Pierrot i Colombina en un anunci d’aspirina Bayer
“Potser semblarà fora de lloc que una revista dedicada a bibliofília parli d’una cosa tan efímera com són els fulls i impresos de propaganda mèdica. Però el cert és que aquests papers ofereixen una sèrie de peculiaritats d’un gran interès per al col·leccionista i per a l’estudiós, ja que paper, impressió, gravat i text donen una idea molt clara de la manera de fer i de pensar en temps reculats. Ens ho diuen d’una manera tan expressiva que no és superada per les millors novel·les de costums.
Una col·lecció d’aquests fulls volants ens pot proporcionar unes belles estones de gaudi i ens depararà vertaderes sorpreses. En trobarem de molt agradables a la vista, per ésser obre de bons dibuixants o per l’acurada impressió, i uns altres curiosos pel seu contingut i la literatura usada. És clar que els més interessants són els que van començar a veure la llum en la segona meitat del segle XIX, moment en què aparegueren els primers preparats medicinals en forma d’específic, però també en trobarem que criden l’atenció entre els més recents. Una col·lecció ha de comprendre no solament els anuncis farmacèutics i mèdics, sinó també els que fan referència a ‘curanderos o sanadors’, i els bàndols de Sanitat publicats en diversos moments.
Alguns d’aquests fulls fan riure, com el d’un herbolari de la Rambla que l’any 1860 s’anunciava dient que venia herbes, sangoneres i ‘mechas de seguridad para barrenos’, cosa que no lligava massa. Un també de divertit és el del Dr. Font i Farrés, que tenia la Botica Central de la plaça del Pi, en el qual damunt d’un malalt allitat apareix, enmig d’un nuvolet, el Pare Etern amb un cartell a la mà, que diu:’Tomad las medicinas del Dr. Font’.
Cap als anys vint, una casa tan seriosa com la Bayer anunciava l’aspirina amb un imprès en què veiem Pierrot i Colombina en una nit de lluna plena. Al revers, un escrit ens explica que tot això de la lluna, l’amor i la nit és molt poètic però també molt propici per agafar un refredat… que podrem evitar amb aquell medicament.
Però en sembla que millor que les meves paraules il·lustrarà el lector la reproducció d’algun d’aquests fulls, avui una mica difícils de trobar.
Article: “Fulls volants que fan història”, de David Griñó i Garriga, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981; pp. 20-21.
℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘
Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.
“ Actualmente, la bibliofilia en España está cambiando, prácticamente ya han desaparecido aquellas sociedades de bibliofilia del siglo pasado, generalmente formadas por aristócratas que se reunían para hacer ediciones numeradas. En el siglo XIX, gracias a la desamortización, que facilitó a una burguesía en ascenso la adquisición del tesoro bibliográfico de la Iglesia subastado, se consolida el fenómeno bibliofílico en España, formándose así las grandes colecciones privadas.
La labor del actual director del Tesoro Bibliográfico tiene un claro exponente en las cuatro colecciones bibliofílicas que ha dirigido: Joyas bibliográficas, Torcurum, Reimpresiones bibliográficas y Bibliofilia social. La última de las cuales, nos cuenta, ‘ me ha valido más de una discusión, ya que para algunos bibliófilos mi intento de componer una bibliofilia popular, es decir, crear cuidadas ediciones, a un precio asequible, era traicionar el espíritu de la bibliofilia’.
Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.
Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.