A les llibreries de vell els llibres són, normalment,cars, i moltes vegades, molt cars.
Sí,també tenen llibres barats, fins i tot molt barats, però no són els llibres desitjats per bibliòfils, i no es que els bibliòfils busquem incunables, primeres edicions, exemplars rars o únics, bé, ja ens agradaria, però hi ha moltes menes de llibres, de bons llibres, ben editats, ben enquadernats, ben conservats, llibres que sense ser joies de la bibliofília són suficientment atraients per gaudir tocant-los, olorant-los, mirant-los i llegint-los, llibres que ens ensenyen coses noves, llibres per aprendre, llibres amb temes que ens interessen, llibres que quan els comprem ens fan sentir feliços.
Hypnerotomachia Poliphili, venut a Barcelona l’any 2005 per 310.000 euros ( IVA a part). El Catàleg on surt és per mirar-se’l, val la pena. La resta d’imatges amb ELT són de catàlegs de la llibreria Els Llibres del Tirant)
No es venen llibres, diuen cada dia els llibreters de vell. Una de les raons és perquè, com deia, són cars , de vegades et diuen que un llibre val el que algú vol pagar per ell, queda molt literari, molt de novel·la ( no sé on ho he llegit, però ho diuen) .
A Iberlibro per 180 euros
Els llibreters de vell, sovint, són esquerps. De vegades els hi sap greu que miris llibres, si els toques posen mala cara i si els fulleges, els ulls se’ls surten de les òrbites i et parlen amb desdeny. Sembla que tinguin por de que els trenquis o els arruguis, quan normalment és tot el contrari; moltes vegades he fullejat llibres i no poques he posat bé pàgines doblegades i arrugades, he trobat coses dins ( de tot) amb valor i sense i ho he fet saber al llibreter, alguns ni les gràcies m’han donat, ans al contrari.
Fa un temps, no gaire, m’arribaven a casa fins a nou o deu Catàlegs ( en paper)de diferents llibreries, ara només en rebo tres o quatre, i també m’arriben dos o tres per internet. Els que ara envien Catàlegs són llibreters als que, poc o molt, els hi he comprat alguna cosa.
Boccacio.De casibus virorum illustrium Libri Nouem. Ulardo, Augsbrug, 1543.ELT.
L’arribada de Catàlegs ja no és el que era. Mirar la bústia cada dia un parell de vegades per veure si hi ha Catàlegs de llibreries era un costum habitual, era un dels goigs del bibliòfil, sobre tot del bibliòfil ‘pobre’ com jo.
Ara poques vegades obro la bústia amb il·lusió, abans trobar un Catàleg era una sensació total de felicitat, sembla que no es gaire cosa rebre un Catàleg, però agafar-lo, obrir-lo, mirar-lo, assenyalar amb llapis, deixar una creueta al costat d’un número d’un llibre que ens sembla interessant, que segurament no compraré, que si pogués els compraria tots, però això és molt difícil que passi, i si en compro un o dos la felicitat augmenta fins a l’infinit, encara que la majoria de vegades en senyalo uns quants i m’imagino que ja els tinc a les mans, però només són il·lusions de bibliòfil pobre.
Erasmo. Manuzio, Venezia, 1508. ELT.
Malgrat tot, assenyalar llibres desitjables, marcar la creueta allà on crec que hi ha el llibre desitjat, el llibre, de vegades, somiat, només això ja em fa passar molt bones estones.
A Barcelona el venen entre 60 i 80 euros, però a Todocolección per un igual ( amb dedicatòria a N. Luján) demanen 500 euros.
També serveixen per aprendre moltes coses, bé, d’alguns Catàlegs, perquè d’altres porten el títol, l’autor, l’editorial , l’any, el preu i poques coses més.
I sembla ser que els bibliòfils pobres no comprem el suficient perquè la majoria de llibreries es molestin en enviar-nos Catàlegs, han de ser molt cars i no els surt a compte.
A casa en tinc uns quants, i de tant en tant els hi dono una ullada, els torno a repassar i segueixo fruint i aprenent coses. Són curiositats, suposo, dels bibliòfils pobres.
Contes de Bibliòfil, a Llibreria Antiquària Farré per 600 euros (Catàleg 115). Preciós llibre.
Diuen que les llibreries de vell tanquen, en alguns llocs, perquè els lloguers dels locals són massa cars, segur que uns tenen raó, però d’altres no, crec que una coneguda llibreria del carrer Canuda ha tancat, i el tema del lloguer no ha estat el motiu, i per sort, al menys dues llibreries més han obert gràcies a aquest tancament. D’altres llibreries, com la Duet (tancada ja fa mesos), ningú ha dit res, era petita, molt petita, però hi venien llibrers de vell com a la del carrer Canuda i s’hi podien trobar grans llibres.
Quixote d’Ibarra (1780).En venda avui des de 14.000 a 20.000 euros. ELT.
Quan em toqui la loteria i compri un parell d’incunables, uns quants llibres enquadernats per Brugalla o Palomino, i quatre cosetes més, aleshores, a l’entrada de casa hi posaré una bústia de 100 metres quadrats, perquè és molt possible que les llibreries enviïn Catàlegs per donar i vendre, sobretot per vendre. ( Una bústia o un contenidor, ja veurem).
Més amunt deia que els llibreters són, sovint, esquerps i de vegades parlen amb desdeny, sí, però també n’hi ha uns quants, no gaires, amb els que es poden passar agradables i profitoses estones.
Juan Fonseca. Opera, Augsburg, 1515. ELT.
![dibuixexbloguis1thumbnail13[1]](https://biblioaprenent.blog/wp-content/uploads/2015/01/dibuixexbloguis1thumbnail131.jpg)
