Llibres per decorar a Bookdecor
“ Llegeixi, cregui’m¡.
– No es cansi, amic meu em va dir amb un somriure amable i resignat alhora.
– Hi ha un altre inconvenient a més a més del que li he dit. Com vol que llegeixi llibres, en aquest recó de món? A qui vol que els manllevi?.
– Compril’s – vaig fer vivament.
– A Barcelona hi ha vint llibreries que cuitaran a enviar-li el que demani. Es ben senzill.
– Déu me’n guard¡ No sap la pena que em faria començar a desprendre diners en una cosa que un cop llegida ja no té cap utilitat…
– Qui ho diu, que no té cap utilitat un llibre després de llegit?- vaig replicar amb una mitja rialla i decidit a derivar el diàleg cap al cantó humorístic.- Miri, senyora: els llibres arrenglarats en uns prestatges, escampats sobre una tauleta, drets sobre una calaixera, són un element decoratiu molt estimat arreu del món. Hi ha molta gent que en compra només per això: per omplir i per decorar. Altrament, quan vostè ha d’enganxar una fotografia en un àlbum o cosa semblant, què hi possarà perquè l’adhesió es consolidi? Un llibre feixuc, un volum d’História o de Diccionari Enciclopèdic. Jo vaig conèixer un senyor que cada vespre, en anar-se’n al llit, deixava els seus pantalons de sortir sota vint volums del Larousse. L’endemà els treia planxats que eren una meravella…
– Ho diu per riure…
– Ah senyora, no. Completament autèntic. I no he acabat, encara. Si vostè tingués una llibreria, per modesta que fos, sols de cinc cents volums, no li caldria caixa de cabals… En un parell de llibres el títol dels quals sabrien vostè i el seu marit, podria amagar una important quantitat de bitllets. Un lladre no pot entretenir-se a fullejar tota la biblioteca… És un amagatall segur…
Esperi, esperi… Encara té més aplicacions, el llibre. Suposi que té dos o tres nens a dinar; només hi ha una trona. Com ho farà perquè tota la xicalla arribi còmodament al plat? Doncs molt senzill: agafarà uns quants llibrassos i els posarà sobre llurs cadires. A l’estiu, amb un d’aquests llibres, primets sense relligar, que en francès anomenen plaquettes, vostè es pot ventar sense necessitat de ventall… Ui, no acabaríem mai.
Els llibres tenen infinitat aplicacions, entre les quals, la de servir per a la lectura, potser és la primera, però no és la més estesa.
Extret de “La vergonya de la casa” de Carles Soldevila en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927, pp. 26-27.
Llibres per decoració ( Bookdecor).
Enquadernació mudèjar
“ Aludiremos, tan sólo de paso, las imponentes encuadernaciones suntuarias bizantinas o carolingias. Prodigiosa conjunción del arte y del espíritu, del orfebre y del lapidario, cuya deslumbrante riqueza ofrecía rendido tributo de amor y de fe a los libros santos.
Mencionaremos como cosa más propia de nuestro arte aquella encuadernación de recias tablas de cedro recubiertas de pieles de venado sin teñir que protegían los códices de vitela o de pergamino de trapo, hispano-árabes, románicos o góticos, de la época medieval.
Su decoración fue en extremo rudimentaria, pero incisa. La presión de grabados en madera daba a la piel suavidades y figuraciones santas y seglares de gótico perfil. Mohosos herrajes completaban su función monástica en una época de austeridad y penumbra.
Los mudéjares en España proporcionaron a la encuadernación un mayor énfasis ornamental y geométrico, pero sin aliento, vacío todvía de la enjundia y optimismo occidental que se avecina.
En los largos años renacentistas la decoración exterior de los libros impresos fue todo lo contrario. Reinó en sus dominios la exultación. El ánima inflexible de las tapas de los libros ya no fue de madera. Se compuso de papeles engrudados. Finas pieles de origen oriental recibían la decoración que fue concebida pensando en las múltiples posibilidades de las improntas doradas a flor de piel que se admiraban ya en las encuadernaciones prerrenacentistas de Matías Corvino, el rey bibliófilo de Hungría, y en otras de procedencia napolitana y florentina realizadas por artífices catalanes y aragoneses ( godamasillers) al servicio de la biblioteca humanista de El Magnánimo Alfonso V de Aragón. 
La decoración de las encuadernaciones del Renacimiento, al igual que las de la época musulmana, no es alegórica, sigue siendo simplemente ornamental. Las viñetas de Aldo Manucio, el célebre impresor veneciano, ofrecen los primeros gustos que labran la futura suntuosidad”.
“El poder del libro impreso” extret de: El arte en el libro y en la encuadernación d’En Emilio Brugalla Turmo, a la Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes, vol. XLII, nº 5, octubre de 1973 a Barcelona; pp. 201.
Biblioaprenent 