Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

Frases sobre Bibliofília 251

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Ex libris, tagged , , on 10/09/2011| 1 Comment »

                        

 “ L’ex.libris, usat ja antigament com a signe de propietat, en el que hi havia’l nom del bibliòfil junt ab sos blassons si era noble o bé anava orlats ab algún emblema o alegoría, ha alcansat una gran importancia artística, coincidint ab el renaixement del art aplicat a la enquadernació, gracias a ha veri empleat son talent els millors artistas europeus y americans, y avuy casi’s pot afirmar que tot bibliòfil que s’estimi no deixa de tenir el seu.

            Generalment, al nom del bibliòfil s’hi junta una alegoría relacionada ab sas aficions o ab sa manera d’ésser, y moltas vegades s’hi afegeix una llegenda que subratlla son carácter o retrata sas aspiracions. Com ab tantas cosas, Espanya ha anat endarrerida en aquest moviment exlibrista, però mercès a l’Alexandre de Riquer que inicià entre nosaltres aquest art fent qu’altres el seguissin, avuy s’ha despertat gran afició essent solicitats pels coleccionistas estrangers els ex.libris espanyols. Y pera convences de qu’es natural aquesta solicitació, no hi ha més que fullejar l’elegant volum que tenim a la vista; jo quedo emprendat d’una pila d’ex.libris, dels que uns se recomanan per la seva refinada senzillesa, mentres els altres, entre’ls que descollan els ayguaforts, són tractats ab tant carinyo, ab tal amor a l’obra, que pregonan als quatre vents que no hi ha art petit per petitas que sian la missió y las dimensions del objecte que l’estotxa” .

    Article de Sebastià Junyent a Joventut, n.213, 10 març 1904, p. 164.

                        

 “ La bibliofilia es un credo bien exigente, para algunos cercano a una religión, y toda religión ( excepto el budismo) genera sus integrismos. Estos son peligrosos hasta para la integridad física de los demás, como demuestra la Historia, pero sin duda el bibliofílico es el que veo más cercano y disculpable. Todo coleccionista tiende al perfeccionismo, pero algunos no es que tiendan, sino que lo practican con estricta observancia: ni un ejemplar que no sea excepcional, por su rareza y perfección. Se pueden compartir entre principios – como tendencia – , pero es punto menos que imposible mantenerlos en la práctica, pues para ello habría que ser un Creso.

            Pueden señalarse distintos niveles dentro de la bibliofilia, en función del interés por los libros y sobre todo de la cantidad y la calidad de los volúmenes que posee cada uno. En cierto modo, las mentadas variedades que señalaba Nogués entre los coleccionistas son válidas también para los bibliófilos: el envidioso, el pseudo, el imbécil, el avaro, el económico, el encantado, el chiflado y el vulgar”.

         MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 26.

           

                         Exlibris extrets de la Biblioteca de Catalunya

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 250

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibres, tagged , on 20/08/2011|

                          

                                                        

 

                                                         

                             

                   “ La col.lecció de bibliòfil de més prestigi i projecció dela anys trenta és més que probable que fos La Cometa, que l’editorial Gustavo Gili posa en circulació a partir de 1930. Es tracta d’una sèrie d’obres majoritàriament literàries – de clàssics i contemporanis de la literatura espanyola – que il.lustren reputats artistes ( Xavier Nogués, Josep de Togores, E.C. Ricart) i que, d’un gran luxe formal, es destinen de forma implícita tant al col.leccionista com a l’inversor, al qual s’enllamineix amb un producte de ràpida revaloració”.

 

                   L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed. Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a Catalunya , pp. 180-181.

                        

                                            

                    “ ‘Heu de venir a veure els meus llibres¡’ Quantes de vegades no heu sentit aquesta frase¡ I en medis en els quals ben cert que no esperàveu trobar el culte de les Lletres¡ És que una biblioteca no responia a cap necessitat d’aquest ordre per l’amable pervingut del qual era l’orgull o per la dona bonica, d’origen incert, que es disposava a fer-vos els honors. Els hauríeu sorprés, l’un i l’altra, parlant-los de la joia d’un Montaigne en la seva llibreria, o d’aquell amor gairebé ‘ físic’  dels llibres que coneixen els Bibliòfils de debò. Llur plaer¡ Ja es tractava d’això, ja¡ Haurien tingut dret a titllar-vos d’ingratitud: perquè, al capdavall, aquells llibres no els havien pas comprat per a ells mateixos, sinó per a vós¡ Tiratges limitats, primeres edicions, grans papers, totes aquelles peces rares no han estat adquirides a pes d’or i no són allí sinó per tal d’ésser-vos ensenyades, o, més exactament, per tal de servir de testimoni del gust i de la qualitat de llurs posseïdors.

                   Si aquell pervingut o aquella dona bonica tenen llibres, és únicament per atribuir-se a si mateixos un valor que no tenen en realitat. És un manera de comprar, o, més exactament, de descomptar el que se’n diu la ‘qualitat’, que era fins llavors una de les coses d’impossible adquisició, ja que és l’obra del temps. Per fer oblidar les especulacions, que eren l’origen de llur fortuna, imaginaren doncs d’afegir-hi una altra especulació, susceptible de donar-los una qualitat, i en certa manera un pasat: es declararen Bibliòfils “.

                GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona,  1929. Traducció Just Cabot, pp- 34-36.

Imatges  per La Cometa de Hartung, EC Ricart i Picasso.

                              

Read Full Post »

Facsimilòfils i Bibliòfils

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, tagged , on 17/08/2011| 2 Comments »

               

                           

Carta náutica de Gabriel de Vallseca, 1439. Facsimill, original al  Museu Marítim de Barcelona.

            Facsimilòfils  i Bibliòfils, crec, no tenen gaire en comú. Penso que cadacún d’ells busca coses diferents, molt diferents.

                    

             1885                                                               1992

            Els llibres, els papers, els diaris, les revistes, i molts fulls que corren amunt i avall són desitjats pels bibliòfils, tan pels ‘rics’ com pels ‘pobres’, són peces buscades, peces úniques per aquells que les desitjan; i encara n’hi ha més de coses: goigs, cartells, exlibris, catàlegs, programes de Festa  Major, anuncis, … .

            Els Facsímils són una altra cosa, interessant, bonica, artística i com diuen els que els fan, ‘ joies’ que cal reproduir per que no es perdin o perque al menys la gent pugui accedir a peces que només es troven a museus, bibliotecas nacionals o privades i a casa de Facsimilòfils.                                        

                    

                1557                                                      1873

             Pilar Ruiz, experta i directora d’una editorial facsimilar, diu que els bibliòfils: ‘ han constituido, a lo largo de la historia un club selecto y exclusivo sin límite de miembros… A él han pertenecido papas, magnates, estadistas, clérigos ilustres y hombres de ciencia sin distinción de clase, raza o religión, con una sensibilidad especial por esa memoria de la humanidad que es el libro”; crec que té raó, però penso que altres persones han sigut i són bibliòfils sense tanta alcurnia ni tan poder o diner.

                                     

            1935                                                       2005

            També diu aquesta senyora que els bibliòfils, normalment, no es desfan de les obres que posseeixen, d’acord, i que una de les motivacions per aconseguir-los és el prestigi que poden donar els texts que tenen, i diu ‘los libros otorgan conocimiento y, por tanto, poder’, una altra vegada d’acord en part.

            No tots els llibres que tenen els bibliòfils donen coneixement, al menys intel.lectual, pots aprendra moltes coses tenin llibres antics, manuscrits, incunables, però en molts casos aprendra alguna cosa és impossible, molts bibliòfils no saben grec ni llatí ni altres idiomes que el seu propi, cosa que impossibilita la lectura de grans llibres que puguin tenir, poden admirar-los, fruir, sentir felicitat, però no com diu Pilar Ruiz obtenir més coneixement i, per tant, poder.

                                         

      1681                             Facs. 1ªpàg. del títol-200?

            També diu: ‘el bibliófilo busca la excelencia’, vet aquí, un bibliòfil de veritat vol això,  sí,  però els facsímils crec que no arriven a la excel.lència, per molt ben fets, molt ben editats imitant grans obres, ‘joies bibliofíliques’ , són una altra cosa, artificial, còpia, i com qualsevol imitació no té res a veure amb els originals.

            Diu que tota obra deu cumplir uns requisits i anomena unes quantes coses que són els requisits que un bibliòfil vol d’un llibre, però els facsímils encara que estiguin fets de la millor manera, fins i tot alguns estan millor que els originals, cosa que un bibliòfil crec que no acceptaria.

            Els facsimilòfils són d’una altera mena, volen altres coses, ho fan més per invertir que per amor als llibres.

            No tinc ni idea de bibliofilia, soc aprenent i encara estic a la lliçó número 1 de, al menys,  1000 lliçons, però crec que hi ha ‘bibliòfils rics’ i ‘bibliòfils pobres’, els facsimilòfils són una altra cosa, buscant altres coses.

            Ja ho diuen en alguns llocs, la bibliofilia és, primer, l’amor pels llibres, especialmente els rars i curiosos, i moltes coses més.

            Els facsímils no tenen res a veure amb la Bibliofília, són , com diu el seu nom, que ve del llatí: Facere: Fer  i Simil: semblant .

                               

                            Llibre del Consolat de mar -Segle XIV

                

               1914                                              2001

            Però jo sòc aprenent, és per això que poso aquí unes línies més aclaridores, d’un aprenent més avantatjat i amb més anys aprenent i que sap ho que jo no sabré mai:

Francisco MENDOZA DÍAZ-MAROTO: La pasión por los libros. Un acercamiento a la bibliofilia, Espasa, Madrid, 2004 (2ª), Cap. VI, pp.230-231.

“El bibliófilo ante el facsímil

                        Hay algunos bibliófilos tan radicales que no pueden ver ni en pintura un facsímil. Es significativo que el perrito – Chiqui – de uno de estos, buen amigo, descubriera un día el sexo con un congénere de peluche ( demostrando, de paso, que las muñecas hinchables y los vibradores no son una perversión exclusivamente humana, sino algo natural). El pobre chucho continúa llevando esa desviada vida sexual, pero no me cabe duda de que en el momento en que se le ponga a tiro ( es metáfora) una perrita de verdad en celo, perderá todo interés por los sucedáneos, como le ocurre a su exquisito dueño. La postura de este otro bibliófilo  de viejo  al que usted tiene la amabilidad de leer puede resumirse como sigue ( por supuesto, respetando todas las opiniones personales discrepantes):

            . Se trata de un avance técnico muy útil que facilita el acceso a libros casi inaccesibles, por lo que es altamente positivo.     

                                 

                                                Adarga catalana 1753

               

                                            Adarga catalana 1954

            . Es muy útil también para suplir las hojas que faltan en un ejemplar, siempre que no haya engaño por parte del vendedor y el precio tenga en cuenta ese defecto.

            . El facsímil sin pretensiones es muy adecuado para reproducir obras de estudio ( algunas, de interés bibliofílico), y su precio no debe ser alto.

