“ Hi ha una espècie de bibliòfob al que puc perdonar-li la seva brutal antipatia pels llibres, que per mi són la cosa més deliciosa del món després de les dones, les flors, les papallones i les marionetes: és l’home savi, sensible però poc conreat, que li té horror als llibres per l’abús que es fa d’ells i pel mal que produeixen. Tal era el meu noble i vell company d’infortuni, el comanador de Valais, quan em deia, apartant dolçament de l’abast de la mà l’únic volum que em va quedar ( era, ai, un Plató): ‘Anem, home, per amor de Déu són aquestes vacil·lades les que van deslligar la revolució Per el que a mi em toca – afegia orgullosament, després d’amanir amb una mica de coqueteria el seu bigoti gris-, poso al cel per testimoni que mai he llegit un solament’.
El que distingeix al bibliòfil és el gust, aquest tacte enginyós i delicat que s’aplica a tot, i que dóna inexpressable encant a la vida. Amb audàcia, gosaríem garantir que un bibliòfil és un home gairebé feliç, o que sap almenys què necessitaria per ser-ho.
Charles Nodier: “El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 194-195.
“Desde siempre me han gustado los libros. Gruesos, delgados, impresos en cuarto o en octavo, encuadernados en cuero o en rústica… Independientemente de su formato o contenido, todos me gustan mientras se cumpla una condición: que sean hermosos. La belleza de los libros, como la del ser humano, no apela a un solo sentido: la piel de la cubierta seduce al tacto, el olor de sus páginas puede devolvernos el recuerdo de tiempos pasados. Sin embargo, igual que un rostro hermoso, los libros entran en primer lugar por los ojos, y es debido a eso, que me apasiona la literatura ilustrada.”
Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’ Arthur Sackville-Marchmain traduït per Roberto Bartual.
Biblioaprenent 