Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Old books’ Category

exlibris-figuerola8

“ És prou conegut l’exlibris com una etiqueta que es fixa a la contraportada d’un llibre i té per objecte indicar el propietari del volum o la biblioteca a la qual pertany. Com sigui que l’esmentada etiqueta és realitzada normalment per un dibuixant o un gravador, segons el grau de qualitat artística del seu creador, el resultat serà també d’una vàlua equivalent.

Això fa que, malgrat la seva petitesa, l’exlibris creat per un veritable artista és una obra d’art i, com a tal, digna d’ésser admirada i col·leccionada; per tant, és fàcil comprendre que siguin molts els col·leccionistes d’exlibris que hi ha escampats per tot el món. A més de les qualitats exposades, existeixen altres facetes per a justificar una col·lecció d’exlibris. Sota l’aspecte de l’heràldica poden estudiar-se els exlibris on figuren emblemes de famílies nobiliàries o comunitats religioses, i de la seva anàlisi treure’n consequències cronològiques. Hi ha qui estudia els moviments artístics d’un país a base del desenvolupament dels exlibris que van produint els seus artistes. Altres, col·leccionen segons determinades temàtiques.

L’enginy i la mestria de l’artista queden reflectits en la seva obra, però cal no oblidar que l’exlibris ha de caracteritzar la persona a la qual va destinat. Aquesta caracterització pot ésser parcial o restringida, si bé la ideal seria que abastés tots els trets indicadors del personatge, pretensió tanmateix que presenta moltes dificultats.

Article: “Exlibrisme.Inici del col·leccionisme a Catalunya”, d’Antoni Pach a Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981, pp. 26-27.

exlibris-figuerola6

Exlibris extrets del llibre Bibliofilia, vol. II, p.546, de Ramon Miquel y Planas.

ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ

 

“ ¿ Qué hace raro un libro?.

Durante los últimos 500 años, millones y millones de libros, folletos, periódicos y otros impresos han salido de las imprentas. Solamente una parte pequeña, sin embargo, es considerada ‘rara’ por los especialistas. En términos simples, se entiende que una obra alcanza cierto grado de rareza cuando la demanda sobre ella es mayor que la oferta. Una definición así implica que el concepto de rareza es muy subjetivo. Es un hecho muchas veces comprobado por bibliófilos y bibliotecarios, que muchos libros que durante años o siglos fueron desdeñados, ahora son vistos como importantes.

No hay fórmulas fáciles o guías inequívocas de la rareza. Finalmente, el factor esencial es la importancia intrínseca del libro, porque solamente los libros de cierta importancia reconocida en su propia época, tendrán una demanda sostenida en el tiempo que finalmente provoque un alto valor comercial y una consideración de rareza”.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

Es pot veure l’original a RBMS

rbms2

Read Full Post »

bayer-revista-anticuaria1

Pierrot i Colombina en un anunci d’aspirina Bayer

“Potser semblarà fora de lloc que una revista dedicada a bibliofília parli d’una cosa tan efímera com són els fulls i impresos de propaganda mèdica. Però el cert és que aquests papers ofereixen una sèrie de peculiaritats d’un gran interès per al col·leccionista i per a l’estudiós, ja que paper, impressió, gravat i text donen una idea molt clara de la manera de fer i de pensar en temps reculats. Ens ho diuen d’una manera tan expressiva que no és superada per les millors novel·les de costums.

Una col·lecció d’aquests fulls volants ens pot proporcionar unes belles estones de gaudi i ens depararà vertaderes sorpreses. En trobarem de molt agradables a la vista, per ésser obre de bons dibuixants o per l’acurada impressió, i uns altres curiosos pel seu contingut i la literatura usada. És clar que els més interessants són els que van començar a veure la llum en la segona meitat del segle XIX, moment en què aparegueren els primers preparats medicinals en forma d’específic, però també en trobarem que criden l’atenció entre els més recents. Una col·lecció ha de comprendre no solament els anuncis farmacèutics i mèdics, sinó també els que fan referència a ‘curanderos o sanadors’, i els bàndols de Sanitat publicats en diversos moments.

botica-central1

Alguns d’aquests fulls fan riure, com el d’un herbolari de la Rambla que l’any 1860 s’anunciava dient que venia herbes, sangoneres i ‘mechas de seguridad para barrenos’, cosa que no lligava massa. Un també de divertit és el del Dr. Font i Farrés, que tenia la Botica Central de la plaça del Pi, en el qual damunt d’un malalt allitat apareix, enmig d’un nuvolet, el Pare Etern amb un cartell a la mà, que diu:’Tomad las medicinas del Dr. Font’.

Cap als anys vint, una casa tan seriosa com la Bayer anunciava l’aspirina amb un imprès en què veiem Pierrot i Colombina en una nit de lluna plena. Al revers, un escrit ens explica que tot això de la lluna, l’amor i la nit és molt poètic però també molt propici per agafar un refredat… que podrem evitar amb aquell medicament.

Però en sembla que millor que les meves paraules il·lustrarà el lector la reproducció d’algun d’aquests fulls, avui una mica difícils de trobar.

Article: “Fulls volants que fan història”, de David Griñó i Garriga, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981; pp. 20-21.

saludador

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

biblia-de-avila2

Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.

“ Actualmente, la bibliofilia en España está cambiando, prácticamente  ya han desaparecido aquellas sociedades de bibliofilia del siglo pasado, generalmente formadas por aristócratas que se reunían para hacer ediciones numeradas. En el siglo XIX, gracias a la desamortización, que facilitó a una burguesía en ascenso la adquisición del tesoro bibliográfico de la Iglesia subastado, se consolida el fenómeno bibliofílico en España, formándose así las grandes colecciones privadas.

La labor del actual director del Tesoro Bibliográfico tiene un claro exponente en las cuatro colecciones bibliofílicas que ha dirigido: Joyas bibliográficas, Torcurum, Reimpresiones bibliográficas y Bibliofilia social. La última de las cuales, nos cuenta, ‘ me ha valido más de una discusión, ya que para algunos bibliófilos mi intento de componer una bibliofilia popular, es decir, crear cuidadas ediciones, a un precio asequible, era traicionar el espíritu de la bibliofilia’.

 Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

 

biblia-de-avila-manuscrit-entre-1001-i-1200

Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

elogio-del-libro1

“ Els Manaments de la Llei del Llibre són deu:
El primer: Estimaràs el llibre sobre tots els objectes, i no reconeixeràs altres llibres que els veritables llibres.
El segon: No juraràs, ni blasfemaràs contra el llibre, ni maleiràs del llibre, que tan gran bé espiritual et fa.
El tercer: Consagraràs una bona part de les festes a la lectura, i tots els dies de l’any el temps que malgastes en coses inútils, en els vicis o en l’oci.
El quart: Honraràs el llibre, esforçant-te a triar, estudiar,comprendre el seu text; admirant-ho, donant-li una enquadernació bella o digna i formant la teva modesta o important biblioteca.
El cinquè: No destruiràs el llibre. Al costat del llibre que ja has llegit, posa el que estàs llegint i, al costat d’aquest, el que acabes d’adquirir. Demà aporta noves adquisicions. Així s’inicien les col·leccions i es creen les biblioteques, base de la cultura, de la bondat i de la saviesa dels homes.
El sisè: No llegiràs llibres immorals, repugnants, obscens.
El setè: No furtaràs llibres; ni demanaràs llibres prestats, cosa que equival a un furt. En canvi, el millor obsequi que pots fer a tota persona que estimis és un llibre.
El vuitè: No mentiràs, dient o propagant que un llibre és dolent perquè la matèria, que no entens, no t’agradi; perquè l’autor no t’és simpàtic; perquè et cansen les descripcions d’una novel·la les belleses de la qual, apassionat més per la intriga, no descobreixes; o perquè la teva escassa cultura, que has d’acréixer i consolidar davant els llibres oberts, es fatigui o s’avorreixi amb la lectura dels autors clàssics.
El novè: No desitjaràs el llibre que no sigui teu. Si ho desitges, posa els mitjans per adquirir-ho en legítima propietat.
El dècim: No cobdiciaràs els llibres estrangers amb preferència als de la teva Pàtria. Preferiràs els llibres escrits en el teu propi idioma i els estrangers d’un valor universal.
Aquests deu manaments es resumeixen en dos: en estimar el llibre sobretot un altre objecte i a honrar-lo, posseint-lo i conservant-lo com el més preuat i sublim tresor de l’esperit”.

          DURAN de VALENCIA, Miguel: Elogio del Libro, Publicaciones del Archivo Municipal. Fiesta del Libro 1935. València, 1935, pp.73-74

 

llibreria-mundus-libri-salamanca

Llibreria Mundus Libri a Salamanca

“ Los libreros constatan que desde hace 7 u 8 años se está haciendo cada vez más patente esa falta de relevo generacional en el comprador y coleccionista de libros antiguos. Ahora la mayor parte de los clientes de estas librerías vienen a por algún libro de su niñez, un tebeo o algún cuento ‘pero se trata de cosas muy concretas, sin continuidad en el tiempo, en la mayor parte de los casos’, según comenta Ana Fortes de Mundos Libri de Salamanca.

Vetusta explica que ‘siempre había coleccionistas muy especiales que buscaban una pieza que querían donde fuera y no paraban hasta conseguirla, y ahora esta está desapareciendo’ y no sólo por la actual crisis económica, ‘que también ha afectado’ teniendo en cuenta  que algunas obras maestras pueden llegar a precios de miles de euros.

libreria-vetusta-santiago-de-compostela-tino

Llibreria Vetusta a Santiago de Compostela

Poder individual. El librero asturiano confiesa que éste siempre ha sido un negocio que ha vivido de la minoría, romántico ‘lo podríamos definir así, en el sentido de que una de las esencias de este movimiento fue el individualismo’. Pero el romanticismo en los negocios no perdura mucho tiempo, aunque los libreros de Viejo, matizan que ‘esto no se hace ya por negocio, sino por una afición y un sentir hacia los libros que es muy especial’.

La particularidad de este tipo de librerías, que las diferencian del resto, es que el cliente ‘elige y ese es el poder del individuo, ya que aquí no funcionan los best-sellers, esto es otra cosa más particular, muy particular’, destaca Tino.

A pesar de existir una amplia variedad de libros englobados dentro de este tipo de librerías, todos los libreros coinciden en destacar  que no existe ‘uno especial, porque para cada uno lo es aquel que busca, por encima de que sea una primera edición, un original o lo que sea, siempre lo que tú buscas es especial’, destaca Fortes.

Esta sorpresa en la búsqueda y en lo que se va a encontrar es uno de los atractivos de este tipo de ferias, ‘y es una forma también de enganchar a nuevos compradores que comienzan a partir de aquí a hacer sus pequeñas colecciones”.

Article: La alternativa al ‘best-seller’ de Rocío Bláquez, parlant de la Feria del Libro Antiguo de Salamanca, el novembre de 2010 en el diari ABC de Salamanca.

feria-libro-salamanca-2010a

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

una-historia-de-la-lectura

“ L’amor per la lectura és alguna cosa que s’aprèn però no s’ensenya. De la mateixa forma que ningú pot obligar-nos a enamorar-nos, ningú pot obligar-nos a estimar un llibre. Són coses que ocorren per raons misterioses, però del que si estic convençut és que a cadascun de nosaltres hi ha un llibre que ens espera. En algun lloc de la biblioteca hi ha una pàgina que ha estat escrita per a nosaltres”.

            Alberto Manguel. Llegit a: http://elpais.com/diario/2007/01/13/cultura/1168642803_850215.html

 

llibreria-lello-a-oporto

Llibreria Lello (Porto)

“ Creo que amar los libros, amar la literatura es, ante todo, amar las palabras, amar los textos, lo que los libros nos cuentan y cómo nos lo cuenta.

Sin embargo, no son infrecuentes, entre los amantes de la literatura, la aparición de otros amores secundarios, de una especie de efectos colaterales.

Uno de ellos, sería el amor por las librerías y por lo que de placer tiene la experiencia de búsqueda y compra de libros: pasearse por el interior de librerías con encanto, bucear entre estantes sin un destino fijo esperando descubrir joyas ocultas, recibir el consejo de un buen librero, ojear volúmenes, examinar contraportadas, leer párrafos al azar…”.

Article: “Efectos colaterales del amor a la literatura”, per Ignacio G.R. Gavilan  (  http://bluechip.ignaciogavilan.com/2016/08/doce-sectores-donde-blockchain-se.html#.V6d9e_mLTIU  )  , en el vlok  http://elcielodelgavilan.ignaciogavilan.com/2009_06_01_archive.html

 

exbloguisquadrat2

 

Read Full Post »

el bibliófilo de jise gutierrez solana

El bibliófilo de José Gutiérrez Solana (1886-1945)

“El bibliòfil sap escollir els llibres; el bibliòman els amuntega. El bibliòfil reuneix els llibres amb els llibres, després d’haver-los sotmès a totes les recerques dels seus sentits i intel·ligència; el bibliòman els amuntega sense mirar-los. El bibliòfil valora el llibre, el bibliòman ho pesa o mesura. El bibliòfil procedeix amb l’ajuda d’una lupa, i el bibliòman amb una toesa. Conec alguns que calculen l’enriquiment de la seva biblioteca per metres quadrats.
La innocent i deliciosa febre del bibliòfil és, en el bibliòman, una malaltia aguda portada fins al deliri. Arribat a tal grau fatal de paroxisme, aquest mal no té gens d’intel·ligent i es confon amb les altres manies.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 197.

