Biblioaprenent

“Si es busca la baula perduda de com va aparèixer el sistema nerviós, es troven uns animals anomenats tunicats que viuen al fons del mar: són com una mena d’ampolla, només prenen aigua, de la qual extreuen els nutrients necessaris gràcies a un simplíssim sistema digestiu. Aquest sistema tan mínim requereix només un cervell molt primitiu, que activa una senzilla bomba d’aigua. El més extraordinari és que quan es reprodueixen, els tunicats generen una llavor intel.ligent. Gairebé tots els vegetals generen milions de llavors, però moltes es moren o no germinen. En canvi, la llavor dels tunicats, que és móvil com un capgròs, té la capacitat de rebre llum i sap on és a dalt i a baix, és a dir, té un sistema vestibular, tacte i la possibilitat d’entendre molt breument el món exterior. El tunicat es mou de forma activa, però només viu una hora, perquè en una hora se li exhaureix la “bateria”, ja que no té aparell digestiu. Neix amb un rovell que menja a mesura que es va morint. I en el transcurs d’aquesta hora ha de buscar un lloc on fixar-se. Quan el troba, absorbeix el seu propi cervell perquè ja no el necessita”.

 Del capítol: Itinerari 4: Podem canviar el cervell i, per tant, el món.

Subcapítol: L’origen del cervell. 

Eduard Punset: Excuses per no pensar. Com ens enfrontem amb les incerteses de la nostra vida. Destino, Barcelona, 2011. Pàg. 97-98.Traducció de Sabina Galí.  

    Mai havia llegit res d’aquest senyor i, segurament, continuaré així. No sé perquè, el dia de Sant Jordi buscava un llibre, però es va exhaurir i em va donar per comprar aquest del Sr. Punset, pensava pel que havia sentit, per la fama d’aquest senyor, per potser més raons, que m’agradaria llegir-lo.

      Però vés per on que fent un gran esforç he arribat fins la pàgina 103, el volia deixar de llegir pàgines abans, però pensava que trobaria alguna cosa que m’agradaria o que em semblaria interessant, però no ha estat així. 

     A dalt he posat un fragment del llibre, ‘sobre l’origen del cervell’, és perquè si algú no ha llegit el llibre pugui veure una mica de què va la cosa.

      És un dels llibres més venuts, crec que avui és el primer de la llista, tant en català com en castellà, suposo que tanta gent deu tenir molta raó i que el llibre agrada molt i és un gran llibre.

      A la contraportada diuen: “ … i ens porta reflexions sempre clares, amenes i comprensibles per a tots. Perquè avui, més que mai, no hi excuses per no pensar”. “ Un recorregut apassionant pels itineraris de la vida”. 

     M’esperava una altra cosa d’aquest senyor, més clara, més amena i més comprensible, ara ja sé una mica més quina mena de llibres no llegiré.

     Mirant la llarga cua de llibres que encara tinc per llegir he de eliminar algunes cosetes, com la continuació d’aquest llibret.