“ És el convenciment que una vida sense llibres seria tan impensable com una vida sense amistat, amor, tendresa … i totes les coses que augmenten la capacitat de viure , multipliquen la potència de la vida. Perquè els llibres no són res més que els dipositaris de totes aquestes coses, i sense llibres els humans ens trobaríem sense aixopluc, sense memòria, sense plans de futur, sense cap mena de testimonis del que és i ha sigut el món i sense cap experiència ni mirall interior, sense camins per a la imaginació i la fantasia…, en fi, seríem uns perfectes desconeguts per a nosaltres mateixos, i com diu una expressió popular, hauríem perdut la carta de navegar, la geografia vital, l’atles de la vida dels humans.
En el cas dels llibres que no són estricta novetat – no diem vells perquè avui és una paraula suspecte – tot aixó encara és més evident, perquè les llibreries amb un fons són una perpetuació de la vida guardada en els llibres, una mena de temples de perennitat, de vida més enllà de l’existència efímera de les novetats, aquestes llibreries són els repositoris de la memòria, les biblioteques a l’abast i a peu de carrer, els espais que possibiliten la perpetuació de la paraula, els guardians de la història.
Tots els llibres contenen vida, i tots – nous i antics – preserven la vida passada que els lectors actuals ressusciten amb la seva nova lectura. Hi ha molts llibres que no han mort mai, són els clàssics, els immortals, els que es renoven amb cada nova lectura, amb cada nova generació de lectors”.
Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.
“ 2. El Bibliómano: esto es, el bibliófilo maniático. Pesadilla de encuadernadores y restauradores, exige la perfección como si el libro hubiera sido creado ex nihilo. Devoto del papel de aguas, de las bellas pieles de antaño ( los cueros rusos, las cabras del Cabo), de los hierros con firma ( o Le Gascón, o el viril y honrado Middleton o el gran Palomino). Su coleccionismo confirma la brutal victoria del dinero.
3.- El Lector Devorador: el cubil de esta alimaña es ya una leonera en su juventud, y no ha dejado de acumular libros desde entonces. Nunca purga su biblioteca y, en consecuencia, aquello exhibe un pathos que amenaza con hundir el inmueble. Doce mil volúmenes acompañan a un solo individuo, fijándole irrevocablemente a un lugar. ¡ Que triste¡. Suelen haber perpetrado poesía en su juventud, lo que nos hace presumir una infancia triste, en la que sus compañeros les excluían sistemáticamente de los afanes balompédicos, y así fueron volcados hacia el libro, y en el están todavía. Aparte de los especímenes ya citados, existen otras variantes claramente nocivas. Podríamos alinear junto a los bibliófagos ( o seres que se alimentan del libro, xilófagos, polillas, ácaros) al mercader de láminas, criatura que aparece en los tiempos modernos”.
Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.
Biblioaprenent 