“ La vida corporativa dels diversos oficis la coneixem per manuscrits que es guarden en arxius, biblioteques i museus i, sortosament, es tracta de col.leccions ben nombroses. Ens referim a llibres, la majoria enquadernats en pell, escrits en català i preàmbuls en llatí, sobre pergamí els més antics, o paper verjurat, que contenen els privilegis reials concedits a les confraries amb els Capítols fundacionals que els succesius monarques regnants els concedien, els noms dels prohoms o cònsols que els redactaven per a la seva aprovació, així com les corresponents ordinacions per les quals es regien, els noms dels confrares i confraresses i on quedaba reflectida tota la problemática de cadascun dels gremis o confraries. També hi ha llibres que donen els noms dels aprenents i els exàmens que feien. Citem com un cas excepcional el dels set llibres de ‘passantia’ dels argenters que contenen els exàmens d’aquests aprovats, ‘passats’, des dels inicis del segle XVI al XIX i que es conserven actualmente a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, després d’haver estat exhibits durant molts anys al Museu d’Història de la Ciutat. Formen un conjunt de gran vàlua historicoartística perquè ens permeten de seguir, durant quatre segles, la relació nominal dels examinats i la data en què el passaren. També ens mostra l’evolució de l’art i el disseny de la joieria en conservar el dibuix de la peça que l’examinat havia realitzat.
Els llibres són alhora una font per al coneixement de la llengua catalana, perquè són escrits en un català parlat i, per tant, d’una gran riquesa. Ha estat molt important per a la cultura catalana que els artesans haguessin tingut una especial cura a deixar escrits i ben guardats els seus privilegis, ordinacions, delliberacions, actes… Cal recordar que, en entrar al gremi, es feia el jurament posant la mà sobre el llibre de privilegis”.
Margarita Tintó i Sala en la Introducció del libre ‘Arts i oficis’ de Joan Amades, de la col.lecció Biblioteca de Tradicions Populars, nº 27, editorial El Mèdol, Tarragona, 2004, pp. XX-XXI.
“El libro impreso empezó tempranamente a llevar grabados, y ya en el período incunable de las ilustraciones alcanzaron una gran perfección, de la que son ejemplo las abundantes y magníficas de las citadas obras de Hypnerotomachia Poliphili (Venecia, Aldo Manuzio, 1499), Liber chonicarum (Nuremberg, 1493)
y Peregrinatio in Terram Sanctam(Maguncia, 1486),ésta con grandes vistas de ciudades, una de las cuales mide más de metro y medio de larga. En nuestro país, la ilustración del libro comienza a los pocos años de la introducción de la imprenta, con el Fasciculus temporum de Werner Rolevinck (Sevilla, 1480),
cuyos grabados se copian de una edición alemana; en cambio, son autóctonos los que ilustran Los doce trabajos de Hércules, de don Enrique de Villena (Zamora, 1483).
Desde muy pronto, grandes pintores se encargaron de realizar portadas, frontis, grabados, orlas, capitales, cabeceras, remates o culs-de-lampe, etc. Sirvan de muestra Alberto Durero, Hans Holbein, Pedro Pablo Rubens, Francisco de Goya, Rafael Mengs, Federico Madrazo, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró, Juan Gris, Eduardo Arroyo… Aunque algunas veces estas ilustraciones de pintores modernos de primera fila adornan ediciones de bolsillo ( por ejemplo, la Gavilla de fábulas sin amor de Camilo José cela, con 32 dibujos de Picasso),
lo normal es que se trate de ediciones de lujo, con buen papel y tiraje numerado”.
Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp.8.
Biblioaprenent 