Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibreries’ Category

A les llibreries de vell els llibres són, normalment,cars,  i moltes vegades, molt cars.

            Sí,també tenen llibres barats, fins i tot molt barats, però no són els llibres desitjats per bibliòfils, i no es que els bibliòfils busquem incunables, primeres edicions, exemplars rars o únics, bé, ja ens agradaria, però hi ha moltes menes de llibres, de bons llibres, ben editats, ben enquadernats, ben conservats, llibres que sense ser joies de la bibliofília són suficientment atraients per gaudir tocant-los, olorant-los, mirant-los i llegint-los, llibres que ens ensenyen coses noves, llibres per aprendre, llibres amb temes que ens interessen, llibres que quan els comprem ens fan sentir feliços.

Hypnerotomachia Poliphili 2 ELLDT

Hypnerotomachia Poliphili, venut a Barcelona l’any 2005 per 310.000 euros ( IVA a part). El Catàleg on surt és per mirar-se’l, val la pena. La resta d’imatges amb ELT són de catàlegs de la llibreria Els Llibres del Tirant)

No es venen llibres, diuen cada dia els llibreters de vell. Una de les raons és perquè, com deia, són cars , de vegades et diuen que un llibre val el que algú vol pagar per ell, queda molt literari, molt de novel·la ( no sé on ho he llegit, però ho diuen) .

los bibliofilos y sus bibliotecas iberlibro

A Iberlibro per 180 euros

 

Els llibreters de vell, sovint, són esquerps. De vegades els hi sap greu que miris llibres, si els toques posen mala cara i si els fulleges, els ulls se’ls surten de les òrbites i et parlen amb desdeny. Sembla que tinguin por de que els trenquis o els arruguis, quan normalment  és tot el contrari; moltes vegades he fullejat llibres i no poques he posat bé pàgines doblegades i arrugades, he trobat coses dins ( de tot) amb valor i sense i ho he fet saber al llibreter, alguns ni les gràcies m’han donat, ans al contrari.

            Fa un temps, no gaire, m’arribaven a casa fins a nou o deu Catàlegs ( en paper)de diferents llibreries, ara només en rebo tres o quatre, i també m’arriben  dos o tres per internet. Els que ara  envien Catàlegs són llibreters als que, poc o molt, els hi he comprat alguna cosa.

Boccacio Els llibres del tirant

Boccacio.De casibus virorum illustrium Libri Nouem. Ulardo, Augsbrug, 1543.ELT.

L’arribada de Catàlegs ja no és el que era. Mirar  la bústia cada dia un parell de vegades per veure si hi ha Catàlegs de llibreries era un costum habitual, era un dels goigs del bibliòfil, sobre tot del bibliòfil ‘pobre’ com jo.

            Ara poques vegades obro la bústia amb il·lusió, abans trobar un Catàleg era una sensació total de felicitat, sembla que no es gaire cosa rebre un Catàleg, però agafar-lo, obrir-lo, mirar-lo, assenyalar amb llapis, deixar una creueta al costat d’un número d’un llibre que ens sembla interessant, que segurament no compraré, que si pogués els compraria tots, però això és molt difícil que passi, i si en compro un o dos la felicitat augmenta fins a l’infinit, encara que la majoria de vegades en senyalo uns quants i m’imagino que ja els tinc a les mans, però només són il·lusions de bibliòfil pobre.

erasmo ELT

Erasmo. Manuzio, Venezia, 1508. ELT.

Malgrat tot, assenyalar llibres desitjables, marcar la creueta allà on crec que hi ha el llibre desitjat, el llibre, de vegades, somiat, només això ja em fa passar molt bones estones.

els llibres porter

A Barcelona el venen entre 60 i 80 euros, però a Todocolección per un igual ( amb dedicatòria a N. Luján) demanen 500 euros.

També serveixen per aprendre moltes coses, bé, d’alguns Catàlegs, perquè d’altres porten el títol, l’autor, l’editorial , l’any, el preu  i poques coses més.

            I sembla ser que els bibliòfils pobres no comprem el suficient perquè la majoria de llibreries es molestin en enviar-nos Catàlegs, han de ser molt cars i no els surt a compte.

            A casa en tinc uns quants, i de tant en tant els hi dono una ullada, els torno a repassar i segueixo fruint i aprenent coses. Són curiositats, suposo, dels bibliòfils pobres.

contes bibliòfil farré 1        contes bibliofil farré 2     contes bibliofil  farré 3

Contes de Bibliòfil, a Llibreria Antiquària Farré per 600 euros (Catàleg 115). Preciós llibre.

Diuen que les llibreries de vell tanquen, en alguns llocs, perquè els lloguers dels locals són massa cars, segur que uns tenen raó, però d’altres no, crec que una coneguda llibreria del carrer Canuda ha tancat, i el tema del lloguer no ha estat el motiu, i per sort, al menys dues llibreries més han obert gràcies a aquest tancament. D’altres llibreries, com la Duet (tancada ja fa mesos), ningú ha dit res, era petita, molt petita, però hi venien llibrers de vell com a la del carrer Canuda i s’hi podien trobar grans llibres.

quixote ibarra 1780

Quixote d’Ibarra (1780).En venda  avui des de 14.000 a 20.000 euros. ELT.

Quan em toqui la loteria i compri un parell d’incunables, uns quants llibres enquadernats per Brugalla o Palomino, i quatre cosetes més, aleshores, a l’entrada de casa hi posaré una bústia de 100 metres quadrats, perquè és molt possible que les llibreries enviïn Catàlegs per donar i vendre, sobretot per vendre. ( Una bústia o un contenidor, ja veurem).

            Més amunt deia que els llibreters són, sovint,  esquerps i de vegades parlen amb desdeny, sí, però també n’hi ha uns quants, no gaires, amb els que es poden passar agradables i profitoses estones.

juan fonseca ELT

Juan Fonseca. Opera, Augsburg, 1515. ELT.

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

llibreria winter jackson

 

          “ Si parlem de menes de lectors cal referir-nos també a la gama variadíssima de llibreters. D’aquests n’hi ha que són en la més alta jerarquia intel·lectual, eminents bibliògrafs, homes d’una gran cultura, però n’hi ha que no saben llegir ! Sí, senyors, nosaltres coneixem llibreters, marxants de llibres, que no saben llegir.

          Totes aquestes característiques prenen grans proporcions en aquest mercat del Paral·lel, per on desfilen milers d’assadegats de cultura, al cap i a la fi.Ací, igual com és un sacrilegi parlar de la crisi de lectors, ho és fer esment de la crisi del llibre.

paral·lel 1

Imatge trobada en el vlok La gran novel·la de Barcelona ( http://www.barcelonallibres.cat/2014/07/un-crim-al-paralelo.html  )

          A cinc i a deu cèntims, llibres ! No existeix la crisi del llibre, perquè el llibre no és car. Heu-vos ací el secret, la nota sensacional: Hom pot comprar per deu i per cinc cèntims, a lesParades del Paral·lel, un llibre. No ho creieu? Les vistes adjuntes en són una prova contundent. Nosaltres, a aquests preus hi hem vist obres de l’Ibsen i el ‘Discurs del Mètode’ de Descartes !

          Cultura popular? Dieu-me si no fan goig aquestes piles de volums amb el rètol que els presideix. ‘A 25 ctms. el tomo ( sic) ‘A 5 ctmc’. ‘Ganga, novel·les a 0,15, ‘A 0,005’ i ‘A 0,10’.

           Al costat d’aquests, que simplement donen el valor material dels millors amics de l’home, hi ha aquells altres que us assessoren respecte diversos detalls de la compra i venda de llibres. ‘Se compra y vende en firme’, ‘Aventuras a mitad de precio’, ‘Todas las obras de texto llevan un precio marcada en lápiz’ i, també – fixeu-vos bé amb aquest reny –‘Esto no es un Salón de Lectura’ que es dreça com una amenaça per tal de recordar al que s’embaladeix en la lectura dels llibres estona i més estona sense comprar-los, la responsabilitat en què incorre.

          Un llibre que val 25.000 pessetes, i el bo del cas és que un dia podria molt bé trovar-se’n un d’igual, per atzar entre el grapat de llibres que hom tira per terra.

 

sant antoni 1

 

          Obrim l’ull, doncs. Nosaltres us podem assegurar que serien molt poques persones que es donarien compte, davant d’una d’aquestes joies, del seu valor. Un llibre com del que reproduïm la portada, no fa pas massa dies que es trobava en un prestatge d’una llibreria de vell de Barcelona, en un d’aquests establiments foscos, plens de pols i de paper, que estan estaborats pels carrerons de la vella ciutat. Fora valorat per un consell de tècnics amb 25.000 pessetes, i avui està disposat en un Banc. Ja hi ha qui pretén comprar-lo per una quantitat molt aproximada a la que es fixà.

          Podeu ben creure el que hem dit. Els Encants de Barcelona s’han comprat – igual com ha succeït en tots els mercats semblants d’arreu del món – llibres per tres i quatre rals que poc després eren venuts per uns quants centenars i, també alguna vegada, milers de pessetes.”

           Article “Llibres ! Llibres!” de A. i E. P.

ζ           ζ           ζ           ζ           ζ            ζ           ζ

blanco y negro 2

Blanco y Negro, p.19- 19 octubre 1898.

          “Los bibliófilos, ¿ nacen o se hacen?: ¿ Cómo y dónde se forman los Bibliófilos?. Normalmente son auto-didactas en cuanto a la Bibliofilia se refiere, si bien esta es una vivencia que se suele transmitir en el ámbito familiar. ¡Maravillosa tarea de los abuelos¡. Se amplía con la lectura y el conocimiento de otros libros sobre la materia.

el bibliófilo de Gutiérrez Solana (1886-1945)

 

El Bibliófilo, de Gutiérrez Solana.

          La observación, la charla con otros bibliófilos más documentados y/o veteranos. Naturalmente, ese conocimiento – no me atrevo a decir Sabiduría – puede enriquecerse por el paso por los estudios universitarios. A veces conocemos la extraordinaria condición de un Bibliófilo, luego de su muerte, cuando sus herederos descubren de forma casual las joyas que atesoró quien nunca presumió de sus posesiones bibliográficas. Otras veces no llegan a descubrirlo, sino que al librero anticuario a quien le ‘toca la Lotería’ de comprar la biblioteca del ‘tío sacerdote, solterón claro’ que llenó la casa del pueblo con sus libros, que no podemos trasladar al piso de la ciudad por falta de espacio. ( Y de ganas). Y hemos de venderlos… muy a nuestro pesar…

libros amontonados 1

 

          Allí se encuentran los tesoros de quien dedicó sus ahorros, sus tiempos libres a esos objetos tan discretos y poco exigentes. Que miraba, remiraba y casi veneraba con admiración y deleite. Don Julio Caro Baroja, otro solterón, nos dijo a los libreros españoles un año que le dimos un homenaje que ‘los libros son el único objeto que conozco, que merezca ser motivo de culto’ “.

           Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

 

Read Full Post »

 

atlas català 1375

 

Atles Català de Cresques (1375)

“ Pelegrí  Haro recorda que la majoria de bibliòfils construeixen la seva col·lecció especialitzant-se en uns pocs camps precisos, i que aquests estan relacionats amb el moment en què es viu. En general i actualment, la ciència antiga i la ciència moderna a què ens porta aquella és la temàtica que va més buscada i per la qual es paguen més cars els llibres’, explica Haro, que es dedica a rebre els compradors en el seu pis de la Rambla, pràcticament amb hora convinguda. També destaca com a preuats els llibres de viatges, per allò que a tothom li agrada viatjar. ‘Els llibres d’aquells viatgers anglesos i holandesos que anaven, els segles XVII i XVIII, a Àsia i a Austràlia, evidentment tenen molt d’encant i són llibres molt buscats’.

 

gravat dali

 

Gravat Dalí

 

 

Per últim, Haro destaca que són molt buscats els llibres de bibliofília pura:’Són llibres il·lustrats amb gravats, amb tiratges molt curts, en què han participat artistes gravadors que d’alguna forma donen al llibre un encant estrany”.

        Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.

 

ali bey

 

§       §       §       §      §       §       §

 

 

pregliasco

Pregliasco Llibreria Antiquaria (Torino)

           

           “ La librería anticuaria no es una carrera; es un oficio. Lo es incluso cuando uno lleva muchos años en ella. Creo que debería seguir siendo un oficio, no una profesión, ni mucho menos una carrera. Así se podría evitar que se perdiera el elemento vocacional que la convierte en una forma muy grata de ganarse el sustento.

             Es bueno ser librero, a pesar de que este es un oficio que no se termina nunca de aprender. Nunca llegamos a ser importantes porque siempre estamos aprendiendo. Bien mirado, es una forma de mantenerse joven, al menos en el espíritu, pues comenzamos a envejecer el día en que perdemos la ilusión por saber nuevas cosas”.

             Del pregó de Juan F. Pons León a la VI Feria del Libro Viejo y Antiguo de Zaragoza, l’any 2010.

 

Leakeys-Bookshop-Church-S-001

 

Leakeys Bookshop-Church Street, Inverness

 

Read Full Post »

“ ‘És la crisi del llibre ¡’ – Aquesta exclamació ha estat i és encara motiu d’articles i enquestes, de converses i comentaris. Després d’uns anys, en els quals els llibres es venien a dotzenes de milers, hom diu que han minvat aquells compradors apassionats i que la gent no llegeix tant.

Diem tot seguit, però, que això no és cert. Avui es llegeix més que mai, molt més que aquests darrers anys.

Per obra i gràcia de la política, de la literatura – ja no calia dir-ho, – del comerç, de les tasques de taller i, també, de l’esport, l’adquisició d’un llibre és una cosa habitual i preferent en la vida dels ciutadans d’ara.

Amb honor a la nostra ciutat hem de declarar que avui s’hi venen enormes quantitats de llibres i que se n’arriben a llegar molts més dels que la gent es pensa.

Per a constatar-ho hem fet tot el contrari de quedar-nos a casa sumant xifres o anant per les cases editorials cercant estadístiques. Hem sortit al carrer, en direcció als grans i populosos mercats barcelonins. Allà hem vist eixams de compradors. Hi veureu riuades de gent, contingudes per les parades i munts de llibres, com es frisen cercant l’obra suggestiva, la lectura que els ha d’apassionar o instruir.

Parades Santa Madrona1

 

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

A les parades de Santa Madrona, al mercat del Paral·lel, d’una Llibreria de vell a una de nou, són molts, moltíssims i de tots els estaments. Mireu-vos-els.

En aquesta munió enlleminida per la lectura hi ha la representació més autèntica del poble. Per aixó, les menes de lectors son variadíssimes i es presten a comentaris molt lluïts. Des de l’intelectual, passant pel simple aficionat a la lectura, al gairebé analfabet, fullegen llibres i més llibres, en demanen d’altres per acabar, sempre, comprant-ne algún.

Història, sociologia, llibres d’ensenyament primari, novel·les, tot es ven – ens diu un llibreter amic. Efectivament, tots els autors, totes les matèries tenen un dia o altre un comprador.

parades santa Madrona 2

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

Cal dir-ho tot: Cada llibre suggerirà un procés, discret, sense matisos, gairebé sempre, però a vegades la seva adquisició és un riu d’anècdotes.

-Què tenen ‘La Barca’ de Calderón? – preguntà a un llibreter un nou-vingut a la lectura que havia sentit parlar  amb grans lloances de … Calderón de la Barca”.

Article “Llibres ¡ Llibres¡ “ d’A. i E.P.

 

ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ       ℵ

 

pell1

“ La biblioteca de la Universidad Brown presume de tener un libro de anatomía que combina de manera por demás macabra forma y función. Su pasta, curtida y pulida hasta tener un suave tono castaño dorado, parece cuero fino, y lo es: es piel humana.

            De hecho, varias de las más importantes bibliotecas de Estados Unidos, incluyendo la de Harvard, tienen libros así en sus colecciones. La práctica de empastar libros con piel humana ( que en términos técnicos se denomina encuadernado antropodérmico) no era rara en siglos pretéritos, aunque el asunto no siempre se discutiera entre la gente fina.

            En esa época, las mejores bibliotecas eran de coleccionistas privados. Algunos eran doctores que accedieron a la piel de miembros amputados o de pacientes cuyos cuerpos no eran reclamados. En otros casos, bibliófilos ricos compraban la piel de criminales ejecutados, de cadáveres de las escuelas médicas y de personas que morían en la indigencia.

            Hoy día, por lo común las bibliotecas conservan estos volúmenes en sus colecciones de libros raros, y no permiten su circulación libre. Pero los eruditos sí pueden examinarlos”.

 

            Article: “ Curiosidad: en EEUU libros con forros de piel… humana”, de Eduardo J. Carletti en el vlok Axxón.

Http://axxon.com.ar/not/158/c-1580152.htm .

pell2

Read Full Post »

 

63 fira llibre 2014

 

31 llibreries i baixant, cada any menys, abans ( fa uns anys) érem la segona Fira d’Espanya, avui crec que som la tercera, de moment, perquè al pas que va la cosa aviat serem la 6a. o 7a.

            En altres Fires fan més propaganda, informen de quins  i quants llibreters hi van, editen un llibret per celebrar-ho ( com fa anys es feia a Barcelona), aquí no imprimeixen ni el discurs d’inauguració. Sembla que no hi gaires coses per celebrar

            En el vlok del Gremi diuen quatre dues coses i gràcies. Segur que a la Facultat de Biblioteconomia podrien trobar estudiants o algú que els hi donés una mà en la posada al dia del vlok del Gremi, crec que la cosa podria millorar.

Feria Madrid XXVI 2014

 

A la Fira de Madrid: “XXVI Feria de Otoño de Libro Viejo y Antiguo”, del 2 al 19 d’octubre hi seran 40 llibreries, la majoria de Madrid, però també de València(5), Salamanca, Bilbao,Segovia,Zaragoza(2), Barcelona, Vitoria(2),Sevilla i Sant Vicent del Raspeig (Alacant). En el vlok de Libris trobareu informació detallada,  http://www.libris.es/img/26FeriaLibroViejo2014.pdf,  i a la primavera , la Asociación de Libreros de Lance, van fer la 38a.Feria del Libro Antiguo y de Ocasión”, http://www.feriadeprimavera.com/ , amb40 llibreries, 4 de Barcelona, i també van editar  un llibre.

38 feria libro madrid 2014 primavera

 

 

 

Llistat dels llibres editats per Libris per celebrar les Fires, no Firetes, que fan.

llibres editats per Libris

 

 

 

 

Bé, no val la pena allargar-se, el 19( demà)  i un parell de dies més estaré al Passeig de Gràcia, remenaré, “tocaré el piano” on em deixin i compraré alguna cosa. Dels preus dels llibres vells ja en parlaré un altre dia.

Read Full Post »

fira llibre prohibit

                Assabentat de que fan aquesta Fira em sembla adient posar-ho aquí, perquè volia informar-vos de que, a més a més de la Fira, també dediquen part del seu temps a la “venda” de llibres vells i usats, i és per això que els he afegit al Mapa de Llibreries de Vell de Catalunya.    

               En el seu vlok podeu trobar tota la informació sobre la Fira ,http://www.firadelllibreprohibit.com/la-fira/.

Si podeu no us la perdeu.Segur que serà força interessant

 

Read Full Post »

“Els meus col·legues de la Universitat de Barcelona estan molt preocupats perquè els estudiants no compren llibres. Deu ser un fet, tota vegada que fa vint anys, al voltant de l’edifici central de la UB hi havia cinc o sis llibreries universitàries carregades com un ou, de llibres i de joves: la Bosch, la Castells, la Barcino, la Herder… En queda solament una, que apareix sovint deserta….”. 

 

llibreria dipuració'

Llibreria ? rere la Universitat de Barcelona. Es refereix l’autor a una com aquesta?

“Més que confiar que els nois i noies d’ara – que, per cert, deixaran de ser-ho – llegeixin llibres a través d’Internet, hem de confiar que continuïn existint els bibliòfils i els bibliomaníacs, éssers capaços de no menjar per aconseguir una peça desitjada que han vist en un catàleg, homes que fins i tot estàn disposats a matar per aconseguir un volum que suposen únic a tot el món”.

“Bibliomanies”, de Jordi Llovet a El País de l’1 de juliol de 2010.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘

quixote suro 2

“ los beneficios de la industria del corcho sustentaron el poder económico de familias como la del editor Vergès o la del escritor y periodista Agustí Calvet, ‘Gaziel’. El que fuera director de ‘La Vanguardia’ siempre recalcó la vocación de élite liberal de la burguesía ampurdanesa: el olor de la industria taponera conjugado con el mecenazgo cultural. Volvamos con Octavi Viader. El impresor treintañero era concienzudo en su trabajo. La vida contemplativa no iba con él; prefería el tráfago de la imprenta. En la Rambla Vidal 37, las trepidantes minervas de Viader se mezclaban con el piano del compositor Mariano Vinyas; el olr a tinta y papel con el confortable y sutil vaho de la corteza de corcho requemada. Con semejante microclima, no es extraño que Josep Pla se preguntara si se podía hacer con el corcho algo más que tapones para champán. Viader ya se lo había planteado antes, cuando lo usó para calendarios y tarjetas de visita.

El impresor estaba empeñado en maridar el corcho que enriquecía su ciudad con la bibliofilia. Alguien lo tachó de iluminado cuando aseguró que la rugosa corteza del ‘quercus suber’ podría convertirse en hojas similares a las de papel para imprimir nada menos que el Quijote. Se acercaba el tercer Centenario del clásico cervantino y Viader, el 30 de diciembre de 1903, ponía el ‘imprimatur’ a la primera parte y el 6 de mayo de 1906, a la segunda: los textos reproducidos correspondían a las ediciones de 1608 y 1615. También intervino en la edición el bibliotecario y tipógrafo Eudald Canibell, mientras que la cubierta de corcho esgrafiada al fuego la diseñó el arquitecto modernista Lluís Domènech i Montaner. El corcho lo manufacturó la casa Bender de Sant Feliú.

quixote suro 1

Y en los dorados del volumen Viader sustituía ‘la falsedad de las purpurinas por panes de oro de ley’. Se lanzaron 52 ejemplares, el primero dedicado al Rey Alfonso XIII y el segundo encuadernado en cuero repujado a mano. Cada ejemplar costaba entre 500 y 700 pesetas de la época. El Quijote de corcho se agotó y no tardó en cotizarse a precios elevados: en 1942, según el librero Palau, se tasaba en unas tres mil pesetas”.

      

Article de Sergi Doria: “De cómo Don Quijote se hizo corcho en Sant Feliú de Guixols”, en el diari ABC de Madrid, el 9 de maig de 2005, pp. 64.

 

 

Read Full Post »

tecnicas grabado jaume pla

 

               “ En l’obra de bibliòfil, la imatge no és tan sols un complement de la paraula que augmenta i clarifica la informació del text, sinó que li aporta una nova vessant. El llibre de bibliòfil, per la seva manera d’ésser concebut i elaborat, no és només un transmissor d’idees del seu autor, sinó que – a més a més – és una obra d’art.

               Jaume Pla tenia unes idees molt concretes de com havia de ser un llibre de bibliòfil i quins eren els requisits essencials perquè un llibre esdevingués objecte d’art. Aquestes idees quedarien recollides en l’apartat titulat ‘Notas sobre bibliofilia’ que va incloure en el llibre Técnicas del grabado calcográfico y su estampación   editat  per Gustau Gili el 1956.

               És evident que la tasca desenvolupada en aquests anys des que va publicar el seu primer llibre el 1945 fins avui. JaumePla s’ha anat nodrint d’una experiència que l’ha empès a un ‘savoir faire’ molt particular i digne de remarcar.

              Anem a veure quins són els aspectes que segons ell ha de tenir un llibre per ser considerat un llibre de bibliòfil i com La Rosa vera ha procurat ser fidel a aquestes premises”.

 

                “La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

els gravats de xavier nogues

 

Jaume Pla, Ed. de La Rosa Vera. Barcelona, 1960.

ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

              “ ¿Libros nuevos o libros viejos?. El planteamiento de este interrogante puede parecer absurdo, ya que desde el momento en que suponemos que una biblioteca, no es una disculpa para rellenar unos metros de pared con bellos tomos intercalados de figuritas y cerámicas, sino el resultado de un constante esfuerzo por reunir esos libros útiles, amenos, llenos de recuerdos, etc., no puede haber controversia entre nuevo y viejo, sino todo lo contrario. Ese libro que ha pasado de mano en mano a lo largo de años y conserva sus calidades, es forzosamente una joya de papel y de encuadernación. Quizá en ese momento entren en juego otros valores que los puramente contenidos en el libro. ¿ A quién ha pertenecido? ¿ Es una primera edición? ¿ Está dedicado por el autor? Todos esos factores inciden a la hora de valorar el volumen y a la hora de prestigiar una biblioteca. Pero ¿ dónde se encuentran esas joyas? Es realmente difícil en un mundo tan ‘informado’ como el que nos ha tocado vivir, pero siempre surgen las sorpresas si se es un buscador ávido.

libros-en-la-calle_500

               Para ello es necesario estar en permanente estado de alerta y no sólo recorrer los diferentes puntos de venta de libros de segunda mano, las librerías de lance, o  los puestos callejeros, que en casi todas las ciudades suelen existir. Es necesario estar atento a las testamentarías, a las ‘limpiezas’ de algunas casas en las que hay tanto papel y libros viejos, dormidos en el olvido y que nadie quiere, ni apenas sabe de su existencia, como a menudo sucede en zonas rurales. Por conductos más ortodoxos, se pueden adquirir en subastas o ventas directas de libreros especializados, si bien a precios realmente elevados. Un buen consejo puede ser la búsqueda de libros que no estén de moda ¡ algún día lo estarán¡ mientras, los precios son más razonables y su adquisición menos competitiva”.

 

               Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com/2009_05_01_archive.html

Read Full Post »

Mapa1

 

 

               Avui, més de 30.000 visualitzacions porta el Mapa de Llibreries de Vell a Catalunya, estic content i espero que tots aquells que li han  donat una ullada hagin tret profit i els hagi servit per trobar més llibres i coses velles.

               Volia fer el Mapa més ampli, o un altre mapa amb altres llocs fóra de Catalunya, però de moment és massa feina, doncs, per sort, sembla que llibreries de vell i similars n’hi ha moltes per tot arreu.

            Demano, si us plau, que si veieu errors o canvis fets darrerament en alguns llocs m’ho feu saber per corregir-ho i si coneixeu llibreries de vell que no hi són m´ho dieu i les posaré.

Gràcies.

 

mapa2

 

Read Full Post »

catàlegTirant

“ Per a un bibliòfil, la millor ressenya, el compte-rendu  ideal de l’exposició, fóra un catàleg, simplement. Un catàleg amb totes les precisions exigibles i amb facsímils de les peces més curioses o de més vàlua. Pot semblar, al no iniciat, que és fatigant de llegir títols, llocs i dates d’impressió, descripcions minucioses amb el nombre de folis o de pàgines, incipits i explicits, colofons, etc. Res d’això, ans al contrari”.

 Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

hypno2

I com a mostra  que de vegades un Catàleg és important aquí us en poso part d’un, amb el qual es poden aprendre moltes coses:

 

El Sueño del Bibliófilo, 9

Colonna, Francesco.

HYPNEROTOMACHIA POLIPHILI.

Venecia:Aldo Manucio por Leonardo Crasso, 1499, diciembre.

            Folio (30 x 20,5 cm). 234 hojas en signaturas 4, a-y8, z10,A-E8, F4. Letra romana del tamaño 115 para el texto; ocasionalmente aparece tipografía griega y hebrea. Ilustrado con 172 xilografías atribuidas a Benedetto Bordon: 11 de ellas a plena página.También 39 iniciales xilográficas. El papel está sin lavar, sin prensar, sin restaurar y sin facsímiles, esto es, en su condición original.

            Pequeña pérdida de papel en el margen inferior de una hoja. La errata SANEQVE ha sidocorregida borrando la última letra e imprimiendo a mano la desinencia AM. Encuadernación francesa de principios del siglo XVII en piel, con las armas (Olivier lámina 252) de Gaspard III Fieubert de Naulac, señor de Ligny (1626-1694) en ambos planos: el lomo está restaurado conservando grandes partes de la piel original, algunos pliegos han sido cosidos de nuevo sin afectar al cosido original ni al papel.

            Primera edición. Para muchos, el libro más fascinante y moderno de la época incunable y unade las cimas de la tipográfia y de la ilustración antiguas; para otros, un proyecto literario menor, una literatura oscura; para casi todos, una fantasía inexplicable llevada a la maravilla tipogràfica de la mano de Manucio, que fue quien convirtió el libro en objeto insuperable. Sea como fuere, ahora es buscado como una joya entre las antigüedades librescas, cuya erótica ha sido resumida por G. Painter: “Gutenberg’s Forty-two-lines Bible of 1455 and the Hypnerotomachia of 1499 confront one another from opposite ends of the incunable period with equal and contrasting pre-eminence. The Gutenberg Bible is sombrely and sternly German, gothic, Christiana, and medieval;The Hypnerotomachia is radiantly and graciously Italian, classic, pagan, and renascent.

hipno3

These are the two supreme masterpieces of the art of printing, and stand at the two poles ofhuman endeavour and desire”.

            No es un libro raro, sí lo es acaso, sin lavar y con encuadernación antigua, pues suele aparecer en el mercado tamizado por el gusto de los coleccionistas ingleses y franceses del siglo XIX, esto es, manipulado, lavado, prensado y con la última hoja facsímil.

            BIBLIOGRAFÍA: Hain & Copinger 5501*. Goff C-767. BMC V 561. BSB-Ink C-471. GW 7223 (+ Accurti, Aliae Editiones página 117). Pellechet 3867. Hillard 649. Polain, Belgique 1126. IGI 3062. Essling 1198; Sander 2056. Renouard, páginas 21 y 22.

            Del Sueño de Polifilo se han hecho facsímiles, así la edición Methuen, Londres: 1904, ediciones modernas canónicas como la de G. Painter, The Hypnerotomachia Poliphili of 1499:An Introductionto the Dream, the Dreamer, the Artist and the Printer. 2 volúmenes. Londres: Eugrammia Press 1963.

            Ensayos sobre la autoría de las ilustraciones y aun del texto. Para esta parte véase la opinión de P. Scapecchi, quien en sendos artículos publicados en la Accademie e biblioteche d’Italia 51 (1983)páginas 286-98 y 53 (1985) páginas 68-73, argumenta que Colonna es el receptor de la dedicatoriay que el autor es Fra Eliseo de Treviso.Asimismo, el libro ha suscitado monografías fallidas tales la de H. Barolini, Helen Aldus and his Dream Book: An Illustrated Essay. New York: Italica

Press, 1992 y experimentos universitarios sin ningún eco como el de L. Lefaivre, Leon Battista Alberti’s Hypnerotomachia Poliphili. Recognizing the Architectural Body in the Early Italian Renaissance,Cambridge-Londres:The MIT Press, 1997, atribuyendo la autoría a Alberti.

            La autoría en favor de Colonna se sostiene porque a) las iniciales xilográficas forman un acróstico con el nombre de “Poliam Frater Franciscus Colomna Peramavit”; b) el ejemplar conservadoen Berlín lleva manuscrito, del siglo XV, en la hoja pi4 un verso de Matteo Visconti de Brescia:Francisco alta columna i per cui phama inmortal de voi [Polia] risonna; c) un documento de la orden de los dominicos instruye que Colonna “should be comelled to repay expenses which the

Provincial of the Order had incurred ‘on account of the printed book”; d) el ejemplar procedentede la colección Beck (vendido el año 2002 en 60.000.000 de pesetas, también en encuadernaciónantigua) lleva en la hoja F3r una anotación de principios del siglo XVI atribuyendo la autoría a F. Colonna.

            Para la tradición española, ver la solvente edición de Pilar Pedraza, Murcia: 1981, con traducción directa del texto, introducción, comentarios y notas, reeditada en 1999 y en 2005 en Barcelona: El Acantilado.

            PROCEDENCIA: 1) Guillermus Marlius, comentarista del siglo XVI, con su firma en la portada.

2) Gaspard III Fieubert de Naulac, sieur de Ligny, del Parlamento de París en 1649, recaudador,consejero de estado, canciller de la reina María Teresa.

3) Vignier, académico e historiador francés, hagiógrafo de Henri IV, con su firma del siglo XVIIIen la portada.

4) Myron, firma del siglo XVIII en la portada.

5) White,

6) Michael Wodhull, con su nota de compra el 6 de marzo de 1775 procedente de la subasta de 5) White.

7) Vendido en Londres en 1886 a Philip Hofer, con exlibris

8) John M. Crawford Jr, coleccionista estadounidense

9) H. Bradley Martin, vendido en 1990 a un coleccionista privado.

            Precio: 310000

 (En el Catàleg 12 de la llibreria Els Llibres del Tirant   —http://elsllibresdeltirant.barce.mobi/catalegs/Cataleg_12.pdf ), on recomano que hi feu una ullada)

hypno1

 

 

 

❦          ❦          ❦

 

 

exonario

“ Para el Bibliobóltico*, un viaje, una cola o una cronocléptica* sala de espera son lugares a los que hay que ir precavido. Por ello, carga su bolso de pesados libros y trata de buscar un momento o un lugar donde leerlos. Sin embargo, descubre que el viaje es frenético e incómodo, la cola avanza muy rápido o el médico lo atiende pronto. Luego de esas peripecias, vuelve a su casa con el mismo bolso cargado, sin haver echado siquiera un ojo a los pesados libros.

            El Bibliobóltico compulsivo, aun a sabiendas de que no podrá ejercer la lectura, lleva de paseo una mochila llena de libros. Tiene la secreta esperanza de que quedará atrapado en alguna burocracia interminable en la cual sólo podrá recurrir a su extensa bibliografía. Sin embargo, la cantidad de material que traslada supera el tiempo de lectura que proporcionan las más burocráticas esperas o el más largo viaje. Por eso, aun en la cola más larga, se siente frustrado pues sólo puede leer unas pocas páginas y no dos o tres libros como esperaba.

            Lo curioso del Bibliobóltico es que, cuando llega a su casa y dispone de tiempo libre, jamás lo emplearía leyendo.

            El Bibliobóltico tiene cierta cercanía con el hadicadruso*. La diferencia es que el hadicadruso no necesariamente debe crearse la falsa ilusión de que leerá una docena de libros, y no se frustrará si sólo lee media página o nada”.

           Del vlok Exonario: definicions i termes que no figuren en el diccionari, però si que hi són en el Exonario, de Jorge Mux (Argentina).

[* : i del Exonario tenim:
Bibliobóltico: es diu de la persona que s’emporta material de lectura i estudi a llocs i situacions en els que no troba l’ocasió ni el temps per llegir.
Cronoclèpsia: robatori  del temps aliè.
Hadicadruso: persona que nomès es pot concentrar per llegir o estudiar en llocs públics i sorollossos.]

Http://exonario.blogspot.com.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »