Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibreries’ Category

“Ho recordo ara quan la poesia ha estat la primera a desaparèixer de les prestatgeries i s’ha quedat com la mercaderia més preada dels   llibreters d’ocasió, una altra espècie per desgràcia en extinció”.

 “L’aliment de l’ànima”, Joan Barril a El Periódico, abril 2013.

llibreria canuda a

 

 

 

               “ En otra ocasión conocí a un hombre que regentaba una de las librerías con títulos más escogidos y difíciles de encontrar que yo jamás haya visto: primeras ediciones de Joyce, de Dickens y de Jane Austen, de Conrad, algunas firmadas o dedicadas por sus autores; también rarezas descomunales, como – recuerdo – los únicos cuatro libros que publicara el misterioso y estrafalario Conde Stenbock, que logró escandalizar a Oscar Wilde. Aquellas piezas debían de tener unos precios elevadísimos, y sin duda no habría ninguno que quedara a mi alcance. Aun así, en parte por curiosidad y en parte por probar suerte, pregunté cuánto pedía por uno. La respuesta fue, tras arrebatármelo él de las manos, mirarlo con cuidado y exponerme las características excepcionales de aquella edición:’Este volumen no está en venta’. Al cabo de un poco más de ojeo pregunté por otro libro, y el proceso se repitió: el hombre – un hombre atildado, casi elegante – me lo cogió, lo acarició, me cantó sus excelencias y concluyó: ‘ No está en venta’. Lo mismo sucedió con todos los tomos por los que me interesé, y aunque en Inglaterra cierto tipo de reacciones resultan groseras, a la quinta no pude contenerme y le pregunté malhumorado:’¿Por qué no me dice cuáles están a la venta y así terminamos antes?. El hombre se inmutó un poco: pareció levemente herido en su profesionalidad. Me arrebató el último libro que yo había sacado, sopló del canto un polvo inexistente ( en verdad no había polvo en aquella librería, algo insólito) y contestó altanero: ‘ Oh, la mayoría de ellos, la mayoría de ellos, ¿ qué le parece? No voy a ir en contra de mi propio negocio’. Ante esa contestación, aún indagué acerca de dos o tres títulos más, pero siempre con el mismo éxito. ‘Desde luego hoy no es su día de suerte’, decía, ‘ese tampoco está en venta.

literatura y fantasma

 

               Luego supe, por uno de mis  colegas de Oxford, que aquel hombre iba justamente en contra de su negocio, o, mejor dicho, no tenía negocio por mucho que su establecimiento diera a la calle y en su puerta hubiera un letrero que rezaba Open, o bien Closed, según las horas. El individuo era un coleccionista tan fanático y orgulloso de sus posesiones que, tras hacerse con una de las mejores bibliotecas del país, no soportaba que no la viera nadie ni se admirara de ella, o tan sólo sus escasos conocidos que lo visitaban. En consecuencia había decidido hacerse pasar por librero a fin de disfrutar con el asombro y la codicia que sus exquisitos tesoros suscitaban en los transeúntes incautos o aspirantes a clientes. No era de extrañar que nunca nada estuviera en venta”.

 

Del llibre d’articles: Literatura y fantasma, i del capítol anomenat: “ El mal imaginativo” , de Javier Marías, a Alfaguara, Madrid, 2001. Però he d’afegir que jo el llibre no el tinc ni l’he llegit, vaig trovar  tot això en el vlok Espai de llibres, i l’he posat a la cua perquè crec que valdrà la pena.

Read Full Post »

 

Augustine, Saint, Bishop oh Hippo De civitate Dei Rome Sweynheym-Pannartz 1468             Bible Venice Aldo Manuzio 1497

“ És el convenciment que una vida sense llibres seria tan impensable com una vida sense amistat, amor, tendresa …   i totes les coses que augmenten la capacitat de viure , multipliquen la potència  de la vida. Perquè els llibres no són res més que els dipositaris de totes aquestes coses, i sense llibres els humans ens trobaríem sense aixopluc, sense memòria, sense plans de futur, sense cap mena de testimonis del que és i ha sigut el món i sense cap experiència ni mirall interior, sense camins per a la imaginació i la fantasia…, en fi, seríem uns perfectes desconeguts per a nosaltres mateixos, i com diu una expressió popular, hauríem perdut la carta de navegar, la geografia vital, l’atles de la vida dels humans.

