“ S’ha assenyalat repetidament el caràcter documental de l’obra d’il.lustració de D’Ivori, i potser poc el fantàstic. Fou un molt dotat conreador de la fantasia; les nombroses històries per a infants que il.lustrà, tant en llibres com en revistes, li permeteren demostrar-ho a bastament. També podem considerar fantasia la riquíssima decoració que inventà per als llibres de bibliòfil: orles, caplletres, culdellànties…, el suport de la qual no es basa en personatges, sinó enformes geomètriques variadíssimes”.
Article: “ D’Ivori, artista del llibre” de Montserrat Castillo a la revista Serra d’Or, núm. 454 d’octubre de 1997, pp. 47.
“ Ens dirigim als amants dels llibres. Però n’hi ha de moltes menes. A quins? A tots. Uns amen els llibres fins en llur part més exterior i material: la relligadura, el paper, la tipografia. D’altres tenen uns autors preferits i els agrada de posseir-ne fins diverses edicions, obres que els estudiin, que hi facin referència. D’altres amen tots els llibres recents sense dintingir gaire, amb una mena de passió tumultuosa, inquieta. Convé que els llibres tinguin totes aquestes menes d’amadors, i de totes aquestes menes ens seria fàcil fer llistes de noms il.lustres. El gust per les bones edicions, per la part externa d’un llibre, afegeix un nou i noble plaer a cada lectura. En Josep Maria Junoy,
en una conferència, clamant per dignificar el públic, no oblidava que ‘ cada llibre, cada revista, cada periòdic ben editats’ feien donar un pas endavant. Ben sovint, i no és gens estrany, els bons lectors amen i cerquen edicions que siguin belles”.
Editorial del nº 1 de La Revista dels Llibres, de maig de 1925, p. 3.
“ La bibliomanía es ‘ pasión de tener muchos libros raros o los pertenecientea a tal o cual ramo, más por manía que para instruirse’ (DRAE), o ‘ pasión exagerada por poseer muchos libros’ (DB). Una de las más famosas y conocidas representaciones del bibliómano es la del grabado incluido en la obra de Sebastián Brant ( 1458-1521) Das Narrenschiff [ Stultifera navis o La nave de los locos], publicada por primera vez en Basilea, 1494 ( la mayor parte de las xilografías que ilustran los diversos tipos ridiculizados en la obra – pero no la del bibliómano – parecen basarse en dibujos de Alberto Durero).. Desde la bibliofilia, se puede incluso comprender que la bibliomanía engendre una especie de biblioclastia o biblioclasmo, como el inteligentemente propugnado por R. De la Flor en su lúcido y original anàlisis de los excesos a que ha llegado la cultura tipogáfica”.
Mendoza Díaz-Maroto, Fco: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, Espasa -Calpe. Madrid, 2002, pp. 40.
Biblioaprenent 