“ L’exquisidesa del suport, de la tipografia, del disseny, de les il.lustracions, de la relligadura, etc., son factors que poden influir en la bellesa del llibre motiu pel qual els bibliòfils ho tenen molt en compte a l’hora d’avaluar-lo.
Salvà considerava que els llibres impresos sobre vitel.la i pergamí podien valdre entre 6 i 8 vegades més que els impresos sobre paper i els impresos en gran paper, el doble. Aquesta no és una regla que avui s’apliqui exactament però si que és indicativa de la importància que es dóna a la qualitat del suport emprat per a estampar un llibre o un document”.
“ De molt antic s’ha il.lustrat el llibre per fer-lo més atractiu i, com no, més amè. El llibre manuscrit s’il.lustrava amb mimiatures molt sovint il.luminades. Diversos exemplars del Beato de Liébana són un exemple paradigmàtic de la bellesa que pot assolir un manuscrit il.lustrat.
Els primers gravats dels llibres impresos foren xilogràfics per passas desprès a utilitzar altres tècniques com la calcogràfica i la serigràfica. A finals del segle XVIII es començà a emprar la litografia ( l’any 1820 a Espanya) i més tard, les tècniques relacionades amb la fotografia.
Sabem que la presència a un llibre d’il.lustracions d’artistes com Albert Durero, Hans Holbein, Vingles, Courbes, Palomino, Carmona, Doré, Picasso, Gris, Maillol, Miró, Dalí, etc., fan que el seu valor augmenti de forma considerable.
Voldria mencionar aquí el llibre de Francesco Colonna, Hypnerotomachia Poliphili ( El Somni de Polifilo), imprès a Venècia l’any 1499 per Aldo Manuzio que, en les escases ocasions que ha sortit al mercat, ha assolit altíssims valors per estar considerat com un dels més formosos i cèlebres llibres il.lustrats de la Renaixença”.
Frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006.
“ La Biblioteca del Arsenal ( rue de Sully) nos propone, hasta el 29 de diciembre, una aventura a caballo entre la necrofilia, el fetichismo, la aventura solitaria y nocturna y el amor más apasionado y mortal: una historia de la bibliofilia, sus desvaríos, sus inconfesables secretos. La exposición parte de una vocación pedagógica muy simple: reconstruir una historia.
Concretamente la historia de los primeros ciento cincuenta años del ‘Boletín del bibliófilo’. Y, a través de esa aventura informativa, asistimos a un proceso mayor: la historia de ciento cincuenta años de una manía que, en el menor de los casos, desemboca en la locura de la posesión, y, en el peor, confina con el crimen.
Baroja reconstruye, en ‘las aventuras y mixtificaciones de Silvestre Paradox’, un caso límite que Buster Keaton o Groucho Marx hubiesen amado con locura: la biblioteca parece confinar con el más fastuoso de los desvanes y con la más fútil de las manías posesivas.
Flaubert nos habla de la fisonomía ‘taciturna y soñadora, triste y sombría’ de un pobre tipo que sólo tuvo un amor en su vida: los libros, Flaubert recuerda que ese melancólico personaje ‘apenas sabía leer’…
Se trata, sin duda, de casos límite. Pero… recorriendo esta exposición, el viajero podrá advertir que, en definitiva, no se trata de casos aislados. El mes de marzo pasado, un célebre librero, Pierre Beres, instalado en una dirección célebre, avenida de Friedlan, número 14, pagaba la suma de dinero más alta pagada, jamás, en Francia. Quizá en el mundo, por un libro: un millón doscientos mil francos 8 unos 23 millones de pesetas) por un ejemplar de la edición de los ‘Ensayos’, de Montaigne… La bibliofilia desemboca en la más turbulenta vida comercial.
Sin embargo, sería totalmente insensato pensar que el bibliófilo paga para acumular capital. Error absoluto.”
Article ( crònica des de Paris) de Juan Pedro Quiñonero en el diari ABC de Madrid, el 14 de desemjbre de 1984, a la pàgina 49, sobre una exposició que feien a Paris.
