“ Perquè els llibres, a diferència d’altres mitjans culturals, s’obren. ‘Com un llibre obert’, es diu per significar la claredat d’un parlament. Els llibres s’obren com s’obren les portes de la casa que ens acull, com s’obren a la llum i al món les finestres de la nostra llar, com s’obren els braços dels amics que ens estimen…
Ells, els llibres, són els amics del vertader bibliòfil. No, mai la seva biblioteca no serà per a ell una simple ‘col.lecció de llibres – i quina poca gràcia li fa quan li pregunten pel seu ‘hobby’ -, perquè els llibres són els seus amics i els amics no es col.leccionen. Als amics, els reunim al nostre voltant per gaudir de la seva companyia, per comunicar-nos amb ells. Són amics que esperen en silenci, tal vegada durant anys i més anys, que els obrim per comunicar-nos el missatge de ciencia, de fantasia o de sentiment del seu autor, que, al seu torn, ens obrirà l’esperit a la Veritat, a la Belleza o a l’Amor, per al nostre plaer i – quantes vegades¡ – per al nostre consol”.
José Ignacio Montobbio Jover a “Elogi de la Bibliofília”, dins de la Nadala de l’any 2001 de la Fundació JaumeI, Bibliofília a Catalunya, B, 2001, pp.9.
“ La bibliofilia ha sido siempre el refugio del libro como voluntad de permanencia. Comparto con Sobrequés – además de la condición de socio de número de la ABB – la idea de que, si las circunstancias ‘llegaran a poner en peligro la existencia generalizada del libro de papel, siempre quedarán, como un testimonio salvador de un pasado glorioso, las ediciones de los bibliófilos, que nunca renunciaremos a impulsar la creatividad artística a través de obras bien hechas que tengan un valor permanente”.
“… destaca la importancia que para los bibliófilos tiene no sólo el contenido de los libros sino su carnadura material. Aunque él piensa que ‘no puede ser considerado un verdadero bibliófilo quien únicamente colecciona el libro como simple objeto ornamental”.
Art. “La Bibliofilia ha sido siempre el refugio del libro como voluntad de permanencia” d’Oriol Pi de Cabanyes a La Vanguardia el 28/02/2005
“ D’això s’en deriva l’escassa difusió i la contradicció a nivell de continguts, car si els tiratges eren curts – tal com correspon a una edició de bibliòfil -, la divulgació de la cultura catalana tenia molt poc ressò. Es a dir, que bibliofília – com a sinònim de pretensió artística – i tasca de difusió cultural foren incompatibles”.
“ L’autèntica bibliofília no és mai ‘autònoma’, perquè l’amor al llibre no pot consentir, en tant que autèntic amor, que el llibre sigui considerat únicament en la seva consistència física, per molt formosa que sigui, sinó sobretot en el seu text, que és el seu missatge, el seu esperit.
“ Es tractava, doncs, d’una bibliofília que podem anomenar ‘erudita’, que pretenia ser útil i per tant manejable, car complia dues funcions alhora: una de caire estrictament històrico-cultural, i una altra artística. D’aquí ve també que en un principi haguem parlat dels filòlegs-bibliòfils, ja que ambdues vessants solien coincidir en una mateixa persona, l’editor, que duia a terme l’esmentada doble tasca cultural”.
“ Com sabeu, no hi ha una entesa general sobre quina és la data a partir de la qual cal considerar un llibre com antic. Les autoritats espanyoles consideren com antigues les publicacions de data superior als cent anys. Certs estudiosos, però, jutgen com a tals les publicacions anteriors al període en el que la impremta va deixar de ser artesana, és a dir, abans dels anys 1800/1830.
“ Al no ser possible adquirir una publicació que no existeix, el súmmum de les apetències d’un bibliòfil passaria a poder disposar d’algun exemplar únic o pràcticament únic. Fco. Mendoza, a l’obra La pasión por los libros, considera que el plaer del bibliòfil es inversament proporcional al nombre d’exemplars que existeixen dels llibres que poseeix i que, aquest plaer, arriba al seu paroxisme – l’orgasme bibliofílic – quan pot aconseguir un exemplar únic. Evidentment, l’estatus d’exemplar únic és un dels aspectes més altament significatius a l’hora d’efectuar una avaluació”.
“ El Bibliòfil no forma la seva biblioteca per aplegar el nombre més gran posible de volums, sinó que en els llibres que col.lecciona hi busca la qualitat de contingut o de presentació o, també, la història amagada de cada llibre concret”.
“ L’amor i l’estima envers els llibres de fet és l’única cosa que ens cal, perquè el primer que ens apropa al llibre és la lectura, i la lectura ens porta a l’estudi i aquest al saber, i el saber ens apropa una mica més a una posible llibertat de l’esperit”.
