Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

Frases sobre Bibliofília 234

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, Varis on 26/05/2011| 1 Comment »

 

             

 

 

“¿No heu sentit parlar del bibliòfil que cerca adalerat volums relligats, sia quina sia la materia de què tractin, però que no excedexin de 10 centímetres d’alçada, per a utilizarlos com  motiu  decoratiu per a ornamentar les vitrines o les repises de determinats mobles? Jo tinch un amich a Valencia, negociant en tota mena de fustes y que s’ha fet un mostrari de cada una de les diverses que han passat per les seves mans, imitant llibres de tots els formats, àdhuch en els cayres imitant les ratlles simulant els fulls; en els lloms dibuxos imitant els ferros y relleus qu’escarnexen als nervis, apart de les inscripcions simulant el títol del llibre, y el nom de l’autor, ¿ no trobarien més encertat per aquest bibliòfil, qu’encarregués a l’amich els que li manquessin?. L’efecte seria el mateix, y estalviaria la immobilizació d’uns llibres que cap servey ni ventatja intelectual pot reportar-hi.

            ¿No heu tingut esment del recercador infadigable d’exemplars d’edicions numerades, a condició, però, de que han d’ésser precisament d’un múmero determinat?. ¿ O el que cerca llibres exclusivament, qu’en la portada, imprés, ostentin un escut de Barcelona?.

            O aquelles  recents edicions de luxe, que tots recordém, la majoria de les quals contenen textes estrafalaris, ab unes ilustracions més estrafalaries encara, edicions fetes de cara a fabricants enriquits per la guerra, llibres que’ls adquirents may han de fullejar, però qu’els han dit que ab el temps pujaran de preu”.

 

            RODERGAS CALMELL, J.: Semblança y Bibliografia de Ramon Miquel y Planas per…; Barcelona, 1955, pp. 6.

 

                          

 

 “ Entre estos y la polilla hay poca diferencia; decimos mal: es grande, pues si bien estos bichos se entretienen en hacer túneles y minados por el libro, algunos tienen tal miramiento que respetan el centro impreso de las páginas y sólo perforan sus galerías por el margen blanco, por lo cual nunca es destruido por completo, mientras que los sujetos que presentamos los hacen desaparecer, y ocurre el que, satisfecho del que tienes el libro, cuando lo necesitas vas a buscarlo y te encuentras con que no lo encuentras, pues el amigo a quien lo prestaste no lo devolvió… Es bien conocido el caso de aquel que le negó a un amigo el prestarle un libro porque, según dijo, todos aquellos tan numerosos que veía le habían sido prestados a él y los estimaba mucho”.

 

            Article de Fco. Martínez y Martínez: ‘Bibliófilos, Bibliómanos, Bibliópolas, Gorrones y Frescos”, en el Boletín de la Real Academia de la Historia de Madrid, tom LXXXVII, Abril-juny, pp. 485-490, l’any 1927, on parla dels bibliocleptòmans.

 

Read Full Post »

Mercat Dominical de Sant Antoni

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres on 22/05/2011| 2 Comments »

          Preparant el mapa de llibreries de vell ( a la dreta del vlok), buscant buscant,  he trobat la pàgina del Mercat de Sant Antoni i no puc més que posar-la aquí perquè la coneixi més gent i serveixi com a complement. Amb aquest plànol la cosa queda una mica més clara i més exacta, al menys pel que fa a Barcelona, doncs en el mapa potser hi ha alguna dada incorrecta.

            És una pàgina amb molta informació que jo desconexia, els que no vivim a Barcelona no podem visitar tant com voldriem aquest mercat els diumenges, però amb més dates podem saber on anar a mirar sense perdren´s pel camí i el plànol que han fet els de l’associació AMELIFIL està molt bé.

                

Així doncs val la pena clicar l’enllaç d’aquí sota i veureu més clarament el que dic.

           http://www.dominicaldesantantoni.com

                   amelifil2.JPG

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 233

Posted in Bibliofília, Llibreries on 20/05/2011| 1 Comment »

                  breviarium-ilerdense-lleida-h-botel-1479-07-inc-582.jpg 

                          Breviarum Ilerdense. Lleida. H. Botel 1479. Inc 582 a BC.

           “ Lectures hi ha de les quals en tornem. Lectures hi ha que ens conviden sense descans a caminar.

            Lectures que ens envelleixen. Lectures que ens acompanyen. Lectures per a cada un dels sentits, com si de vegades la comprensió només fos de l’esguard o de l’oïda, o del tacte, o de la gola, o de l’odorat.

            Lectures amb les quals juguem, i lectures que juguen amb nosaltres.

            Lectures amb ressò i lectures sense ressò. Les que ens completen i les que ens mutilen.

            Les que ens sobten com una agressió i les que ens sedueixen.            Aquest llibre que sembla que capti i aquell altre que va precedit d’un criat que l’anuncia i al qual esperen les tafaneries de l’esperit com una societat de belles dames a l’hora del te.

            Lectures de frescor aparent – de paisatge maquillat diríem, – i lectures d’una timidesa àrida i breu com la intimitat natural d’alguns paisatges catalans de la costa.

            Lectures comprades i lectures donades.

            Lectures que es fan dir ‘Sí, senyor’, i lectures que ens diuen: ‘Dispensi: no és vostè qui cerco’.

            Lectures ( cal no confondre amb la manera de llegir) verticals, planes, diagonals, quebrades i circulars”.

              Capítol “La lectura” de Josep M. López-Picó, en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp.51-52.   

              cicero-de-officiisde-paradoxis-desomno-scipionus-xiv-07-ms-358.jpg                                        Ciceró. De officiis. De paradoxis. Desomno Sajonius. Ms 358 a BC.  

          “ Hay en Barcelona treinta, cuarenta, quizás más, librerías de viejo. Casi todas tienen una personalidad de contornos vigorosos, robustos. Unas, por la pasión bibliogràfica de sus propietarios. Otras, por su sentido comercial. A las primeras, pueden pertenecer la librería Babra, ‘L’Arxiu’, la de Palau, Porter… A las otras, la de la calle de Escudillers – barbería, limpiabotas y librería en una pieza -, la de la calle de Urgel, una de la calle de Tallers… No quiero decir con esto que el librero bibliófilo no tenga noción de lo que es el negocio; la tiene y muy clara; pero es conveniente separar a este del simple vendedor de libros”.

  

            Article: “Los comerciantes del libro” de Gabriel Trillas a Las Noticias, Año XXXVI,nº 12099, 31 de enero de 1931.

                               

             cicerode-oratore-subiaco-c-sweynheym-i-a-pannartz-1465-07-inc-485.jpg

                 Ciceró. De oratore. Subiaco C. Sweynheym i A. Pannartz. 1465. Inc 485 a BC.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 232.

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Oficis del llibre on 11/05/2011|

   adam-petri.jpg        

 “ Suposem, doncs, que el nostre lector ha triomfat fàcilment de la temptació de la bibliofília exclusiva; però, heu’s ací una altra temptació molt més forta. L’erudició. Sota totes les formes: recerca de la gènesi i de les fonts de les obres, història comparada de les literatures, establiment de textos, verificació de les atribucions, estudis sobre la gramàtica i el vocabulari de l’autor; i la biografia en els quals la intuïció i el detectivisme tenen bona feina. No era vers això que l’empenyia la seva passió: no solament a gaudir de la lectura dels llibres i nodrir-se’n, sinó penetrar en ells, veure llur estructura íntima, dissecar-los, conèixer llur història, reconstituir llur embiogenia, descobrir llurs tares hereditàries? I després recontar tot això, i justament, si hom té ‘ un bri de ploma’ és allà que trobarà la manera d’utilitzar-lo més útilment. Ensems, això pot ésser una carrera, i la passió es trobarà d’aquesta manera reconciliada amb l’ordre, la seguretat material i els honors. Seria una passió sàviament aconduïda i explotada”.

 Extret de “ Aquest vici impune, la lectura” de Valery Larbaud en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp.40.      

 

 “La bibliofilia constituye sin duda una modalidad – quiero creer que de mayor nobleza e interés que otras – de ese fenómeno mucho más amplio que es el coleccionismo. El DRAE lo define de arnao-guillem-de-brocar.jpgmanera genérica como ‘ afición a coleccionar objetos’ y ‘ técnica para ordenarlos debidamente’. También se ha definido colección como ‘ acumulación de objetos de la misma especie – o que tienen rasgos comunes entre ellos – reunidos por la misma persona por placer, utilidad, o con la finalidad de instruirse’. Diversos investigadores estudian otras motivaciones o fines del coleccionismo: el deseo de propiedad – o sea, la ya aludida avaricia -, el de afinar el propio gusto, el de superarse y competir, el ansia de prestigio y seguridad, la aspiración a la inmortalidad, el placer sensual, la curiosidad intelectual, la lucha contra el aburrimiento, el afán de exclusividad, la inversión…”.

              MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 2009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 18.

                            

                                         felix-baligault.jpg

          Marques d’impressor: Adam Petri, Arnao Guillem de Brocar i Felix Baligault.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 231

Posted in Bibliofília, Llibres on 06/05/2011|

                             gaspard1.jpg

                   Gravat de Rembrandt de la edició de Gaspard la Nuit de A, Bertrand

 “ Ha estimat massa els llibres com objectes materials: llur forma, llur pes, el gra de llur paper, llur facilitat a obrir-se, la bona olor d’alguns quan són nous ( fins tenen una olor característica diferent segons el país on han estat fets). Ha arribat fins a perfumar-los i tot quan ja no feien olor, i escollir, meditant-hi la relligadura que els donava. Els cura, els mira. Aquesta forma del seu vici pot arribar a dominar-lo enterament, i a allunyar-lo i tot de la lectura. Pot esdevenir lector bibliòfil exclusiu, resignar-se a això i complaure-s’hi. Perdre de vista la funció espiritual del llibre. I acabar, amb els exemplars rars i les primeres edicions, en l’especulació pura i simple. Oh, és una passió bella i respectable; i útil: llur cura basteix i conserva petites arques de Noé literàries en les quals forces obres plenes de saviesa, de consolació i de joia, han travessat i travesseran els diluvis de la Història. Però en alguns d’entre ells, hom sent alguna cosa com el menyspreu per l’altre aspecte del llibre, per allò que en fa, als ulls nostres, tota la vera valor. Hom diria, que, per ells, els autors no han estat sinò els productors inconscients d’una primera matèria que serveix de suport a qualitats més precioses que les que ella pot tenir: la raresa o la curiositat i el fet d’ésser un pretext de desenrotllament d’un gran luxe material. Però aquest menyspreu és menyspreat pels lletrats qui no són exclusivament bibliòfils. Davant de les riqueses de certs bibliòfils hom es sorprèn de somniar en Barbres qui haurien recollit instruments complicats provinents de la Civilització, i dels quals no en coneixen exactament l’ús i la valor. Sovint, he sentit parlar d’un bibliòfil francès qui habitava Ginebra sota el SegonImperi i que col.leccionava únicament els ‘llibres ridículs’: reculls de poesies publicats per magistrats provincians, tractats de metafísica inversemblants, poemes èpics en vint mil versos, llibres de maniàtics i de dements, tot això escollit i classificat amb cura per aquest bibliòfil, qui s’havia fet, així, una reputació d’home d’esprit entre els seus familiars. I bé, no puc estar-me de pensar que guaitant de la vora la col.lecció d’aquest senyor hom hi hauria trobat Gaspard de la Nuit i Les Fleurs du Mal”.  

           Extret de “Aquest vici impune, la lectura” de Valery Larbaud en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp. 38-39.                                                              

                             

 

            

 “ La voz bibliofilia fué empleada por primera vez por Salden ( Cristianus Liberius Germanus, pseud.) en un primoroso librito titulado Bibliophilia sive de Scribendis legendis et aestimandis exercitato paraenotica, impreso en Utrech en 1681. En dicho libro afirma que ‘el verdadero bibliófilo no busca en el libro sino un medio más directo y más rápido – no sólo para él, sino también para los demás – de perfeccionamiento moral e intelectual’”.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 230

Posted in Bibliofília, Oficis del llibre on 04/05/2011|

               vallseca1ok.JPG

                                        Carta de Vallseca        

 “ La tercera i última de les sales era la ‘sala blava’, amb un finestral al carrer del Bisbe i dos al de Sant Sever. No era tan gran com la ‘sala daurada’, ni tan lluminosa, tot i tenir un finestral més, i el nom li venia del color de les parets i el de les llibreries, que era de to blavís, amb alguns filets argentats, de lluïssor somorta. Allí es guardaven, sobretot, els fons de manuscrits i d’incunables, els cartularis i els portulans o antigues cartes de navegar, amb la més famosa de totes, la de Vallseca, de la qual diuen si va servir-se Colom, per a descobrir l’Amèrica, i que George Sand, sense cap mena de dubte, empastifà sacrílegament a Valldemossa de Mallorca, tombant-hi, amb un gest barroer, una xicra de tinta.


 

En aquesta sala, però força més tard, s’hi encabí, a manca de local propi, la Secció Filològica, segona de les tres que finalment integraren el total Institut d’Estudis Catalans. Secció amfíbia, sense el pes i la substància bàsics de la Històrico-Arqueològica, perquè, de veritables filòlegs, no en tingué més que dos: un, que era pur instint i voluntat indomable, però de formació anàrquica i tempestuosa, el mallorquí mossén Antoni Maria Alcover, del qual jo podria contar saborosíssimes anècdotes; i l’altre, fred, precís, rigorós i científic, el barceloní Pompeu fabra. Tots els altres d’aquell temps, poetes o escriptors eminents, eren, però, més fets per decorar una acadèmia de les que fan bonic i vesteixen un país, com la francesa i l’espanyola, que per posar en surada, com diuen els pescadors, i dotar de veles noves i fortes, que la portessin a navegar altre cop pel món culte, una llengua que feia aigües d’abandó per tots costats: la nostra llengua catalana”.

  “Els mestres cantaires de Barcelona” amb entreactes a Madrid ( 1911-1914), XIX capítol de Tots els camins duen a Roma. Memòries. II, pp. 235-236, de GAZIEL , parlant de l’Institut d’Estudis Catalans.

pp. 238.

 

 

                  mantegna-cristo-resucitado.jpg                                                

Mantegna- Crist Ressucitat                                                        los-4-jinetes-durero.jpg                                 

 Los cuatro Jinetes del Apocalipsis – Durero.                    

 “ Los más célebres artistas lucen su genio en las páginas, portadas y frontispicios de textos griegos y latinos, candelabros que dieron luz a las luces del entendimiento renaciente. Pintores famosos crearon escuelas diversas que los grabadores seguían y no pocos de aquellos se entregaron personalmente a la punzante suavidad del buril o de la gubia y a los claroscuros intentos del aguafuerte desentrañando la misteriosa grandeza del blanco y negro resultantes del mordido audaz.


 

            Con finalidades independientes del libro, los maestros de la estampa han legado asimismo obras magistrales a la posteridad. El grabado original posee la más alta jerarquía. La fronda de grabadores aumenta sin cesar. Sus nombres y sus obras adquieren al correr de los años amplias sonoridades: Mantegna, ‘Cristo resucitado’; Durero, ‘Los cuatro jinetes del Apocalipsis’; Holbein, ‘La Danza de la Muerte’, resonancias sagradas y patéticas de hondura universal.


 

            Nueva savia y renuevos de crecido vigor robustecen la agudeza de la calcografía: Jacques Callot, el inquieto; Ribera, el sombrío; Piranesi, el visionario; Goya, el enciclopédico y realista; Fortuny, el último de los genios románticos españoles de superior potencia creadora e insuperable dominio de los efectos de sombra y luz… Silentes voces de cumplida plasticidad informan el proceso de su gloriosa ruta y se observa que el progreso del grabado que adorna el libro no se interrumpe, sino todo lo contrario. Se humaniza a través de los tiempos. El acero de grabadores ingleses traza el candor de los más nobles sentimientos de caballerosidad y de ensueño”.

  

            “El poder del libro impreso” extret de:  El arte en el libro y en la encuadernación d’En Emilio Brugalla Turmo, a la  Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes, vol. XLII, nº 5, octubre de 1973 a Barcelona; p. 191.

 

                   la-danza-de-la-muerte-por-hans-holbein.png   

                              La dansa de la mort – Holbein.  

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 228

Posted in Bibliofília, Llibres d'artista on 24/04/2011|

               paradisos-de-paper3.JPG              

 “ Hi va haver un temps en el qual menyspreava en els llibres tot alló que no és lectura. M’huria bastat un parrac tacat per cabotes de clau. Em deia que un paper, tipus aixafats, una compaginació negligida, si de tota manera el text era a propòsit per seduir-lo, havia d’acontentar un lector veritablement espiritual.  Però els gustos canvien, i els disgustos. Als infants no els agraden les ostres. Moltes persones grans senten repugnància per la llet, el nostre primer aliment. Si visquéssim un temps més llarg que l’ordinari, exhauriríem, no ho dubteu, totes les combinacions possibles de les atraccions i de les repulsions dels nostres sentits. Acabaríem per haver cremat totes les nostres ídoles, i adorat tots els objectes de les nostres primeres antipaties.  Pel que em pertoca, he arribat insensiblement a no desdenyar tant el físic dels llibres. Admiro i afalago de bon grat un d’aquests volums de gran preu que fan costat als mobles més bells i els igualen. Però no els amo pas amb un amor de concupiscència. Fóra cercar un sofriment.

  La raritat, tampoc no em commou excesivament. No és sinó una noció tota abstracta i imaginària, si no és a l’Hotel de Vendes. Els ulls no saben pas que tal exemplar és únic, el tacte no frueix pas singularment. Però afeciono els llibres sòlids i ‘ confortables’, com els feien al segle dissetè. Trobem amb certa facilitat L’imitation, de Corneille, els Principis, de Descartes, el Discurs sobre la Història Universal, o la Història de les Variacions, en nobles in-quartos revestits d’una pell ombria i lluent, negrament i amplament impresos, ornats de florons i de culs de llàntia i dotats de marges enraonats.”

  

              Article de Paul Valery, a Paradisos de paper, Llibreria Catalònia, B, 1927, pp. 11-12.

                       el_arte_en_el_libro_y_en_la182-a.jpg   “ Impregnado el ambiente de tristeza y alacridad a un tiempo, transcurrieron los años hasta finalizar el primer cuarto de nuestro siglo. La época de los grabadores de oficio pasó. Los nuevos artistas del libro, los ‘peintre-graveurs’, no se avinieron a compartir su labor con los intermediarios. Precedidas de cortas lecciones académicas, en largas sesiones autodidactas aprendieron las diversas técnicas tradicionales de la ilustración y,  luchando consigo mismo, crearon un estilo peculiar mordiendo el cobre o el boj a su manera, de lo que resultó un grabado de trazo original cuya grafología estética acusaba indicios íntimos y reflejaba frente al libro la intuición de cada ilustrador, su sensibilidad, su rudeza, su idealidad.  El libro, símbolo de valores eternos, es, en todos los países cultos, ennoblecido impecablemente, siguiendo de cerca o de lejos los cánones preestablecidos por los grandes maestros de la imprenta. Cánones a los que prestó singular atención la ‘ Kelmscott Press’ – imprenta inglesa fundada en 1890 por el célebre William Morris y Walter Crane-. Las bellas ediciones en excelente papel dadas a la luz por esta famosa imprenta, difundieron por Europa unas corrientes de pulcritud clásica con nuevos caracteres y correcta impresión, ilustradas a veces con elegante sobriedad.

  En la capital de Francia el libro fue siempre algo superior a la elegancia y pulcritud. Estos folios de ‘grand papier’, soporte del pensamiento, en cuya blancura destaca en letras de molde el espíritu de las letras humanas y el compasado latir de las edades; estos grabados ‘hors-texte’ que captan su grandeza, componen, en íntima conjugación con la espaciosa tipografía ‘le livre d’art’, o sea: pensamiento y arte íntimamente sublimados por eminentes artistas y escritores en un mismo plano de papel ‘ pur chiffon’ con barbas nativas, Marc Chagall, Matisse, Picasso, no se hallan ausentes en esta noble gesta…”.

    “El poder del libro impreso” extret de:  El arte en el libro y en la encuadernación d’En Emilio Brugalla Turmo, a la  Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes, vol. XLII, nº 5, octubre de 1973 a Barcelona; pp. 196.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 227

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Oficis del llibre on 18/04/2011|

                              filigrana-capellades1.JPG                

  “La marca és lo que serveix pera designar ó distingir alguna cosa; s’aplica á un sens fi d’objectes, fruyts de la naturalesa ó productes de l’industria humana, y las sevas varietats son incomptables. Es marcan els metalls preciosos, las fustas exóticas, els aliments que conservan la vida, las máquinas qu’amplian el travall, las robas qu’abrigan, els llibres que’s llegeixen, y en els llibres sobre tot es multiplican las marcas, verdadera necessitat avuy per l’home de regular cultura. Aquést hi veu al ensemps una garantia d’autenticitat y una firma, la posa ab gust al producte que fabrica y es tranquilisa al véurela sobre la primera materia que reb. El llibre té una doble historia: l’epopeya genésica, que sols acaba quan surt, á las mans del comprador, de casa del llibreter, y l’odisea errant, que sos posseïdors successius li fan viure. A cada etapa reb una nova marca: el paperayre li imposa una mena de baptisme que s’anomena filigrana, l’estampador imprimeix la seva marca á dalt del colofó, l’autor vol la seva contrassenya sobre cada un dels fills de sa inspiració, l’editor es reserva un lloch á la portada ó á la coberta per l’emblema qu’ha adoptat, el llibreter que coloca l’exemplar el macula ab un timbre humit ( estampilla) ó li adhereix la seva marca, el relligador li aplica també un segell y el comprador li enganxa el seu exlibris á la guarda ó á la carta blanca y fa estampar á foch el superlibros á la pell de la tapa”.  

           Article: “ Las Marcas del Llibre”, de Victor Oliva a la Revista Ibérica de Ex libris nº 2, de l’any 1903, editada a Barcelona; p. 17.       

      marca18.bmp       marca17.bmp

“ No se nos ocurre nada mejor que recurrir a la terminología del amor cortés de los trovadores provenzales para describir la especial relación del bibliófilo con el cartero, casi tan tormentosa y de amor-odio como la de una pareja de enamorados. Y es que el cartero – como el mensajero de una empresa de transporte urgente – nos puede hacer bien y mal, puede proporcionarnos tanto placer como infligirnos torturas chinas.

            Para el bibliófilo, el momento más emocionante y taquicárdico del día es el de la llegada del correo, placer que, por desgracia, sólo es dable disfrutar cinco veces por semana ( ¡ qué largo el wek-end sin correo, y el verano cicatero de catálogos y ayuno de subastas¡). El goce es directamente proporcional al número y calidad no de las cartas de amor o que anuncien ingresos bancarios, sino de los catálogos de librerías y subastas. Con manos febriles los sacamos de los sobres, echamos un vistazo rápido, nos relamemos imaginando deleites – bibliofílicos – sin cuento, si hay más de uno los colocamos por orden de interés y enseguida nos acomodamos en nuestro sillón predilecto para dar cumplida cuenta de ellos, bolígrafo rojo en mano. ¡ Y cómo nos hundimos en la miseria el día que el cartero no nos trae ni un triste catálogo de restos de edición con que engañar la bulimia¡”. 

            MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco.: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia. Espasa, M, 2002; pp. 292-293.

                              cataleg-llibres-del-tirant1.jpg

            

Read Full Post »

Prestatgeries

Posted in Bibliofília, Llibreries, Llibres on 11/04/2011|

          

        

               ronronia1.jpg

         

            Mitjançant el vlok de la Ronronia he descobert la pàgina Bookshelf Porn, he entrat i realment, proporciona gran plaer a qualsevol amic dels llibres i, sobre tot, als amics de les prestatgeries doncs n’hi ha de tota mena i per a tots els gustos, podeu triar i remenar.I una vegada dins aquest vlok n’he descobert un altre, Forgotten bookmarks dedicat a coses trobades dins els llibres, i realment, com tots ja sabem, dins d’un llibre hi podem trobar qualsevol cosa: bitllets de moltes classes, entrades, postals, targetes, papers de diari, escrits, plànols, flors seques, fils de colors, punts de llibre, segells, fotografies, cromos, estampes, factures, invitacions, cartes, etc., etc. 

            És un fet que tots parlem de vegades de les coses que hem trobat dins de llibres vells comprats aquí i allà, fins i tot en un catàleg recent ofereixen un llibre sobre la Casa Guarro i diuen: “ Se acompaña: Factura de la Casa”.  

          En una llibreria de vell, fins i tot, un dia vaig veure una foto dins d’un llibre i vaig voler comprar-la, però em van dir que anava junt amb el llibre, encar que la foto no tenia res a veure amb el llibre, estava allà posada, oblidada per l’anterior propietari. En aquest món dels llibres no paro de trobar coses cada dia. 

            Per sort, el vlok de las fotos està força bé, val la pena mirar-se’l, i el de les coses trobades igualment. Hi pots trobar de tot i aquest vlok ho demostra. Poso unes fotos per fer-vos una idea, però entreu i gaudireu una estona amb llibres i prestatgeries.

      ronronia3.jpg

                ronronia7.jpg

          ronronia12.jpg

                                           ronronia13.jpg                                                                           

                     bookshelf-photojojo.jpg

                          

           Dos exemples del que en trobat en els llibres,del vlok Forgotten Bookmarks

                    forgotten1.jpg

                      

                      forgotten2a.bmp

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 226

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibreries, Oficis del llibre on 07/04/2011| 1 Comment »

                          llibr-delhi.jpg

                                           Llibreria a Nova Delhi

“ Aclarit el meu amor pels llibres, s’entendrà més la meva estima pels llibreters. He estat i sóc –  menys del que voldria – un visitant assidu de les llibreries de vell. De primer, a la ciutat de València, on vaig estudiar. Ara, aquí, a Barcelona, on fa ja vint anys que visc i també a Roma on, per raons familiars, vaig amb una certa freqüència. Durant la dictadura del general Franco, a les llibreries de vell trobaves sovint allò que el règim et negava i prohibia. Les meves primeres lectures de literatura catalana foren de llibres trobats a les llibreries de vell. Ara, sense dictadura, hi podem trovar els llibres que, per unes raons o per unes altres – de vegades difícils d’esbrinar -, no están ja en circulació. El llibreter, més d’una vegada, m’ha orientat quan jo anava a la recerca d’algun tipus de llibre en concret. I sempre he pensat que l’ofici de llibreter és, dels pocs que queden, que no es trien pensant en fer-se rics. Quan algú es dedica a fer de llibreter és perquè té amor a l’ofici, no només perquè vol guanyar-se la vida que, em sembla evident, se l’ha de poder guanyar.

            Vivim en un temps on els fabricants i venedors d’armes són la gent més rica I ponderosa del món. Imagineu per un moment que ja no és així. En aquest moment  imaginat desapareixen els fabricants i venedors d’armes i els llibreters es dibuixen com el grup ascendent, emergent, que diuen ara. Podem dir, sense equivocar-nos, que som més cultes, que avancem, que sabem viure. Jo voldria que aquesta Fira d’enguany fos l’inici d’aquest imaginat capgirament de la societat, que fos l’inici d’una altra manera de viure, d’una nova sensibilitat que portaria a fer dels llibreters el grup més ric i poderós de tots els grups socials que es fan i es desfan. Parafrasejant una dita valenciana puc dir: en l’imaginar no hi ha ofensa. 

           I per acabar torno a la realitat quotidiana i us dic:            Ciutadans de Barcelona, visitants i forasters, trieu i remeneu. I, sobretot, compreu llibres. Els llibres sempre han estat cosa de profit.  

           Raimon, en el pregó: “ Crida de la XXXV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, el 18 de setembre de 1986. Ed. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, B, 1986. ( 1 full de la casa Guarro, doblegat).   

                               libreria-vindel.bmp    

“ La ilustración es otro capítulo de gran importancia en la materia. Los grandes artistas de la pintura de caballete o independiente, no dudaron en ofrecer los frutos de su arte al libro desde los más remotos tiempos: desde el Libro de los muertos, entre los egipcios, hasta las obras maestras de los códices pintados bizantinos, flamencos, franceses, italianos, españoles, de que se envanecen hoy nuestras bibliotecas. Descubierto el arte de imprimir, desde los maravillosos dibujos grabados en madera de Lucas Cranach, Wolgemouth, Durero, Holbein, Mantegna, Rembrand, Rubens, etc.; hasta las maravillosas ilustraciones contemporáneas de esos artistas bibliófilos, que como nuestros paisanos los hermanos Jou, catalanes, y el francés Daragnés, príncipes de la arquitectura del libro, dibujan ellos mismos y funden los tipos, los capitulares, las viñetas, los cabeceros, los pies de lámparas y las láminas de las obras, que editan especial y exclusivamente para cada una, prestándoles una unidad artística que raya los linderos de lo sublime en el arte de construir un libro”. 

LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 12.

                                  llibr-shakespeare.jpg

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »