Biblioaprenent

                                           Llibreria a Nova Delhi

“ Aclarit el meu amor pels llibres, s’entendrà més la meva estima pels llibreters. He estat i sóc –  menys del que voldria – un visitant assidu de les llibreries de vell. De primer, a la ciutat de València, on vaig estudiar. Ara, aquí, a Barcelona, on fa ja vint anys que visc i també a Roma on, per raons familiars, vaig amb una certa freqüència. Durant la dictadura del general Franco, a les llibreries de vell trobaves sovint allò que el règim et negava i prohibia. Les meves primeres lectures de literatura catalana foren de llibres trobats a les llibreries de vell. Ara, sense dictadura, hi podem trovar els llibres que, per unes raons o per unes altres – de vegades difícils d’esbrinar -, no están ja en circulació. El llibreter, més d’una vegada, m’ha orientat quan jo anava a la recerca d’algun tipus de llibre en concret. I sempre he pensat que l’ofici de llibreter és, dels pocs que queden, que no es trien pensant en fer-se rics. Quan algú es dedica a fer de llibreter és perquè té amor a l’ofici, no només perquè vol guanyar-se la vida que, em sembla evident, se l’ha de poder guanyar.

            Vivim en un temps on els fabricants i venedors d’armes són la gent més rica I ponderosa del món. Imagineu per un moment que ja no és així. En aquest moment  imaginat desapareixen els fabricants i venedors d’armes i els llibreters es dibuixen com el grup ascendent, emergent, que diuen ara. Podem dir, sense equivocar-nos, que som més cultes, que avancem, que sabem viure. Jo voldria que aquesta Fira d’enguany fos l’inici d’aquest imaginat capgirament de la societat, que fos l’inici d’una altra manera de viure, d’una nova sensibilitat que portaria a fer dels llibreters el grup més ric i poderós de tots els grups socials que es fan i es desfan. Parafrasejant una dita valenciana puc dir: en l’imaginar no hi ha ofensa. 

           I per acabar torno a la realitat quotidiana i us dic:            Ciutadans de Barcelona, visitants i forasters, trieu i remeneu. I, sobretot, compreu llibres. Els llibres sempre han estat cosa de profit.  

           Raimon, en el pregó: “ Crida de la XXXV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, el 18 de setembre de 1986. Ed. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, B, 1986. ( 1 full de la casa Guarro, doblegat).   

“ La ilustración es otro capítulo de gran importancia en la materia. Los grandes artistas de la pintura de caballete o independiente, no dudaron en ofrecer los frutos de su arte al libro desde los más remotos tiempos: desde el Libro de los muertos, entre los egipcios, hasta las obras maestras de los códices pintados bizantinos, flamencos, franceses, italianos, españoles, de que se envanecen hoy nuestras bibliotecas. Descubierto el arte de imprimir, desde los maravillosos dibujos grabados en madera de Lucas Cranach, Wolgemouth, Durero, Holbein, Mantegna, Rembrand, Rubens, etc.; hasta las maravillosas ilustraciones contemporáneas de esos artistas bibliófilos, que como nuestros paisanos los hermanos Jou, catalanes, y el francés Daragnés, príncipes de la arquitectura del libro, dibujan ellos mismos y funden los tipos, los capitulares, las viñetas, los cabeceros, los pies de lámparas y las láminas de las obras, que editan especial y exclusivamente para cada una, prestándoles una unidad artística que raya los linderos de lo sublime en el arte de construir un libro”. 

LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 12.