aquest bibliòfil, qui s’havia fet, així, una reputació d’home d’esprit entre els seus familiars. I bé, no puc estar-me de pensar que guaitant de la vora la col.lecció d’aquest senyor hom hi hauria trobat Gaspard de la Nuit i Les Fleurs du Mal”.

Extret de “Aquest vici impune, la lectura” de Valery Larbaud en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp. 38-39.

“ La voz bibliofilia fué empleada por primera vez por Salden ( Cristianus Liberius Germanus, pseud.) en un primoroso librito titulado Bibliophilia sive de Scribendis legendis et aestimandis exercitato paraenotica, impreso en Utrech en 1681. En dicho libro afirma que ‘el verdadero bibliófilo no busca en el libro sino un medio más directo y más rápido – no sólo para él, sino también para los demás – de perfeccionamiento moral e intelectual’”.

Arxivat a Bibliofília, Llibres |

Frases sobre Bibliofília 230

04/05/2011 per biblioaprenent

Carta de Vallseca

“ La tercera i última de les sales era la ‘sala blava’, amb un finestral al carrer del Bisbe i dos al de Sant Sever. No era tan gran com la ‘sala daurada’, ni tan lluminosa, tot i tenir un finestral més, i el nom li venia del color de les parets i el de les llibreries, que era de to blavís, amb alguns filets argentats, de lluïssor somorta. Allí es guardaven, sobretot, els fons de manuscrits i d’incunables, els cartularis i els portulans o antigues cartes de navegar, amb la més famosa de totes, la de Vallseca, de la qual diuen si va servir-se Colom, per a descobrir l’Amèrica, i que George Sand, sense cap mena de dubte, empastifà sacrílegament a Valldemossa de Mallorca, tombant-hi, amb un gest barroer, una xicra de tinta.

En aquesta sala, però força més tard, s’hi encabí, a manca de local propi, la Secció Filològica, segona de les tres que finalment integraren el total Institut d’Estudis Catalans. Secció amfíbia, sense el pes i la substància bàsics de la Històrico-Arqueològica, perquè, de veritables filòlegs, no en tingué més que dos: un, que era pur instint i voluntat indomable, però de formació anàrquica i tempestuosa, el mallorquí mossén Antoni Maria Alcover, del qual jo podria contar saborosíssimes anècdotes; i l’altre, fred, precís, rigorós i científic, el barceloní Pompeu fabra. Tots els altres d’aquell temps, poetes o escriptors eminents, eren, però, més fets per decorar una acadèmia de les que fan bonic i vesteixen un país, com la francesa i l’espanyola, que per posar en surada, com diuen els pescadors, i dotar de veles noves i fortes, que la portessin a navegar altre cop pel món culte, una llengua que feia aigües d’abandó per tots costats: la nostra llengua catalana”.

“Els mestres cantaires de Barcelona” amb entreactes a Madrid ( 1911-1914), XIX capítol de Tots els camins duen a Roma. Memòries. II, pp. 235-236, de GAZIEL , parlant de l’Institut d’Estudis Catalans.

pp. 238.

Mantegna- Crist Ressucitat

Los cuatro Jinetes del Apocalipsis – Durero.

“ Los más célebres artistas lucen su genio en las páginas, portadas y frontispicios de textos griegos y latinos, candelabros que dieron luz a las luces del entendimiento renaciente. Pintores famosos crearon escuelas diversas que los grabadores seguían y no pocos de aquellos se entregaron personalmente a la punzante suavidad del buril o de la gubia y a los claroscuros intentos del aguafuerte desentrañando la misteriosa grandeza del blanco y negro resultantes del mordido audaz.

Con finalidades independientes del libro, los maestros de la estampa han legado asimismo obras magistrales a la posteridad. El grabado original posee la más alta jerarquía. La fronda de grabadores aumenta sin cesar. Sus nombres y sus obras adquieren al correr de los años amplias sonoridades: Mantegna, ‘Cristo resucitado’; Durero, ‘Los cuatro jinetes del Apocalipsis’; Holbein, ‘La Danza de la Muerte’, resonancias sagradas y patéticas de hondura universal.

Nueva savia y renuevos de crecido vigor robustecen la agudeza de la calcografía: Jacques Callot, el inquieto; Ribera, el sombrío; Piranesi, el visionario; Goya, el enciclopédico y realista; Fortuny, el último de los genios románticos españoles de superior potencia creadora e insuperable dominio de los efectos de sombra y luz… Silentes voces de cumplida plasticidad informan el proceso de su gloriosa ruta y se observa que el progreso del grabado que adorna el libro no se interrumpe, sino todo lo contrario. Se humaniza a través de los tiempos. El acero de grabadores ingleses traza el candor de los más nobles sentimientos de caballerosidad y de ensueño”.

“El poder del libro impreso” extret de: El arte en el libro y en la encuadernación d’En Emilio Brugalla Turmo, a la Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes, vol. XLII, nº 5, octubre de 1973 a Barcelona; p. 191.

La dansa de la mort – Holbein.

Arxivat a Bibliofília, Oficis del llibre |

Frases sobre Bibliofília 229

28/04/2011 per biblioaprenent

Llibres per decorar a Bookdecor

“ Llegeixi, cregui’m¡.

– No es cansi, amic meu em va dir amb un somriure amable i resignat alhora.

– Hi ha un altre inconvenient a més a més del que li he dit. Com vol que llegeixi llibres, en aquest recó de món? A qui vol que els manllevi?.

– Compril’s – vaig fer vivament.

– A Barcelona hi ha vint llibreries que cuitaran a enviar-li el que demani. Es ben senzill.

– Déu me’n guard¡ No sap la pena que em faria començar a desprendre diners en una cosa que un cop llegida ja no té cap utilitat…

– Qui ho diu, que no té cap utilitat un llibre després de llegit?- vaig replicar amb una mitja rialla i decidit a derivar el diàleg cap al cantó humorístic.- Miri, senyora: els llibres arrenglarats en uns prestatges, escampats sobre una tauleta, drets sobre una calaixera, són un element decoratiu molt estimat arreu del món. Hi ha molta gent que en compra només per això: per omplir i per decorar. Altrament, quan vostè ha d’enganxar una fotografia en un àlbum o cosa semblant, què hi possarà perquè l’adhesió es consolidi? Un llibre feixuc, un volum d’História o de Diccionari Enciclopèdic. Jo vaig conèixer un senyor que cada vespre, en anar-se’n al llit, deixava els seus pantalons de sortir sota vint volums del Larousse. L’endemà els treia planxats que eren una meravella…

– Ho diu per riure…

– Ah senyora, no. Completament autèntic. I no he acabat, encara. Si vostè tingués una llibreria, per modesta que fos, sols de cinc cents volums, no li caldria caixa de cabals… En un parell de llibres el títol dels quals sabrien vostè i el seu marit, podria amagar una important quantitat de bitllets. Un lladre no pot entretenir-se a fullejar tota la biblioteca… És un amagatall segur…

Esperi, esperi… Encara té més aplicacions, el llibre. Suposi que té dos o tres nens a dinar; només hi ha una trona. Com ho farà perquè tota la xicalla arribi còmodament al plat? Doncs molt senzill: agafarà uns quants llibrassos i els posarà sobre llurs cadires. A l’estiu, amb un d’aquests llibres, primets sense relligar, que en francès anomenen plaquettes, vostè es pot ventar sense necessitat de ventall… Ui, no acabaríem mai.

Els llibres tenen infinitat aplicacions, entre les quals, la de servir per a la lectura, potser és la primera, però no és la més estesa.

Extret de “La vergonya de la casa” de Carles Soldevila en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927, pp. 26-27.

Llibres per decoració ( Bookdecor).

Enquadernació mudèjar

“ Aludiremos, tan sólo de paso, las imponentes encuadernaciones suntuarias bizantinas o carolingias. Prodigiosa conjunción del arte y del espíritu, del orfebre y del lapidario, cuya deslumbrante riqueza ofrecía rendido tributo de amor y de fe a los libros santos.

Mencionaremos como cosa más propia de nuestro arte aquella encuadernación de recias tablas de cedro recubiertas de pieles de venado sin teñir que protegían los códices de vitela o de pergamino de trapo, hispano-árabes, románicos o góticos, de la época medieval.

Su decoración fue en extremo rudimentaria, pero incisa. La presión de grabados en madera daba a la piel suavidades y figuraciones santas y seglares de gótico perfil. Mohosos herrajes completaban su función monástica en una época de austeridad y penumbra.

Los mudéjares en España proporcionaron a la encuadernación un mayor énfasis ornamental y geométrico, pero sin aliento, vacío todvía de la enjundia y optimismo occidental que se avecina.

En los largos años renacentistas la decoración exterior de los libros impresos fue todo lo contrario. Reinó en sus dominios la exultación. El ánima inflexible de las tapas de los libros ya no fue de madera. Se compuso de papeles engrudados. Finas pieles de origen oriental recibían la decoración que fue concebida pensando en las múltiples posibilidades de las improntas doradas a flor de piel que se admiraban ya en las encuadernaciones prerrenacentistas de Matías Corvino, el rey bibliófilo de Hungría, y en otras de procedencia napolitana y florentina realizadas por artífices catalanes y aragoneses ( godamasillers) al servicio de la biblioteca humanista de El Magnánimo Alfonso V de Aragón. La decoración de las encuadernaciones del Renacimiento, al igual que las de la época musulmana, no es alegórica, sigue siendo simplemente ornamental. Las viñetas de Aldo Manucio, el célebre impresor veneciano, ofrecen los primeros gustos que labran la futura suntuosidad”.

Arxivat a Varis |

Frases sobre Bibliofília 228

24/04/2011 per biblioaprenent

“ Hi va haver un temps en el qual menyspreava en els llibres tot alló que no és lectura. M’huria bastat un parrac tacat per cabotes de clau. Em deia que un paper, tipus aixafats, una compaginació negligida, si de tota manera el text era a propòsit per seduir-lo, havia d’acontentar un lector veritablement espiritual. Però els gustos canvien, i els disgustos. Als infants no els agraden les ostres. Moltes persones grans senten repugnància per la llet, el nostre primer aliment. Si visquéssim un temps més llarg que l’ordinari, exhauriríem, no ho dubteu, totes les combinacions possibles de les atraccions i de les repulsions dels nostres sentits. Acabaríem per haver cremat totes les nostres ídoles, i adorat tots els objectes de les nostres primeres antipaties. Pel que em pertoca, he arribat insensiblement a no desdenyar tant el físic dels llibres. Admiro i afalago de bon grat un d’aquests volums de gran preu que fan costat als mobles més bells i els igualen. Però no els amo pas amb un amor de concupiscència. Fóra cercar un sofriment.

La raritat, tampoc no em commou excesivament. No és sinó una noció tota abstracta i imaginària, si no és a l’Hotel de Vendes. Els ulls no saben pas que tal exemplar és únic, el tacte no frueix pas singularment. Però afeciono els llibres sòlids i ‘ confortables’, com els feien al segle dissetè. Trobem amb certa facilitat L’imitation, de Corneille, els Principis, de Descartes, el Discurs sobre la Història Universal, o la Història de les Variacions, en nobles in-quartos revestits d’una pell ombria i lluent, negrament i amplament impresos, ornats de florons i de culs de llàntia i dotats de marges enraonats.”

Article de Paul Valery, a Paradisos de paper, Llibreria Catalònia, B, 1927, pp. 11-12.

“ Impregnado el ambiente de tristeza y alacridad a un tiempo, transcurrieron los años hasta finalizar el primer cuarto de nuestro siglo. La época de los grabadores de oficio pasó. Los nuevos artistas del libro, los ‘peintre-graveurs’, no se avinieron a compartir su labor con los intermediarios. Precedidas de cortas lecciones académicas, en largas sesiones autodidactas aprendieron las diversas técnicas tradicionales de la ilustración y, luchando consigo mismo, crearon un estilo peculiar mordiendo el cobre o el boj a su manera, de lo que resultó un grabado de trazo original cuya grafología estética acusaba indicios íntimos y reflejaba frente al libro la intuición de cada ilustrador, su sensibilidad, su rudeza, su idealidad. El libro, símbolo de valores eternos, es, en todos los países cultos, ennoblecido impecablemente, siguiendo de cerca o de lejos los cánones preestablecidos por los grandes maestros de la imprenta. Cánones a los que prestó singular atención la ‘ Kelmscott Press’ – imprenta inglesa fundada en 1890 por el célebre William Morris y Walter Crane-. Las bellas ediciones en excelente papel dadas a la luz por esta famosa imprenta, difundieron por Europa unas corrientes de pulcritud clásica con nuevos caracteres y correcta impresión, ilustradas a veces con elegante sobriedad.

