“ Amb molta raó feia notar Paul Valery els perills d’una afecció exclusiva a l’esperit pur consentint que la matèria sigui dolenta o mal treballada.Gairebé tothom ha començat llegint sense preocupar-se d’altra cosa que del text mateix, negligint la qualitat del paper, la beutat de la impressió, l’harmònica distribució dels blancs, etc., etc. Insensiblement però, de mica en mica, en l’esperit del lector s’opera una transformació. Comença la recerca de les bones edicions, les que ofereixen un text més perfecte, corregit amb cura; després, ja cerca aquelles condicions que fan d’un llibre un objecte de col.lecció. Llavors l’home es posa en la pendent sense aturador possible: la passió inapaigable del llibre. Per més que s’especialitzi a recollir una determinada classe d’obres, no tindrà mai la col.lecció completa. La vida del bibliòfil, llavors, passa alternativament per la satisfacció que segueix a l’ingrés d’una bona peça i l’angúnia de saber que de tal edició, de la qual només es coneixen tres exemplars ( un a la Bodleiana,
un a la Hispanic Society
i un altre a la Nacional de Paris)
, ell no en té ni un, ni, versemblantment, podrà tenir-lo mai. Ben mirat, però, això són extrems que, a nosaltres almenys, no ens emocionen profundament. La raresa per ella mateixa no és potser la qualitat més preable d’un llibre. No colpeix directament, com ho fa el bell llibre, independenment del seu valor comercial”.
Article: “Els XII”, de Just Cabot a ‘La revista nova’, nº 15, de març de 1918.
“La colección de las bibliotecas activas requiere un número determinado de volúmenes del que cabe no tener que pasar, pero en continua renovación, descargando las obras que se hacen viejas y adquiriendo las nuevas sin dilación. Con ello son más fáciles las tareas técnicas y administrativas y más ágil y rápido el servicio a los beneficiarios, y mucho más económico y remunerador el capital adscrito a su sostenimiento. ¡ Qué gran error la tendencia a atribuir a todas las bibliotecas el papel de museos de libros viejos, inútiles para el progreso de la ciencia y de la técnica, usurpando y entorpeciendo la labor de las bibliotecas nacionales y de los que persiguen fines de bibliofilia y de museos, a costa de la eficacia de los servicios y del cumplimiento de los fines que le son propios¡ A la sombra de este grave error se pavonean ciertas bibliotecas con la exhibición estadística de los millares de volúmenes que poseen, entre los cuales apenas unos centenares sirven para el estudio o la lectura”.
Conferència de Javier Lasso de la Vega, en el Symposium de bibliotecaris celebrat amb motiu de la inauguració de la Biblioteca de la ONU, el 17 de noviembre de 1961, a Boletín Dir. Gral. Archivos y Bibliotecas, 1 gener 1962, n 63, p.80-81.
Biblioaprenent 