 

el bibliómano de Carl Spitzweg ca. 1850

El bibliómano de Carl Spitzweg, ca. 1850

          “ El libro es acreedor de los más exquisitos cuidados, pero con frecuencia recibe un trato inadecuado por parte de algunos lectores. El dueño poseedor debe saber preservarlo de todo cuanto lo pueda perjudicar. A más de proporcionarle un buen alojamiento, sin polvo ni humedad, sin luz directa del sol ni absoluta obscuridad, hay que otorgarle los merecimientos que le corresponden al gozo que proporciona. Y si no tiene el ánimo para imitar los extremos cuidados de algunos de sus exaltados adoradores, cuando menos hay que tener la consideración necesaria para concederle la atención que, indudablemente, se merece.

El cuidado a que nos referimos no es precisamente el de ordenarlo debidamente en la biblioteca. Sabemos que esto es muy útil y práctico e incluso bello, aunque la belleza también se encuentra en el desorden, ya que bello desorden es el de una habitación con sus cuatro paredes cruzadas de tablas sosteniendo libros hasta el techo, con las mesas y las sillas llenas de libros formando caprichosos montones de todos los colores y formatos”.

 FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 17.

libros ordenados1

Llibres ben ordenats? No, és paper pintat per decoració.

exbloguis33

 

 

Read Full Post »

bouquiniste i bibliòfil a paris

“ No ha de confondre’s al bibliòfil amb el bouquiniste, del que parlarem, i no obstant això el bibliòfil no desdenya comprar llibres d’ocasió ( bouquineur)una vegada darrera d’una altra. Sap que més d’una perla es troba entre el fem, i més d’un tresor literari sota un bast embolcall. Desgraciadament, els obsequis de la fortuna són molt rars. Quant al bibliòman, ell no compra mai de vell, perquè fer-ho seria escollir. El bibliòman no escull, compra i ja”.

Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 198.

bouquinistes  Paris

 

“ Me incluyo entre esas personas que son capaces de amar un libro con tanta o más pasión que a un ser humano, hasta el punto de que el afecto que siento por ellos ha reemplazado, en ciertas ocasiones, mi inclinación por el sexo opuesto. Pero, afortunadamente, mi afición no ha resultado ser exagerada en exceso, pues no faltan quienes se han sepultado en vida entre estanterías para no separarse de sus compañeros de papel, y otros que han llegado incluso a matarse al no poder conseguir aquel volumen que tanto deseaban. Parecen casos extremos y ciertamente lo son; pero hay uno de ellos que los supera a todos, el caso de un hombre que destacó por su singularidad y por su afán de llegar más lejos que nadie en pos de los libros. Tan lejos que estuvo dispuesto a renunciar a la única cosa más valiosa que la vida. El honor.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.

 

bouquinistes paris del vlok stevemccurry.wordpress.comone-magical-instant-2

 

exvlokis blau

 

Read Full Post »

encadenats

“ Hi ha una espècie de bibliòfob al que puc perdonar-li la seva brutal antipatia pels llibres, que per mi són la cosa més deliciosa del món després de les dones, les flors, les papallones i les marionetes: és l’home savi, sensible però poc conreat, que li té horror als llibres per l’abús que es fa d’ells i pel mal que produeixen. Tal era el meu noble i vell company d’infortuni, el comanador de Valais, quan em deia, apartant dolçament de l’abast de la mà l’únic volum que em va quedar ( era, ai, un Plató): ‘Anem, home, per amor de Déu són aquestes vacil·lades les que van deslligar la revolució Per el que a mi em toca – afegia orgullosament, després d’amanir amb una mica de coqueteria el seu bigoti gris-, poso al cel per testimoni que mai he llegit un solament’.
El que distingeix al bibliòfil és el gust, aquest tacte enginyós i delicat que s’aplica a tot, i que dóna inexpressable encant a la vida. Amb audàcia, gosaríem garantir que un bibliòfil és un home gairebé feliç, o que sap almenys què necessitaria per ser-ho.

Charles Nodier: “El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 194-195.

 

tiene un libro

 

“Desde siempre me han gustado los libros. Gruesos, delgados, impresos en cuarto o en octavo, encuadernados en cuero o en rústica… Independientemente de su formato o contenido, todos me gustan mientras se cumpla una condición: que sean hermosos. La belleza de los libros, como la del ser humano, no apela a un solo sentido: la piel de la cubierta seduce al tacto, el olor de sus páginas puede devolvernos el recuerdo de tiempos pasados. Sin embargo, igual que un rostro hermoso, los libros entran en primer lugar por los ojos, y es debido a eso, que me apasiona la literatura ilustrada.”

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’ Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.

bibliofobia2

exvlokis blau2

 

Read Full Post »

 

psalmorum Codex

Psalmorum Codex (1457), de Fust i Schoffer, primera errata en un llibre imprés, a la primera línea Spalmorum per Psalmorum.

Una vegada em vaig prometre no comprar llibres de l’editorial Turpin Editores, la raó era que en un llibre: Aurea Bibbliographica , de Víctor Infantes, Catedràtic de Literatura a la Universidad Complutense de Madrid, dedicat a la bibliografia, a la bibliofília i a llibres que parlen de llibres,  escrit per un catedràtic i ,crec , per un senyor que li dona importància a les errates, doncs en parla d’elles en al menys tres o quatre ocasions, no hauria de tenir-ne tantes, jo en vaig trobar més de 40.

Bé, vaig veure un llibre que en semblava molt interessant, Contra la bibliofilia [1] de Turpin Editores i no volia comprar-lo, però pel tema i l’autor creia que valia la pena.

I val la pena, l’he llegit amb molt de gust, en poca estona i, com pensava, l’he trobat molt interessant, PERÒ:

37 línies en llatí, 59 en francès, 4 en alemany, 270 en anglès i 63 en italià, unes 434 línies o més, en idiomes diferents del idioma usat per escriure el llibre. Molts llibres en català o castellà tenen paraules en altres idiomes, de vegades traduïdes i d’altres no, però son quatre paraules que es poden entendre amb més o menys facilitat o es poden consultar, però quasi el 10% del llibre en paraules d’altres idiomes em semblen massa paraules.

En el llibre no hi tantes errates com en el de Víctor Infantes, però jo n’he vist, almenys, deu. També en les pàgines 23-24 en 11 línies repeteix ( més o menys) en 5 el que diu a continuació en les altres 6.

Però una cosa que em sembla molt greu, en un llibre dedicat a la bibliofília, als llibres vells, als llibreters de vell, als bibliòfils, als incunables, etc., és que en la pàgina 34, parlant d’un llibre que alguns volen fer passar per incunable[2], quan indica la data, que és on fan la falsificació, posi: “ MDDDDDI”, en comptes de MDI, i a la pàgina següent torni a posar. “ MDDDDD” en comptes de MD. ( ‘Un llibre de l’any 3501 d.C. el volen fer passar per un incunable de l’any 3500 d.C., difícil’)

I tampoc trobo normal que el nom d’un senyor, Aldo Manuzio,  en uns llocs escriu Manuzio i en altres Manucio, i en la pàgina 33 surt aquest senyor dues vegades i posa Manuzio i Manucio.

Posa en el llibre que es va imprimir a cura de José Manuel Martín i de Víctor Infantes, crec que no es van esforçar gaire.

Però el llibre, malgrat aquestes petites, o no tan petites coses, m’ha agradat, el senyor Clavería no s’està per conyes i escriu el que pensa, no deixant-se a ningú, els llibreters de vell, els bibliòfils, els subhastadors, els enquadernadors, sense la seva corresponent martellada [3].

 

          [1]  Contra la bibliofilia. No amaràs los libros sobre todas las cosas. CLAVERÍA LAGUARDA, Carlos, Turpin Editores, Madrid, 2015; 141 p.
          [2] Crec que en el DIEC2  haurien de revisar la definició d’incunable, doncs posen : “Imprès abans de l’any 1500”, quan els incunables són els       llibres impresos fins el 31 de desembre de l’any 1500.
          [3]Martellada: paraula  inspirada en el capítol 5: A martillazos, (sobre los subastadores), on juga amb el martell usat pels subhastadors.

 

contra la bibliofilia

 

Read Full Post »

bibliomania a

“ Molt sovint la bibliomania també participa de l’avarícia; doncs el bibliòman, encara quan no fa ús dels seus llibres, no vol que els altres per cap concepte, se serveixin d’ells i moltes vegades, ni que els vegin si més no. Tem als lladres, els altres bibliòmans, poc escrupolosos d’ordinari en quant als mitjans d’augmentar la seva llibreria; i com succeeix freqüentment que no sap el que té, està exposat al sentiment de ser robat sense saber el que ha pogut perdre…
… El bibliòman tem que li espatllin els seus llibres, i de vegades ni ell els vol tocar, creient que espatllarà l’enquadernació, el daurat de les fulles o el paper; és com l’avar, que posseeix per no gaudir, perquè el seu únic goig només el troba en la possessió de la cosa fins a cert punt abstracta”.

          FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 21.

revista llibreria antiquaria 0a

“  ¿En qué se basa la tasa de un libro, y quién es autoridad para fijarla?. Como en todo comercio, los principios de la oferta y la demanda mueven el fiel de la balanza, pero tratándose de impresos – y en especial los antiguos- la cuestión se complica. ¿Cuánto hay que ofrecer, cuánto hay que pedir? Para ello precisa conocer si el libro tiene interés en el mercado y bajo qué aspecto; si abunda o es raro; si es completo o si le falta aquel frontispicio o aquella lámina que el índice no registra; si se trata o no de una primera edición o acaso de una posterior más apreciada; si la edición goza de algún aliciente; bien por su carácter de letra, el lugar de impresión o la categoría de su impresor, etc. Con la práctica y sumando años algo se va aprendiendo; también ayuda la consulta de catálogos de anticuarios competentes, pero este recurso acapara tiempo y fatiga.”

Article: “ Antoni Palau i Dulcet: Mi maestro”, de Miquel Palau i Claveras a Revista de Llibreria Antiquària, número zero, octubre 1980, pp.27.

revistes llibreria antiquària

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

bibliòman00

“ Els llibres sempre embelleixen, estiguin com estiguin, però de totes les maneres, sempre el curiós lector preferirà el règim ordenat d’un fitxer que li facilita aviat el volum que vol consultar a rellegir doncs, a la nostra modesta opinió, només s’ha de conceptuar com a lector al que assaboreix el que llegeix, no al que fulleja amb la frivolitat de donar extensió superficial a la seva cultura, ni al que aglomera per vanitat, augmenta per cobdícia o posseeix pel volum continent sense donar-li gens d’importància a la substància del contingut.
Si els bibliomaniàtics ens llegissin riurien d’aquestes consideracions per conceptuar-les una miqueta innocents o dignes de commiseració. Però, com que suposem que no ens han de llegir aquests tan digníssims senyors, ens acontentem amb transmetre-les solament als que, com nosaltres, són senzills lectors”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col·lecció Los Libros Curiosos, pp. 18.

bibliomaníacs1

“ El bibliófilo no se encuentra ya entre las clases altas de nuestra sociedad progresante ( pido perdón por este horrendo gerundio, pero ha de aceptarse, si el lector lo permite, a partir del verbo progresar); el bibliófilo de nuestra época es el docto, el literato, el artista, el pequeño propietario de recursos medios o fortuna conveniente, que se desaburre del comercio con los hombres mediante el comercio con los libros, y al que un gusto quizá fuera de lugar, pero inocente, consuela más o menos de la falsedad de nuestros otros afectos. Empero, no será él quien podrá formar colecciones importantes; ¡ y qué felicidad, por lo demás ¡, si en el lecho de muerte sus ojos se detienen todavía un momento en su colección; qué felicidad si deja esa precaria herencia a sus hijos. Conozco a uno, y mencionaría con gusto su nombre, que ha dedicado cincuenta años de su laboriosa existencia a trabajar para hacerse de una biblioteca, y a vende resa misma biblioteca para vivir. Ese es el bibliófilo, y por mi parte aviso que es uno de los últimos de la especie. Hoy, el amor al dinero prevalece; los libros no contienen mayor interés.

Lo opuesto al bibliófilo es el bibliófobo. Nuestros grandes señores de la política, de la banca, del estado, y aun nuestros grandes hombres de letras son generalmente bibliófobos.

Charles Nodier: El aficionado a los libros, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 192-193.

bibliomaniac2

bibliomaniac3

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »