“ I el més sensible d’aquest panorama desolat és que la decadencia de les Arts del Llibre catalanes pateix de la manca de bons materials ultra la manca d’esperit d’empresa, i per regla general els nostres editors, impressors i gravadors no es senten emulats per l’empenta que àdhuc a les terres properes al pol porten les Arts Gràfiques. Arreu floreixen meravelles i encisos de tipografia, de gravat i de relligadura excepte a Barcelona. Vint o trenta anys enrera, els Aguiló, els Miquel i Rius, ‘L’Avenç’, iniciaren una depuració de l’art del relligat, i Barcelona pogué fer-
se veure amb les relligadures de luxe que produí sobretot la casa Vda. de Miquel i Rius. Avui aquesta relligadura d’alta condició deu haver minvat tant, si és que no ha mort del tot, que ja no se’n parla. No existeix cap revista dedicada a les arts gràfiques pròpiament dites, sinó algún butlletí de carácter rutinàriament profesional; no tenim cap revista d’art on les arts gràfiques es puguin manifestar en tota llur perfecció i varietat; i quan en teniem cap d’elles no es dignava fer una mica de lloc a la divulgació i enaltiment de tan important materia.
A aquest pas ho perdrem tot: mercats i dignitat, i els corredors de les cases editorials de Coïmbra i de Cuenca envaïran, amb mostraris perfectes de tipografia i gravats, aquesta Catalunya ja per tants altres cantons envaïda.
¿ Qui podría posar remei a aquesta degeneració de les nostres arts gràfiques si no ho fa la Cambra del llibre, tan ben dotada de diner i prerrogatives; segons es sent dir, tan copiosament organitzada, tan assentada i docta? Si la Cambra del Llibre no serveix per a posar remei a aquesta davallada d’agonitzant, qui, doncs, podrá fer-ho?. I si al capdavall hom troba el redemptor de les nostres Arts Gràfiques, aleshores ¿ arribarà a temps per a poder redimir…?. El món roda tan de pressa d’ençà de la guerra gran; els conqueridors són ja tants i tan destres; els pobles apetents esdevenen tan voraços i tan dintre la legalitat, que en un tres i no res els pobles mandrosos o baixos de sostre es poden trovar captant fora del mapa”.
SACS, Joan: “ Les modernes Arts del Llibre a Catalunya”, a la rvta. Arts i Bells Oficis, octubre 1931, pp.182.
♃ ♃ ♃
Juan F. Pons, llibreter a Zaragoza.
“ Un aviso para los bibliófilos que se empeñan en buscar las ‘perlas negras’. Creo que el libro antiguo – como el Buen Amor – no se busca; se encuentra. Mejor dicho, son los libros quienes nos encuentran, si los sabemos merecer.”
I quan diu ‘Perlas negras’, es refereix a llibres únics, llibres molt buscats, llibres que els bibliòfils buscan afanyadament. Jo no ho havia sentit mai, per aixó ho poso aquí perquè és possible que a més gent li passi igual.
Frase extreta d’una conferència de Juan F. Pons León, llibreter de Zaragoza, en el Curs sobre “Valoración y tasación del libro antiguo” fet a Jaca el 2009.
Biblioaprenent 