Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

Frases sobre Bibliofília 349

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , , on 25/03/2014|

arts i bells oficis1

 

“ I el més sensible d’aquest panorama desolat és que la decadencia de les Arts del Llibre catalanes pateix de la manca de bons materials ultra la manca d’esperit d’empresa, i per regla general els nostres editors, impressors i gravadors no es senten emulats per l’empenta que àdhuc a les terres properes al pol porten les Arts Gràfiques. Arreu floreixen meravelles i encisos de tipografia, de gravat i de relligadura excepte a Barcelona. Vint o trenta anys enrera, els Aguiló, els Miquel i Rius, ‘L’Avenç’, iniciaren una depuració de l’art del relligat, i Barcelona pogué fer-

L'Avenç 1891

se veure amb les relligadures de luxe que produí sobretot la casa Vda. de Miquel i Rius. Avui aquesta relligadura d’alta condició deu haver minvat tant, si és que no ha mort del tot, que ja no se’n parla. No existeix cap revista dedicada a les arts gràfiques pròpiament dites, sinó algún butlletí de carácter rutinàriament profesional; no tenim cap revista d’art on les arts gràfiques es puguin manifestar en tota llur perfecció i varietat; i quan en teniem cap d’elles no es dignava fer una mica de lloc a la divulgació i enaltiment de tan important materia.

viuda miquel y rius

A aquest pas ho perdrem tot: mercats i dignitat, i els corredors de les cases editorials de Coïmbra i de Cuenca envaïran, amb mostraris perfectes de tipografia i gravats, aquesta Catalunya ja per tants altres cantons envaïda.

¿ Qui podría posar remei a aquesta degeneració de les nostres arts gràfiques si no ho fa la Cambra del llibre, tan ben dotada de diner i prerrogatives; segons es sent dir, tan copiosament organitzada, tan assentada i docta? Si la Cambra del Llibre no serveix per a posar remei a aquesta davallada d’agonitzant, qui, doncs, podrá fer-ho?. I si al capdavall hom troba el redemptor de les nostres Arts Gràfiques, aleshores ¿ arribarà a temps per a poder redimir…?. El món roda tan de pressa d’ençà de la guerra gran; els conqueridors són ja tants i tan destres; els pobles apetents esdevenen tan voraços i tan dintre la legalitat, que en un tres i no res els pobles mandrosos o baixos de sostre es poden trovar captant fora del mapa”.

 SACS, Joan: “ Les modernes Arts del Llibre a Catalunya”, a la rvta. Arts i Bells Oficis, octubre 1931, pp.182.

 

 

                       ♃        ♃        ♃

 

 

 

jun francisco pons leon

                                                                                   Juan F. Pons, llibreter a Zaragoza.

“ Un aviso para los bibliófilos que se empeñan en buscar las ‘perlas negras’. Creo que el libro antiguo – como el Buen Amor – no se busca; se encuentra. Mejor dicho, son los libros quienes nos encuentran, si los sabemos merecer.”

I quan diu ‘Perlas negras’, es refereix a llibres únics, llibres molt buscats, llibres que els bibliòfils buscan afanyadament. Jo no ho havia sentit mai, per aixó ho poso aquí perquè és possible que a més gent li passi igual.

 

Frase extreta d’una conferència de Juan F. Pons León, llibreter de Zaragoza, en el Curs sobre “Valoración y tasación del libro antiguo” fet a Jaca el 2009.

curso Jaca 2005

 

 

 

 

 

exbloguisquadrat2

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 347

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 12/03/2014|

“ Als començos d’aquest any ha nascut, al mateix temps que La Nova Revista, un agrupament d’amics, tots ells especialitzats en alguna branca de l’art d’imprimir, lliure de tota preocupació societària: “Els XII”, heus aquí el seu nom: vells de cor molt jove, joves que es troben bé al costat dels vells, de naixença aristocràtica, d’origen humil, de viure encalmat, d’intensa vida de treball; tots íntimament compenetrats pel mateix objecte, ens proposem esvair la llegenda boirosa, confusa, migrada, de bibliòfil de comèdia o de novella carrinclona i demostrar que en ple segle XX es poden trobar en una ciutat com Barcelona, dotze ciutadans disposats a redimir-la de les ires de Déu envers les tones de paper i de lletres inútils i estúpides que es malversen estèrilment, quan com a do preadíssim ens ha donat els materials per fer una de les més belles obres que poden sortir de mà d’home.

L’articulat a complir és breu:

Un cop l’any rebre els companys a casa i mostrar-los en el seu propi ambient i emplaçament les riqueses bibliofíliques que cadascú posseeixi, entenent per riquesa tot el que sigui un bell llibre.

Assistir un cop al mes a les reunions que es van donant a casa els companys amb l’objecte anteriorment exposat.

Per sorteig anual publicar el catàleg de les col·leccions privades, amb el màxim de detalls, a despesa del seu propietari.

Acollir en les reunions mensuals a tots els bibliòfils forans que no tinguin residència a ciutat i a qui naturalment interessaran aquestes visites.

Es de quotes, ni domicili social, ni conserge, ni papers timbrats, ni aprovacions; és a dir, el màxim de comoditats.

manuel rocamora                           Del article de Manuel Rocamora a Papyrus,nº 1(1936)

En”Els XII” s’hi troba la gamma més variada de les aficions: des de la cartolina de visita ( Manuel Rocamora) per alguns insignificant, fins el llibre d’hores ( Josep Escobet) riquíssim de miniatures, obsequi de prínceps i reis; des dels exquisits figurins ( Comtessa de Vilardaga) demostració de la vel·leitat femenina, als goigs ( Dr. Roca i Ballber) exemple abundant de la devoció popular catalana, de la imatgeria i de la impremta; des de l’austeritat de les Imitacions de Jesucrist ( Epifani de Fortuny), a la sumptuositat de les enquadernacions i edicions modernes ( Gustau Gili). Quina bella diversitat la de totes aquestes col·leccions; tant com les especialitzacions de Ramon Miquel i Planas amb el seu arsenal completíssim de materials per a la història del llibre, de Domènec Carles-Tolrà en la història de Catalunya, de Josep M. Carles-Tolrà en ciències exactes i rellotgeria, i les monografies d’Eduard Zaragoza i els interessamtíssims aplecs d’Oriol Martorell i Mossèn Jaime Barrera. Treballs de molts anys, de molta constància, de moltíssim interès, desconeguts per la majoria i que honorant altament la nostra ciutat, la posen al nivell cultural de les millors capitals del món”.

 

Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.

carles.tolra

 

 

 

“ Los libros antiguos han aumentado de precio en proporciones asombrosas en pocos años. La causa principal de esta carestía reside en el enorme consumo que de ellos hicieron y siguen haciendo las Universidades y los coleccionistas de Norteamérica.

biblioteca salvá

 

La biblioteca de Heredia, formada, como es sabido, por la integridad de la de D. Vicente Salvá, con algunas ediciones de importancia escasa efectuadas por su nuevo dueño, valdría hoy por lo menos diez veces más de lo que produjo al venderse. Los volúmenes que registra el último tomo del catálogo fueron vendidos a precios irrisorios. El librero francés M. Paul, encargado de la venta, tasaba los libros por docenas en la módica suma de 1 franco cada tomo, y al instante pasaba el volumen a ser propiedad de quien adicionaba 50 céntimos a esa cifra. Así se vendieron centenares de preciosos libros castellanos del siglo XVI, hoy dificilísimos de adquirir. La Biblioteca nacional acrecentó la sección de obras raras con algunas ediciones góticas de ‘La Celestina’ de esta venta.

celestina gotica

Hay que advertir que no todo es virtud ni amor al arte en los coleccionistas de libros raros. Sobreabundan entre ellos los que compran por puro negocio y van formando colecciones que venden luego en las salas del hotel Druot. La bibliofilia constituye hace muchos años, señaladamente en Paris, un procedimiento fructuoso para el empleo de economías y capitales grandes y chicos”,

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.

hotel druot 1

 

                                                             Hotel Druot a Paris

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 344

Posted in Bibliofília, Llibreries, Llibres, tagged , , on 08/02/2014|

“Ho recordo ara quan la poesia ha estat la primera a desaparèixer de les prestatgeries i s’ha quedat com la mercaderia més preada dels   llibreters d’ocasió, una altra espècie per desgràcia en extinció”.

 “L’aliment de l’ànima”, Joan Barril a El Periódico, abril 2013.

llibreria canuda a

 

 

 

               “ En otra ocasión conocí a un hombre que regentaba una de las librerías con títulos más escogidos y difíciles de encontrar que yo jamás haya visto: primeras ediciones de Joyce, de Dickens y de Jane Austen, de Conrad, algunas firmadas o dedicadas por sus autores; también rarezas descomunales, como – recuerdo – los únicos cuatro libros que publicara el misterioso y estrafalario Conde Stenbock, que logró escandalizar a Oscar Wilde. Aquellas piezas debían de tener unos precios elevadísimos, y sin duda no habría ninguno que quedara a mi alcance. Aun así, en parte por curiosidad y en parte por probar suerte, pregunté cuánto pedía por uno. La respuesta fue, tras arrebatármelo él de las manos, mirarlo con cuidado y exponerme las características excepcionales de aquella edición:’Este volumen no está en venta’. Al cabo de un poco más de ojeo pregunté por otro libro, y el proceso se repitió: el hombre – un hombre atildado, casi elegante – me lo cogió, lo acarició, me cantó sus excelencias y concluyó: ‘ No está en venta’. Lo mismo sucedió con todos los tomos por los que me interesé, y aunque en Inglaterra cierto tipo de reacciones resultan groseras, a la quinta no pude contenerme y le pregunté malhumorado:’¿Por qué no me dice cuáles están a la venta y así terminamos antes?. El hombre se inmutó un poco: pareció levemente herido en su profesionalidad. Me arrebató el último libro que yo había sacado, sopló del canto un polvo inexistente ( en verdad no había polvo en aquella librería, algo insólito) y contestó altanero: ‘ Oh, la mayoría de ellos, la mayoría de ellos, ¿ qué le parece? No voy a ir en contra de mi propio negocio’. Ante esa contestación, aún indagué acerca de dos o tres títulos más, pero siempre con el mismo éxito. ‘Desde luego hoy no es su día de suerte’, decía, ‘ese tampoco está en venta.

literatura y fantasma

 

               Luego supe, por uno de mis  colegas de Oxford, que aquel hombre iba justamente en contra de su negocio, o, mejor dicho, no tenía negocio por mucho que su establecimiento diera a la calle y en su puerta hubiera un letrero que rezaba Open, o bien Closed, según las horas. El individuo era un coleccionista tan fanático y orgulloso de sus posesiones que, tras hacerse con una de las mejores bibliotecas del país, no soportaba que no la viera nadie ni se admirara de ella, o tan sólo sus escasos conocidos que lo visitaban. En consecuencia había decidido hacerse pasar por librero a fin de disfrutar con el asombro y la codicia que sus exquisitos tesoros suscitaban en los transeúntes incautos o aspirantes a clientes. No era de extrañar que nunca nada estuviera en venta”.

 

Del llibre d’articles: Literatura y fantasma, i del capítol anomenat: “ El mal imaginativo” , de Javier Marías, a Alfaguara, Madrid, 2001. Però he d’afegir que jo el llibre no el tinc ni l’he llegit, vaig trovar  tot això en el vlok Espai de llibres, i l’he posat a la cua perquè crec que valdrà la pena.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 341

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, tagged , , on 27/12/2013|

carles rahola

 

“Citarem ràpidament algunes d’aqueixes víctimes il.lustres del llibre, enc que només sigui per a l’exemplaritat dels qui, desconeixent el seu valor i la seva transcendència, senten envers ell, en la seva tristíssima ignorància, indiferència o menyspreu.

 De l’abat Claudi Goujet ( 1697-1767), historiador, es conta que va morir de pena, després d’haver venut, per atzars de la vida, la seva biblioteca, en la qual havia arribat a reunir pacientment deu mil volums.

richard brunck

 

El filòleg Ricard Brunck (1729-1803), que es va veure obligat a despendre’s dels seus llibres, es posava a plorar cada cop que algú citava alguns dels seus autors dilectes.

De la Bedoyère havia aconseguit aplegar, durant vint anys, una col.lecció de llibres i estampes de la República francesa, i va haver de vendre-la. Penedit d’haver-se’n desfet, sold va poder recuperar-la després de tants sacrificis, que s’ha dit si varen ésser la causa de la seva mort.

Gaupil, professor de botànica a París, va morir de desesperació en veure la seva biblioteca saquejada per la multitud; la multitud de tots els pobles i de tots els temps, que, en dies de revolta, ha destruït tresors bibliogràfics acumulats pels segles. El mateix va esdevenir a Calmet du Rascel, que, en la revolució del 1831, va veure els seus llibres impíament llançats al Sena.

També es conta del savi italià Urceu que, després d’haver treballat una nit en la seva biblioteca, va oblidar-se d’apagar la llàntia, i el foc va destruir els seus papers i els seus llibres. Ell va llençar-se en mig de les flames per a salvar-los, i acabat va fugir errabund pels boscos…

Conegut és el cas de Lanwers, que passava tota mena de privacions per a poder enriquir la seva biblioteca, i la mort va trobar-lo amb l’esguard fix en els seus llibres: no havia volgut despendre’s d’un sol per a canviar-lo per un tros de pa.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 16.

 

 

“ El Mercader de Láminas: es aquel que compra libros antiguos con el fin de extraer las ilustraciones, venderlas y vivir de ello. Tras de si va dejando cadáveres de libros ya desfallecidos y disminuyendo el número de ejemplares vivientes. Su alegría es nuestra tristeza. ¡ Lloremos por un Quijote ilustrado por Doré¡.

Bestias Libreras: el término ‘bestias libreras’ fue expelido por la prodigiosa mente de Ramón G. de la S. para designar lo innominado. Lo más extremo en el planeta de los viejos libros. Estas bestias, como alguna de las del Apocalipsis, están en un ser-no ser; así que las ha habido, y puede que quede alguna. Bestia librera fue don Marcelino Menéndez Pelayo. También lo fue el ínclito abogado y político Francisco Silvela que, después de ver agarrotar a su última cliente, retiróse al amparo de quince mil volúmenes, antes de pasar definitivamente ad patres. Otra bestia librera fue el Marqués de Jerez de los Caballeros, calificado de ‘único bibliófilo español’ por el malicioso ‘Bibliophile Jacob’. 

paul lacroix

 

Su tremenda biblioteca, en la que falleció a resultas de una caída cuando intentaba extraer un volumen de la quinta estantería, subido en una endeble escalera, cayó en poder del magnate norteamericano Huntington y, por ende, a la Hispanic Society, en una tragedia que el propio Menéndez Pelayo comparó a la pérdida de las colonias. El carácter del Marqués fue tildado por sus contemporáneos de munificiente y, a la vez, mezquino. Entre nuestros contemporáneos hay algunas bestias libreras que no se comoverían ni ante la 

catilina salustio ibarra

 

posesión de un ejemplar del Salustio impreso por Ibarra, del que se dice que es la joya de la imprenta española. Esos tales, para quienes la primera edición del Romancero Gitano, con la orteguiana tipografía de la revista de occidente es causa de tanta emoción como la posesión de un ejemplar autógrafo de Lafuente Estafanía o Pérez y Pérez. Así pues, ante el devoto emocionado se ha oído decir:’ No me diga¡. Así que… ¡ una primera de Juan Ramón¡,… ¡ vaya, vaya¡’ … seguido de una risa infernal. En último lugar, mencionaremos la absoluta heterodoxia de los pirómanos de libros, bien sean aquellos cenobitas salvajes que acabaron con la biblioteca de Alejandría, o más modernamente los mozos de las SA, o los ideologizados golfos de tea y gasolina que convirtieron en cenizas magníficas bibliotecas en la España de la segunda República. Podemos llegar aún más cerca en el tiempo con el recuerdo de alguna de aquellas nuestras abuelas que, en pillándote leyendo un libro, te lo arrancaban de las manos y lo entregaban a las llamas de la cocina. Al final, los libros resultan ser amados con un amor sin medida que, como toda pasión, causa víctimas”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 337

Posted in Bibliofília, Llibres, tagged , , , on 30/10/2013| 3 Comments »

kama sutra persa 2                kama sutra persa 3

 

               “ El Kamasutra no és només un llibre de postures sexuals, és tot un acte social.

               I és així. Miguel Huguet, el creador d’aquesta empresa-concepte, tal com diu ell, és un bibliòfil. I resulta que a Espanya n’hi ha més, de bibliòfils. Uns 2.000. I els molt entremaliats formen un mercat ‘petit, selecte i elevat’. Huguet ho sap perquè ja elaborat un estudi de mercat i ha arribat a la conclusió que hi ha una gran concentració de llibres religiosos, simbòlics, amb il.lustracions molt boniques però… menys ‘artístiques’. La menció de la paraula artística en aquell moment em duu a la memòria, no sé perquè, quan en les pel.lícules a una noia la porten a un estudi de fotografía i li diuen que si vol ser actriu, ja que val, s’ha de fer unes fotos ‘artístiques’. I així acaba la protagonista, com en la página 15 del volum que tinc davant dels meus ulls.

kama sutra persa 4

 

               El llibre en qüestió és una edició facsímil del Kamasutra persa, acuradíssima, una edició d’uns quants exemplars, tal com ens explica Xavier Hernández, profesor de persa i especialista en Pròxim Orient a la Universitat de Barcelona. ‘Que no és un mer llibre de postures sexuals’, asegura. Parla de tantrisme, d’elements paisatgístics, de l’expressió de les cares, de la humitat… De la humitat? Ara va de bo, penso. Palau i cortinatges vermells, jo sabia que això no podía fallar. Que no, que la humitat és important per a la conservació dels manuscrits, que no s’han de banalitzar aquestes coses, i Hernández parla de la invasió mongola, del govern de l’Iran, de l’imperi persa i, sobretot, que no es tracta d’un llibre de meres postures sexuals.

               I què és, aleshores? Doncs un acte social. Sexual? No, no, social. Es tracta d’’un llibre que parla de la pietat religiosa, de l’art de viure, de com tractar una dona…’ . Doncs jo pensaba que sobretot anava de sexe. ‘… I del plaer sexual’. Per fi, ara sí que va de bo, pensó jo.

              Mínim 5.000 euros.

              I és just llavors quan torna Miguel Huguet i ens explica que el tiratge de l’obra és de 300 exemplars per a l’estranger i 300 exemplars per a Espanya. Que hi ha una edició gravada en or pur i que costa molta pasta. Que els principals col.leccionistes de llibres antics s’hi gasten de 5.000 euros cap amunt. I llavors ens fa una explicació sobre el sistema de subvencions a les quals ha accedit per a la creació de l’empresa. I tot això a l’hora de l’aperitiu.

kama sutra persa 1

 

 

               Després torna a parlar de l’Apocalipsi de Sant Joan, de les cent unitats dels facsímil gravat  en or pur i de la demanda que necesita ser coberta. impressiona, i més entre les volutes cassetonades de l’amfiteatre del palau en el qual ens trobem.

                Llavors ens passen el llibre i ens sentim com Moisès amb les taules de la llei, en plena revelació. ‘Cada exemplar està signat davant acta notarial’, ens expliquen. ‘És la millor impressió i la millor termoestampació’, ens segueixen dient. El paper està envellit, la pell, tractada… és gairebé un acte de fetitxisme, penso.

               Però llavors el bibliòfil se’ns acosta i fa una confessió. ‘A mi, per la meva edat, la il.lustració que més m’agrada és l’última’. Es tracta d’un senyor gran, amb els cabells blancs, en una elegant i explícita postura amb una jove persa. Tots riem.

               Quan surto del palau és migdia. Feina i plaer. Coses que et passen quan fas cròniques”.

 

              “Llibres que són objecte de fetitxisme”, per Lucía Lijtmaer a Público.es del 24 de març de 2011.

 

——-

 

               “ La mística del libro, sobre todo del libro viejo, se revela como una de estas sutiles formas de estupidez militante y disfrazada, como no, de sabiduría. Ya la palabra ¡’bibliófilo’ es una palabra fea; es como decir perrófilo o gatófilo, son palabras monstruosas, deformes, mostrencas. Pero es lo que hay para designar al amante de los libros, es decir, al que mantiene con ellos una seria relación, más allá del uso y disfrute razonable; el que los ama y posee, y quiere más de eso mismo. Una vez inoculado el virus, la enfermedad se desarrolla como ‘bibliophilia perennis’. Es incurable. No hay exorcismo que pueda con este demonio. Realmente, el individuo no ha sido afectado más que de mitomanía pero, esta vez, relacionada con uno de los objetos para los que toda fabulación es poca: el libro”.

              Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 336

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, Llibres, tagged , , , on 20/10/2013| 3 Comments »

cercle librairie1

               “Los nostres llibreters-estampers, des de la introducció de la Estampa en nostra ciutat, no volgueren anar a la rera-çaga de sos confrares de París en lo de posar marca própria en sos llibres.

               Una ullada donada al benemèrit Cercle de la Llibrería Francesa acompanyats de la obra de Monsieur Delalain ‘Inventaire des Marques d’Imprimeurs et de Libraires de la Collection du Cercle de la Librairie’, nos posa en antecedents per a poder-nos orientar en aquest afer bon xich interessant per la nostra terra.

cercle librairie2

               Lo dit Cercle té arxivades unes 2798 Marques. D’elles, la més antiga es la de Cristòfol Arnold, de Venecia en 1478. Segueix en antiguitat la d’Ulrich Géring, de París, en 1480. Nosaltres demanàm des d’ací lo tercer lloch per a Barcelona, ja que pot presentar la Marca d’en Pere Miquel, en 1494. Li segueix Lyó en 1500, Rouen en 1505, etc., etc.

              En la obra de Mr. Delalain, al parlar d’Espanya no més n’inventaría 36, tocantne a Barcelona 7. Avuy sols donarèm la llista dels llibreters y estampers dels quals tením noticia d’haver usat Marques, guardant per altyra oportunitat lo donarne les que tením ja fotogravades apunt d’estampar.”

cercle librairie3

               Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

l'arxiu batlle

lucano1

               “ Dice la leyenda que un día Gerbert d’Aurillac, o sea Silvestre II, el Papa del año Mil, consumido por su amor por los libros, compró un inhallable códice de la Farsalia, de Lucano, a cambio de una esfera armilar de cuero. Gerbert no sabía que Lucano no pudo terminar su poema por culpa de Nerón, que le había invitado a cortarse las venas. De tal manera que, al recibir el precioso manuscrito, lo halló incompleto. Todo buen amante de los libros, después de haber cotejado un códice, si lo encuentra incompleto, no hace sino devolverlo al librero. Gerbert, para no privarse al menos de la mitad de su tesoro, decidió mandarle a quien le había entregado el códice, no la esfera entera, sino la mitad.

esfera armilar

               Para mi esta historia es admirable, pues nos dice claramente qué es la bibliofilia. Gerbert, por cierto, quería leer el poema de Lucano – y esto ya nos dice mucho del amor por la cultura clásica en esos siglos que nos empeñamos en considerar oscuros-. Pero si ése hubiese sido su único deseo, habría pedido prestado el libro; él, en cambio, quería poseer esos folios, tocarlos, olerlos quizás cada día y sentirlos como algo propio. Y cuando un bibliófilo, tras haber tocado  y olido, se percata de que su libro es manco, por más que le falte sólo el colofón o una simple hoja de errata, tiene la sensación de un coitus incorruptus. Que el librero le mande de vuelta el dinero ( o acepte la mitad de la esfera armilar) no remedia, sin embargo, su dolor; él sabe que podría haber tenido en sus manos la primera edición, con márgenes amplios y sin manchas ni hojas apolilladas; su sueño se desvanece; sus manos sostienen un libro discapacitado, mutilado; ninguna indulgencia al politically correct podrá convencerlo de que debe amar a esa criatura desventurada. La bibliofilia es ciertamente el amor por los libros, aunque no necesariamente por su contenido. Claro que hay bibliófilos que coleccionan por temas e incluso leen los libros que adquieren. Pero para leer todos esos libros hay que ser un ratón de biblioteca. El bibliófilo, aun cuando se interese por el contenido, desea ante todo el objeto y, si es posible, el primero que haya salido de los tórculos de la imprenta. Hasta tal punto que hay bibliófilo que, teniendo en sus manos un libro intonso, no cortan sus hojas para no violar el objeto que han conquistado”.

 

Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

intonso1

   Imatge a Mediavueltahttp://www.mediavueltadigital.com/2012/04/novedades-libros-intonsos.html

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 335

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , , on 07/10/2013| 2 Comments »

barraques1sta mònica

               “  En sortir un altre llibre la gent, en quantitats gairebé sempre ridícules, entra en possessió d’un dels més complexos i heterogenis productes de la intel·ligència i el treball humà sense fer-ne com qui diu esment, sense que li passi pel cap de meditar, abans d’obrir les pàgines, ço que suposa la realització espiritual i material de l’obra que té a les mans. El llibre comença a llegir-se, s’acaba o no i l’oblit novament l’arrecona en algun polsós prestatge de biblioteca particular, sense cap altre mèrit que el purament fisiològic hereditari, o en la indiferència absoluta d’una amplíssima biblioteca pública plena de bustos de ‘senyors donants’ que gairebé sempre varen fer la donació per tenir dret al bust, o en veïnatge repulsiu entre pamflets i publicacions pornogràfiques es perd en les barraques de Santa Mònica,

barraques2 sta mònica

               Del cultiu gairebé espontani dels fustatges canadencs a les complicadíssimes destil·lacions de les anilines; de la gestació espiritual, a voltes també dolorosa, de l’autor, al treball fastigosament mecànic de doblegar les planes; de l’adaptació acurada de l’il·lustrador en emmotllament i compenetració intensa amb la literatura, al guillotinat i escantellat dels fulls; del relligador al repartidor, si n’hi ha de distàncies i de diferències ¡ Totes aquestes activitats, tots aquests treballs, totes aquestes intel·ligències i especialitzacions han d’ésser posades en joc, s’han de combinar i ajudar per crear al llibre més insignificant, aquestes i moltes d’altres: essent impossible la perfecció summa, és perfectament comprensible que quan la plasmació arriba a un grau màxim d’interès i es crea un bell llibre, neixi la passió amb tots els seus defectes i qualitats, amb tots els vicis i totes les virtuts, i amb la passió al bell llibre neix el bibliòfil ¡

               Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.

sunyol a La Nova Revista abril 1927

                                            Dibuix de Sunyol a La Nova Revista d’abril de 1927.

               “ En casi la mayoría de los casos, el comienzo de una biblioteca que con el paso de los años llegará o no a estar especializada, en el tema objeto de la profesión de su dueño o materias diferentes pero muy queridas, es la infancia. En ese período de nuestras vidas, quedan nítidamente grabadas las líneas maestras de nuestro comportamiento futuro, y si durante esos años el amor por los libros ha sido inculcado con cariño y buenas orientaciones, el resultado será muy obvio, no sólo por los inmediatas resultados académicos, sino por el deseo de conservar los libros, los tebeos, los recortes de revistas y en general todo el material impreso. De todos es conocida la tendencia infantil a coleccionar cuanto cae en sus manos. Pero como todo, requiere un esfuerzo y ciertas orientaciones, en este caso de los mayores.

               Hace años estas consideraciones hubieran resultado inoperantes, pero hoy es perfectamente posible ir haciendo una biblioteca desde muy niño. La edición de libros infantiles y juveniles coleccionables, es una realidad en cualquier país. El fomento de esta actividad, se ve reforzado por la necesidad académica de superar unos estudios mínimos cada vez más avanzados y si bien algunos, pesimistas piensan que la cultura de la imagen eliminará a la impresa, lo cierto es que se complementan”.

                Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com.es/2009/05/los-principios.html

(fotos Sta. Mònica a Barcelofília)

Read Full Post »

62ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona?

Posted in Bibliografia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , on 20/09/2013| 5 Comments »

Dibuix2b

És veritat què avui s’inicia la 62ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona ?.

            Ningú ho diria.

            A la web del Gremi de Llibreters de Vell no diuen ni piu, a La Vanguardia no he vist cap anunci ni res de res.

Dibuix3unllibre

            En El Periódico surt alguna cosa, no gaire, i a Timeout i en una pàgina de l’Ajuntament i a Quèllegeixes surt el mateix, que es fa una Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, sense Cartell, ni quines llibreries hi ha. En alguns llocs sembla que surt perquè coincideix amb la Merçé i  ho afegeixen com un acte més de la Festa Major de Barcelona.

            Ens indiquen dies, horari i lloc i poca cosa més.

Dibuix4llibreria

            En alguns dels llocs que donen la notícia crec que no hi van gaire, perquè quasi tots repeteixen el mateix i diuen que entre d’altres coses es pot “remenar”, “tocar el piano” que diuen alguns llibreters de vell a  qui no els hi agrada massa això del tria i remena.

            Crec que hi ha entre 35 i 36 parades, menys que a la Fira de València passada y menys que a la de Madrid.

Dibuix1b2

            Escriuen que hi ha llibreries catalanes i d’altres llocs d’España convidades, crec que això de convidades ho haurien de confirmar perquè crec que una de les causes de que quasi cada any el número de llibreries vagi baixant és perquè, diuen els llibreters, cobren molt per les parades, que els hi surt molt car vendre llibres en aquesta Fireta.

            Malgrat tot hi aniré ,al menys dues vegades, i intentaré triar i remenar mentre em deixin tocar el piano i segur que trobaré alguna cosa per comprar.

            Sort.

Dibuix5senyora

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 332

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged , , , on 25/08/2013|

del amor al libro

 

“Llibre, amich el més fidel,

Sempre obert al qui’t demana:

Llibre que, essent obra humana,

Sembles vinguda del Cel;

Tu, qu’en les hores de dol,

de sofriment y tristesa,

al malalt dones consol

y al defallit fortalesa.

Amich que lo qu’avuy dius

Ho dius sempre, a totes hores,

que si’s vol riure tu rius,

Que si’l cor plora tu plores;

Que com a bon confident

Ensenyes y corretgexes,

Qu’enlayres el pensament

Y nous móns li descobrexes:

Font qu’al més assedegat

La set de saber mitigues:

Llibre amich, Llibre sagrat,

Benehit per sempre sigues”.

 

            Poesia d’Apel.les Mestres, que amb motiu de publicar-se el llibret de Viada y        Lluch: Del Amor al Libro. Aforismos rimados, s’hi va incloure, l’any 1927, a Barcelona.

argila 1

 

               “ Los libreros también coinciden en que un libro nunca pierde valor, sino que, a largo plazo, puede aumentar su precio considerablemente:’Hace pocos días compré una biblioteca a un particular que la había heredado de su padre – afirma O.-; cada libro le costó 1,2 euros y ahora esos volúmenes pueden venderse a 60 euros’. F. señala que hace años vendió una revista difícil de encontrar por 150 euros y ahora la ha recomprado a su propietario por cinco veces más y ‘ todavía- asegura- se pueden obtener beneficios de ella. F. dice además que hay coleccionistas que especulan con los libros, que compran para vender más tarde a un precio superior, ‘aunque esto lo hacen más por entretenimiento que por beneficio económico’.

argila 2

 

               El precio del libro lo fija el propietario, él decide su valor. ‘Antes de la llegada de Internet – dice O.- el mismo libro podía tener un precio muy bajo en Barcelona y uno muy alto en Bilbao, pero ahora el cliente puede comparar tarifas a través de la red y eso provoca que los precios sean más competitivos’. En cualquier caso, el valor de un libro se fija en función de muchos aspectos, como pueden ser el estado del ejemplar, la época en que haya sido publicado o la tirada que tuvo ese título. Entre los libros más preciados están los incunables ( publicados desde el nacimiento de la imprenta hasta 1499), las primeras ediciones – actualmente en Catalunya están muy buscadas las de Salvat papasseit, que pueden alcanzar los 2.500 euros – y los manuscritos.

              A su precio de mercado hay que añadir el valor sentimental que el libro tenga para el librero. M.R. – de la librería Studio –  afirma que ‘cuando tenemos cariño a un libro y un cliente pregunta por él, lo pasamos mal y a veces rehusamos deshacernos de él por el miedo a no volverlo a ver más, aunque eso signifique vender menos’ “.

argila 3

 

               Article: “Els avantatges de la tauleta d’argila”, de Jacinto Antón, a  Extra Sant Jordi del 22 d’abril de 2010 a El País. (article amb, crec, un error molt greu per algú que escriu sobre aquest tema, una persona que escriu sobre això  no pot posar ho de l’any 1499 parlant d’incunables).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 329

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, tagged , , , on 26/07/2013|

         

              “Son molts los qui en los llibres hi han trobat la clau de son benestar, y al dir axò no entenèm parlar d’aquells qui ne trauen lo such material, fentne una mercancía, o escrivint xavacaneríes ridícoles per a editors més ridícols encara, sinó que parlàm per aquells qui freturant de més conexements per a que’ls endolcescan l’esperit y los façan més passadora la existencia, cercan en lo llibre la pedra filosofal que’ls done la sensació del bell viure, sens tels que’ls enterbolescan la visió delectable del bon observador de la naturalesa.

              Un dels distintius característichs del home civilisat es lo desigt innat de saber. Des d’aquestes dues finestrelles dels ulls volèm guaytar tot lo que volta a nostre entorn, y quant més educat tením l’esperit, més fretura sentím de volerho analizar tot,mes moltes vegades no recordantnos que no som més que un brí d’herba, des d’aquest brí voldríam midar tot l’infinit, y nos atrevím a negar tot allò que no pot capir nostra superlativa petitesa.

              No vulgàm tafanejar l’infinit, contemtèmnos en admirar contemplativament aquesta creació de la qual for,àm part y enlayrantnos an nostre excels poeta Verdaguer, digàm ab ell:

‘ Al cim d’un promontori qui domina

            Les ones de la mar

Quan, cayent del migdía, ‘l sol declina.

            Me’n pujo a meditar.

A la claror d’aquexa llàntia encesa

            Contemplo mon no-res

Contemplo’l mar, y’l cel, y sa grandesa

            M’axafa com un pes.

              Reconcentrèmnos, y cerquèm la manera de polir aquest diamant que Déu ha posat en nosaltres. Per ajudar a enlayrarnos en aquest sentit no hi ha com un bon llibre. ¡ Un bon llibre ¡ Santa paraula. Un bon llibre es lo millor amich que pot tindre l’home.

             Article:“La atracció del llibre” per Joan Bta. Batlle  Catàlegs 1-49( octubre 1926).

               “ Muchas librerías anticuarias han cerrado sus puertas en los últimos años en Barcelona por el alza de los alquileres. La antigüedad, el estado de conservación y el valor sentimental intervienen en la fijación del precio.

              Los libreros de Barcelona coinciden en sus opiniones sobre el negocio de los libros de viejo: ‘ es un medio precario pero seguro, con el que se puede subsistir’, explican los libreros consultados. Abrir una tienda de libros antiguos no es fácil, dado que requiere tener un fondo muy amplio para empezar a vender; por esa razón en los últimos años no se ha abierto ningún establecimiento nuevo en Barcelona.

llibreria casals

            En cambio, ‘ sí que ha habido libreros que han echado el cierre a sus tiendas porque los alquileres de los locales son muy altos y les sale más rentable trasladarse a un almacén y vender sus libros a través de internet’, explica A.O. del Gremi de Llibreters de Vell, y propietario de la librería Casals. A.R., dueño de Els llibres del Tirant, tiene uno de los catálogos de libros más preciados de Barcelona y, en vez de venderlos a través de tienda, prefiere hacerlo en su despacho en la calle Muntaner de Barcelona, donde atiende a sus clientes con cita previa:¡lo hago – explica R., por comodidad’.

els llibres del tirant

           

              Un librero tiene una facturación media de entre 6.000 euros y 10.000 euros mensuales ( contando la venta de libro antiguo y de ocasión), aunque  A.O. matiza que algunas librerías sólo se mantienen con la venta de volúmenes de ocasión, por lo que su facturación no supera los 3.000 euros mensuales. M.R. – antiguo propietario de la librería Studio de la calle Aribau de Barcelona – explica que hay una gran diferencia entre un librero y un comerciante: ‘El primero espera el momento oportuno para vender un libro; el comerciante, en cambio, tiene prisa por vender su catálogo al precio que sea’.

llibreria studio

               Una librería anticuaria es, por norma general, un negocio familiar. Son pocos los que deciden abrir una tienda de este tipo; lo normal es que el local tenga varias décadas de historia. La librería Studio es un ejemplo de negocio familiar: R. abrió sus puertas hace aproximadamente 40 años y cuando se jubiló cedió el negocio a su esposa. ‘En el futuro – asegura – será mi hija la que se encargue de todo esto’.

llibreria sol i lluna

              La librería anticuaria Farré, en cambio, tiene un perfil diferente. JMF adquirió la librería de la calle Canuda de la capital catalana hace 15 años y ha conseguido crear una estructura empresarial con nueve empleados y una venta activa en tienda, almacén, internet y ferias. Entre sus clientes se encuentran entidades públicas y privadas interesadas en formar su propia colección de libros antiguos. En su caso, la facturación mensual es superior a la media habitual. O. empezó en el negocio de las antigüedades y en 1986 decidió abrir con su esposa la librería Casals en la calle Aribau de Barcelona. R. abrió su despacho- Els llibres del Tirant- hace ocho años, aunque lleva más de dos décadas dedicado al mundo de los libros”.

                Article: “Els avantatges de la tauleta d’argila”, de Jacinto Antón, a  Extra Sant Jordi del 22 d’abril de 2010 a El País.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »