“ La bibliomania és una conseqüència de l’exagerada afició als llibres i que condueix al desig extremat d’acumular llibres sobre llibres. El bibliòman obra absolutament de la mateixa manera que els afeccionats a medalles, a petxines, a insectes i fins i tot a quadres. No tracta d’adquirir tots els objectes que emmagatzema a la seva casa per servir-se d’ells, sinó tan sols per satisfer el seu gust de posseir llibres; cerca, sobretot, les curiositats bibliogràfiques, les enquadernacions belles, les edicions menys conegudes i les belleses tipogràfiques; preocupat exclusivament en l’adquisició dels seus llibres favorits, llegeix poc i de vegades gens; testimoniatge d’això és aquell comte de Estrees, citat per Saint-Simon en les seves Memòries,
Hachette, Paris1879-1930, 43 toms, considerada la millor edició.
el qual tenia 52.000 volums que van romandre tota la seva vida empaquetats en el local que per a aquest objecte li havia prestat el seu germà en el Palau de Luvois. Els bibliòmans i els afeccionats s’arruïnen generalment en profit dels llibreters robavellaires, que per la seva banda contribueixen també a donar mèrit a curiositats que suposen precioses, excitant per mitjà d’enginyosos anuncis els desitjos d’aquells, al mateix temps que la seva vanitat. La bibliomania va tenir el seu origen a Holanda cap a finals del segle XVI, i avui ha fixat la seva residència a Anglaterra, sense que deixi de ser per això també freqüent a França i altres països; a Espanya no abunden. A Alemanya són molt amants dels llibres, però més pel seu contingut.
La fòbia bibliomaniàtica ha induït a extraordinàries rareses. El famós bibliòman anglès Askew, va portar la mania fins a fer enquadernar un llibre en pell humana, a fi de posseir una enquadernació única a la seva classe. Efectivament, a la raresa de la part material dels llibres és al que tendeix més la bibliomania”.
FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col·lecció Los Libros Curiosos, pp. 18-20.
“Cuando un libro arde, cuando un libro muere, hay algo de nosotros mismos que se mutila inmediatamente, siendo sustituido por una laguna oscura, por una mancha de sombra que acrecienta la noche que, desde hace siglos, el hombre se esfuerza por mantener a raya. Cuando un libro arde mueren todas las vidas que lo hicieron posible, todas las vidas en él contenido y todas las vidas a las que ese libro hubiera podido dar, en el futuro, calor y conocimientos, inteligencia, goce y esperanza. Destruir un libro es, literalmente, asesinar el alma del hombre. Lo que a veces es incluso más grave, más ruin que asesinar el cuerpo.
“Asesinos de libros” de Arturo Pérez-Reverte dins Patente de corso (1993-1998), Ed. Suma de letras, M, 2001, pp. 50-53.
Biblioaprenent 