En la capital de Francia el libro fue siempre algo superior a la elegancia y pulcritud. Estos folios de ‘grand papier’, soporte del pensamiento, en cuya blancura destaca en letras de molde el espíritu de las letras humanas y el compasado latir de las edades; estos grabados ‘hors-texte’ que captan su grandeza, componen, en íntima conjugación con la espaciosa tipografía ‘le livre d’art’, o sea: pensamiento y arte íntimamente sublimados por eminentes artistas y escritores en un mismo plano de papel ‘ pur chiffon’ con barbas nativas, Marc Chagall, Matisse, Picasso, no se hallan ausentes en esta noble gesta…”.

Arxivat a Bibliofília, Llibres d'artista |

Frases sobre Bibliofília 227

18/04/2011 per biblioaprenent

“La marca és lo que serveix pera designar ó distingir alguna cosa; s’aplica á un sens fi d’objectes, fruyts de la naturalesa ó productes de l’industria humana, y las sevas varietats son incomptables. Es marcan els metalls preciosos, las fustas exóticas, els aliments que conservan la vida, las máquinas qu’amplian el travall, las robas qu’abrigan, els llibres que’s llegeixen, y en els llibres sobre tot es multiplican las marcas, verdadera necessitat avuy per l’home de regular cultura. Aquést hi veu al ensemps una garantia d’autenticitat y una firma, la posa ab gust al producte que fabrica y es tranquilisa al véurela sobre la primera materia que reb. El llibre té una doble historia: l’epopeya genésica, que sols acaba quan surt, á las mans del comprador, de casa del llibreter, y l’odisea errant, que sos posseïdors successius li fan viure. A cada etapa reb una nova marca: el paperayre li imposa una mena de baptisme que s’anomena filigrana, l’estampador imprimeix la seva marca á dalt del colofó, l’autor vol la seva contrassenya sobre cada un dels fills de sa inspiració, l’editor es reserva un lloch á la portada ó á la coberta per l’emblema qu’ha adoptat, el llibreter que coloca l’exemplar el macula ab un timbre humit ( estampilla) ó li adhereix la seva marca, el relligador li aplica també un segell y el comprador li enganxa el seu exlibris á la guarda ó á la carta blanca y fa estampar á foch el superlibros á la pell de la tapa”.

Article: “ Las Marcas del Llibre”, de Victor Oliva a la Revista Ibérica de Ex libris nº 2, de l’any 1903, editada a Barcelona; p. 17.

“ No se nos ocurre nada mejor que recurrir a la terminología del amor cortés de los trovadores provenzales para describir la especial relación del bibliófilo con el cartero, casi tan tormentosa y de amor-odio como la de una pareja de enamorados. Y es que el cartero – como el mensajero de una empresa de transporte urgente – nos puede hacer bien y mal, puede proporcionarnos tanto placer como infligirnos torturas chinas.

Para el bibliófilo, el momento más emocionante y taquicárdico del día es el de la llegada del correo, placer que, por desgracia, sólo es dable disfrutar cinco veces por semana ( ¡ qué largo el wek-end sin correo, y el verano cicatero de catálogos y ayuno de subastas¡). El goce es directamente proporcional al número y calidad no de las cartas de amor o que anuncien ingresos bancarios, sino de los catálogos de librerías y subastas. Con manos febriles los sacamos de los sobres, echamos un vistazo rápido, nos relamemos imaginando deleites – bibliofílicos – sin cuento, si hay más de uno los colocamos por orden de interés y enseguida nos acomodamos en nuestro sillón predilecto para dar cumplida cuenta de ellos, bolígrafo rojo en mano. ¡ Y cómo nos hundimos en la miseria el día que el cartero no nos trae ni un triste catálogo de restos de edición con que engañar la bulimia¡”.

MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco.: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia. Espasa, M, 2002; pp. 292-293.

Arxivat a Bibliofília, Enquadernacions, Oficis del llibre |

A la tercera va la vençuda

14/04/2011 per biblioaprenent

A la tercera va la vençuda

Al.legoria de La Niña Bonita a la revista La Flaca

Primera

Segona

Tercera, i esperem que definitiva

Dibuix d’Eneko ( artista de Caracas)

Arxivat a Paraules | 1 Comment »

Prestatgeries

11/04/2011 per biblioaprenent

Mitjançant el vlok de la Ronronia he descobert la pàgina Bookshelf Porn, he entrat i realment, proporciona gran plaer a qualsevol amic dels llibres i, sobre tot, als amics de les prestatgeries doncs n’hi ha de tota mena i per a tots els gustos, podeu triar i remenar.I una vegada dins aquest vlok n’he descobert un altre, Forgotten bookmarks dedicat a coses trobades dins els llibres, i realment, com tots ja sabem, dins d’un llibre hi podem trobar qualsevol cosa: bitllets de moltes classes, entrades, postals, targetes, papers de diari, escrits, plànols, flors seques, fils de colors, punts de llibre, segells, fotografies, cromos, estampes, factures, invitacions, cartes, etc., etc.

És un fet que tots parlem de vegades de les coses que hem trobat dins de llibres vells comprats aquí i allà, fins i tot en un catàleg recent ofereixen un llibre sobre la Casa Guarro i diuen: “ Se acompaña: Factura de la Casa”.

En una llibreria de vell, fins i tot, un dia vaig veure una foto dins d’un llibre i vaig voler comprar-la, però em van dir que anava junt amb el llibre, encar que la foto no tenia res a veure amb el llibre, estava allà posada, oblidada per l’anterior propietari. En aquest món dels llibres no paro de trobar coses cada dia.

Per sort, el vlok de las fotos està força bé, val la pena mirar-se’l, i el de les coses trobades igualment. Hi pots trobar de tot i aquest vlok ho demostra. Poso unes fotos per fer-vos una idea, però entreu i gaudireu una estona amb llibres i prestatgeries.

Dos exemples del que en trobat en els llibres,del vlok Forgotten Bookmarks

Arxivat a Bibliofília, Llibreries, Llibres |

Frases sobre Bibliofília 226

07/04/2011 per biblioaprenent

Llibreria a Nova Delhi

“ Aclarit el meu amor pels llibres, s’entendrà més la meva estima pels llibreters. He estat i sóc – menys del que voldria – un visitant assidu de les llibreries de vell. De primer, a la ciutat de València, on vaig estudiar. Ara, aquí, a Barcelona, on fa ja vint anys que visc i també a Roma on, per raons familiars, vaig amb una certa freqüència. Durant la dictadura del general Franco, a les llibreries de vell trobaves sovint allò que el règim et negava i prohibia. Les meves primeres lectures de literatura catalana foren de llibres trobats a les llibreries de vell. Ara, sense dictadura, hi podem trovar els llibres que, per unes raons o per unes altres – de vegades difícils d’esbrinar -, no están ja en circulació. El llibreter, més d’una vegada, m’ha orientat quan jo anava a la recerca d’algun tipus de llibre en concret. I sempre he pensat que l’ofici de llibreter és, dels pocs que queden, que no es trien pensant en fer-se rics. Quan algú es dedica a fer de llibreter és perquè té amor a l’ofici, no només perquè vol guanyar-se la vida que, em sembla evident, se l’ha de poder guanyar.

Vivim en un temps on els fabricants i venedors d’armes són la gent més rica I ponderosa del món. Imagineu per un moment que ja no és així. En aquest moment imaginat desapareixen els fabricants i venedors d’armes i els llibreters es dibuixen com el grup ascendent, emergent, que diuen ara. Podem dir, sense equivocar-nos, que som més cultes, que avancem, que sabem viure. Jo voldria que aquesta Fira d’enguany fos l’inici d’aquest imaginat capgirament de la societat, que fos l’inici d’una altra manera de viure, d’una nova sensibilitat que portaria a fer dels llibreters el grup més ric i poderós de tots els grups socials que es fan i es desfan. Parafrasejant una dita valenciana puc dir: en l’imaginar no hi ha ofensa.

I per acabar torno a la realitat quotidiana i us dic: Ciutadans de Barcelona, visitants i forasters, trieu i remeneu. I, sobretot, compreu llibres. Els llibres sempre han estat cosa de profit.

Raimon, en el pregó: “ Crida de la XXXV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, el 18 de setembre de 1986. Ed. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, B, 1986. ( 1 full de la casa Guarro, doblegat).

“ La ilustración es otro capítulo de gran importancia en la materia. Los grandes artistas de la pintura de caballete o independiente, no dudaron en ofrecer los frutos de su arte al libro desde los más remotos tiempos: desde el Libro de los muertos, entre los egipcios, hasta las obras maestras de los códices pintados bizantinos, flamencos, franceses, italianos, españoles, de que se envanecen hoy nuestras bibliotecas. Descubierto el arte de imprimir, desde los maravillosos dibujos grabados en madera de Lucas Cranach, Wolgemouth, Durero, Holbein, Mantegna, Rembrand, Rubens, etc.; hasta las maravillosas ilustraciones contemporáneas de esos artistas bibliófilos, que como nuestros paisanos los hermanos Jou, catalanes, y el francés Daragnés, príncipes de la arquitectura del libro, dibujan ellos mismos y funden los tipos, los capitulares, las viñetas, los cabeceros, los pies de lámparas y las láminas de las obras, que editan especial y exclusivamente para cada una, prestándoles una unidad artística que raya los linderos de lo sublime en el arte de construir un libro”.

LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 12.

Arxivat a Bibliofília, Enquadernacions, Llibreries, Oficis del llibre | 1 Comment »

« Newer Posts - Older Posts »

	blogdefonsantic en Frases sobre Bibliofília …
	blogdefonsantic en Frases sobre Bibliofília …
	blogdefonsantic en Frases sobre Bibliofília …
	blogdefonsantic en Frases sobre Bibliofília …
	blogdefonsantic en Frases sobre Bibliofília …
	biblioaprenent en Frases sobre Bibliofília …
	biblioaprenent en Frases sobre Bibliofília …
	biblioaprenent en Frases sobre Bibliofília …
	blogdefonsantic en Frases sobre Bibliofília …
	biblioaprenent en Guardes del llibres, “En…
	blogdefonsantic en Guardes del llibres, “En…
	javiswift en Frases sobre Bibliofília …
	javiswift en Frases sobre Bibliofília …
	SWIFT BOOKS en Frases sobre Bibliofília …
	biblioaprenent en Frases sobre Bibliofília …

Vull aprendre tot el que pugui sobre llibres en general i sobre Bibliofília en particular

biblioaprenent

Categories

Mapa de Llibreries de vell de Catalunya

aaaAAA Ampliació Mapa Llibreries de Vell a Catalunya

Anar mirant

Arts del Llibre

Bibliollocs

Bibliologia

Biblioteques

Digital

Ex-libris i Efímers

Llibreries

Llocs interessants

Museus

vvvVVV Ampliació Llibreries de Vell d'Alacant, Castelló, Mallorca i València.

xxxXXX Ampliació Mapa Librerías de Viejo en Madrid

Mapa de Librerías de Viejo en Madrid y alrededores.

Mapa de Librerías de viejo en Andalucía y Extremadura

Liburutegi antiquarianen mapa Euskal Herria / Mapa de Llibreries de Vell d’Euskal Herria.

Mapa de Librerías de viejo en Aragón.

Mapa de Librerías de libros antigos en Galicia.

Mapa de Librerías de viejo en Asturias y Cantabria.

Mapa de Librerías de viejo de Castilla – La Mancha y Murcia

Librerías de viejo en Castilla – León y en La Rioja

Mapa de Librerías de viejo en Canarias.

Arxius

Traductor

Cercador

Comentaris

llibrera japonesa gravat de Torii Kiyonobu (1664-1729)

Etiquetes