Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

Frases sobre Bibliofília 262

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Oficis del llibre, tagged on 04/12/2011| 2 Comments »

                                      “ Tot i això, quan un pren una perspectiva històrica, es tranquilitza una mica. I és que no són pocs els canvis de format que ha passat el llibre fins a arribar al d’avui o a l’avanpassat directe, el còdex medieval de pergamí. De fet, una bona part de les grans biblioteques llegendàries de la humanitat són anteriors al llibre tal com el venerem, amb aspecta rectangular i fulles cosides, que té només uns 1.500 anys. Les notables d’Ebla, Emar i Ugarit eren de tauletes,

                             

                                             

                                         la de l’arxiu d’Amarna,

                                           

 

de tauletes ( la correspondencia enviada pels regnes d’Orient al faraó d’Egipte) i papirs ( la resposta, de la qual es guarda puntualment una còpia). La Biblioteca d’Alexandria, el súmmum de la paraula biblioteca, no guardava, és sabut ( així ho mostra Ágora amb la del Serapeum),

                          

 res semblant a un dels nostres llibres: eren rotllos de papir. El Libro de los muertos,

                            

                                 o el prohibit Libro de Toth o

 

                                           

  

 , mal que li pesi a Miguel Angel, els Libros Sibilinos,

                            

 

 res de tot això eren llibres-llibres. A l’origen tampoc eren en aquest format el I Ching ( en closques de tortuga),

                        

                 

                              les comèdies d’Aristòfanes,

                              

 

                                               els Upanishads,

                 

 

la Bíblia ( el Llibre per antonomasia) o, posats a fer, les mítiques Tablas de la Ley ( que per això no van tenir mai edició de butxaca).              

                                       

               Avui ens sembla desproporcionada l’angoixa del grec o el sumeri ( si n’hi va haver: els humans som proclius al misoneisne, a l’aversió al que és nou) davant la desaparició del rotllo de papir o la tauleta cuneiforme a favor dels nostres suports.Aprenem-nos la (e-) lliçó”.

               Article: “Els avantatges de la tauleta d’argila”, de Jacinto Antón, a  Extra Sant Jordi del 22 d’abril de 2010 a El País.

 

                                                                 –   –   –

 

              “ La masa cambia en bibliofilia como en todo, y ocurre que de pronto comprueba que desde hace años viene formando una colección de románticos volúmenes en rústica con sus flamantes cubiertas, cuando el fetichismo de las tapas comienza a pasar y otros ya han constituido hermosas bibliotecas con encuadernaciones de época. He aquí, pues, un hombre poseído por la desesperación. Por otra parte, jamás ha sabido exactamente que es lo que desea. Las severas reglas que se impone le impiden adquirir tal ejemplar de tal obra si no se halla en el estado que a él le agrada; y el estado maravilloso de los que posee le impide hojearlos: corre el riesgo de ajarlos y mancharlos. Que vea en las manos de otro un libro más hermoso que el suyo y se tornará amarillo de envidia. No puede poner los pies en la Biblioteca Nacional: los tesoros que allí contemplaría le harían morir de despecho. Sus pesares son de todas suertes: presentes, pasados y futuros. Considera con triste mirada el porvenir, cuando, acosado en todas partes, el libro se convierte en una caza tan rara como el león, la gacela o los hipopótamos, sólo al alcance de las balas de los fusiles de los killonarios”.

               Traduït per Eduardo Mario, a Caras y Caretas, del 16 de juliol de 1927, n. 1502, p. 162.

                                     

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 261

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, tagged , , , on 26/11/2011|

 

  

               “ Per altra banda, i quan es parla dels moderns bibliòfils catalans, sorprèn de no veure esmentats els noms dels nostres grans col.leccionistes de llibres. En Marià Aguiló, el qual en tantes coses fou el primer, ja és recordat per l’autor en aquest aspecto, igual que el Sr. Miquel i Planas. Però hom troba a faltar el degut tribut a la memoria d’homes com Isidre Bonsoms, el sever i educat gust del qual en la tria de llibres, sols fou igualat per la generositat exemplar amb què en sabé disposar. Entre els vivents, la llista fóra llarga. El principat el mereix sens dubte la superba col.lecció d’En Pau Font de Rubinat, a Reus. Però sabríem oblidar En Joaquim Montaner o l’Eduard Toda o En Moliné i Brases?

 

            Faig aquestes observacions no pas per disminuir el mèrit de l’article del senyor Kurz. Ell judica les coses amb el criteri que s’aplica naturalment en els països de cultura normal, on no es confon mai la tasca erudita dels filòlegs restauradors de textos, i la dels que els reimprimeixen luxosament per a un reduit cercle d’amateurs. ( Era el que es proposava fer la societat dels Amics dels Bells Llibres, oblidada pel Sr. Kurz).

 

                       

A Catalunya, l’equació entre bibliofilia i edicions de monuments literaris, ( encara que en una i altra acció flamegi idènticament el mot sentimental que el Sr. Kurz retreeu amb comprensió cordial a la fi del seu article), no creiem que es pugui plantejar sense incórrer en omissions o fer violencia al sentit que donem a les paraules.

 

            Comentari del article de Martin Kurz: “Bibliophilie in Spanien ( Katalonien).( Archiv für Buchgewerbe und Gebrauchsgraphik; 62 Jahrg.(1925) pp. 13-17, a La Revista dels Llibres, Any I, n.3, juliol 1925, p. 42. (Autor La revista).

                           

      

               “ Siempre, indudablemente, ha existido, con variante oscilación, lo que pudiéramos llamar el culto del libro, como obra de arte o como objeto precioso. Los apasionados por los libros raros y curiosos, que a los ojos del vulgo aparecen como extravagantes coleccionadores de rarezas, son los que constituyen esa no muy numerosa falange de bibliófilos, a cuya diligencia y selección espiritual se debe la conservación de tantas ediciones únicas, de tantos ejemplares de subido valor, de tantas joyas impresas que, prescindiendo de su contenido, son verdaderas obras de arte por su belleza decorativa u ornamental.

                     

                   Picasso pel llibre El Conde de Orgaz- Col. La Cometa- 1969.

 

               Cierto es que el módulo para determinar el valor del libro como objeto de la bibliofilia ha sido, por lo general, la antigüedad venerable o la exclusividad bibliográfica. En este sentido resultaría que el tipo de apreciación había que buscarlo en el libro de más remota fecha o en el libro único. ¿ Y el libro como valor artístico? ¿ Es que no se cotiza en igual escala el libro bello? Las vitrinas de los museos, los archivos, las colecciones particulares, religiosamente custodiados, nos dicen la veneración extraordinaria en que esas joyas de la civilización son tenidas. Sabido es que el libro como cosa de filigrana, como objeto decorativo, como adorno precioso por su calidad y perfección, fue señuelo y codicia de reyes y potentados, de damas y señores, de pontífices y monjes, de aristócratas y financieros. Poseer un libro de auténtico valor artístico, por su fecha y por su intrínseca perfección, era tanto como poseer un título nobiliario o una indiscutida y cotizable herencia”.

            Article parlant de les edicions de “ La Cometa” de G. Gili per P. Félix García, a Acción Española del 16 de març de 1934, p. 104-105.

 

                          

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 260

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Biblioteques, Fires i Mercats, Oficis del llibre, Tipografia, tagged , , , on 23/11/2011|

 

             

  “ Entre els punts de distribució de llibre antic, a més de les llibreries i de les cases de subasta, tenen certa importància les fires i els salons, que concentrant l’oferta produeixen l’atracció d’aquells que desitgen adquirir i conèixer el llibre antic. Les fires están pensades pel públic en general, mentre que els salons están dirigits als professionals del comerç del llibre i a un conjunt molt escollit de clients. També es poden incloure en aquest mateix nivell comercial les ciutats del llibre que es constitueixen, en realitat, com a fires permanents del llibre, tot i que amb característiques especials de desenvolupament rural i atracció d’un turismo cultural”.

               Art. “Comerç i taxació del llibre antic” de Manuel José Pedraza Gracia,a Item, n. 51, jul-des 2009, p. 121.                                                          

                                                                  Diferents Fires

 

 

 

         

               “ Aspira nuestro Conservatorio al sostenimiento de todas las artes relativas al libro, pero especialmente de aquellas que a causa de la tendencia estandarizante de nuestra época, y con grave perjuicio para un futuro próximo, corren el peligro de desaparecer            

            

               Se equivocaría, sin embargo, quien supusiese en nosotros una desviación hacia la Bibliofília, entendida como culto del lujo, de la rareza o de la riqueza material en el libro. Sin excluir, en las artes que conciernen a éste, lo que les puede convenir en el aspecto suntuario, interesan fundamentalmente a nuestro Conservatorio – y en este sentido se hallan organizadas sus enseñanzas – los que podrímos llamar valores indeclinables para la dignidad del libro, de su presentación y conservación. La sencillez, no es sólo compatible, sino muchas veces indispensable, a esa dignidad. Y la selección y calidad, son independientes en absoluto de la rareza, cosa evidente, al menos, en los aspectos tipográfico y calcográfico, que son los que justifican los más individualizados valores de la encuadernación

 

              

          

                Nada podrá separarnos de esos principios. Reflexionando atentamente sobre la situación y tendencia actual de la producción librera, se echa de ver que su misma mecanización y progreso le imponen unos límites que habrán de repercutir cada día más en beneficio de las artes del libro propiamente dichas. Por lo pronto, la edición de códices antiguos y la reedición de libros raros y agotados, se hallan hoy considerablemente colapsadas por una apelación cada día más frecuente  al microfilm. No tardará este procedimiento fotográfico, que alcanzará, sin duda, mayor perfección, a trascender de una manera sensible sobre la producción librera en general. Porque si en los casos apuntados, las rzones para el uso del microfilm dimanan, en rigor, del enorme riesgo económico que supone la edición de obras de muy limitada circulación, han aparecido también, y de día en día son más compartidas, las razones que aconsejan el mismo uso del microfilm, apoyándose en la falta de espacio para la conservación de los libros. Son bastantes las bibliotecas, hoy, sobre todo en Norteamérica, en las que, para determinadas obras, se prefiere – permítasenos la frase – el celuloide a la celulosa, es decir, el microfilm al ejemplar impreso que se halla en el mercado.

        

                El microfilm supone la existencia del libro. En esa misma existemcia estriba otro procedimiento fotográfico ensayado en los Estados Unidos, que es el de la placa de tamaño normal, capaz, cada una, para reproducir algunos centenares de páginas de libro No sabemos cuál será el porvenir de este sistema. Pero lo cierto es que tales procedimientos parten del libro, en la forma que le ha dado la imprenta, bien que no sólo frenando, sino haciendo retroceder considerablemente la cifra de las tiradas.  

 

         

                ¿ Cuál será la consecuencia de este retroceso? No parece de difícil previsión. La industria librera se verá obligada a reforzar, en gran parte, las calidades artísticas de su producción, ya que será en función de éstas y no de su potencial mecánico, que esa industria podrá sostenerse, dando al libro impreso – combatido también por el cine, la radio y el disco – categoría de objeto destinado a minorías cada vez más especializadas y exigentes. Es decir, en la época del microfilm, el libro impreso conocerá su magnífico renacimiento artístico. Volverá a adquirir ese rango de cosa personal y entrañable que equivocadamente se ha supuesto, a veces, en trance de inmediata bancarrota.

 

                      Nuestro Conservatorio inscribe, pues, sus actividades en una acusada tendencia de nuestra época. Y por ello en él se cultivan con noble atención la tipografía y la encuadernación clásicas y modernas, el grabado sobre madera y sobre metal, la litografía, la restauración, etc. Más que nunca, para la defensa del libro, es hora de estudiar, en la realidad actual y en su perspectiva histórica, sus factores artísticos y sus técnicas”.

 

        Article de J.B. Solervicens: “Conservatorio de las Artes del Libro”, a Ensayo, nº 10,  Butlletí de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, 1958, pp. 14-16.

                     

                                             

 

Imatges de:

 

http://www.artsllibre.org/pages/page.php?numh=6&numv=2&numsv=0&numssv=0&cat=1&lan=1#

 

Conservatori Arts del Llibre – Llotja –  Carrer Pare Manyanet 40, 08027, Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 259

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibreries, Llibres, tagged , , on 18/11/2011|

 

                                          

               “ S’ha assenyalat repetidament el caràcter documental de l’obra d’il.lustració de D’Ivori, i potser poc el fantàstic. Fou un molt dotat conreador de la fantasia; les nombroses històries per a infants que il.lustrà, tant en llibres com en revistes, li permeteren demostrar-ho a bastament. També podem considerar fantasia la riquíssima decoració que inventà per als llibres de bibliòfil: orles, caplletres, culdellànties…, el suport de la qual no es basa en personatges, sinó enformes geomètriques variadíssimes”.

            Article: “ D’Ivori, artista del llibre” de Montserrat Castillo a la revista Serra d’Or, núm. 454 d’octubre de 1997, pp. 47.

                                         

                                             

               “ Ens dirigim als amants dels llibres. Però n’hi ha de moltes menes. A quins? A tots. Uns amen els llibres fins en llur part més exterior i material: la relligadura, el paper, la tipografia. D’altres tenen uns autors preferits i els agrada de posseir-ne fins diverses edicions, obres que els estudiin, que hi facin referència. D’altres amen tots els llibres recents sense dintingir gaire, amb una mena de passió tumultuosa, inquieta. Convé que els llibres tinguin totes aquestes menes d’amadors, i de totes aquestes menes ens seria fàcil fer llistes de noms il.lustres.    El gust per les bones edicions, per la part externa d’un llibre, afegeix un nou i noble plaer a cada lectura. En Josep Maria Junoy,

 

                                   

en una conferència, clamant per dignificar el públic, no oblidava que ‘ cada llibre, cada revista, cada periòdic ben editats’ feien donar un pas endavant. Ben sovint, i no és gens estrany, els bons lectors amen i cerquen edicions que siguin belles”.

  Editorial del nº 1 de La Revista dels Llibres, de maig de 1925, p. 3.

 

 

                                       

               “ La bibliomanía es ‘ pasión de tener muchos libros raros o los pertenecientea a tal o cual ramo, más por manía que para instruirse’ (DRAE), o ‘ pasión exagerada por poseer muchos libros’ (DB). Una de las más famosas y conocidas representaciones del bibliómano es la del grabado incluido en la obra de Sebastián Brant ( 1458-1521) Das Narrenschiff [ Stultifera navis o La nave de los locos], publicada por primera vez en Basilea, 1494 ( la mayor parte de las xilografías que ilustran los diversos tipos ridiculizados en la obra – pero no la del bibliómano – parecen basarse en dibujos de Alberto Durero).. Desde la bibliofilia, se puede incluso comprender que la bibliomanía engendre una especie de biblioclastia o biblioclasmo, como el inteligentemente propugnado por R. De la Flor en su lúcido y original anàlisis de los excesos a que ha llegado la cultura tipogáfica”.

            Mendoza Díaz-Maroto, Fco: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, Espasa -Calpe. Madrid, 2002, pp. 40.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 257

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, tagged , on 29/10/2011| 1 Comment »

               

                                  

               “ La innocent i deliciosa febre del bibliòfil és, en el bibliòman, una malaltia aguda portada fins al deliri, ha escrit Charles Nodier… Del sublim al ridícul només hi ha un pas. Del bibliòfil al bibliòman només hi ha una crisi. El bibliòfil es torna sovint bibliòman quan el seu ‘esprit’ decreix o quan la seva fortuna augmenta, dos greus inconvenients als quals les persones més decents són exposades; però el primer és molt més comú que l’altre’. Doncs bé, àdhuc el bibliòman més extravagant és creditor a l’agraiment. Aneu a saber els tresors que s’han salvat a recer d’una mania col.leccionista, per més que voregi la follia. Follia digna de totes les consideracions, a desgrat de l’humorisme fàcil que sovint hi ha trobat tema”.

                Article: “Els XII”, de Just Cabot a ‘La revista nova’, nº 15, de març de 1918.

 

 

                                

 

 

                                  

                “En los catálogos de librerías y subastas suele abusarse del término bibliofilia, aplicado con excesiva generosidad a cualquier edición mínimamente cuidada, y si lleva ilustraciones de algún pintor famoso ya se califica de alta bibliofilia. Pienso que se deberían establecer unos criterios objetivos para ello, referentes a maquetación, papel, tipografía, márgenes, ilustraciones, numeración, encuadernación… Puede servir de guía el interesante Code de la bibliophilie moderne, de Maurice Robert (Paris, 1936), primoroso librito que bien merece una reedición en facsímil y del que ya tradujimos y adaptamos los principios establecidos en las páginas 13, 25, 29, 37, 41, 45 y 59:

            -La perfección de un libro no reside en la rareza, sino en la calidad.

-La tirada de un libro no debe ser arbitrariamente limitada para inflar de manera artificial su precio de venta.

            -Son los grandes textos los que hacen los grandes libros.

-Un buen libro puede carecer de ilustraciones, pero un libro de lujo es necesariamente ilustrado.

-No todos los grandes artistas son buenos ilustradores.

-No todos los buenos dibujantes son buenos ilustradores.

-Es imprescindible que un ilustrador sepa leer.

-La edición de lujo es un oficio muy simple, tan simple como tocar el violón.

-El oficio de editor se compone, a partes iguales, de gusto, psicología y técnica.

-Necesita además cierto conocimiento intuitivo del público, lo cual a menudo se considera suerte.

                              

-Lo esencial de su papel consiste en determinar qué ilustrador es el apropiado para el texto escogido.

-En caso de error, su castigo será el fracaso en la venta.

-El papel es importante, pero menos de lo que suele creerse.

-El tipo de papel depende del texto, del formato, de la puesta en página, de la ilustración…

-El mejor papel es el que se presta a mejores tiradas.

-La herejía capital de la falsa bibliofilia consiste en creer que un bello papel basta para constituir un libro de lujo.

-No hay más que un grado en la buena tipografía: la perfección.

-Una buena tipografía no puede salvar unas malas ilustraciones, pero una mala tipografía puede matar unas buenas ilustraciones.

-Un buen libro exige una hermosa encuadernación, pues – confesémoslo- se le mira más que se le abre.

-La encuadernación perfecta es agradable a la vista, placentera al tacto y resistente al paso del tiempo.”

                Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp.8-9.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 256

Posted in Bibliofília, Llibreries, Llibres, Llibres d'artista, tagged on 22/10/2011|

              

                                     

               “ La vida corporativa dels diversos oficis la coneixem per manuscrits que es guarden en arxius, biblioteques i museus i, sortosament, es tracta de col.leccions ben nombroses. Ens referim a llibres, la majoria enquadernats en pell, escrits en català i preàmbuls en llatí, sobre pergamí els més antics, o paper verjurat, que contenen els privilegis reials concedits a les confraries amb els Capítols fundacionals que els succesius monarques regnants els concedien, els noms dels prohoms o cònsols que els redactaven per a la seva aprovació, així com les corresponents ordinacions per les quals es regien, els noms dels confrares i confraresses i on quedaba reflectida tota la problemática de cadascun dels gremis o confraries. També hi ha llibres que donen els noms dels aprenents i els exàmens que feien. Citem com un cas excepcional el dels set llibres de ‘passantia’ dels argenters que contenen els exàmens d’aquests  aprovats, ‘passats’, des dels  inicis del segle XVI al XIX i que es conserven actualmente a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, després d’haver estat exhibits durant molts anys al Museu d’Història de la Ciutat. Formen un conjunt de gran vàlua historicoartística perquè ens permeten de seguir, durant quatre segles, la relació nominal dels examinats i la data en què el passaren. També ens mostra l’evolució de l’art i el disseny de la joieria en conservar el dibuix de la peça que l’examinat havia realitzat.

            Els llibres són alhora una font per al coneixement de la llengua catalana, perquè són escrits en un català parlat i, per tant, d’una gran riquesa. Ha estat molt important per a la cultura catalana que els artesans haguessin tingut una especial cura a deixar escrits i ben guardats els  seus privilegis, ordinacions, delliberacions, actes… Cal recordar que, en entrar al gremi, es feia el jurament posant la mà sobre el llibre de privilegis”.

       Margarita Tintó i Sala en la Introducció del libre ‘Arts i oficis’ de Joan Amades, de la col.lecció Biblioteca de Tradicions Populars, nº 27, editorial El Mèdol, Tarragona, 2004, pp. XX-XXI.

 

 

“El libro impreso empezó tempranamente a llevar grabados, y ya en el período incunable de las ilustraciones alcanzaron una gran perfección, de la que son ejemplo las abundantes y magníficas de las citadas obras de Hypnerotomachia Poliphili (Venecia, Aldo Manuzio, 1499), Liber chonicarum (Nuremberg, 1493)

                                 

 y Peregrinatio in Terram Sanctam(Maguncia, 1486),ésta con grandes vistas de ciudades, una de las cuales mide más de metro y medio de larga. En nuestro país, la ilustración del libro comienza a los pocos años de la introducción de la imprenta, con el Fasciculus temporum de Werner Rolevinck (Sevilla, 1480),

                                       

cuyos grabados se copian de una edición alemana; en cambio, son autóctonos los que ilustran Los doce trabajos de Hércules, de don Enrique de Villena (Zamora, 1483).

                                     

Desde muy pronto, grandes pintores se encargaron de realizar portadas, frontis, grabados, orlas, capitales, cabeceras, remates o culs-de-lampe, etc. Sirvan de muestra Alberto Durero, Hans Holbein, Pedro Pablo Rubens, Francisco de Goya, Rafael Mengs, Federico Madrazo, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró, Juan Gris, Eduardo Arroyo… Aunque algunas veces estas ilustraciones de pintores modernos de primera fila adornan ediciones de bolsillo ( por ejemplo, la Gavilla de fábulas sin amor de Camilo José cela, con 32 dibujos de Picasso),

                            

lo normal es que se trate de ediciones de lujo, con buen papel y tiraje numerado”.

            Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp.8.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 255

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibreries, Llibres, tagged , on 15/10/2011|

                        

                       

 “ Des que exercírem el noble ofici de llibreter, sempre havem portat la idea de publicar una Bibliografia general d’Espanya i d’Amèrica espanyola. En prendre possessió del carrer de Sant Pau, teníem alguns centenars de paperetes, però trobant-nos sense cabals per a donar-les-hi aplicació, en férem obsequi al ja difunt amic Jaume Olivé i Castanyer, que tenia molt avançada una obra semblant a la que nosaltres projectàvem. Tot seguit, observant que les obres de Bibliografia eren tan demandades i que cada jorn eren més escasses i que el seu preu esdevenia fantàstic, refermàrem la idea de publicar el Manual del Librero, o sigui Bibliografia general hispano-americana, amb el preu de tots els llibres, origen de la impremta en les poblacions de parles ibèriques, etc. El treball durà molts anys. Es començà a estampar en 1923 i s’acabà en 1927. Total, 7 volums gran in 4º, en menys de cinc anys, treball tipogràfic que executant-se a Barcelona almenys hauria ocupat deu anys, i amb quantes dificultats¡ Qui ho hauria fet, amb els textos llatins, alemanys, anglesos, noruecs, etc., que hi ha en abundància? Però tinguérem la sort que el mestre Viader, de Sant Feliu de Guíxols, prengués el treball pel seu compte i amb entusiasme, i l’enllestí d’una manera admirable”.

           Article: “La Llibreria Palau”, per Antoni Palau i Dulcet, a La revista: Quaderns de Mil Nou-Cents Trenta-Tres. Any XIX.- Gener-Juny. 1935; pp. 72.

                                 

 

 

 

 

                               

             “ Antes de tratar de las publicaciones de Miquel, conviene decir algo acerca de las ediciones de bibliófilo, a las que me he referido en otros lugares. Un primer tipo es la reproducción de ejemplares rarísimos o únicos, realizadas con la mejor calidad posible: exquisita maquetación, buen papel de hilo, tipos limpios, impresión cuidada, grandes márgenes, tirada corta… De ello se encargaron las sociedades de bibliófilos, que florecieron en el siglo XIX – incomprensiblemente, más que en nuestros días-, como la Sociedad de Bibliófilos Españoles, que nació en 1866, presidida por don Juan Eugenio Hartzenbusch. Una modalidad, inaugurada en España por el marqués de la Fuensanta del Valle y su socio José Sancho Rayón en 1871, fue la reproducción facsimilar completa del original, con un estudio introductorio.

 

                              

                  Pero existen al menos otros dos tipos de ediciones de bibliófilo. Uno, la publicación de obras de tema bibliofílico o afín, en primera edición o reimpresas, con las características de calidad ya apuntadas y normalmente en tiraje limitado ( a veces, los ejemplares van incluso nominados a mano por el editor).

                Buen ejemplo son varias producciones de don Ramón iquel y Planas, de las que trataremos enseguida, con una perfección difícilmente igualable.

 

                                    

 

El volumen de lujo, ilustrado por artistas, es un tercer tipo de edición de bibliófilo. Pero hay que distinguir las auténticas de las falsas ediciones de luxe, ‘fetes de cara a fabricants enriquits per la guerra ( supongo que la de 1939-1945), llibres que’ls adquirents may han de fullejar, però qu’els han dit que ab temps pujaran de preu’”.

               Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp. 7-8.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 254

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged on 08/10/2011| 2 Comments »

 

                              

 “ Primer en una parada a l’aire lliure de la Ronda de Sant Antoni, i a l’abril del propi 1897 en el portal o escaleta de la mateixa Ronda, número 6. Les existències de llibres i estampes que allí guardàvem, foren robades al cap de tres mesos i de consegüent els lladregots acabaren amb aquell petit establiment.

Després corresponguérem a la munió de fires que per aquells temps es celebraven en les barriades típiques de Barcelona, fins que a mitjans de 1899 un vell llibreter establert des de 1892, al núm. 13 del carrer del Bonsuccés, ens traspasà el seu lloc de venda i motivà així que deixéssim l’ofici de lampista per a dedicar-nos de ple al comerç de llibres usats.

Allí, en aquell portal de la casa, habitada pels seus propietaris, la família Maspons i Labrós, començàrem a establir relacions amb llibreters estrangers. Allí també s’originaren les reunions entre literats i bibliòfils que sempre, sense interrupció, han tingut lloc en el nostre establiment. Gran part de la clientela era formada per estudiants, joves obrers, dependents de comerç; molts d’ells morts o en terres llunyanes i alguns avui rodejats de família tot sovint ens agraeixen les bones orientacions en les obres a llegir; altres aviat no necessitaren de consells i es bastaren amb els seus coneixements aconseguits per llargues jornades d’estudis”.

 

Article: “La Llibreria Palau”, per Antoni Palau i Dulcet, a La revista: Quaderns de Mil Nou-Cents Trenta-Tres. Any XIX.- Gener-Juny. 1935; pp. 71.

                     

“ Esta afición al libro torna frecuentes las subastas en París y Londres, especialmente en la primera de estas ciudades, y multiplica las operaciones

 En los románticos bordes del Sena, en torno al Pont-Neuf, donde se reúnen toda suerte de eruditos, literatos, escritores, bibliómanos y artistas, que lo convierten en lugar predilecto de cita, paseo y reunión. Allí van a la caza el rico barón analfabeto y el humilde poeta principiante; entre ambos se cruzan rápidas miradas bajo cejas levantadas con gestos de desprecio. Al barón, a juicio del poeta, le interesan exclusivamente los obras lujosamente encuadernadas o bien las ilustradas por pintores y grabadores célebres; al poeta, las bien escritas, aunque aparezcan humildemente encuadernadas; el uno compra libros para enriquecer sus vitrinas, después de vestir lujosas encuadernaciones de encaje o abanico, o bien para completar las colecciones de su biblioteca; sin que por ello le merezcan mayor interés que las de sus cuadros, las de sus perros de caza o sus caballos de carreras; el otro, para leerlas, para gozar de su contenido y dilatar sus perspectivas del mundo y de la vida. De la manera de apreciar estos últimos, más numerosos en los bordes del Sena que los otros, dan idea las siguientes alusiones:

 

                     

                ¿ Que puede haber más deseable que la pasión por los viejos libros? – dice Hipólito Rigault-. No de los raros y curiosos, que esos son privilegio de los ricos y de los enriquecidos; en ese concepto no son sino una pasión ficticia, llena de vanidad, manera de dar a los millones un aire intelectual entre los falsos bibliófilos. El amor de los viejos libros, humildes, mal encuadernados, que se compran por poca cosa y se revenden por nada. He ahí la verdadera pasión sincera, sin artificios, en la que no entran el cálculo ni la afectación. Es un buen sentimiento de este culto del espíritu y ese respeto sentido por los monumentos más grandiosos del pensamiento humano, puede afirmarse que es un buen sentimiento esta veneración por los libros de otros tiempos, que han conocido nuestros padres, que quizá han podido ser sus amigos, sus íntimos confidentes. He aquí el sentimiento que provoca en nuestros corazones el amor a los viejos volúmenes, amable pasión que más que un placer es casi una virtud. Se guardan estos prisioneros con un cierto aire de vencedor, se los alinea emparejados sobre modestos anaqueles y ellos serán contínuamente amados, mimados, acariciados, pese a su indigencia, como si fueran vestidos de las más ricas telas de seda y oro”.

            LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo; El Bibliófilo, M, 1947, pp.15.

                      

 

                     

                    

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 253

Posted in Bibliofília, Llibreries, tagged , on 05/10/2011|

 

                                 

                “ Cada llibreria té, al su entorn, un aire propi i uns clients potencials d’acord amb aquell aire i amb les orientacions i forma de tractar el llibre o les especialitats i característiques del gir de l’establiment. Es donen, en forma recíproca, les clàssiques afinitats electives de client a llibreria i inversament. La llibreria s’adapta al tarannà del seu col.lectiu de compradors i aquests, en general, se senten interpretats pel seu llibreter.

La diferencia, que és vida, enfront les uniformitats ( sempre letals), dóna a la llibreria antiquària una gràcia i una vivacitat que difícilment trobaríem en altres activitats de més engolada apariencia. Hi ha l’amor al llibre que ens uneix i ens fa diferents, perquè diferents són també els motius determinants d’aquest interés. Això fa que unió i diferencia no resultin conceptes contradictoris”.

 “Uneix i ens fa diferents”: editorial de la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2, pp. 4.         

                                         

 

                “ Las ediciones de la universidad de Princeton han inventado un nuevo tipo de publicación: invento que tal vez inaugura un  nuevo ciclo, y que desde luego modifica el precedente ( ese al que podríamos llamar, siguiendo a ciertos historiadores, el paradigma del bibliófilo clásico). Cuando el libro de pastas duras – que, como se sabe, sigue siendo el modelo normal de la edición anglosajona – se ha hecho demasiado caro, la rústica puede aparecer como una solución económica. Negándose a interrumpir la edición de textos ‘especializados’, dirigidos a un público restringido ( sería necesario examinar de cerca este concepto, esta arma que dentro de la cultura actual cada vez va haciéndose más afilada), o, con mayor elevación de miras, tratando de acrecentar sus posibilidades, Princeton se ha decidido a acompañar la edición encuadernada con tapas duras, relativamente cara, de una tirada inicial en rústica, pero compuesta de un número de ejemplares limitado. De este modo se procede regularmente a la producción de limited paperback editions, destinadas a ser vendidas y a agotarse rápidamente. Un final de historia en el que la restricción de la tirada – ese signo de selección, de exclusividad – se convierte, explícitamente, en valor comercial, factor de venta ( puesto que sólo quedarán en el mercado los caros hardbacks). A esta conclusión se le puede dar un tono irónico – el deseo de lo raro venciéndose hacia su contrario: el objeto fabricado en serie de producción limitada – , o encontrársele un aspecto amenazador: el libro erudito, el instrumento de una determinada cultura, obligado en estos momentos a valerse de cualquier artimaña para sobrevivir, se convierte, a su vez, en un objeto de circulación limitada, en el seno de una sociedad secreta”. 

           Article “Anatomía del bibliófilo”, de Patrick Mauriés, traduït per A. Taberna, a Revista de Occidente, nº 141, 1993, pp. 91-92. ( Original a Traverses, Paris, 1983).

                                       

Read Full Post »

60a.Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern (II).

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged on 03/10/2011| 1 Comment »

 

                                   

          A les 3 de la tarda desprès de passejar a munt i a vall, i desprès de comprar 4 llibres i alguna cosa més, vaig tornar a casa pensant que hi tornaria un altre dia.

            I segurament que hi tornaré, més que res perquè un llibret que m’interessa molt allà s’ha quedat, i a més a més com  em va dir el “senyor amb bigoti” de la parada Difusora de la Cultura  m’agrada molt “ tocar el piano”, vull dir que m’agrada remenar i mirar quants més llibres millor, i sembla que aquesta és una de les coses que a alguns, per no dir a la majoria de “llibreters”, no els hi agrada. Però jo m’ho passo molt bé i de vegades vaig comprant alguna cosa i em sento feliç, sí, feliç, per petit, per car o barat que em sembli el llibre, em sento feliç i d’això es tracta.

        

          L’any passat no vaig escriure gaires coses en el vlok sobre la Fireta 59ª,  i ho de Fireta amb més raó perqué hi havien menys llibreters que aquest any, alguna cosa hem guanyat, però així i tot no m’ha agradat gaire el que he vist. Poques parades i els mateixos llibres de l’any passat, quasi.

                               

           Jo no busco Incunables, ni Manuscrits ni Llibres d’Hores, ni grans edicions de l’ Associació de Bibliòfils, busco coses que m’ajudin a aprendre una mica més sobre els llibres i el seu món, i a poc a poc ho vaig aconseguint, però no acabaré mai, és molt llarg i difícil aquest camí, però és el que a mi m’agrada malgrat que els que em podrien ajudar , sembla que no en tenen gaires ganes de fer-ho, estan més per vigilar que ningú s’emporti algún llibre d’un euro que per facil.litar les coses, el cas del “senyor amb bigoti” és un cas de com funciona de vegades aquest món del llibre vell.

                           

           A la Fireta hi ha gent collonuda, hi ha gent amable i gent que sap moltes coses sobre llibres, però uns quants, tot i saber moltes coses, no tenen, crec, l’esperit del llibreter de vell que tenian abans molts llibreters, i només estan mirant si et poses un llibre a la butxaca o dins d’una bossa o si remenes molt o poc. Això de remenar llibres em sembla una de les millors coses que es poden fer quan un passeja per la Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern.

            Una altra cosa que es nota, o que a mi m’ho sembla any rere any,  és que cada vegada hi ha més llibres Moderns que llibres Antics.

            També vaig veure molts llibres en molt mal estat, trencats, descosits, desaparellats, rallats, etc., i els preus de molts llibres és normal que valguin pocs euros, alguns no els tindrien que deixar posar a la venda, fan pena, per no dir una altra cosa.

                               

            Malgrat tot, aquestes Firetes són entretingudes, es veuen molts llibres que de vegades no apareixen a internet, encara que cada vegada menys, i sempre es troben llibres interessants a preus raonables. Fins i tot vaig veure un llibre que em va semblar molt barat, un llibre que venen des de 400 fins a 750 euros en diferents llibreries de Barcelona, en diferents estats i enquadernacions, però aquest tenia un bon estat, una bona enquadernació i el preu escrit a llàpiç era 300 euros, si no el tingués a casa l’hauria comprat, de fet l’he aconsellat a dos vlokaires, i també el podia comprar per revendre’l, però encara no he arribat a aquesta etapa de la bibliofilia, amb el temps i quan em jubili potser m’hi dedicaré, seguint l’exemple de bastants llibreters de vell.

             I ja que ha sortit el llapis, vull afegir que no m’agrada gens que els llibres que es compren portin escrit el preu a llàpic, queda lleig i brut, i de moment passa en el 95 % dels llibres, i a vegades tens sort i trobes llibres en els que s’han oblidat de posar el preu; i si el preu està escrit de fa poc bé, perquè és més curt, no és el mateix  60€  que 10.000 Pts., encara hi ha llibres amb el preu antic, o pitjor, amb els dos preus, i de vegades entre altres coses com lletres i signes, que ni els venedors saben perquè hi són.

                        

           Desitjo que l’any que ve vinguin més llibreters, que poguem tocar més pianos, i que el nom de la Fireta no es tingui que canviar pel de 61a. Fireta d’Andròmines, Saldos i Descosits, encara que va per aquest camí, però també seria interessant retallar el nom i deixar-lo en Fireta dels Llibres d’ Ocasió.

                                 

          I un petit opuscle, no ja un llibre, parlant de llibres o llibreries o llibreters o pianistes, segur que seria molt ben rebut per tots aquells que anem a tocar el piano i potser fins i tot per aquells que els afinen.

            A Madrid fan cada any, entre altres coses,  dues Fires, la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión ( n. 35), el passat mes de maig, amb 43 llibreters, 4 de Barcelona, i la, aquest any, XXIII Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, des del dia 29 de setembre fins el 16 d’octubre, dedicada més a la Bibliofília que l’anterior, que se sembla més a la de Barcelona, amb la diferència que a Madrid hi havien 9 llibreries més. Voldria posar més coses, però crec que “ a buen entendedor pocas palabras bastan”.

            Malgrat tot penso que anar a la Fireta no és perdre el temps, és guanyar al temps.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »