Biblioaprenent

“¿No heu sentit parlar del bibliòfil que cerca adalerat volums relligats, sia quina sia la materia de què tractin, però que no excedexin de 10 centímetres d’alçada, per a utilizarlos com  motiu  decoratiu per a ornamentar les vitrines o les repises de determinats mobles? Jo tinch un amich a Valencia, negociant en tota mena de fustes y que s’ha fet un mostrari de cada una de les diverses que han passat per les seves mans, imitant llibres de tots els formats, àdhuch en els cayres imitant les ratlles simulant els fulls; en els lloms dibuxos imitant els ferros y relleus qu’escarnexen als nervis, apart de les inscripcions simulant el títol del llibre, y el nom de l’autor, ¿ no trobarien més encertat per aquest bibliòfil, qu’encarregués a l’amich els que li manquessin?. L’efecte seria el mateix, y estalviaria la immobilizació d’uns llibres que cap servey ni ventatja intelectual pot reportar-hi.

            ¿No heu tingut esment del recercador infadigable d’exemplars d’edicions numerades, a condició, però, de que han d’ésser precisament d’un múmero determinat?. ¿ O el que cerca llibres exclusivament, qu’en la portada, imprés, ostentin un escut de Barcelona?.

            O aquelles  recents edicions de luxe, que tots recordém, la majoria de les quals contenen textes estrafalaris, ab unes ilustracions més estrafalaries encara, edicions fetes de cara a fabricants enriquits per la guerra, llibres que’ls adquirents may han de fullejar, però qu’els han dit que ab el temps pujaran de preu”.

            RODERGAS CALMELL, J.: Semblança y Bibliografia de Ramon Miquel y Planas per…; Barcelona, 1955, pp. 6.

 “ Entre estos y la polilla hay poca diferencia; decimos mal: es grande, pues si bien estos bichos se entretienen en hacer túneles y minados por el libro, algunos tienen tal miramiento que respetan el centro impreso de las páginas y sólo perforan sus galerías por el margen blanco, por lo cual nunca es destruido por completo, mientras que los sujetos que presentamos los hacen desaparecer, y ocurre el que, satisfecho del que tienes el libro, cuando lo necesitas vas a buscarlo y te encuentras con que no lo encuentras, pues el amigo a quien lo prestaste no lo devolvió… Es bien conocido el caso de aquel que le negó a un amigo el prestarle un libro porque, según dijo, todos aquellos tan numerosos que veía le habían sido prestados a él y los estimaba mucho”.

            Article de Fco. Martínez y Martínez: ‘Bibliófilos, Bibliómanos, Bibliópolas, Gorrones y Frescos”, en el Boletín de la Real Academia de la Historia de Madrid, tom LXXXVII, Abril-juny, pp. 485-490, l’any 1927, on parla dels bibliocleptòmans.