“ En sortir un altre llibre la gent, en quantitats gairebé sempre ridícules, entra en possessió d’un dels més complexos i heterogenis productes de la intel·ligència i el treball humà sense fer-ne com qui diu esment, sense que li passi pel cap de meditar, abans d’obrir les pàgines, ço que suposa la realització espiritual i material de l’obra que té a les mans. El llibre comença a llegir-se, s’acaba o no i l’oblit novament l’arrecona en algun polsós prestatge de biblioteca particular, sense cap altre mèrit que el purament fisiològic hereditari, o en la indiferència absoluta d’una amplíssima biblioteca pública plena de bustos de ‘senyors donants’ que gairebé sempre varen fer la donació per tenir dret al bust, o en veïnatge repulsiu entre pamflets i publicacions pornogràfiques es perd en les barraques de Santa Mònica,
Del cultiu gairebé espontani dels fustatges canadencs a les complicadíssimes destil·lacions de les anilines; de la gestació espiritual, a voltes també dolorosa, de l’autor, al treball fastigosament mecànic de doblegar les planes; de l’adaptació acurada de l’il·lustrador en emmotllament i compenetració intensa amb la literatura, al guillotinat i escantellat dels fulls; del relligador al repartidor, si n’hi ha de distàncies i de diferències ¡ Totes aquestes activitats, tots aquests treballs, totes aquestes intel·ligències i especialitzacions han d’ésser posades en joc, s’han de combinar i ajudar per crear al llibre més insignificant, aquestes i moltes d’altres: essent impossible la perfecció summa, és perfectament comprensible que quan la plasmació arriba a un grau màxim d’interès i es crea un bell llibre, neixi la passió amb tots els seus defectes i qualitats, amb tots els vicis i totes les virtuts, i amb la passió al bell llibre neix el bibliòfil ¡
Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.
Dibuix de Sunyol a La Nova Revista d’abril de 1927.
“ En casi la mayoría de los casos, el comienzo de una biblioteca que con el paso de los años llegará o no a estar especializada, en el tema objeto de la profesión de su dueño o materias diferentes pero muy queridas, es la infancia. En ese período de nuestras vidas, quedan nítidamente grabadas las líneas maestras de nuestro comportamiento futuro, y si durante esos años el amor por los libros ha sido inculcado con cariño y buenas orientaciones, el resultado será muy obvio, no sólo por los inmediatas resultados académicos, sino por el deseo de conservar los libros, los tebeos, los recortes de revistas y en general todo el material impreso. De todos es conocida la tendencia infantil a coleccionar cuanto cae en sus manos. Pero como todo, requiere un esfuerzo y ciertas orientaciones, en este caso de los mayores.
Hace años estas consideraciones hubieran resultado inoperantes, pero hoy es perfectamente posible ir haciendo una biblioteca desde muy niño. La edición de libros infantiles y juveniles coleccionables, es una realidad en cualquier país. El fomento de esta actividad, se ve reforzado por la necesidad académica de superar unos estudios mínimos cada vez más avanzados y si bien algunos, pesimistas piensan que la cultura de la imagen eliminará a la impresa, lo cierto es que se complementan”.
Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.
http://hobbiesyaficciones.blogspot.com.es/2009/05/los-principios.html