            . El facsímil de bibliófilo debe reunir una serie de características que ya hemos detallado arriba. Todas se daban en los realizados por Rodríguez-Moñino, por Pérez Gómez y, más recientemente, por Víctor Infantes y Pedro M. Cátedra, pero la mayoría de los que existen en el mercado pecan de falta de calidad, de exceso de tirada o de precio, etc.

            . No tenemos nada en contra de los facsímiles de lujo – que pueden llegar a costar, en algunos casos, miles de euros -, y nos parece legítimo que se compren para adornar – y hasta para hacer ostentación de ellos -, o como inversión ( de más que dudosa rentabilidad). Sin embargo, el bibliófilo de pata negra preferirá gastarse su mucho o poco dinero en originales, aunque estén sucios, con algo de polilla, peor encuadernados… Las razones son claras, y las ha explicado Julián Martín Abad en su ‘Breve texto, infectado de intertextualidad , sobre una (im) posible relación erótica con el facsímile’ “.

 

            Aquest llibre ,sempre que puc, el  recomano als que estan en una situació semblant a la meva, aprenent.

                                             

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 249

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Biblioteques, Llibres, tagged , , , on 14/08/2011|

         

“ Amb molta raó feia notar Paul Valery els perills d’una afecció exclusiva a l’esperit pur consentint que la matèria sigui dolenta o mal treballada.Gairebé tothom ha començat llegint sense preocupar-se d’altra cosa que del text mateix, negligint la qualitat del paper, la beutat de la impressió, l’harmònica distribució dels blancs, etc., etc. Insensiblement però, de mica en mica, en l’esperit del lector s’opera una transformació. Comença la recerca de les bones edicions, les que ofereixen un text més perfecte, corregit amb cura; després, ja cerca aquelles condicions que fan d’un llibre un objecte de col.lecció. Llavors l’home es posa en la pendent sense aturador possible: la passió inapaigable del llibre. Per més que s’especialitzi a recollir una determinada classe d’obres, no tindrà mai la col.lecció completa. La vida del bibliòfil, llavors, passa alternativament per la satisfacció que segueix a l’ingrés d’una bona peça i l’angúnia de saber que de tal edició, de la qual només es coneixen tres exemplars ( un a la Bodleiana,

          

    un a la Hispanic Society

 

                                    

 

 i un altre a la Nacional de Paris)

 

                              

 

 

, ell no en té ni un, ni, versemblantment, podrà tenir-lo mai. Ben mirat, però, això són extrems que, a nosaltres almenys, no ens emocionen profundament. La raresa per ella mateixa no és potser la qualitat més preable d’un llibre. No colpeix directament, com ho fa el bell llibre, independenment del seu valor comercial”.

 

Article: “Els XII”, de Just Cabot a ‘La revista nova’, nº 15, de març de 1918.

 

        

 

                                                 

            “La colección de las bibliotecas activas requiere un número determinado de volúmenes del que cabe no tener que pasar, pero en continua renovación, descargando las obras que se hacen viejas y adquiriendo las nuevas sin dilación. Con ello son más fáciles las tareas técnicas y administrativas y más ágil y rápido el servicio a los beneficiarios, y mucho más económico y remunerador el capital adscrito a su sostenimiento. ¡ Qué gran error la tendencia a atribuir a todas las bibliotecas el papel de museos de libros viejos, inútiles para el progreso de la ciencia y de la técnica, usurpando y entorpeciendo la labor de las bibliotecas nacionales y de los que persiguen fines de bibliofilia y de museos, a costa de la eficacia de los servicios y del cumplimiento de los fines que le son propios¡ A la sombra de este grave error se pavonean ciertas bibliotecas con la exhibición estadística de los millares de volúmenes que poseen, entre los cuales apenas unos centenares sirven para el estudio o la lectura”.

        Conferència de Javier Lasso de la Vega, en el Symposium de bibliotecaris celebrat amb motiu de la inauguració de la Biblioteca de la ONU, el 17 de noviembre de 1961, a Boletín Dir. Gral. Archivos y Bibliotecas, 1 gener 1962, n 63, p.80-81.

 

 

                                          

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 248

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 29/07/2011|

            “ Es va patir tant en pasar de les tauletes d’argila al papir? I això que va ser un canvi per millorar. Un dels entrebancs de les tauletes cuneiformes era que es trencaven quan queien dels prestatges, sobretot si les manipulava un acadi maldestre. Un altre perill era l’aigua, que les desfeia.

                                                

 Té gràcia que al cap de 5.000 anys ens atabalem pensant que els nostres llibres ( rebatejats e-llibres) tornaran a ser objectes fràgils.

                            

Ara un llibre es precipita de la posella on és i el risc més gran – per tu, no pel llibre – és que et caigui al cap, especialmente ( i paradoxalment) si es tracta de Les benignes ( Johnathan Littell, Quaderns Crema, 1162 pp.)

                                                           

. Si es mulla ( em va pasar a mi amb Lord Jim),

                                                   

l’eixugues amb l’assecador. Els llibres actuals són, malgrat que sovint hi ha hagut l’esforç per probar el contrari, poc menys que indestructibles, excepte – tal com van subscriure Hitler i el bomber Montag –  a través del foc.

            Què volen que els digui, jo sóc dels qui s’imagina la seva biblioteca, reunida amb esforç i laboriosament ubicada en espais sempre més reduïts del que necesita, convertida en una, aquesta sí, frágil ( en canvi, l’altre dia vaig pujar a sobre de l’Orlando furioso de Cátedra i no es va fer malvé) i etèria entelequia electrónica a causa de l’adveniment de l’e-book.

                                                            

                El meu amor pels llibres és matèric. Sóc dels qui necesita tocar-los cada dia, no tant per saber que hi són, sinó per comprobar que existeixo. Molta gent et valora per la quantitat de llibres que tens, els suscita un respecte que tu en sec no els inspires gens. No veig d’altra banda, com podré guardar flors africanes seques, plomes o trossets de mòmia entre les pàgines d’un llibre electrònic. L’altre dia vaig trovar un petit coleòpter aixafat a dins dels diaris de Jünger. Més prosaïques però no menys emotives són les taques de rom a Capitán de Mar y de Guerra

                                                            

o els fragments d’ungles a les novel.les de Stephen King. En aquest sentit, això del llibre electrònic, tot i que et lliures dels lepisma ( els e-books deuen tenir malsons amb els peixets de plata electrònics?), és com si et diuen que no tornaràs a tocar la teva noia, vaja, com convertir una relació de l’estil el guardabosc Mellors i Lady Chatterley en la d’Abelardo i Eloïsa”.

                                                          

Article: “Els avantatges de la tauleta d’argila”, de Jacinto Antón, a  Extra Sant Jordi del 22 d’abril de 2010 a El País.

 

 

                          

                                                           

“ La bibliofilia es un credo bien exigente, para algunos cercano a una religión, y toda religión ( excepto el budismo) genera sus integrismos. Estos son peligrosos hasta para la integridad física de los demás, como demuestra la Historia, pero sin duda el bibliofílico es el que veo más cercano y disculpable. Todo coleccionista tiende al perfeccionismo, pero algunos no es que tiendan, sino que lo practican con estricta observancia: ni un ejemplar que no sea excepcional, por su rareza y perfección. Se pueden compartir entre principios – como tendencia – , pero es punto menos que imposible mantenerlos en la práctica, pues para ello habría que ser un Creso.

            Pueden señalarse distintos niveles dentro de la bibliofilia, en función del interés por los libros y sobre todo de la cantidad y la calidad de los volúmenes que posee cada uno. En cierto modo, las mentadas variedades que señalaba Nogués entre los coleccionistas

                                                

 son válidas también para los bibliófilos: el envidioso, el pseudo, el imbécil, el avaro, el económico, el encantado, el chiflado y el vulgar”.

 

            MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 2009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 26.

                                            

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 247

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 28/07/2011| 2 Comments »

                          

                “ La col.lecció, realitzada amb finalitats essencialment bibliòfiles, alternava amb una gran sensibilitat tipográfica l’estampació en tipus gòtics i elzevirians, ‘cuidant que aquest criteri eclèctich estigui en consonancia ab les mateixes obres…’, i acompanyava el text de pàgines il.lustrades i de facsímils de gran bellesa i qualitat. Vegeu, en un article de ‘Bibliofília’, la magnífica revista editada per Miquel i Planas entre els anys 1911 i 1921, les lloances que el bibliòfil dedicava al bon gust tipogràfic i artístic del Recull:

          ‘Aquestes tres unitats [els ‘aplechs’ publicats] són, en efecte, una manifestació esplèndida del gust tipogràfich y artístich que’ls nostres impressors saben posar en les llurs produccions, quan no se’ls regategen els medis. El RECULL, per sa luxosa presentación, pel seny ab què hi són utilisats els recursos de la tipografia gòtica allà hont convé, y els de gust més modern en lloch y sahó oportunes, fa pensar tot seguit en aquell altre esforç realisat per en Mariàn Aguiló, ab la publicació del seu Cançoner Gòtich, del qual haurèm de parlar algún día com mereix. Cap bibliòfil català podrá prescindir d’una o altra d’aquestes publicacions qui, a distancia de quaranta anys, donen la norma de l’amor al llibre en terres catalanes; no sabèm de cap altra manifestació, en aquest espày de temps, qui’ls hi pugui dignament esser parangonada”.

         Article d’Anna Alberni: “L’edició en lletra gòtica de l’Especulum al folder (1917). Història d’un misterios exemplar d’infern”, a Llengua&Literatura, n. 17 (2006), pp. 257-282.

                                        

 

                                      

 

                          

               “ Es obvio que el bibliófilo puede poseer cualquier tipo de libros, y de hecho todos solemos tener una primera – más o menos nutrida – biblioteca profesional ( de medicina, economía derecho, filología…) y una segunda formada por los libros de lectura normales: los clásicos más la última novela de Pérez-Reverte, el ensayo de Savater, el poemario de García Montero… Pero lo que de verdad nos hace acreedores al noble título de bibliófilos son los libros especiales, los que en otro lugar propuse que designemos con las siglas libi ( libros de bibliófilo) o larcu ( libros antiguos, raros o curiosos).

                                

               Aclaro que me dirijo aquí al bibliófilo medio, incluso al modesto: no tendría sentido incluir en esta serie piezas como la Biblia de 42 líneas ( hacia 1454-1455), la edición príncipe del Quijote (1605) o el First Folio de Shakespeare (1623). Ninguna de esas tres ediciones es propiamente rara ( vamos a hablar de muchas superiores en rareza), pues de la primera se conservan casi 50 ejemplares – al menos dos, fragmentados-, de la segunda unos 30 y de la tercera nada menos que doscientos veintitantos, pero si hoy apareciera alguno en el mercado estaría fuera del alcance – salvo, quizá, el de Shakespeare- hasta de los millonarios en dólares o euros. Éstos sí que pueden permitirse adquirir obras también muy apreciadas, y bellísimas, como la Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna impresa por Aldo manuzio en 1499 – cuyos ejemplares en 2008 valían entre 250 y 360.000 euros o de la peregrinatio in Terram  Sanctam de Bernardus de Breidenbach (1486), anunciada en septiembre del mismo año por 325.000 euros,

                                    

 cifra no muy alejada de lo que podía costar un buen ejemplar del célebre Liber chronicarum de Hartmann Schedel (1493, con más de 1800 grabados), aunque uno mediocre podía adquirirse por sólo 95.000 $ y las hojas sueltas se venden por internet”.

                                  

            Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp.5-6.

                                           

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 246

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, tagged , , on 22/07/2011|

 

 

 

 

                                               

“ Res més adient per començar l’any que fer-se el propòsit de col.leccionar una biblioteca privada. Això, naturalment, val en especial per a la gent jove, que tot just comença a comprar llibres amb la intenció de conservar-los tant com duri la vida. Però hem iniciat amb massa optimisme aquest article: de fet, en una clase universitària de fa pocs anys, un servidor va preguntar als estudiants si havien començat a practicar aquesta afició, i si tenien la intenció de fer-se, amb el temps, una biblioteca propia i significativa. Un centenar d’estudiants va posar cara de perplexitat, i només un va dir que es delia per comprar tants llibres com podía, en especial llibres de poesia: ja tenia tota la poesia castellana del Segle d’Or i de la Generació del 27, i esperaba incrementar la col.lecció amb poesía escrita en d’altres llengües que coneixia.

Al cap d’un quant temps vaig saber que l’estudiant es deia Gabriel Lara, i que ha anat a parar – jo que me  n’alegro – en un col.legi de Sant Cugat en què la disciplina és costum arrelada, lloc en què ensenya Literatura Espanyola i Universal. Els estudiants l’estimen i compren els llibres que recomana. S’ha convertit a la trentena, en un bibliòfil pertinaç. Escriu versos, conta hexàmetres i decasíl.labs a l’esquena nua d’una amiga deliciosa – com Goethe a la famosa ‘Elegia romana’ – i aquestes dues coses plegades contribueixen en ell a una felicitat exultant i calmada.

                             

Sembla clar que aquest afany no será mai substituït per tots els e-books del món, ni tan sols pels més sofisticats. Aquests ginys electrònics agradaran sens dubte a les persones més joves, que fan ara pasar quasi tots els aspectos de la seva vida – inclosa l’amorosa, fins i tot la sexual – per màquines electròniques; però és difícil pensar que l’acumulació de centenars, milers de llibres en una maquineta de tan poc gruix, per molt útil que sigui, arribi mai a situar-se al mateix lloc que una renglera, després una sèrie de prestatgeries, per fi una habitació sencera carregada de llibres de diferents colors, amb cobertes totes diferents – ah¡ mitges pells holandeses; lloms amb nervadura; caps daurats¡ -, amb papers de qualitat diversa- ah¡, el paper japó, el paper de fil, ni que sigui un bon paper verjurat¡ –  , amb continguts revisitables sempre que a un bon lector li agafin ganes de solcar les línies del llibre com un llaurador solca la terra. Jacint Verdaguer: ‘Poeta i llaurador sóc,\ i faig la feina tan neta,\ que llauro com un poeta\ i escric com un llaurador’.

        Article: “Fer-se una biblioteca” de Jordi Llovet, al Quadern El País de 7 de gener de 2010, p.5.

 

 

 

 “ No es el libro contemporáneo( LuisXIV), sin embargo, el que con más intensidad se disputa el favor de los bibliófilos y vacía sus aterciopeladas bolsas orilladas de finos encajes. El libro antiguo, el correspondiente a los escritores más afamados de los siglos XV y XVI, las obras de lujo sobre la Historia, el Arte y las Ciencias Naturales, los Atlas; en una palabra, obras como el Edelstein, de Boner, impreso por Pfister;

                           

                     la   Biblia de Colonia, de 1480, ó la de Nicolo de Malernis; el Viaje a Tierra Santa, de Breydenbach, de 1486;                       

                                  

 la Weltchronik, de Schedel, impresa en 1493;                                               

                                  

los Libros de Horas, editados por A. Verard y por Simón Vostre; la Danza Macabra, de Marchant, ejecutada por Pierre le Rouge

                              

; la bella producción de los Aldus, presidida por su famosa Hypnerotomachia, o Sueño de Polifilo, de Francesco Colonna;

                                                    

 las obras encuadernadas por Grolier o por Maioli para ellos y para sus amigos; las ilustradas por Holbein el Joven y Hans Weiditz; el famoso y espléndido Teuerdank, con sus complicados y artísticos tipos fractura y sus bellísimas ilustraciones; las impresas bajo el mecénico amparo de Maximiliano I, con intervención de Durero, Lucas Cranach, Burgkmair, Hopfer y otros no menos excelentes artistas; el Champfleury, de Tory, el popular innovador de la estética tipográfica…; la producción, en fin, de los Estienne, de los Plantinos, de los Elzeviros y Enschede, de los Baleu, insuperables impresores de los más bellos atlas del siglo XVIII; el Theatrum Urbium, de G. Braun.               

                                         

 

; la Descripción de las Indias, de Teodoro de Bry;                       

                                         

la Geografía, de Martín Zeiller; el Theatrum Europaeum, etc., etc., reclaman preferentemente la codicia y despiertan los celos y las pasiones entre los hombres de calzón corto, medias de seda, zapatos de hebilla, que usaban enrizadas pelucas y que, con gestos galantes, alargaban a sus contertulios, en manos cubiertas de joyas preciosas, contornadas de ricos encajes, la caja abierta con polvos de rapé”.

 

                        LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo; El Bibliófilo, M, 1947;pp.14.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 245

Posted in Bibliofília, Llibreries, Oficis del llibre, tagged on 17/07/2011| 2 Comments »

                                    

“ El  Codi da Vinci (2004), per 3 euros; Harry Potter i la cambra secreta (2002), per 6,60 euros: L’ombra del vent, per 12 euros, o 9 euros en castellà. Els tiratges desproporcionats i l’excés de títols publicats cada any han conduït a una saturació del mercat del llibre de segona mà més econòmic.

                                                  

  Tan és així que moltes de les quaranta-vuit llibreries de vell que hi ha a Barcelona han notat un increment considerable d’ofertes per adquirir aquest tipus de llibres. Es tracta de llibres que tenen un escàs valor comercial mesos després de la seva publicació. Si el preu de venda inicial era de 20 euros, la llibreria de vell pagarà al venedor entre 4 i 5 euros, i posteriorment el posarà a la venda pel 50% del valor inicial, és a dir, 10 euros.

           SM, propietari de la llibreria C, explica que diàriament rep moltes trucades de gent que li vol vendre llibres barats. ‘S’editen massa títols i el mercat no els pot absorbir. De cada llibre en sobren piles i piles, que al cap de poc temps acaben en una llibreria de vell. Aquest excés se suma a les ganes que té la gent de desfer-se de llibres que ja ha llegit i que destorben. Si en poden treure 3 o 4 euros, encara els fas un favor’.

           Com altres establiments, aquesta llibreria ha hagut de posar un límit a les compres que fa per no trabar-se desbordada d’estoc, si bé també constata un increment paral.lel dels clients que hi van a comprar llibres molt econòmics.

          

                                        

              La llibreria antiquària M també ha incrementat considerablement les vendes de llibres amb preus entre 2 i 6 euros, però no ha notat canvis substancials pel que fa als oferiments de llibres barats per ampliar el seu estoc de venda. El seu propietari considera que, si ara hi ha més gent que es desfà dels llibres que té a casa, no és perquè necessiti diners, sinó perquè li fan nosa.

           I què en fan, les llibreries, del material que acaba saturant-los el magatzem? Les fires de llibres de segona mà s’han convertit en la solución més rápida per a les llibreries que han acumulat massa exemplars barats. ‘Comercialment, una fira funciona força bé- explica el president del gremi de llibreters de vell, AO. Donem preus molt atractius, 1 o 2 euros, i aconseguim desfer-nos de material que ja no té sortida a la llibreria’.

      Article: “ Els llibreters de vell fan de banquers altruistes”, en el diari AVUI, del dia  16 de juny de 2009, escrit per Gemma Aguilera.

                                  

 

 

                                            

               “ Con frecuencia, en medio de un trabajo urgente, el bibliómano lo interrumpe. De pronto ha recordado haber visto, hace un mes, cierto libro en una librería de lance. Aquel día el libro nada le había dicho. Pero hoy, él lo necesita, al punto, sin dilación. Abandonado el trabajo, se viste, baja, salta a un taxi, se encamina a la librería. El libro está allí. Nuestro hombre se siente dichoso y lo adquiere. No sabría ir a consultarlo a una biblioteca pública. Jamás podrá leer un volumen que no sea absolutamente de su propiedad. Más de una vez adquirirá con grandes dificultades una obra para extraer una nota y luego la guardará y hasta es probable que no vuelva a abrirla más”.

            Article: El Bibliófilo y el Bibliómano”, de Emilio Henriot, traduït per Eduardo Mario, a Caras y Caretas, del 16 de juliol de 1927, n. 1502, p. 162.

                                        

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 244

Posted in Bibliofília, Llibreries, tagged on 15/07/2011|

 

                         

 “ Amb els temps que corren, anar a una entitat financera i sol.licitar un préstec per comprar un llibre de 6.000 euros amb les pàgines esgrogueïdes seria motiu de riota entre els empleats. Però, ¿ i si un bibliòfil troba un exemplar que fa molt de temps que busca i no té els diners en efectiu? Abans que la crisi també assetgés la cultura, aquest col.leccionista no hauria tingut cap problema per aconseguir un crèdit al consum, o hauria fet mans i mànigues per aconseguir els diners. Ara, però, sense l’ajuda dels bancs, alguns llibreters han decidit que els surt més a compte adaptar-se a la nova realitat del mercat que no pas perdre un bon client disgustat.

           JMF propietari de la llibreria antiquària F ofereix llibres de vell de gran qualitat amb preus elevadíssims però que continúen tenint sortida gràcies a la flexibilitat que ha imposat en els seus tractes amb el client. “Segueixo venet llibres de 3.000 euros, de 6.000 i fins i tot de 20.000, però ara hi poso més imaginació i, sobretot, no m’espanto. Em converteixo en un petit banquer, però sense fer especulació com fan els bancs amb els interessos que cobren, si un client vol comprar un llibre de 5.000 euros i no els té, li ofereixo pagar-lo a terminis o un descompte del 10%, explica aquest llibreter. F reconeix que alguns dels seus clients han descobert que en época de crisi poden forçar-lo per treure un preu millor, i que ja és molt habitual que es demanin descomptes superiors.

 

                                                 

  Com la majoria de comerços, aquesta llibreria ha reduït les seves vendes, motiu pel qual el seu propietari s’ha abocat a millorar la seva política comercial. “Si abans el pagament a terminis era impensable, ara és una bona fórmula per retenir un client i satisfer-lo”, admet. Segueix rebent les mateixes ofertes de venda de llibres de qualitat que fa un parell d’anys, sobretot provinents de col.leccions heratades pels fills del propietari, que se’n volen desfer per repartir-se els diners. Però F reconeix que les compres que realitza ara són més prudents, perquè cal analitzar si realment tindran sortida o no.

           En canvi, a la llibreria C, especialitzada en llibres d’història, art, filosofía i assaig, s’ha produït una baixada considerable de les vendes de llibres de qualitat per a col.leccionista. En la mateixa situación es troba la llibreria M. El seu propietari JMM, reconeix que ‘ ja no surten tan fàcilment com abans vendes de llibres de bibliòfil, sobretot a partir dels 200 euros’.

           Els llibreters coincideixen a assenyalar que la crisi no afecta els bibliòfils, bé perquè disposen d’una situación económica folgada que els permet seguir comprant, bé perquè prefereixen estar-se d’altres compres abans que desfer-se d’alguns exemplars. En aquest sentit, les compres que realitzen els llibreters de llibres de vell de qualitat es limiten gairebé exclusivament a qüestios d’herències. El gremi també està d’acord que s’ha registrat una caiguda en les vendes dels llibres que tenen preus d’entre 20 i 40 euros, que al seu entendre ‘ són prescindibles’ per a un col.leccionista”.

           Article: “ Els llibreters de vell fan de banquers altruistes”, en el diari AVUI, del dia  16 de juny de 2009, escrit per Gemma Aguilera.

 

                                   

 

 

“ Por último, la encuadernación ofrece otro encanto más al bibliófilo. En ella debe triunfar el principio de la conveniencia entre la forma y la idea. Si el edificio, por su fachada y aspecto exterior, debe decir ‘ yo soy una fortaleza’, ‘ yo soy una cárcel’, ‘ yo una plza de toros’ y hablar a nuestra retina y a nuestro espíritu de la pena, del delito o de la lidia, el libro por su encuadernación, debe decirnos; yo soy un libro de rezo y recogimiento, yo un tratado científico y de estudio, yo un volumen de versos íntimos. El editor tiene en esta bella envoltura, encargada de proteger al libro y presentarlo, una gama variadísima de medios con que despertar las pasiones multiformes del bibliófilo, y de demostrar su habilidad técnica, al mismo tiempo que su corazón de artista”.

           LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 12.

 

 

                      

                                                         

Read Full Post »

Bibliodiccionari XV

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Biblioteques, Llibres, tagged , on 11/07/2011| 3 Comments »

Bibliodiccionari  XV

 

BiblioAnormalizados: vlok d’estudiants de Bibliotecologia i Ciència de la Informació. http://biblioanormalizados.blogspot.com/.

 

Bibliobebè: programa multilingüe de lectura primerenca per nens. Contes en varis idiomes, amb cançons, titelles i activitats relacionades amb el tema principal dels contes llegits. A Maryland i a Virgínia del Nord. Http://www.bibliobebe.org/about.

 

BiblioBrey: club de lectura de la biblioteca del CEIP Fermín Bouza Brey a Ponteareas. http://clubdelecturabrey.blogspot.com/.

 

                                     

Bibliocursa: concursos que es fan a diferents biblioteques i que consisteixen en la lectura de llibres i en omplir fitxes dels llegits, per incentivar l’afició a llegir dels menuts. He trobat concursos a Calonge, Santa Bàrbara, Les Borges Blanques, etc.

 

Bibliodata: conjunt de solucions de software que converteixen la información en una eina per planejar, crear i prendre decisions estratègiques. Http://www.bibliodata.org/ShowPage.php?NodeId=1.

 

Biblioeteca: Biblioteca electrónica com a servei web dedicat a la literatura i el llibre electrònic, per buscar i trovar el que vulguis llegir o comprar. Http://www.biblioeteca.com/biblioeteca.web/inicio.

 

Bibliofeminista: vlok de Claire S. Gould, reflexions sobre la industria del llibre, la tecnología, temes de la dona i altres…http://bibliofeminista.com/.

 

BiblioFolk: Base de dades en línea del projecte “ Repertori Bibliogràfic de la Literatura Popular Catalana”. URV ( Tarragona). Http://bibliofolk.arxiudefolklore.cat/credits.html                                       

 

                              

 

BiblioFyL: Centro de Estudiantes de Filosofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires. Textos. Http://cefyl.net/BBF.

 

Bibliohispanidad: vlok de la biblioteca del CEIP Hispanidad a Garrucha ( Málaga). http://bibliohispanidad.blogspot.com/.

 

Biblioispm: Centro Documental Perito Moreno. Arxiu periodístic virtual. http://biblioispm.blogspot.com/.

 

Biblioinsumos: venda d’articles per biblioteques, instituts i Centres de Documentació, a Chile. http://www.smartienda.cl/smart2007/default.asp?php=864.

                                                        

 

Bibliojobs: vlok d’Alberto Cobos sobre treballs relacionats amb la biblioteconomia i la documentació (feines). http://bibliojobs.blogspot.com/.

 

BiblioKing: nou vlok de biblioteques, segons l’autor:”el rey de las bibliotecas”. Http://elreydelasbibliotecas.blogspot.com.

 

Bibliomar (1): biblioteca de l’estiu a la platja del Cabanyal-Malvarrosa (VLC).

                         

                          

Bibliomar (2): revista digital del CEIP Atenea a Torremolinos.

 

                                              

Bibliomèdia: grup de treball de bibliomèdia en entorn escolar de la federació de MRP ( Moviment de Renovació Pedagògica) de Catalunya. http://gbiblio.pangea.org/.

 

Bibliomediateca (1): lloc proveïdor d’articles per biblioteques: llibres, cine, música. Http://www.bibliomediateca.com/index.php.

 

                              

 Bibliomediateca (2): vlok de la biblioteca del Institut Josep Lluís Sert ( Castelldefels).  http://mbalastegui.wordpress.com/la-bibliomediateca/.

 

BiblioMidi: biblioteca que proporciona Midis ( cançons, videos, etc.). http://www.bibliomidi.org/.

 

Biblion (2): el full de papir en blanc, els grecs  li deien ‘chartes’,  i al full de papir escrit li deien Biblion.

 

Biblion (3): biblioteca personal i compartida, per enregistrar els teus llibres. Semblant a Library Thing. http://biblion.jafma.net/.

 

Biblionòmada: biblioteca social de Castelló, per comprtir els teus llibres amb la resta de nómades. Per fomentar la cultura lliure, sense jerarquies i sense la necessitat d’un espai físic. Ateneu Anarquista de Castelló. http://www.biblionomada.org/.

 

Biblioocio: podcaster creat per l’entreteniment dels estudiants deBiblio ( a Xile).Http://www.podcaster.cl/2010/07/biblioocio-1.

 

Bibliopati: espai on poder gaudir de la lectura mitjançant llibres, revistes i còmics, en el temps de pati a les escoles. Vist en diferents col.legis. Http://blocs.xtec.cat/bibliotecapompeufabra/bibliopati.

                                            

                             Bibliopati a El Pont de Vilomara i Rocafort.

                                                                                                                                                                                                                                                 

Biblioporno: nom que l’Elena de ‘Notas para lectores curiosos’ fa servir per mostrar-nos el vlok  Bookshelf Porn: vlok amb les millors fotos d’estanteries i llibreries de tot el món i que considera que són “porno” per els amants dels llibres. Realment hi ha moltíssimes fotografíes i tant com porno no, però si t’agraden els llibres , encara que només sigui de lluny, val la pena fer una ullada.

 

Biblioposiciones: acadèmia on line de biblioteques. Cursos de Catalogació, Auxiliars i Tècnics. http://www.biblioposiciones.com/.

 

BiblioPRO: biblioteca virtual amb uestionarios de Calidad de Vida Relacionada con la Salud ( i més coses). Hospital del Mar a Barcelona. Http://bibliopro.imim.es/BiblioPRO.asp.

 

Biblioquintin: Butlletí d’activitats i informacions de la Biblioteca Manuel Gallego del CEIP Ntro. Padre Jesús de Jabalquinto ( Jaén). http://biblioquintin.blogspot.com/.

 

Biblioquiteca: Arxius mèdics, arxius de clases de Medicina, Llibres, diapositives, audios, etc., per estudiants de Medicina a Arequipa ( Perú). http://doctorquico.wordpress.com/.

 

Bibliorama: llibres recomanats, per repensar els coneixements adquirits. Http://climadigital.com/bibliorama/.

 

Bibliosa: consells pràctics per fer que les biblioteques escolars siguin un lloc sà per la nostra ment. Http://animalecblog.blogspot.com/2010/10/bibliotecas-saludables.html. En un vlok de Gran Canaria.

 

Bibliosaúde: biblioteca virtual del sistema sanitari públic gallec. És una xarxa de biblioteques de centres sanitaris i dels serveis centrals que treballan pel desenvolupament d’una biblioteca digital pels professionals i usuaris del servei Públic de Salut. Xunta Galicia.Http://www.sergas.es/MostrarContidos_Portais.aspx?IdPaxina=4009                                                                                                                                                                   

BiblioSOFT (1): empresa mexicana, creada el 2006, dedicada a la instal.lació i manteniment de serveis informàtics, cursos, consultoria, etc. http://www.bibliosoft.org/.

 

Bibliosoft (2): eina per gestió bibliotecària, que permet realizar prèstecs de qualsevol tipus d’element, com portàtils, teatre a casa, llibres. Creada a SENA: Conocimiento y emprendimiento para todos los colombianos, a Apartado-Antioquía ( Colombia). http://urabasena.blogspot.com/2011/06/bibliosoft-herramienta-de-gestion.html

 

Bibliosoftmivalle: petit sistema de software per biblioteques, desenvolupat a la Universitat del Valle, a Cali. Http://code.google.com/p/bibliosoftunivalle.

 

Bibliotapa, La: restaurant a Torrelodones ( Madrid).

 

Biblioteka, La (1): vlok d’un programa a Antena NEOX amb sèries i programes d’entreteniment.

 

Biblioteka  (2) OnLine, La: alguna cosa més que una biblioteca, amb una mica de tot: poesía amateur, textos, música alternativa, autors radicals, anarquisme, etc. Http://agora.ya.com/biblio81.

 

Bibliotopia (1): projecte destinat a la creació d’un software de gestió integral de biblioteques sota llicència GNU-GPL.

 

Bibliotopia (2): llibre d’Steven Gilbar: “ Bibliotopia, or, Mr. Gilbar’s Book of Books&Catch-all of Literary Facts&Curiosities”. Davod R. Godine Publisher, Boston, 2005. Interessant llibre sobre Bibliofília.

                                               

 

Biblioudg: biblioteca de la Universidad de Guadalajara. http://wdg.biblio.udg.mx/.

 

 Bibliounam: biblioteques de la Universitat Nacional Autònoma de México. http://www.xmarks.com/site/www.dgbiblio.unam.mx/

 

BiblioValle (1): biblioteca departamental del Valle del Cauca. http://www.bibliovalle.gov.co/.

 

Bibliovalle (2): revista de la Universidad del Valle. Http://opac.univalle.edu.co/cgi-olib?infile=details.glu&loid=433380&rs=82912508&hitno=-1.

 

BiblioZER: biblioteca de recursos de la ZER ( Zona Escolar Rural) a El Francolí ( Alt Camp). http://bibliozermobil.blogspot.com/.

 

Bibliozona: concurs: “Lee y conoce tu ciudad jugando”, a la Biblioteca Pública del Estado de Las Palmas de Gran Canaria. Http://www.bibliotecaspublicas.es/laspalmas-ij/seccion_420019_65738.jsp.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »