“ Una fira és una barreja de festa i de mercat. El fet és que els llibres aprofiten l’ocasió, com anuncia el nom de la fira, i surten de les llibreries per anar a trobar els lectors com per fer-los adonar de la seva existència i oferir-los una possible i agradable relació íntima. Tots els llibres i tots els lectors esperen l’ocasió de trobar-se i aquesta és una bona oportunitat perquè es trobin. Les fires fan la feina de les mitjanceries, són una mica celestines i no hi ha res que faci més contents els llibreters que quan el passejant curiós, troba el que buscava o es deixa sorprendre per l’atracció d’una coberta o per les paraules que li dirigeixen des de la contracoberta. En el cas dels llibres vells, de les llibreries de vell, o de les llibreries que mantenen un fons en que es barrejen llibres moderns i vells, aquesta sortida és a més una segona o tercera oportunitat, com unes segones o terceres núpcies, una nova vida.
Aquesta barreja de festa i de mercat que és la fira, és un gest vital, agosarat, racoleur que dirien els francesos, i que podriem traduir per seductor, destinat a seduir o enganxar lectors, que jo trobo molt propi de l’ofici de llibreter perquè una de les seves feines és trobar lectors i demostrar-los que els llibres formen part de la vida, són un dels components essencials de la vida, de la mateixa manera que ho són l’amistat, l’amor, l’alegria, els negocis, l’ambició, la tendresa…, en fi tot el que fa la vida més agradable i fàcil i entenedora i digne de ser viscuda.”
Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.
—
“ ¿Quiere usted relatarme algo sobre su pasión de bibliófilo?.
Jamás me había preocupado de bibliofilia. Pero entendiendo que todo buen editor debe conocer a fondo su oficio, comencé a formarme una colección técnicoprofesional, en la que figurasen los mejores tratados de imprenta, tipografía, encuadernación, grabado e ilustración aparecidos en todas las lenguas cultas. Al mismo tiempo me pareció indispensable poseer un buen fondo de obras de historia del arte que pudieran servirme de base para documentarme en mis trabajos.
Salí, pues, a viajar por Europa, visité las mejores librerías, las exposiciones, los talleres de los encuadernadores e impresores; y así, manejando libros de cultura y descubriendo de día en día las maravillas que en su confección se hacían, casi sin darme cuenta me encontré dando gusto a mi nueva e inevitable inclinación. De manera que me encontré con que era un bibliófilo más, sin haber querido serlo.
Actualmente poseo una biblioteca particular compuesta por más de 6.000 volúmenes, entre los cuales hay unos 2.000 de ediciones esmeradísimas, unos 1.000 de libros técnicoprofesionales que ofrecen un gran interés, unos 3.000 en papel de hilo y un centenar de piezas de extremada rareza, que pueden calificarse de verdaderos tipos de suntuosidad y belleza bibliográfica”.
Entrevista feta per E. Giménez Caballero a Gustau Gili, en el diari El Sol, el 14 de noviembre de 1928, a la página 1.
Biblioaprenent 