Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

biblioordinador

“ Internet és la major biblioteca que existeix. Google, el seu major bibliotecari, el que troba totes les pàgines i totes les referències; però Google pertany a un Internet antic; el d’ara és més mòbil, més social, on la gent no només llegeix, sinó que parla, escriu, fotografia o filma. És una altra forma d’usar Internet. Internet ha passat de ser la gran biblioteca a ser la gran conversa”.
David Sifry, fundador de Technorati.

 

technorati1

 

 

“ El Bibliófago es como un arcón que nunca se ha abierto para no perder nada. Teme hablar de sus siete doctorados y sólo cita tres; muy fácil le resultaría sacar cada año uno nuevo. Es amable y le gusta hablar; para poder hablar también cede a otros la palabra. Cuando dice: ‘No lo sé’, cabe esperar una conferencia detallada y erudita. Es rápido, porque siempre busca gente nueva que lo escuche. No olvida a nadie que lo haya escuchado, el mundo se compone, para él, de libros y de oyentes. Sabe apreciar debidamente el silencio ajeno, él mismo sólo calla unos instantes antes de iniciar un discurso. En realidad, nadie quiere aprender nada de él, pues sabe muchas otras cosas. Propaga incredulidad, no porque nunca llegue a repetirse, sino porque jamás se repite ante el mismo oyente. Sería entretenido si no abordara siempre algo distinto. Es justo con sus conocimientos, todo cuenta, ¡ qué no daríamos por descubrir algo que le importe más que el resto¡ Pide excusas por el tiempo que, como la gente normal, dedica al sueño.

Con gran expectación y deseando pillarle al fin una patraña vuelve uno a verlo después de varios años. Inútil esperanza: aunque aborde temas totalmente distintos, sigue siendo el mismo hasta la última sílaba. Entretanto, a veces se ha casado o ha vuelto a divorciarse. Sus mujeres desaparecen, siempre han sido un error. Admira a quienes lo animan a superarlos, y en cuanto los supera, da con ellos al traste. Nunca ha ido a una ciudad sin antes leerlo todo sobre ella.

Las ciudades se adaptan a sus conocimientos, corroboran lo que ha leído, no parece haber ciudades ilegibles.

Se ríe de lejos cuando se le acerca algún necio. La mujer que quiera ser su esposa deberá escribirle cartas pidiéndole información. Si le escribe con la suficiente frecuencia, él sucumbirá y querrá tener siempre a mano sus preguntas”.

 Elias Canetti: 50 caracteres ( el testigo oidor), Guadarrama/Labor, B, 1977, pp. 141-142.

elías canetti

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

encadenats

“ Hi ha una espècie de bibliòfob al que puc perdonar-li la seva brutal antipatia pels llibres, que per mi són la cosa més deliciosa del món després de les dones, les flors, les papallones i les marionetes: és l’home savi, sensible però poc conreat, que li té horror als llibres per l’abús que es fa d’ells i pel mal que produeixen. Tal era el meu noble i vell company d’infortuni, el comanador de Valais, quan em deia, apartant dolçament de l’abast de la mà l’únic volum que em va quedar ( era, ai, un Plató): ‘Anem, home, per amor de Déu són aquestes vacil·lades les que van deslligar la revolució Per el que a mi em toca – afegia orgullosament, després d’amanir amb una mica de coqueteria el seu bigoti gris-, poso al cel per testimoni que mai he llegit un solament’.
El que distingeix al bibliòfil és el gust, aquest tacte enginyós i delicat que s’aplica a tot, i que dóna inexpressable encant a la vida. Amb audàcia, gosaríem garantir que un bibliòfil és un home gairebé feliç, o que sap almenys què necessitaria per ser-ho.

Charles Nodier: “El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 194-195.

 

tiene un libro

 

“Desde siempre me han gustado los libros. Gruesos, delgados, impresos en cuarto o en octavo, encuadernados en cuero o en rústica… Independientemente de su formato o contenido, todos me gustan mientras se cumpla una condición: que sean hermosos. La belleza de los libros, como la del ser humano, no apela a un solo sentido: la piel de la cubierta seduce al tacto, el olor de sus páginas puede devolvernos el recuerdo de tiempos pasados. Sin embargo, igual que un rostro hermoso, los libros entran en primer lugar por los ojos, y es debido a eso, que me apasiona la literatura ilustrada.”

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’ Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.

bibliofobia2

exvlokis blau2

 

Read Full Post »

 

psalmorum Codex

Psalmorum Codex (1457), de Fust i Schoffer, primera errata en un llibre imprés, a la primera línea Spalmorum per Psalmorum.

Una vegada em vaig prometre no comprar llibres de l’editorial Turpin Editores, la raó era que en un llibre: Aurea Bibbliographica , de Víctor Infantes, Catedràtic de Literatura a la Universidad Complutense de Madrid, dedicat a la bibliografia, a la bibliofília i a llibres que parlen de llibres,  escrit per un catedràtic i ,crec , per un senyor que li dona importància a les errates, doncs en parla d’elles en al menys tres o quatre ocasions, no hauria de tenir-ne tantes, jo en vaig trobar més de 40.

Bé, vaig veure un llibre que en semblava molt interessant, Contra la bibliofilia [1] de Turpin Editores i no volia comprar-lo, però pel tema i l’autor creia que valia la pena.

I val la pena, l’he llegit amb molt de gust, en poca estona i, com pensava, l’he trobat molt interessant, PERÒ:

37 línies en llatí, 59 en francès, 4 en alemany, 270 en anglès i 63 en italià, unes 434 línies o més, en idiomes diferents del idioma usat per escriure el llibre. Molts llibres en català o castellà tenen paraules en altres idiomes, de vegades traduïdes i d’altres no, però son quatre paraules que es poden entendre amb més o menys facilitat o es poden consultar, però quasi el 10% del llibre en paraules d’altres idiomes em semblen massa paraules.

En el llibre no hi tantes errates com en el de Víctor Infantes, però jo n’he vist, almenys, deu. També en les pàgines 23-24 en 11 línies repeteix ( més o menys) en 5 el que diu a continuació en les altres 6.

Però una cosa que em sembla molt greu, en un llibre dedicat a la bibliofília, als llibres vells, als llibreters de vell, als bibliòfils, als incunables, etc., és que en la pàgina 34, parlant d’un llibre que alguns volen fer passar per incunable[2], quan indica la data, que és on fan la falsificació, posi: “ MDDDDDI”, en comptes de MDI, i a la pàgina següent torni a posar. “ MDDDDD” en comptes de MD. ( ‘Un llibre de l’any 3501 d.C. el volen fer passar per un incunable de l’any 3500 d.C., difícil’)

I tampoc trobo normal que el nom d’un senyor, Aldo Manuzio,  en uns llocs escriu Manuzio i en altres Manucio, i en la pàgina 33 surt aquest senyor dues vegades i posa Manuzio i Manucio.

Posa en el llibre que es va imprimir a cura de José Manuel Martín i de Víctor Infantes, crec que no es van esforçar gaire.

Però el llibre, malgrat aquestes petites, o no tan petites coses, m’ha agradat, el senyor Clavería no s’està per conyes i escriu el que pensa, no deixant-se a ningú, els llibreters de vell, els bibliòfils, els subhastadors, els enquadernadors, sense la seva corresponent martellada [3].

 

          [1]  Contra la bibliofilia. No amaràs los libros sobre todas las cosas. CLAVERÍA LAGUARDA, Carlos, Turpin Editores, Madrid, 2015; 141 p.
          [2] Crec que en el DIEC2  haurien de revisar la definició d’incunable, doncs posen : “Imprès abans de l’any 1500”, quan els incunables són els       llibres impresos fins el 31 de desembre de l’any 1500.
          [3]Martellada: paraula  inspirada en el capítol 5: A martillazos, (sobre los subastadores), on juga amb el martell usat pels subhastadors.

 

contra la bibliofilia

 

Read Full Post »

bibliomania a

“ Molt sovint la bibliomania també participa de l’avarícia; doncs el bibliòman, encara quan no fa ús dels seus llibres, no vol que els altres per cap concepte, se serveixin d’ells i moltes vegades, ni que els vegin si més no. Tem als lladres, els altres bibliòmans, poc escrupolosos d’ordinari en quant als mitjans d’augmentar la seva llibreria; i com succeeix freqüentment que no sap el que té, està exposat al sentiment de ser robat sense saber el que ha pogut perdre…
… El bibliòman tem que li espatllin els seus llibres, i de vegades ni ell els vol tocar, creient que espatllarà l’enquadernació, el daurat de les fulles o el paper; és com l’avar, que posseeix per no gaudir, perquè el seu únic goig només el troba en la possessió de la cosa fins a cert punt abstracta”.

          FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 21.

revista llibreria antiquaria 0a

“  ¿En qué se basa la tasa de un libro, y quién es autoridad para fijarla?. Como en todo comercio, los principios de la oferta y la demanda mueven el fiel de la balanza, pero tratándose de impresos – y en especial los antiguos- la cuestión se complica. ¿Cuánto hay que ofrecer, cuánto hay que pedir? Para ello precisa conocer si el libro tiene interés en el mercado y bajo qué aspecto; si abunda o es raro; si es completo o si le falta aquel frontispicio o aquella lámina que el índice no registra; si se trata o no de una primera edición o acaso de una posterior más apreciada; si la edición goza de algún aliciente; bien por su carácter de letra, el lugar de impresión o la categoría de su impresor, etc. Con la práctica y sumando años algo se va aprendiendo; también ayuda la consulta de catálogos de anticuarios competentes, pero este recurso acapara tiempo y fatiga.”

Article: “ Antoni Palau i Dulcet: Mi maestro”, de Miquel Palau i Claveras a Revista de Llibreria Antiquària, número zero, octubre 1980, pp.27.

revistes llibreria antiquària

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

“ Trobo la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l’encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre”.   Groucho Marx.

 

museu del llibre frederic marès 2

Museu del Llibre de Frederic Marès, amagat a la BC.

“ Bibliófilo es sinónimo de experto conocedor y amador apasionado del buen libro; del libro viejo, raro y curioso. La bibliofilia tuvo en Cataluña venerables conocedores a los que se deben no sólo los conocimientos histórico-literarios y bibliográficos de que hoy disponemos, sino también la salvaguarda de una gran parte del patrimonio cultural que atesoran nuestras bibliotecas y archivos.

Y es oportuno recordarlos en nuestros días por cuanto el noble coleccionista de libros, el bibliófilo culto, conocedor de los saberes del buen libro, está siendo avasallado, barrido por un ‘coleccionista’ improvisado, indocto, que sólo advierte en el libro viejo un ancho campo de inversión rentable.”

Article: “El ‘Decálogo del Libro’” de Frederic Marès a Revista de Llibreria Antiquària, número zero, octubre 1980, pp. 17.

museu del llibre frederic Marés1

Museu del Llibre de Frederic Marès, amagat a la BC.

 

 

Read Full Post »

bristol

“ La bibliomania és una conseqüència de l’exagerada afició als llibres i que condueix al desig extremat d’acumular llibres sobre llibres. El bibliòman obra absolutament de la mateixa manera que els afeccionats a medalles, a petxines, a insectes i fins i tot a quadres. No tracta d’adquirir tots els objectes que emmagatzema a la seva casa per servir-se d’ells, sinó tan sols per satisfer el seu gust de posseir llibres; cerca, sobretot, les curiositats bibliogràfiques, les enquadernacions belles, les edicions menys conegudes i les belleses tipogràfiques; preocupat exclusivament en l’adquisició dels seus llibres favorits, llegeix poc i de vegades gens; testimoniatge d’això és aquell comte de Estrees, citat per Saint-Simon en les seves Memòries,

memoires saint simon

 Hachette, Paris1879-1930, 43 toms, considerada la millor edició.

 

el qual tenia 52.000 volums que van romandre tota la seva vida empaquetats en el local que per a aquest objecte li havia prestat el seu germà en el Palau de Luvois. Els bibliòmans i els afeccionats s’arruïnen generalment en profit dels llibreters robavellaires, que per la seva banda contribueixen també a donar mèrit a curiositats que suposen precioses, excitant per mitjà d’enginyosos anuncis els desitjos d’aquells, al mateix temps que la seva vanitat. La bibliomania va tenir el seu origen a Holanda cap a finals del segle XVI, i avui ha fixat la seva residència a Anglaterra, sense que deixi de ser per això també freqüent a França i altres països; a Espanya no abunden. A Alemanya són molt amants dels llibres, però més pel seu contingut.
La fòbia bibliomaniàtica ha induït a extraordinàries rareses. El famós bibliòman anglès Askew, va portar la mania fins a fer enquadernar un llibre en pell humana, a fi de posseir una enquadernació única a la seva classe. Efectivament, a la raresa de la part material dels llibres és al que tendeix més la bibliomania”.

        FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col·lecció Los Libros Curiosos, pp. 18-20.

patente de corso

“Cuando un libro arde, cuando un libro muere, hay algo de nosotros mismos que se mutila inmediatamente, siendo sustituido por una laguna oscura, por una mancha de sombra que acrecienta la noche que, desde hace siglos, el hombre se esfuerza por mantener a raya. Cuando un libro arde mueren todas las vidas que lo hicieron posible, todas las vidas en él contenido y todas las vidas a las que ese libro hubiera podido dar, en el futuro, calor y conocimientos, inteligencia, goce y esperanza. Destruir un libro es, literalmente, asesinar el alma del hombre. Lo que a veces es incluso más grave, más ruin que asesinar el cuerpo.

Asesinos de libros” de Arturo Pérez-Reverte  dins Patente de corso (1993-1998), Ed. Suma de letras, M, 2001, pp. 50-53.

exvlokis blau2

Read Full Post »

bibliòman00

“ Els llibres sempre embelleixen, estiguin com estiguin, però de totes les maneres, sempre el curiós lector preferirà el règim ordenat d’un fitxer que li facilita aviat el volum que vol consultar a rellegir doncs, a la nostra modesta opinió, només s’ha de conceptuar com a lector al que assaboreix el que llegeix, no al que fulleja amb la frivolitat de donar extensió superficial a la seva cultura, ni al que aglomera per vanitat, augmenta per cobdícia o posseeix pel volum continent sense donar-li gens d’importància a la substància del contingut.
Si els bibliomaniàtics ens llegissin riurien d’aquestes consideracions per conceptuar-les una miqueta innocents o dignes de commiseració. Però, com que suposem que no ens han de llegir aquests tan digníssims senyors, ens acontentem amb transmetre-les solament als que, com nosaltres, són senzills lectors”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col·lecció Los Libros Curiosos, pp. 18.

bibliomaníacs1

“ El bibliófilo no se encuentra ya entre las clases altas de nuestra sociedad progresante ( pido perdón por este horrendo gerundio, pero ha de aceptarse, si el lector lo permite, a partir del verbo progresar); el bibliófilo de nuestra época es el docto, el literato, el artista, el pequeño propietario de recursos medios o fortuna conveniente, que se desaburre del comercio con los hombres mediante el comercio con los libros, y al que un gusto quizá fuera de lugar, pero inocente, consuela más o menos de la falsedad de nuestros otros afectos. Empero, no será él quien podrá formar colecciones importantes; ¡ y qué felicidad, por lo demás ¡, si en el lecho de muerte sus ojos se detienen todavía un momento en su colección; qué felicidad si deja esa precaria herencia a sus hijos. Conozco a uno, y mencionaría con gusto su nombre, que ha dedicado cincuenta años de su laboriosa existencia a trabajar para hacerse de una biblioteca, y a vende resa misma biblioteca para vivir. Ese es el bibliófilo, y por mi parte aviso que es uno de los últimos de la especie. Hoy, el amor al dinero prevalece; los libros no contienen mayor interés.

Lo opuesto al bibliófilo es el bibliófobo. Nuestros grandes señores de la política, de la banca, del estado, y aun nuestros grandes hombres de letras son generalmente bibliófobos.

Charles Nodier: El aficionado a los libros, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 192-193.

bibliomaniac2

bibliomaniac3

Read Full Post »

josé montero alonso1

“ El llibre vell és el llibre de tots. De l’erudit i el bibliòfil, del coneixedor d’autors, títols i edicions; del lector mitjà, del que busca simplement passatemps i l’obté a un preu més baix que en un altre lloc; del nou i jove lector, que s’inicia en l’amor al llibre perquè aquesta novel·la o aquella comèdia, adquirides per molt pocs diners, li fan veure un món meravellós, en el que qualsevol somni, qualsevol viatge, qualsevol sentiment i qualsevol aventura són possibles. Quants lectors apassionats s’entregaren, per sempre, al goig de la lectura començant pels volums que, de menuts, compraren per unes monedes en aquesta llibreria de vell o en aquella paradeta d’ocasió?

Tot això – humà, real, personal – continua existint en el comerç del llibre vell, del llibre antic, del llibre que altres ja van llegir. Si tot volum te ànima, perquè és un reflex de l’ànima del seu autor, en el llibre antic aquesta ànima es fa més profunda, perquè en ella s’ajunta misteriosament, l’esperit dels qui ja van llegir les velles pàgines”.

Art. “Elogi i ànima del libre vell” de José Montero Alonso, a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 32-33.

associació bibliòfils barcelona1

“ Es hora ya de entrar en la casa. Pero todavía voy a deteneros en el umbral. Porque ahora me veo a mí mismo pasando esta puerta un sábado por latarde, en otoño, en primavera, o en una mañana de domingo de invierno, cuando huyo de la ciudad y de sus quimeras, de las llamadas al teléfono, de las prisas. Entro como un ladrón, sigiloso. Pero como un ladrón de especie singular, porque no vengo a llevarme nada, sino a traer. Traigo los libros adquiridos en Barcelona durante la semana, los traigo tal cual, el paquete todavía sin abrir. Allí no he tenido tiempo ni humor para ello. El paquete, o paquetes, estaban sobre la mesa de mi despacho. He ido aplazando el placer de romper cordeles y ligaduras, de tener los libros en la mano, de apreciar su encuadernación, la calidad del papel. Y su contenido, de leer el índice, de leerlo todo. Lo he dejado para este momento, cuando llego aquí, en esta ocasión de introducir nuevos ciudadanos en mi ciudad de los libros. Entonces me siento en la primera butaca que encuentro, van por el suelo los envoltorios, cojo un libro, pero en seguida otro me reclama, después el siguiente y el siguiente. ‘Los antiguos’, los que ya estaban aquí, parece como si esperaran la nueva compañía, como si quisieran tenerlos a su lado. Entonces viene la tarea de distribuirlos, cada cual con los de su tribu. Pero yo me quedo con uno, mi preferido para esta tarde, hasta que me sacáis de mi ensueño con vuestra llamada, pues ya es hora que os introduzca en mi casa”.

ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

Editat l’any 1965, imprés a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos de Emilio Ferrer.

exvlokis blau2

 

Read Full Post »

bouquinistes paris del vlok stevemccurry.wordpress.comone-magical-instant-2

“ El comprador de llibres de vell ( bouquiniste) pròpiament dit és comunament un vell rendista, o un professor emèrit, o un home de lletres passat de moda que ha conservat el gust pels llibres i que no va aconseguir proveir-se de mitjans per comprar-los. Es posa sense parar a la recerca d’aquests llibrets preciosos, rarae aus in terris que el capritxós atzar va poder haver amagat per casualitat sota la pols d’un lloc, diamants sense muntura que la plebs confon amb granadures, i que només la mirada judiciosa del lapidari distingeix”.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 200.

 

l'amateur des livres

 

“ Ya metidos en harina no me importa confesar otra de mis parafilias: La Bibliofilia, que es algo que suena a aburrido y a ñoño y a polvoriento y a alergia y a viejo y a ácaros sobrevolando el ambiente, pero que es algo que con los años aprendí a valorar de mi padre.

Tal y como digo en el título del post( Bibliofilia no es montárselo con un libro) , no va de tener sexo con libros ( no, ni siquiera con un ejemplar del Kamasutra, insisto) que, aunque habrá quien lo intente, la bibliofilia tiene más que ver con meter las narices entre las páginas de un incunable antediluviano y aspirar fuerte hasta deshacer las fibras del papel. O, como el caso al que quiero referirme, de saber apreciar aquellas piezas únicas que ha dado la imprenta y, que a día de hoy, resultan algo difícil de encontrar.

olor de libros

Recuerdo las dos únicas veces que entré en una librería de viejo o de libro antiguo: Una fue en Toledo, en un pequeño local cerca de la catedral. La otra fue Santiago de Compostela.

Las librerías de viejo tienen una particularidad: Yo, como bibliotecario, he lanzado a la quema de libros ( lo que en argot se llama expurgo) muchos, muchos libros que, más tarde, he encontrado en este tipo de tiendas y puestos. Y me hace gracia cómo alguien te puede pedir 7, 8 ó 10 euros por libros viejos con poco valor como los que mi mano implacable ha lanzado al contenedor de basura.

Sin embargo, unas pocas veces, uno a puede encontrar verdaderas joyas que sí tienen un valor real. En mi caso no hubo suerte: las dos veces que entré en una de estas librerías pregunté por el mismo título. En la primera, el librero me dijo no saber a qué libro me refería con muy malas maneras ( ya, ya…) La segunda vez, la librera casi me besa, parecía que había pronunciado las palabras mágicas. No estoy de broma, a la mujer se le enterneció el rostro ( y eso que antes no me había quitado el ojo de encima mientras daba vueltas entre las estanterías)”.

En el vlok d’Eric F. Luna : http://reycerilla.wordpress.com .

Read Full Post »

contes de bibliòfil2

“ Finalment, perquè l’enumeració seria llarga i monòtona, faig sortir de la parada un llibre que a tots ens concerneix. Em refereixo als ‘Contes de Bibliòfil’ que segons la fe d’impremta, ‘Començat pel desaparegut Institut Català de les Arts del llibre,

institut català de les arts del libre exposició

ha estat acabat sota els auspicis del Gremi Sindical de Mestres Impressors de Barcelona en el mes d’Abril de 1951’. En aquesta antologia figuren, entre altres autors, Charles Nodier, Flaubert, Daudet, Azorín. Podríem afirmar que hi ha un tema que es repeteix en tots aquests contes. És el següent: no us perdeu en l’amor del llibre en sí; el que importa és el seu contingut.

antologia de sitges1

J.Robert Mestre et al.

Sí, tots estem d’acord: el valor del text és el que val, al capdavall. Millor, per descomptat, si són clars els caràcters d’impremta sobre un bon paper, en una sòlida i elegant enquadernació. Però és la veu de l’esperit la que ha de seguir parlant en nosaltres”.

          ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

         Editat l’any 1965, imprès a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos d’Emilio Ferrer.

 

quinta feria del libro antiguo de buenos aires1

          5ª Feria del Libro Antiguo de Buenos Aires: “ Incunables, clásicos, tesoros y rarezas.

“ Cada vez que leemos un libro, el libro ha cambiado, la connotación de las palabras es otra. Además, los libros están cargados de pasado. Los lectores han ido enriqueciendo el libro. Si leemos un libro antiguo es como si leyéramos todo el tiempo que ha transcurrido desde el día en que fue escrito y nosotros”. Jorge Luis Borges, en una conferencia a la Universitat de Belgrano, el 24 de maig de 1978.

Se presenta por quinta vez en la Ciudad de Buenos Aires la feria del Libro Antiguo. Es la oportunidad de acercarse al mundo de los libros antiguos, un placer que no está reservado a los bibliófilos. Participarán diecisite librerías especializadas y se podrá ver una excelente selección de libros antiquísimos, primeras ediciones de autores destacados, encuadernaciones finas, fotografías, mapas, grabados y documentos históricos. En el transcurso de la feria se realizarán charlas y mesas redondas sobre temas relacionados con el mundo del libro antiguo, del coleccionismo y la bibliofilia.

Acá no importa si uno puede comprar estos libros o no ( cuyos precios van de 80 a varios miles de pesos), visitar esta feria es casi como ir a una exposición de autos clásicos: vamos para ver algunas joyas.

         Del vlok Cynega, el 6 de noviembre de l’any 2009. https://www.blogcatalog.com/blogs/cynega

 

asociación libreros anticuarios argentina

http://www.alada.org.ar/index.html

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »