Biblioaprenent

“ El  Codi da Vinci (2004), per 3 euros; Harry Potter i la cambra secreta (2002), per 6,60 euros: L’ombra del vent, per 12 euros, o 9 euros en castellà. Els tiratges desproporcionats i l’excés de títols publicats cada any han conduït a una saturació del mercat del llibre de segona mà més econòmic.

  Tan és així que moltes de les quaranta-vuit llibreries de vell que hi ha a Barcelona han notat un increment considerable d’ofertes per adquirir aquest tipus de llibres. Es tracta de llibres que tenen un escàs valor comercial mesos després de la seva publicació. Si el preu de venda inicial era de 20 euros, la llibreria de vell pagarà al venedor entre 4 i 5 euros, i posteriorment el posarà a la venda pel 50% del valor inicial, és a dir, 10 euros.

           SM, propietari de la llibreria C, explica que diàriament rep moltes trucades de gent que li vol vendre llibres barats. ‘S’editen massa títols i el mercat no els pot absorbir. De cada llibre en sobren piles i piles, que al cap de poc temps acaben en una llibreria de vell. Aquest excés se suma a les ganes que té la gent de desfer-se de llibres que ja ha llegit i que destorben. Si en poden treure 3 o 4 euros, encara els fas un favor’.

           Com altres establiments, aquesta llibreria ha hagut de posar un límit a les compres que fa per no trabar-se desbordada d’estoc, si bé també constata un increment paral.lel dels clients que hi van a comprar llibres molt econòmics.

              La llibreria antiquària M també ha incrementat considerablement les vendes de llibres amb preus entre 2 i 6 euros, però no ha notat canvis substancials pel que fa als oferiments de llibres barats per ampliar el seu estoc de venda. El seu propietari considera que, si ara hi ha més gent que es desfà dels llibres que té a casa, no és perquè necessiti diners, sinó perquè li fan nosa.

           I què en fan, les llibreries, del material que acaba saturant-los el magatzem? Les fires de llibres de segona mà s’han convertit en la solución més rápida per a les llibreries que han acumulat massa exemplars barats. ‘Comercialment, una fira funciona força bé- explica el president del gremi de llibreters de vell, AO. Donem preus molt atractius, 1 o 2 euros, i aconseguim desfer-nos de material que ja no té sortida a la llibreria’.

      Article: “ Els llibreters de vell fan de banquers altruistes”, en el diari AVUI, del dia  16 de juny de 2009, escrit per Gemma Aguilera.

               “ Con frecuencia, en medio de un trabajo urgente, el bibliómano lo interrumpe. De pronto ha recordado haber visto, hace un mes, cierto libro en una librería de lance. Aquel día el libro nada le había dicho. Pero hoy, él lo necesita, al punto, sin dilación. Abandonado el trabajo, se viste, baja, salta a un taxi, se encamina a la librería. El libro está allí. Nuestro hombre se siente dichoso y lo adquiere. No sabría ir a consultarlo a una biblioteca pública. Jamás podrá leer un volumen que no sea absolutamente de su propiedad. Más de una vez adquirirá con grandes dificultades una obra para extraer una nota y luego la guardará y hasta es probable que no vuelva a abrirla más”.

            Article: El Bibliófilo y el Bibliómano”, de Emilio Henriot, traduït per Eduardo Mario, a Caras y Caretas, del 16 de juliol de 1927, n. 1502, p. 162.