En el cas dels llibres que no són estricta novetat – no diem vells perquè avui és una paraula suspecte – tot aixó encara és més evident, perquè les llibreries amb un fons són una perpetuació de la vida guardada en els llibres, una mena de temples de perennitat, de vida més enllà de l’existència efímera de les novetats, aquestes llibreries són els repositoris de la memòria, les biblioteques a l’abast i a peu de carrer, els espais que possibiliten la perpetuació de la paraula, els guardians de la història.

Tots els llibres contenen vida, i tots – nous i antics – preserven la vida passada que els lectors actuals ressusciten amb la seva nova lectura. Hi ha molts llibres que no han mort mai, són els clàssics, els immortals, els que es renoven amb cada nova lectura, amb cada nova generació de lectors”.

Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

Book of hours Ghent early 16th century             Cicero, Marcus Tullius  Venice Aldo Manuzio 1513

“ 2. El Bibliómano: esto es, el bibliófilo maniático. Pesadilla de encuadernadores y restauradores, exige la perfección como si el libro hubiera sido creado ex nihilo. Devoto del papel de aguas, de las bellas pieles de antaño ( los cueros rusos, las cabras del Cabo), de los hierros con firma ( o Le Gascón, o el viril y honrado Middleton o el gran Palomino). Su coleccionismo confirma la brutal victoria del dinero.

3.- El Lector Devorador: el cubil de esta alimaña es ya una leonera en su juventud, y no ha dejado de acumular libros desde entonces. Nunca purga su biblioteca y, en consecuencia, aquello exhibe un pathos que amenaza con hundir el inmueble. Doce mil volúmenes acompañan a un solo individuo, fijándole irrevocablemente a un lugar. ¡ Que triste¡. Suelen haber perpetrado poesía en su juventud, lo que nos hace presumir una infancia triste, en la que sus compañeros les excluían sistemáticamente de los afanes balompédicos, y así fueron volcados hacia el libro, y en el están todavía. Aparte de los especímenes ya citados, existen otras variantes claramente nocivas. Podríamos alinear junto a los bibliófagos ( o seres que se alimentan del libro, xilófagos, polillas, ácaros) al mercader de láminas, criatura que aparece en los tiempos modernos”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Dante Alighieri dANTE COL SITO, ET FORMA DELL'INFERNO vENICE aLDO mANUZIO 1515                  Dante Alighieri Le terze rime di Dante Venice Aldo Manuzio 1502
1)Augustine, Saint, Bishop oh Hippo De civitate Dei Rome Sweynheym-Pannartz 1468.
2)Bible Venice Aldo Manuzio 1497.
3)Book of hours Ghent early 16th century.
4)Cicero, Marcus Tullius  Venice Aldo Manuzio 1513.
5)Dante Alighieri Dante col sito, et forma dell’inferno Venice Aldo Manuzio 1515.
6)Dante Alighieri Le terze rime di Dante Venice Aldo Manuzio 1502.
Imatges de Princeton Univ.

Read Full Post »

I és que entre el lector i el llibre es produeix una alquímia molt particular que en fa una experiència gairebé íntima i si no fixem-nos que si quan llegim algú dóna un cop d’ull des del darrera nostre a la pàgina que llegim, ens sentim incòmodes, com si ens robessin una cosa molt preuada, potser perquè el plaer de la lectura és tan personal que difícilment el podem compartir, exactament com passa amb altres experiències fonamentals que reclamen la mobilització exclusiva de tot allò que som, com si entréssim en un somni. És la trobada intensa i diferida de dos éssers gràcies a la paraula silenciosa, o com ho diu un gran autor, gràcies al silenci que no calla, l’alfabet.

En el cas del llibre d’ocasió aquesta trobada entre el lector i el llibre, és més intensa encara perquè es tracta d’un retrobament. Sigui un llibre buscat i desitjat o d’una troballa deguda a l’atzar, l’experiència és molt més personal i satisfactòria. Sovint es tracta d’un exemplar únic i difícil de trobar, cosa que no passa amb les novetats i llibres més recents, oferts a dojo. Perquè un llibre es converteixi en un bé apreciat com una obra d’art, en una propietat podríem dir-ne, cal que passi el temps, la prova del temps i dels diferents canvis de domicili, de les diverses neteges de les biblioteques domèstiques, de l’interès del propietari per conservar-lo…, tot de factors que exactament com passa amb els humans demanen temps, com per afermar una amistat o un amor. El pas del temps ens envelleix i ens fa més comprensius i fins i tot a vegades, no sempre per desgràcia, més assenyats.

Aquesta és la riquesa acumulada, el valor afegit, dels llibres vells”.

Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

encants 1932

                         Encants del Mercat de Sant Antoni, ca. 1910-1920.                               cortesia del l’Associació Sant Antoni Comerç (SAC), segurament                          procedent de l’Arxiu fotogràfic de l’AHCB. Malgrathaver estat                             datada aquesta fotografia com del 1932, és probable que                                         correspongui a la dècada de 1910.

                “ Es simplemente una captura del ánimo por las cosas, lo que nos lleva a enunciar: ‘Todo coleccionismo [bibliofilia] es monstruoso’. Tres variantes de la enfermedad. 1.- El Ganguero: es el primero de todos. Es ese individuo que visita la librería de lance y recorre detenidamente todas las secciones. Abre, hojea, mira el precio y vuelve a dejar el libro en su sitio. Después de la detenida visita, dice adiós y se va. En realidad, suele buscar el libro mal marcado por el librero, por el placer teórico de adquirir a cinco lo que vale veinte. En caso de compra, se declara regateador y cuando el precio ha bajado, todavía pide más. Es un ser abominable. Por otra parte, también existe la enfermedad en el librero. El librero ganguero es el desvalorizador por principio de los libros que le llegan, aunque por dentro arda en ansias de posesión. Ambos dos, librero y ganguero, son un alma única llena de doblez y disimulo”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Read Full Post »

cercle librairie1

               “Los nostres llibreters-estampers, des de la introducció de la Estampa en nostra ciutat, no volgueren anar a la rera-çaga de sos confrares de París en lo de posar marca própria en sos llibres.

               Una ullada donada al benemèrit Cercle de la Llibrería Francesa acompanyats de la obra de Monsieur Delalain ‘Inventaire des Marques d’Imprimeurs et de Libraires de la Collection du Cercle de la Librairie’, nos posa en antecedents per a poder-nos orientar en aquest afer bon xich interessant per la nostra terra.

cercle librairie2

               Lo dit Cercle té arxivades unes 2798 Marques. D’elles, la més antiga es la de Cristòfol Arnold, de Venecia en 1478. Segueix en antiguitat la d’Ulrich Géring, de París, en 1480. Nosaltres demanàm des d’ací lo tercer lloch per a Barcelona, ja que pot presentar la Marca d’en Pere Miquel, en 1494. Li segueix Lyó en 1500, Rouen en 1505, etc., etc.

              En la obra de Mr. Delalain, al parlar d’Espanya no més n’inventaría 36, tocantne a Barcelona 7. Avuy sols donarèm la llista dels llibreters y estampers dels quals tením noticia d’haver usat Marques, guardant per altyra oportunitat lo donarne les que tením ja fotogravades apunt d’estampar.”

cercle librairie3

               Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

l'arxiu batlle

lucano1

               “ Dice la leyenda que un día Gerbert d’Aurillac, o sea Silvestre II, el Papa del año Mil, consumido por su amor por los libros, compró un inhallable códice de la Farsalia, de Lucano, a cambio de una esfera armilar de cuero. Gerbert no sabía que Lucano no pudo terminar su poema por culpa de Nerón, que le había invitado a cortarse las venas. De tal manera que, al recibir el precioso manuscrito, lo halló incompleto. Todo buen amante de los libros, después de haber cotejado un códice, si lo encuentra incompleto, no hace sino devolverlo al librero. Gerbert, para no privarse al menos de la mitad de su tesoro, decidió mandarle a quien le había entregado el códice, no la esfera entera, sino la mitad.

esfera armilar

               Para mi esta historia es admirable, pues nos dice claramente qué es la bibliofilia. Gerbert, por cierto, quería leer el poema de Lucano – y esto ya nos dice mucho del amor por la cultura clásica en esos siglos que nos empeñamos en considerar oscuros-. Pero si ése hubiese sido su único deseo, habría pedido prestado el libro; él, en cambio, quería poseer esos folios, tocarlos, olerlos quizás cada día y sentirlos como algo propio. Y cuando un bibliófilo, tras haber tocado  y olido, se percata de que su libro es manco, por más que le falte sólo el colofón o una simple hoja de errata, tiene la sensación de un coitus incorruptus. Que el librero le mande de vuelta el dinero ( o acepte la mitad de la esfera armilar) no remedia, sin embargo, su dolor; él sabe que podría haber tenido en sus manos la primera edición, con márgenes amplios y sin manchas ni hojas apolilladas; su sueño se desvanece; sus manos sostienen un libro discapacitado, mutilado; ninguna indulgencia al politically correct podrá convencerlo de que debe amar a esa criatura desventurada. La bibliofilia es ciertamente el amor por los libros, aunque no necesariamente por su contenido. Claro que hay bibliófilos que coleccionan por temas e incluso leen los libros que adquieren. Pero para leer todos esos libros hay que ser un ratón de biblioteca. El bibliófilo, aun cuando se interese por el contenido, desea ante todo el objeto y, si es posible, el primero que haya salido de los tórculos de la imprenta. Hasta tal punto que hay bibliófilo que, teniendo en sus manos un libro intonso, no cortan sus hojas para no violar el objeto que han conquistado”.

 

Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

intonso1

   Imatge a Mediavueltahttp://www.mediavueltadigital.com/2012/04/novedades-libros-intonsos.html

Read Full Post »

barraques1sta mònica

               “  En sortir un altre llibre la gent, en quantitats gairebé sempre ridícules, entra en possessió d’un dels més complexos i heterogenis productes de la intel·ligència i el treball humà sense fer-ne com qui diu esment, sense que li passi pel cap de meditar, abans d’obrir les pàgines, ço que suposa la realització espiritual i material de l’obra que té a les mans. El llibre comença a llegir-se, s’acaba o no i l’oblit novament l’arrecona en algun polsós prestatge de biblioteca particular, sense cap altre mèrit que el purament fisiològic hereditari, o en la indiferència absoluta d’una amplíssima biblioteca pública plena de bustos de ‘senyors donants’ que gairebé sempre varen fer la donació per tenir dret al bust, o en veïnatge repulsiu entre pamflets i publicacions pornogràfiques es perd en les barraques de Santa Mònica,

barraques2 sta mònica

               Del cultiu gairebé espontani dels fustatges canadencs a les complicadíssimes destil·lacions de les anilines; de la gestació espiritual, a voltes també dolorosa, de l’autor, al treball fastigosament mecànic de doblegar les planes; de l’adaptació acurada de l’il·lustrador en emmotllament i compenetració intensa amb la literatura, al guillotinat i escantellat dels fulls; del relligador al repartidor, si n’hi ha de distàncies i de diferències ¡ Totes aquestes activitats, tots aquests treballs, totes aquestes intel·ligències i especialitzacions han d’ésser posades en joc, s’han de combinar i ajudar per crear al llibre més insignificant, aquestes i moltes d’altres: essent impossible la perfecció summa, és perfectament comprensible que quan la plasmació arriba a un grau màxim d’interès i es crea un bell llibre, neixi la passió amb tots els seus defectes i qualitats, amb tots els vicis i totes les virtuts, i amb la passió al bell llibre neix el bibliòfil ¡

               Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.

sunyol a La Nova Revista abril 1927

                                            Dibuix de Sunyol a La Nova Revista d’abril de 1927.

               “ En casi la mayoría de los casos, el comienzo de una biblioteca que con el paso de los años llegará o no a estar especializada, en el tema objeto de la profesión de su dueño o materias diferentes pero muy queridas, es la infancia. En ese período de nuestras vidas, quedan nítidamente grabadas las líneas maestras de nuestro comportamiento futuro, y si durante esos años el amor por los libros ha sido inculcado con cariño y buenas orientaciones, el resultado será muy obvio, no sólo por los inmediatas resultados académicos, sino por el deseo de conservar los libros, los tebeos, los recortes de revistas y en general todo el material impreso. De todos es conocida la tendencia infantil a coleccionar cuanto cae en sus manos. Pero como todo, requiere un esfuerzo y ciertas orientaciones, en este caso de los mayores.

               Hace años estas consideraciones hubieran resultado inoperantes, pero hoy es perfectamente posible ir haciendo una biblioteca desde muy niño. La edición de libros infantiles y juveniles coleccionables, es una realidad en cualquier país. El fomento de esta actividad, se ve reforzado por la necesidad académica de superar unos estudios mínimos cada vez más avanzados y si bien algunos, pesimistas piensan que la cultura de la imagen eliminará a la impresa, lo cierto es que se complementan”.

                Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com.es/2009/05/los-principios.html

(fotos Sta. Mònica a Barcelofília)

Read Full Post »

Dibuix2b

És veritat què avui s’inicia la 62ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona ?.

            Ningú ho diria.

            A la web del Gremi de Llibreters de Vell no diuen ni piu, a La Vanguardia no he vist cap anunci ni res de res.

Dibuix3unllibre

            En El Periódico surt alguna cosa, no gaire, i a Timeout i en una pàgina de l’Ajuntament i a Quèllegeixes surt el mateix, que es fa una Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, sense Cartell, ni quines llibreries hi ha. En alguns llocs sembla que surt perquè coincideix amb la Merçé i  ho afegeixen com un acte més de la Festa Major de Barcelona.

            Ens indiquen dies, horari i lloc i poca cosa més.

Dibuix4llibreria

            En alguns dels llocs que donen la notícia crec que no hi van gaire, perquè quasi tots repeteixen el mateix i diuen que entre d’altres coses es pot “remenar”, “tocar el piano” que diuen alguns llibreters de vell a  qui no els hi agrada massa això del tria i remena.

            Crec que hi ha entre 35 i 36 parades, menys que a la Fira de València passada y menys que a la de Madrid.

Dibuix1b2

            Escriuen que hi ha llibreries catalanes i d’altres llocs d’España convidades, crec que això de convidades ho haurien de confirmar perquè crec que una de les causes de que quasi cada any el número de llibreries vagi baixant és perquè, diuen els llibreters, cobren molt per les parades, que els hi surt molt car vendre llibres en aquesta Fireta.

            Malgrat tot hi aniré ,al menys dues vegades, i intentaré triar i remenar mentre em deixin tocar el piano i segur que trobaré alguna cosa per comprar.

            Sort.

Dibuix5senyora

Read Full Post »

del amor al libro

 

Llibre, amich el més fidel,

Sempre obert al qui’t demana:

Llibre que, essent obra humana,

Sembles vinguda del Cel;

Tu, qu’en les hores de dol,

de sofriment y tristesa,

al malalt dones consol

y al defallit fortalesa.

Amich que lo qu’avuy dius

Ho dius sempre, a totes hores,

que si’s vol riure tu rius,

Que si’l cor plora tu plores;

Que com a bon confident

Ensenyes y corretgexes,

Qu’enlayres el pensament

Y nous móns li descobrexes:

Font qu’al més assedegat

La set de saber mitigues:

Llibre amich, Llibre sagrat,

Benehit per sempre sigues”.

 

            Poesia d’Apel.les Mestres, que amb motiu de publicar-se el llibret de Viada y        Lluch: Del Amor al Libro. Aforismos rimados, s’hi va incloure, l’any 1927, a Barcelona.

argila 1

 

               “ Los libreros también coinciden en que un libro nunca pierde valor, sino que, a largo plazo, puede aumentar su precio considerablemente:’Hace pocos días compré una biblioteca a un particular que la había heredado de su padre – afirma O.-; cada libro le costó 1,2 euros y ahora esos volúmenes pueden venderse a 60 euros’. F. señala que hace años vendió una revista difícil de encontrar por 150 euros y ahora la ha recomprado a su propietario por cinco veces más y ‘ todavía- asegura- se pueden obtener beneficios de ella. F. dice además que hay coleccionistas que especulan con los libros, que compran para vender más tarde a un precio superior, ‘aunque esto lo hacen más por entretenimiento que por beneficio económico’.

argila 2

 

               El precio del libro lo fija el propietario, él decide su valor. ‘Antes de la llegada de Internet – dice O.- el mismo libro podía tener un precio muy bajo en Barcelona y uno muy alto en Bilbao, pero ahora el cliente puede comparar tarifas a través de la red y eso provoca que los precios sean más competitivos’. En cualquier caso, el valor de un libro se fija en función de muchos aspectos, como pueden ser el estado del ejemplar, la época en que haya sido publicado o la tirada que tuvo ese título. Entre los libros más preciados están los incunables ( publicados desde el nacimiento de la imprenta hasta 1499), las primeras ediciones – actualmente en Catalunya están muy buscadas las de Salvat papasseit, que pueden alcanzar los 2.500 euros – y los manuscritos.

              A su precio de mercado hay que añadir el valor sentimental que el libro tenga para el librero. M.R. – de la librería Studio –  afirma que ‘cuando tenemos cariño a un libro y un cliente pregunta por él, lo pasamos mal y a veces rehusamos deshacernos de él por el miedo a no volverlo a ver más, aunque eso signifique vender menos’ “.

argila 3

 

               Article: “Els avantatges de la tauleta d’argila”, de Jacinto Antón, a  Extra Sant Jordi del 22 d’abril de 2010 a El País. (article amb, crec, un error molt greu per algú que escriu sobre aquest tema, una persona que escriu sobre això  no pot posar ho de l’any 1499 parlant d’incunables).

Read Full Post »

56 fira llibre

“ Una fira és una barreja de festa i de mercat. El fet és que els llibres aprofiten l’ocasió, com anuncia el nom de la fira, i surten de les llibreries per anar a trobar els lectors com per fer-los adonar de la seva existència i oferir-los una possible i agradable relació íntima. Tots els llibres i tots els lectors esperen l’ocasió de trobar-se i aquesta és una bona oportunitat perquè es trobin. Les fires fan la feina de les mitjanceries, són una mica celestines i no hi ha res que faci més contents els llibreters que quan el passejant curiós, troba el que buscava o es deixa sorprendre per l’atracció d’una coberta o per les paraules que li dirigeixen des de la contracoberta. En el cas dels llibres vells, de les llibreries de vell, o de les llibreries que mantenen un fons en que es barrejen llibres moderns i vells, aquesta sortida és a més una segona o tercera oportunitat, com unes segones o terceres núpcies, una nova vida.

 

               Aquesta barreja de festa i de mercat que és la fira, és un gest vital, agosarat, racoleur  que dirien els francesos, i que podriem traduir per seductor, destinat a seduir o enganxar lectors, que jo trobo molt propi de l’ofici de llibreter perquè una de les seves feines és trobar lectors i demostrar-los que els llibres formen part de la vida, són un dels components essencials de la vida, de la mateixa manera que ho són l’amistat, l’amor, l’alegria, els negocis, l’ambició, la tendresa…, en fi tot el que fa la vida més agradable i fàcil i entenedora i digne de ser viscuda.”

                Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

 

               “ ¿Quiere usted relatarme algo sobre su pasión de bibliófilo?.

Jamás me había preocupado de bibliofilia. Pero entendiendo que todo buen editor debe conocer a fondo su oficio, comencé a formarme una colección técnicoprofesional, en la que figurasen los mejores tratados de imprenta, tipografía, encuadernación, grabado e ilustración aparecidos en todas las lenguas cultas. Al mismo tiempo me pareció indispensable poseer un buen fondo de obras de historia del arte que pudieran servirme de base para documentarme en mis trabajos.

               Salí, pues, a viajar por Europa, visité las mejores librerías, las exposiciones, los talleres de los encuadernadores e impresores; y así, manejando libros de cultura y descubriendo de día en día las maravillas que en su confección se hacían, casi sin  darme cuenta me encontré dando gusto a mi nueva e inevitable inclinación. De manera que me encontré con que era un bibliófilo más, sin haber querido serlo.

               Actualmente poseo una biblioteca particular compuesta por más de 6.000 volúmenes, entre los cuales hay unos 2.000 de ediciones esmeradísimas, unos 1.000 de libros técnicoprofesionales que ofrecen un gran interés, unos 3.000 en papel de hilo y un centenar de piezas de extremada rareza, que pueden calificarse de verdaderos tipos de suntuosidad y belleza bibliográfica”.

                Entrevista feta per E. Giménez Caballero a Gustau Gili, en el diari El Sol, el 14 de noviembre de 1928, a la página 1.

 

          

 

Read Full Post »

la librería ambulante              la librería encantada

             Estic de sort, els quatre últims llibres que he llegit m’han agradat molt, ho he passat molt bé i els he trobat molts curts.

            Sóc català i m’estimo més llegir en català que en castellà, però així i tot, malgrat tot, això del bilingüisme és una ganga, volia posar ‘txollo’, però crec que no és gaire correcte, el cas és que és una gran sort poder llegir en català i en castellà.

            Els tres últims llibres no estan traduïts al català, La librería ambulante, La librería encantada i La vida cuando era nuestra, no sé que esperant per fer-ho, estic segur que en vendrien molts, són tres grans llibres, i més si els que els lleigeix s’estima els llibres com a tals, doncs en els tres les llibreries i els llibres en general jugant un paper molt important en les històries que ens expliquen.

la vida

            Segur que els dos primers, en anglès, idioma original, encara deuen ser millors, però així i tot, estan molt molt bé. Crec que la prosa té avantatge sobre la poesia, no és tan complicat explicar les coses com inventar-les. La poesia és difícil, la majoria de vegades, i si no està escrita en el teu idioma encara ho és més. De vegades no hi ha per on agafar-la, i si es traduïda encar menys, crec que la poesia  hauria de ser llegida sempre en el idioma original, traduïda perd moltes moltes coses, crec que ho perd quasi tot, no és el mateix, no és el que les escriu vol dir, vol mostrar, vol ensenyar, vol…, vol moltes coses i en un altre idioma ho miris per on ho miris no té res a veure, la traducció de la poesia traeix tot allò que l’autor vol dir.

            El quart, el millor, el més llarg i el que se m’ha fet més curt, de Care Santos: L’aire que respires, en català. Sembla que això dels llibres en català deu ser alguna cosa molt difícil, i sembla que més cara.

l'aire que respires

            Opinió de poc llegit, d’ incult, doncs no sé res de literatura, he llegit uns quants llibres i en tinc una cua que no l’acabaré mai, i això que intento escollir-los molt, procuro llegir pocs o , ara, cap best-seller, la meva mania és aprendre coses sobre llibres en general i sobre bibliologia en particular, per aquest motiu llegeixo llibres sobre tipografia, impremta, història del llibre, enquadernació, i sobre tots els temes més o menys relacionats amb el món dels llibres.

            Aquests quatre últims són tres novel·les, però els llibres hi són tant o més que en algún manual de enquadernació, manual de enquadernació que estic buscant en català i no hi ha manera, segueixo buscant, alguna cosa hi ha, diuen ; a les biblioteques de la Diputació no, ja els hi he dit, més o menys, i m’han dit que hi ha llibres sobre enquadernació, però són en castellà, anglès i altres idiomes, però en català només hi ha tres llibres semblants, un sobre una exposició, un altre és un catàleg i l’altre és sobre enquadernació mudéjar, o sigui, res. Espero que es posin al dia.

hermenegildo

                                                     (exposició BC 2005)        
                                                       brugalla enquadernador          
                                                               (exposició BC 2001) 

ofici i art ok

                               (petit catàleg exposició a Artesania de Catalunya 2007)

        El que volia dir es que recomano aquest quatre llibres, em semblen molt bons, bé, a mi m’han agradat molt, i a part de les històries també vull dir que les enquadernacions, la presentació, el paper, la lletra i més coses estan força bé, sobretot en el tres primers, una cosa que no es normal que passi avui dia.

Read Full Post »

infern bibliòfil 1             

infern bibliòfil 4

                “ Parlo aquí del aficionat recercador, y recercador actiu, que no’s refía sinó d’ell mateix y per a qui’l llibreter expert es un enemich natural del qual se malfia.

               Observeulo, aquest aficionat, el matí de cada sesió de subasta, com regirá, obre, fulleja ab curiositat febril cada un dels volums exposats. No se li escapa res, ni una taca, ni una mullena, ni un arnat insignificant, ni’l més petit retoch a la portada o un esbarbat excessiu de mitg milímetre. El llibreter subastador se’l mira ab mal humor, perquè sap que d’ell no hi ha lloch a esperarme cap comissió. Aquest es el veritable aficionat: y axí es com el veurèu, a l’hora de la venda, ficat dins del seu abrich, ab la solapa alçada que li arriba als bigotis, l’ala del capell abaxada cobrintli les orelles, quiet en un recó, tractanht d’amagarse tot lo posible per a no despertar l’atenció dels seus enemichs els llibreters; perquè’ls sap capaços, per esperit de confraria, de coaligarse per a pèndreli un volum.

 

 infern bibliòfil 2     infern bibliòfil 3

(Quatre composicions de J. Pey, estampades en colografia, en el capítol . “ L’infern del bibliòfil” de Asselineau, del llibre Contes de Bibliòfil, Institut Català de les Arts del Llibre, Barcelona, 1924, amb pròleg de Ramon Miquel y Planas.)

 

                Quan ve’l momento, s’entafora, tot arrupintse, darrera d’algú, y s’esmuny fins a l’orella del pregoner per a formular la seva dita. Encara se n’han vistos de més sobtilos que’s fan acompañar d’algun amich desconegut que sitúen a algunes passes de distancia, entre’ls rengles dels compradors, y al qual, posats ells d’esquena al taulell, trameten les ordres ab senyals convingudes.”

 C. Asselineau: L’infern del bibliòfil, dins del llibre Contes de Bibliòfil, Institut Català de les Arts del Llibre, 1924, pp. 151.

 

                            bouqui 2

                          bouqui 1

 

                “ Conoce, uno por uno, a todos los bouquinistes, desde los que tienen sus cajones – siempre sobre el parapeto del río – a espaldas de Nôtre Dame, hasta los que han ido a buscar la sombra protectora del Instituto. Conoce también a los libreros de tienda, a los que editan catálogos y proporcionan los libros únicos, las ediciones príncipes, los ejemplares anotados por comentaristas ilustres, los volúmenes que pertenecieron a un poeta célebre o a un gran escritor. Pero mi catedrático prefiere los baratillos del parapeto. ¿ Y saben ustedes por qué? Poe el agua. La corriente fluvial, que ve y escucha deslizarse, le sirve para contrastar la fluidez de la prosa, que está leyendo antes de comprar el libro.

bouqui 4

 

bouqui 5

               Dice que la buena prosa no puede ser comparable al mar ni al torrente, sino al río; al río que concluye en el mar. Dice – aparte esta afirmación, dulcemente arbitraria y muy francesa, pues la prosa gala es fluida y fácil, como de escritores de río – que el libro viejo necesita para ser saboreado aire, agua y luz, y que no hay lugar en el mundo donde sea tan deleitosa la lectura de un pasaje de un libro cualquiera como en los tenderetes del Sena, bajo el cielo gris del invierno, a la sombra de los álamos del estío, y pudiendo en toda estación reposar la vista en el ábside de Nuestra Señora, en la perspectiva de los puentes, en la línea armoniosa del Louvre, en todo aquel París que a cada paso describen los mismos libros que, el bouquinieur hojea y acaricia antes de concluir su compra o de renunciar a ella con un suspiro de piedad.

bouqui 6bouqui 8

             Porque hay, naturalmente, muchos libros malos, peor aún: muchos libros grises en los baratillos del Sena. Son los que un día, cansado de su permanencia en el cajón, venderá el propio bouquiniste a algún chalán del famoso ‘Mercado de las Pulgas’, de Saint-Ouen, o de algún fabricante de papel”.

 Article: “ El amor al libro” d’Alberto Insúa, a La Voz, diari de Madrid, el 1922.

bouqui 3

 

(Imatges del bouquinisme Parisenc)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »