Estic de sort, els quatre últims llibres que he llegit m’han agradat molt, ho he passat molt bé i els he trobat molts curts.
Sóc català i m’estimo més llegir en català que en castellà, però així i tot, malgrat tot, això del bilingüisme és una ganga, volia posar ‘txollo’, però crec que no és gaire correcte, el cas és que és una gran sort poder llegir en català i en castellà.
Els tres últims llibres no estan traduïts al català, La librería ambulante, La librería encantada i La vida cuando era nuestra, no sé que esperant per fer-ho, estic segur que en vendrien molts, són tres grans llibres, i més si els que els lleigeix s’estima els llibres com a tals, doncs en els tres les llibreries i els llibres en general jugant un paper molt important en les històries que ens expliquen.
Segur que els dos primers, en anglès, idioma original, encara deuen ser millors, però així i tot, estan molt molt bé. Crec que la prosa té avantatge sobre la poesia, no és tan complicat explicar les coses com inventar-les. La poesia és difícil, la majoria de vegades, i si no està escrita en el teu idioma encara ho és més. De vegades no hi ha per on agafar-la, i si es traduïda encar menys, crec que la poesia hauria de ser llegida sempre en el idioma original, traduïda perd moltes moltes coses, crec que ho perd quasi tot, no és el mateix, no és el que les escriu vol dir, vol mostrar, vol ensenyar, vol…, vol moltes coses i en un altre idioma ho miris per on ho miris no té res a veure, la traducció de la poesia traeix tot allò que l’autor vol dir.
El quart, el millor, el més llarg i el que se m’ha fet més curt, de Care Santos: L’aire que respires, en català. Sembla que això dels llibres en català deu ser alguna cosa molt difícil, i sembla que més cara.
Opinió de poc llegit, d’ incult, doncs no sé res de literatura, he llegit uns quants llibres i en tinc una cua que no l’acabaré mai, i això que intento escollir-los molt, procuro llegir pocs o , ara, cap best-seller, la meva mania és aprendre coses sobre llibres en general i sobre bibliologia en particular, per aquest motiu llegeixo llibres sobre tipografia, impremta, història del llibre, enquadernació, i sobre tots els temes més o menys relacionats amb el món dels llibres.
Aquests quatre últims són tres novel·les, però els llibres hi són tant o més que en algún manual de enquadernació, manual de enquadernació que estic buscant en català i no hi ha manera, segueixo buscant, alguna cosa hi ha, diuen ; a les biblioteques de la Diputació no, ja els hi he dit, més o menys, i m’han dit que hi ha llibres sobre enquadernació, però són en castellà, anglès i altres idiomes, però en català només hi ha tres llibres semblants, un sobre una exposició, un altre és un catàleg i l’altre és sobre enquadernació mudéjar, o sigui, res. Espero que es posin al dia.
(exposició BC 2005)
(exposició BC 2001)
(petit catàleg exposició a Artesania de Catalunya 2007)
El que volia dir es que recomano aquest quatre llibres, em semblen molt bons, bé, a mi m’han agradat molt, i a part de les històries també vull dir que les enquadernacions, la presentació, el paper, la lletra i més coses estan força bé, sobretot en el tres primers, una cosa que no es normal que passi avui dia.
