“ Confiem, però, que res no pertorbarà l’èxit de la Fira del llibre i lliurem-nos, mal sia tres dies ( per diverses raons amb una durada de tres dies a principis de juny, en contes del 23 d’abril) , a la màgia del paper imprès, a la crida irresistible dels volums afilerats als prestatges o exhibits a les parades.
Mapa del desplegament de la primera època del Servei de Biblioteques del Front (FrancescTrabal. «El Servei de Biblioteques al Front.» Nova Ibèria, núm 3/4 [1937], p. 47-48).
Enguany, – els cartells anunciadors ens ho diuen- , en comprar llibres haurem de pensar en els soldats del front. Haurem de triar, per a ells, abans de fer la nostra compra, la flor delicada del pensament, la novel.la divertida, el bell volum de poesies que siguin, en la trista buidor dels moments d’espera dels atacs o de repòs després d’una batalla, el refugi segur per a evadir-se de la trinxera i per guarir l’enyorament que tormenta més que les privacions. A les avançades, la Generalitat ha repartit Biblioteques; uns bells mobles resistents, gairebé cuirassats, als quals un parell de centenars de volums escollits, unes revistes, uns gravats, s’arrengleren.
Potser no sabíeu que al llarg de tot el front d’Aragó s’escalonen aquests reductes de la intel.ligència i que unes noies coratjoses, les bibliotecàries, serveixen el llibre demanat i recepten la medicina que convé a cada instant i a cada temperament. Però aquells són els llibres de tots, els llibres per a tots els milicians, per a tots els soldats que lluiten. I cada un d’ells voldria tenir, record estimat de l’amiga o del germà, un bell volum a la motxilla, un llibre que fos d’ell i que dugués una evocació propia a cada página. Caldrà, doncs, aquesta Fira del Llibre, comprar lletres per als germans del front”.
R.T.M., a Bibliofília. Butlletí del Club del Llibre, Barcelona,nº 2, juny 1937, p.1-2.
“ ¡Qué bellos son los libros románticos¡ Cada vez son más buscados por los coleccionistas. Yo tiemblo cuando descubro uno de estos libritos en un puesto callejero. Finjo no tener interés; pregunto despreocupadamente el precio y siento una enorme alegría cuando el librero lo pone en mis manos por una cantidad módica. Cuando el libro es muy caro, el coleccionista se encapricha y paga la cantidad a sabiendas de que se lleva una joya.
Alguna vez el bibliófilo coleccionista sufre la aventura del catálogo. Recibe el catálogo de libros antiguos de una librería, lo lee inmediatamente, con prisa angustiada; descubre el libro apetecido; va casi volando a la librería y cuando casi balbucea. ‘ El número 2.530 del catálogo’. El librero se cala las gafas, mira lentamente al ansioso, y dice: ‘Este libro se lo acaban de llevar hace cinco minutos’. ‘ No es posible – responde el coleccionista -. Acabo de leer el catálogo’. ‘Será así; pero un señor ha llegado antes y se lo ha llevado’.
El bibliófilo, desolado, mira las estanterías de la librería; trata de consolarse buscando algún ejemplar romántico, pero los tiene todos. Esa tarde se dirige a otras librerías antiguas; mira melancólicamente los escaparates pensando en el libro que pudo ser suyo y no lo es; imagina la biblioteca del afortunado que ahora estará acariciando la ringlera de libritos románticos que tiene en su estantería.
La persecución del libro, el placer de la bibliofilia me ha proporcionado aventuras increíbles, como la de aquel librero bibliófilo que no quería vender su mercancía, y cuando tenía el libro envuelto se volvía atrás quedándose con él.”
Del vlok Hobbies y Aficciones ( esborrat), escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.
La utopia de la cultura entre les bombes! Jo en tinc un d’aquests llibres que van ser de les biblioteques del Front i haig de dir que és entrenyable tenir-lo però desolador veure que gairebé no està gastat…
Llegir entre bombes no deuria ser gaire fàcil, si es que es podia fer, i per anar al Front amb llibres es tenia que tenir molta moral.