Psalmorum Codex (1457), de Fust i Schoffer, primera errata en un llibre imprés, a la primera línea Spalmorum per Psalmorum.
Una vegada em vaig prometre no comprar llibres de l’editorial Turpin Editores, la raó era que en un llibre: Aurea Bibbliographica , de Víctor Infantes, Catedràtic de Literatura a la Universidad Complutense de Madrid, dedicat a la bibliografia, a la bibliofília i a llibres que parlen de llibres, escrit per un catedràtic i ,crec , per un senyor que li dona importància a les errates, doncs en parla d’elles en al menys tres o quatre ocasions, no hauria de tenir-ne tantes, jo en vaig trobar més de 40.
Bé, vaig veure un llibre que en semblava molt interessant, Contra la bibliofilia [1] de Turpin Editores i no volia comprar-lo, però pel tema i l’autor creia que valia la pena.
I val la pena, l’he llegit amb molt de gust, en poca estona i, com pensava, l’he trobat molt interessant, PERÒ:
37 línies en llatí, 59 en francès, 4 en alemany, 270 en anglès i 63 en italià, unes 434 línies o més, en idiomes diferents del idioma usat per escriure el llibre. Molts llibres en català o castellà tenen paraules en altres idiomes, de vegades traduïdes i d’altres no, però son quatre paraules que es poden entendre amb més o menys facilitat o es poden consultar, però quasi el 10% del llibre en paraules d’altres idiomes em semblen massa paraules.
En el llibre no hi tantes errates com en el de Víctor Infantes, però jo n’he vist, almenys, deu. També en les pàgines 23-24 en 11 línies repeteix ( més o menys) en 5 el que diu a continuació en les altres 6.
Però una cosa que em sembla molt greu, en un llibre dedicat a la bibliofília, als llibres vells, als llibreters de vell, als bibliòfils, als incunables, etc., és que en la pàgina 34, parlant d’un llibre que alguns volen fer passar per incunable[2], quan indica la data, que és on fan la falsificació, posi: “ MDDDDDI”, en comptes de MDI, i a la pàgina següent torni a posar. “ MDDDDD” en comptes de MD. ( ‘Un llibre de l’any 3501 d.C. el volen fer passar per un incunable de l’any 3500 d.C., difícil’)
I tampoc trobo normal que el nom d’un senyor, Aldo Manuzio, en uns llocs escriu Manuzio i en altres Manucio, i en la pàgina 33 surt aquest senyor dues vegades i posa Manuzio i Manucio.
Posa en el llibre que es va imprimir a cura de José Manuel Martín i de Víctor Infantes, crec que no es van esforçar gaire.
Però el llibre, malgrat aquestes petites, o no tan petites coses, m’ha agradat, el senyor Clavería no s’està per conyes i escriu el que pensa, no deixant-se a ningú, els llibreters de vell, els bibliòfils, els subhastadors, els enquadernadors, sense la seva corresponent martellada [3].
[1] Contra la bibliofilia. No amaràs los libros sobre todas las cosas. CLAVERÍA LAGUARDA, Carlos, Turpin Editores, Madrid, 2015; 141 p.
[2] Crec que en el DIEC2 haurien de revisar la definició d’incunable, doncs posen : “Imprès abans de l’any 1500”, quan els incunables són els llibres impresos fins el 31 de desembre de l’any 1500.
[3]Martellada: paraula inspirada en el capítol 5: A martillazos, (sobre los subastadores), on juga amb el martell usat pels subhastadors.
Benvolgut «Biblioaprenent»,
Gràcies per aquesta entrada, a mi també em molesten molt les errates (sobretot quan són tan grosses com les que esmentes).
Sobre la definició d’«incunable», poc precisa, de l’IEC, li passa el mateix a la RAE, també hauria d’actualitzar el seu diccionari.
Ara mateix diuen:
«Dicho de una edición: Hecha entre la invención de la imprenta y los comienzos del siglo XVI», per tant un imprès del 1510 també ho seria…
El mateix concepte es troba al diccionari Clave, de l’editorial SM i al Salamanca, de l’editorial Santillana.
Més precís és el Diccionario general de la lengua española de Vox – Larousse: «Se aplica a las ediciones de libros hechas desde la invención de la imprenta hasta el año 1500».
Per acabar, afegeixo un enllaç a una altra ressenya del llibre de Clavería: http://bd.ub.edu/edl/ca/contra-la-bibliofilia-no-amaras-los-libros-sobre-todas-la-cosas.
En canvi al dicccionari.cat de la Gran Enciclopèdia Catalana ho posen una mica millor: Dit de l’imprès que data des dels primers temps de la impremta fins al 1500 inclusivament.
Gràcies pel comentari i per la interessant ressenya del llibre.
Benvolgut Sr. Biblioaprenent,
amb les errates, com amb la lletjor, és convenient ser condescendent. Vegeu: “em semblant masses paraules”. Dues errades/errates en una frase. Salut.
Moltes gràcies, ho he posat bé. Crec que no hem de ser condescendents. Jo estic aprenent català pel meu compte i m’agrada que em diguin les errades/errates que faig, això m’ajuda a aprendre una mica cada dia.
Crec que en un llibre sobre llibres antics i sobre bibliofília no es pot permetre que posin coses com MDDDDDI.