Biblioaprenent

 “ Suposem, doncs, que el nostre lector ha triomfat fàcilment de la temptació de la bibliofília exclusiva; però, heu’s ací una altra temptació molt més forta. L’erudició. Sota totes les formes: recerca de la gènesi i de les fonts de les obres, història comparada de les literatures, establiment de textos, verificació de les atribucions, estudis sobre la gramàtica i el vocabulari de l’autor; i la biografia en els quals la intuïció i el detectivisme tenen bona feina. No era vers això que l’empenyia la seva passió: no solament a gaudir de la lectura dels llibres i nodrir-se’n, sinó penetrar en ells, veure llur estructura íntima, dissecar-los, conèixer llur història, reconstituir llur embiogenia, descobrir llurs tares hereditàries? I després recontar tot això, i justament, si hom té ‘ un bri de ploma’ és allà que trobarà la manera d’utilitzar-lo més útilment. Ensems, això pot ésser una carrera, i la passió es trobarà d’aquesta manera reconciliada amb l’ordre, la seguretat material i els honors. Seria una passió sàviament aconduïda i explotada”.

 Extret de “ Aquest vici impune, la lectura” de Valery Larbaud en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp.40.      

 “La bibliofilia constituye sin duda una modalidad – quiero creer que de mayor nobleza e interés que otras – de ese fenómeno mucho más amplio que es el coleccionismo. El DRAE lo define de manera genérica como ‘ afición a coleccionar objetos’ y ‘ técnica para ordenarlos debidamente’. También se ha definido colección como ‘ acumulación de objetos de la misma especie – o que tienen rasgos comunes entre ellos – reunidos por la misma persona por placer, utilidad, o con la finalidad de instruirse’. Diversos investigadores estudian otras motivaciones o fines del coleccionismo: el deseo de propiedad – o sea, la ya aludida avaricia -, el de afinar el propio gusto, el de superarse y competir, el ansia de prestigio y seguridad, la aspiración a la inmortalidad, el placer sensual, la curiosidad intelectual, la lucha contra el aburrimiento, el afán de exclusividad, la inversión…”.

              MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 2009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 18.

          Marques d’impressor: Adam Petri, Arnao Guillem de Brocar i Felix Baligault.